Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

divendres, de novembre 26, 2010

Chain Reaction Cycles Womans MTB Club

Chain Reaction Cycles Womans MTB Club

Be, avui faig la meva primera aparicio i ho faig des del perfil del Michael, ja que el moderador d'aquest blog m'ha fet desapareixer.
Tot i que aqui ja fa un fred que pela, m'he decidit a tornar agafar la MTB, la veritat, es que feia temps que no l'agafava, m'he convertit en una 'roadie' (nomes quan fa bon temps) + una lazy lady

El cap de setmana passat unes quantes noies de CRC i jo vam fer una sortida, algunes no havien agafat la bici des de feina anys, i menys per corriols, quin fart de riure... feien uns crits, contets deurien estar el cacadors (sap greu, escric des d'un teclat made in UK i no se com fer la c trencada, ni els accents)

Els drags no eren pas poca cosa, 3 d'elles es passejaven en Zesty 314L , amb Fox 32 FRL i qui no duia una Jolpin, duia una Gravity Dropper. Tambe hi havia un Iron Horse, pero no se quin model era, una Giant Trance i la meva Rocky Mountain.

Una de les que ens acompanyava era la Michelle, recent Irish DH Champion, tambe treballa a CRC, va fer unes quantes demos de com es baixa.
La cosa es que sembla facil, pero un cop et situas per provar-ho, penses; ummm, maybe not i t'acabes baixant de la bici.

Betty, tu que et fa curiositat saber com van vestides, aqui tens un parell de pics.

Per cert, dema tornem a fer una sortideta MTB, MTB & MTB




Emoció prèvia.

Ja hi som, aquí no hi ha qui dormi.

És l'emoció, no hi podem fer res, la nit abans no hi ha qui dormi, i demà aventura de mtb.

El pronòstic de 8ºC a -1ºC, o sigui per a mi fred, fet que fa que l'equipament de demà serà tot el que pugui ajudar a evitar de passar fred.

He comprat uns mitjons Inverse que sembla que amb les Sidi Dragon i les punteres Mavic serà un conjunt 100% funcional, què vol dir que no passaré fred per aquesta banda.

Pantaló d'hivern, tèrmica de màniga llarga, i la Pearl Izumi com a jaqueta, hauria de ser perfecte, portaré la Gore per si de cas, com a paravent, i guants els Gore Bike d'hivern, al cap el Buff, i aquest serà l'equipament per rodar entre el 8ºC i el -1ºC.

Demà tornem a tenir dia Colorado, mtb, mtb, mtb.

Ja miraré de posar durant la jornada les impressions durant la ruta.

Demà, Sortida Amer (Girona)

Punt de trobada: Caserna Bombers Amer (Girona)
Hora: 9.00h
Itinerari: el que Déu vulgui
Duració: el que Déu vulgui
Avituallaments: els que trobem

Inscripcions Obertes.Places IL.LIMITADES!

Ja direu què feu demà!

D'això ja fa molt de temps.

I veig la imatge i penso que encara la tinc, i no és així, i que bé que sigui així.

Amb la Scalpel uns quatre anys, sempre sense entendre perquè anava choper.


La Toscana, a aquest lloc hi hem de tornar, ara però amb la 29" i SS.


La bike més maca que he tingut fins a data d'avui, però el fons moll ja indicava el que venia, que era paper mullat.


Però tot i així quin plaer gaudir de veure-la.

La veig i penso això que maca, com diu en Colorado, "la bike més maca que has tingut mai", però també la bike que més problemes m'ha donat, i que a poder ser miraré, com amb tot, de no tornar a repetir res que s'hi pugui assemblar.

És tan maca com grans han estat els problemes que hi he tingut. 

Com a positiu, molt positiu els llaços d'amistat que he establert gràcies a l'arribada d'aquesta joia taronja a casa.

També he de dir que les prèvies a la compra, ja venien precedides de un to que no era el que havia de ser, la capital veïna la responsable d'aquest mal fer, i en Colorado qui va evitar que fos pitjor, gràcies Colorado.


La Rocky Mountain Element Team SC va venir a casa després de quedar-me sense bike per la primera esquerda de la Ibis Mojo Carbon,  i així poder participar al Roc 2007.

Per a mi un clàssic entre molts, ràpida, molt ràpida però pel moment, un moment Ibis, no va ser. Com la Ibis, la Rocky però per diferents motius, tampoc no va fer el Roc 2008 tot i que va venir a França passant per Andorra, però no va poder ser,  impossible aconseguir la suspensió del darrera, impossible, un RP23  de 152 mm. entre eixos no la tenia ni Fox a la península, ni Fox França, ni cap botiga d'Andorra i mira que a França érem a mitja hora de l'importador de Fox, que també ho era de Rocky Mountain.


La que havia de ser.


La del darrera la que va portar tants problemes, la Yeti ARC, encara lamento que marxés, però el dolor d'esquena justifica plenament la seva marxa.


Aquesta joia, la Yeti ARC, va marxar definitivament. No sé però com ho vaig fer per fer el pas de posar-la a la venda, però si recordo bé com va anar, penso amb un mal d'esquena horrorós.


L'arribada de la Yeti ASR-SL 2009 va venir motivada per la darrera trencadissa de la Ibis Mojo Carbon també a les prèvies del ROC, aquest cop del 2008.

Eficient inicialment, en primer terme per les sensacions a sobre de la bike i ho va demostrar pel lloc i la cursa, fins l'arribada però de les vibracions del darrera.


Aquesta va ser un vist i no vist. Però moltes vegades qui menys reconegut és, és qui ha estat decisiu en els fets que es produeixen i que marquen una època, normalment la millor.

Ho dic perquè l'arribada d'aquesta bike va ser decisiva per a desencallar el problema de la Ibis i obrir la porta a passar pàgina definitivament amb l'importador i la seva manera de fer.


La joia de la corona, la Santa Cruz Superlight, va venir a canvi de la Ibis Mojo SL.

Portava anys llegint les virtuts d'aquesta bike i sempre pensava, taronja anoditzat seria per a mi el color i veure-la a una revista al 2009 també en taronja "pastel", va ser definitiu, de fet jo no vaig anar a comprar una Ibis al 2007 jo vaig anar a comprar una Superlight al 2006 i després de mesos de rebre la negativa de l'importador a fer la comanda a Santa Cruz, a la  presentació al Sea Otter de la Ibis crec recordar que al 2005, va obrir-se la porta tímidament al concepte 140 mm. i en veure com a impossible aconseguir la Superlight,  a que fos la Ibis i no la Santa Cruz la candidata, per això el color taronja de la Ibis.


Aquesta bike em va proporcionar les millors sensacions a dalt de la bike.


El paradís no del MTB, sí dels ulls.


No són postals,  és el lloc que és de somni.


La que sembla que ha agafat el relleu a totes.


Serà definitiva o seguirem la recerca.


Crec que si no definitiva, sí que encara m'ha de donar moltes satisfaccions.


Marxarà, es quedarà?


Aquesta va ser la darrera sortida amb la Superlight. Quina caiguda, mare meva, quina caiguda, de fet després de la caiguda no l'he agafat més.


Ara els ulls estan centrats en millorar la Vicious, en com gaudir de l'hivern que es preveu fred de veritat i en puntuals pensaments de projectes de bikes, amb moltes possibilitats, però com tot, no garantits.

MTB, MTB, MTB.

Manteniment.

Portem fent els deures, setmanes, mesos, manteniment quan les jornades han estat impossibles, interessants progressivament dia darrera dia des d'ara fa dos mesos, i de propostes constants de petites aventures des de les darreres setmanes, fet que fa que pensis que estem fent  camí per poder gaudir del millor mtb, i que entre les mans tenim reptes, en tots els àmbits, que fa que miri la Vicious The Motivator SS i un somriure neixi sobtadament dels meus llavis, puntual, és cert, també lògic, venim d'on venim, però també està bé que sigui així, i així lentament anirem fent el camí, que ara és costerut, però que amb la mateixa pendent, pel costum, cada dia hi estem més bé, que ja és com ha de ser, per que cada moment tingui el seu valor.

D'aquí a pocs dies ens enfronatrem a la prova d'esforç que ens dirà en alguns aspectes a on som, millor que l'any passat segur, després de les 24 Ore mirar de rendir  era quelcom impensable.

Avui però les coses han canviat, portem dies i dies rodant i rodant i rodant, i això fa que la perspectiva del resultat de la prova  sigui força més prometedora, amb una avantatge clara, si no tenim el dia, no passa res, l'aventura de cada sortida viscuda darrerament és garantia de que anem bé i de que de seguir així, anirem encara molt millor.

I d'aquí a res tindrem l'entrada al Blog, esperada a casa, d'una contribuïdora de luxe, fet que enriquirà encara més aquest espai, en aspectes que si bé tenim una orientació de cap a on hem d'anar, aleshores podrem tindre la certesa de fer-ho bé al 100%.

De fet preferiria fer la prova d'esforç d'aquí a unes setmanes per poder gaudir del bons consells de qui és una especialista en la matèria i no únicament seguint les nostres sensacions.

Esperant el cap de setmana,  perquè entre setmana les jornades han estat de recuperació muscular, de descans,  que està d'allò,  però d'allò més bé.

dijous, de novembre 25, 2010

Weekend.

La proposta, fer ruta per la zona d'Amer per tercera vegada.

Repetirem d'aquí a unes hores?.


Els inconvenients, crec que els pronòstics de temperatura seran determinants per tenir clar sí fer o no fer.

Avui jo diria que per la tendència de la setmana pel que fa referència a temperatura, aquesta  baixarà segur dels 8ºC tant dissabte com  diumenge, o no i serà el nostre dia de mtb, o dies.

A Vallromanes avui al matí -3ºC, a Belfast ben nevats.

Fet que ara mateix fa que sigui una tranquil.litat seguir les lleis establertes.

Si això varia i la temperatura ens respecta, la proposta és fer la ruta de les ermites, i seguir per una ruta groga que pot arribar a assolir la modesta però també interessant xifra de superar els 50 Km. que ja està més que bé per a nosaltres.


Que no són 100 Km. ni més dels 3.000 m. positius, però que en cap cas a aquestes dates és a on hem de ser, o això sembla, però que si tot va com ha d'anar, i així està siguen a data d'avui, aquestes darreres xifres esmentades no són el límit per la banda alta, en cap cas.

Com a Olot.


Com a la zona de Cantonigros.


 Jo a aquí hi he de tornar.


MTB, MTB, MTB.

Més hivern.

Després de la substitució de la malmesa EBB de la Vicious crec que he d'anar per decidir el tema equipament d'hivern.

Per decidir les talles de les dues jaquetes Assos Air Jack 851-UmaJack 851, pantalons llargs  Uma ladies-TRX LL, les tèrmiques Winter Interactive Unisex, i els gorros Stinger Hat, entenc qua amb els guants d'hivern Gore, més els mitjons Sock Guy d'entre temps i les Northwave Celsius GTX estarem a punt per afrontar una possible finta a la Llei Colorado, en el cas de que les temperatures estiguin permanentment per sota dels 8ºC.


Quina por el tipus en qüestió, perquè els equipaments Assos van bé, perquè amb aquesta imatge el més calent a l'aiguera.

 De fet és una situació límit aquesta de pensar què fer per afrontar amb certa dignitat l'arribada del fred.

Penso que cal meditar bé el fet de o bé fer venir aquest equipament complert o adherir-nos estrictament a la Llei Colorado, pel fet de que si no protegim molt bé el cos, la zona del pit, és a dir tèrmica i jaqueta la resta no té massa sentit, pel fet de que el cos primer protegeix del fred, la zona del cor, després la resta, què vull dir, que si t'abrigues molt de cames, mans i peus però no queda prou protegit, per poc que sigui, la zona del pit, les terminacions, cames-braços no tardaran res a glaçar-se perquè l'ordre que dóna el cervell és retirar la circulació de la sang de les terminacions i escalfar com sigui la zona del cor.

En resum o tot l'equipament esmentat,  o tancats a casa i sortim a partir de les onze del mig dia fins les quatre de la tarda i així  fins l'arribada de la primavera, que és pel que aposta la Betty a casa, jo no ho sé.

És que el meu dilema és, fer venir aquest equipament està molt bé, si funciona, perquè tres temporades durarà, fet que fa que pensis , val la pena, però si funciona com els equipaments que han vingut fins avui a casa els darrers anys, és a dir un desastre, quin mal que tindré de cor per haver dilapidat un altre cop tants i tants diners, de fet un euro si el gastes en quelcom que no serveix per res, també fa molt de mal.

Caldrà decidir i fer-ho ja perquè ho tenim molt bé ara mateix per aconseguir l'equipament i unes bones condicions amb els preus, no serà així d'aquí a un mes, coincidint amb l'arribada del fred de veritat, no oblidem que aquest encara no ha arribat.

MTB, MTB, MTB.

EBB Phil Wood.


http://www.philwood.com/products/bbpages/eccentric.php#

Ara finalment sí vindrà aquesta menuda joia cap a casa, en Colorado serà l'artífex de que això camini.

dimecres, de novembre 24, 2010

"Ride The Divide"

Us deixo el link de la pel.lícula "Ride The Divide". 2.700 milles (4.350km) travessant les Rocky Mountain des de Canadà  a Méxic. Possiblement la "cursa" més dura del món...

Feu click en aquest link per poder veure la pel.lícula on line:
http://stagevu.com/video/opsnirzncqsw

COLORADO.


 http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=3430063&postcount=145

 Tija Moots, potència Moots, seient Gobi, coincidències, la resta "ni por asomo".

Tindrem una reina a aquest espai o una princesa?, vull dir que la nova arribada d'una 29" i SS serà tota una noticia a aquest espai i la de la imatge que podria ser "la bike", no s'acosta ni de bon tros a la futura reina.

He vist aquesta i m'he dit aquesta imatge és perquè la vegi en Colorado, per anar escalfant motors.

MTB, MTB, MTB.

SANTA FE SS.

SS SANTAFE.


http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=3403734&postcount=52

Pneumàtics MTB "Lo que la verdad esconde"

Buscant buscant he trobat aquest enllaç molt interesant. Explica amb pels i senyal tot el que cal saber sobre l´apassionant mon dels pneumàtics

Aqui teniu el link

Intent al seu dia del que pot ser properament.

Aquesta va ser la meva entrada puntual a una bici que rodava com un avió per carretera i es defensava per pistes com un 747 entre senders, no de pam ni de dos pams, és cert, però no per això menys divertit, diferent això sí, molt diferent, però més propera a la 29" que la meva 29" a les 26" de casa.


La limitació va venir pel fet de que no acceptava pneumàtics 100% de ciclocròs si no un híbrid similar molt més estret, i com aquesta que per fer la prova em va tocar comprar, poder accedir a una ciclocròs pura i dura implicava fer una segona inversió, finalment em vaig decantar per les dues Yetis ARC, que en el meu cas tampoc va funcionar, això sí, tant la de la imatge com la Yeti ARC en veure-les la meva sensació era de, "quina joia que tinc".

MTB, MTB, MTB.

I què fem amb aquest tema?

És que és una limitació important.



Crec que hem de fer una comanda de 50 pneumàtics a Maxxis de la Monorail Tubeless  però amb 2.2 i 29".

I que ens les facin expressament per a nosaltres, com si és tractés d'un equip de competició UCI WC, però pagant nosaltres.

The Gore-Tex Repair

Step 1: Fall of your bike and use your arm as a brake.


Step 2: Purchase a GORE-TEX repair kit. (Kit contains 2 patches) £7.00 Jackson-Sports

Step 3: Wash the area around the hole and allow to dry fully. (If the holes are frayed use nail varnish to harden the material before adding the patch. This acts as a glue to hold the material together so the patch holds better)

Step 4: Measure the patch against the holes. (If cutting a patch use rounded edges to prevent the patch lifting.)

Step 5: Remove back from the patch and place it across the damaged area. Use an Iron on Medium heat for 30 seconds. Use a circular motion to apply heat evenly to the patch.

Step 6: Allow the patch 12 to 24 hours to dry.


Step 7: Try not to fall of the bike again!

If this fails there is a company that can repair the jacket. £30/35 Plus £7.50 Delivery.



Moots Psychlo-X



http://moots.com/our-bike/cross/psychlo-x/overview/

Jo de gran vull anar amb aquesta bike, de ben segur. Vaig fer un intent fa uns anys i crec que hem de insistir.

dimarts, de novembre 23, 2010

Intervenció faraònica.

Vull dir que avui he fet una intervenció que m'ha requerit de molta estona i inicialment molt bones sensacions, pel fet de que perseguia un bon fi.


Passada l'estona, després d'haver-la publicat, he pensat, "això no ha de ser així" i seguidament l'he eliminat, les sensacions després de fer-ho han estat bones, amb dubtes inicialment, però ara després d'unes hores, penso "ja prou de remar tan sol cap a aquesta direcció, fi de trajecte".

Aquest espai per a mi té el que perseguim amb en Xavi Paricio, aportacions de signe positiu, coincidents o no, però que aportin punts de vista diferents o no, però que sumin i això ho tenim.

Ara un cop camina a tanta velocitat i no únicament per les intervencions que les trobo senzillament genials, no les meves, si no les de la resta de contribuïdors,  penso que la intervenció a que feia referència,  el lema ha de ser que, qui dia passa any empeny, que no és una dita que m'agradi, però hi ha ocasions que el fer,  ja no està a les nostres mans, i aquest tema és un d'aquests.

Ara esperant per portar a terme una nova idea que sumarà i  molt a les aportacions del Blog.

Hivern.

Seguint aquest criteri, el nostre equipament hauria de ser aquest, vull dir seguint la Llei Colorado (>8ºC):

http://www.assos.com/en/49/groupproducts.aspx?group=5

I si ens la saltem (0-8ºC):

http://www.assos.com/en/49/groupproducts.aspx?group=7

I el calçat crec que aquest seria ideal:



http://www.chainreactioncycles.com/Models.aspx?ModelID=57564

Fisura Lapierre X-Control 410.


Faltan 19 días para la llegada del cuadro en garantía.

SANTA FE,  ya llevas cinco días sin poder salir, sábado, domingo, el miércoles, el sábado entre senderos de casa y la de domingo en Santa Brígida, está última SANTAFE es de las que uno no se tendría que perder nunca.

MTB, MTB, MTB.

Bike UK.

Proposo possible muntage a fer pel fet de que des d'ahir tinc la possibilitat de que d'aquí  a un mes pugui disposar d'un quadre UK.

Manillar doble alçada Easton Monkey Lite SL 610 mm. 25,4 mm.
Punys Answer Fall Line DH.
Potència Roox 80 mm. 10º, 25,4 mm.
Forquilla Fox Float RLC 140 mm.
Direcció Chris King.
Tija Thomson Elite, jo tinc 27,2, 30, 9 mm.
Seient Fizik Arione CX Carbon.
I si no un conjunt SDG seient Fly i tija la de carboni del 2010.
Rodes les Crossmax XL o Crossmax XL, són les que tenim repetides.
Pnematics Maxxis Ignitor 2,35 Tubeless.
Bieles Shimano XTR 2007 amb un plat de 36?, i una pinyonera Shimano Saint/SLX 11-28, cadena Shimano SLX.
Canvi i Grip 9v, Sram X0.
Pedals Crank Brothers Egg Beater SL o plataforma Demolition, amb aquestes darreres no hi he rodat mai, però sempre hi ha un primer moment per fer-ho, no?
Frens, o Shimano XTR 2007, o 2003, o Shimano XT, tots de 180 mm. 

Ara caldrà estudiar el quadre, quin hauria de ser,  Pace 325.5 AM, Cove Handjob, Stiffee FR o  Hummer, On One, si és aquest ha de ser el 456 Ti LT, però és que ara ja no el fa Lynskey i hi ha dubtes de si anirà el nou com anava el vell, una nova opció per les millores de la darrera versió seria també la Pipedream Sirius, no ho sé, aniré mirant opcions, fa temps que hi sóc, hi arribaré?



http://forums.mtbr.com/showpost.php?p=4907834&postcount=79

Yeti ASR 2003

He estat estudiant detalladament fa uns dies de millorar el muntatge de la Yeti ASR-SL 2003 que ara ja és sempre a casa, i seguint en aquesta línia de mirar de perfeccionar detall darrera detall, tinc pensades una serie de millores.

En primer terme la suspensió del darrera, que ara porta un Fox Float amb bloqueig clàssic del seu any, vull o bé posar un RP2 2005/06 o un RP23 2009, tinc els dos, pensaré quin posar.

La forquilla, porta una Rock Shox SID amb bloqueig a la barra dreta, del 2004/05 i crec que la podria millorar amb la SID WC del 2009 o la Reba del 2005/06, pel fet de les barres en lloc de 28 mm. cedeixin el pas a les barres de 32 mm. En darrer terme podria passar-la a 120 mm. amb la Fox Float RLC del 2007, perquè he llegit de bikers amb ASR's del 2003 que la porten i estan contents amb la geometria que queda després d'augmentar l'alçada de la forquilla aquest 20 mm.

Direcció de la Cane Creek S2 a la Chris King.

Un altre aspecte són les rodes, les passem a les Shimano XTR del 2007?, ara va amb les Mavic Crossmax XL, precioses però no tan lleugeres com les XTR.

Pneumàtics dels Schwalbe  Racing Ralph Tubeless als Maxxis Monorail Tubeless.

Bieles, les Race Face Deus XC ara ja amb una solució a l'extracció de les mateixes podrien ser les candidates a substituir a les indestructibles Shimano XT actuals, amb doble plat o únicament un 32 o un 40 amb guia cadena, o bé en darrer terme les Shimano XTR del 2003 amb triple plat.

Pinyons 11-34 Shimano XT, cadena Shimano SLX.

Grip Shift  i canvi Sram X0, en lloc del Sram Attack i canvi Shimano XTR 2003 invertit, el desviador XT fora i si en porta portarà el Shimano XTR 2007 de brida alta de doble tir.

Manillar doble alçada  i potència 90 mm. 6º 25,4 mm , de les Easton EA70 al manillar doble alçada  Race Face de 670 mm. i potència Thomson 4x, 110 mm. 6º.

Pedals Crank Brothers Egg Beater SL.

Tija de la Thomson Elite 27,2 mm retrassada a la Thomson Materpiece 27,2 mm. recta.

Seient del Gel Flow al SLR de 135 g.

Punys Ritchey WCS.

Frens els que porta per clàssics tant que no sé si els posaré a la SS, com són els Magura Louise del 2002/03 dels que has de graduar els piston de les pinces amb una clau externament i molt i molt lleugers, podria posar en el seu lloc uns Marta o Shimano XT 2008.

Crec que no em deixo cap detall.

Hi seguiré reflexionant, vull dir sobre fer aquest millora a l'ASR-SL 2003.

Amb aquest petita joia vaig creuar els pirineus, per  a mi al seu dia, i avui també, tot un repte, de fet és l'aventura a viure. Hi ha un dia abans i un dia després, un cop has fet la Travessa del Pirineus. Però aquesta ja és una altra història.

dilluns, de novembre 22, 2010

Un dimecres al matí al Boulder


Wednesday Morning, Boulder from jamie kripke on Vimeo.

Es pot fer trial amb una all mountain?

Nicolai All Mountain Trial from Whyex Productions on Vimeo.

Entre La Selva i La Garrotxa : territori per somniar

Que les fades existeixen, deu ser ben cert, si no, quina és la força, la màgia, que va fer que una setmana més tard tornéssim a trepitjar terres Gironines de la comarca de la Selva?

El que es va iniciar amb un cap de setmana passat per aigua, i tot i que no sabem què diu la Llei Colorado, respecte la pluja, jo dissabte ni moure'm, diumenge tampoc tenia previst sortir però amb l'escalfor del sol i com si fos una sargantana, em vaig posar l'equip de ciclista i li vaig dir a lagranevasio; jo vinc amb tu.

Un cop vestida, per pedalar a temperatura ambient, del Maresme; superior als 13ºC Lagranevasio em comunica que carrega les bikes al cotxe, afegeixo doncs a la meva vestimenta, un Buf i el PacLite.

Un cop a la carretera, anem xerrant i xerrant i quan ens adonem tornem a estar aturats davant el Parc de Bombers d'Amer, menjant, com recordo feia per berenar a casa l'àvia, pa amb xocolata.

I quin plaer enfilar-se a la bike, sense saber on anirem sabent on volem arribar i obrint, per a nosaltres, nous camins.

Des de la vila d'Amer l'ermita de Santa Brígida treu el cap, lagranevasio em diu "anem allà". I jo, que ara sí que sé del cert que fer prediccions no és el meu fort, comento com si em conegués la ruta de tota la vida, "en una parell de quilòmetres hi serem". Quin càstig, m'esperava! dos quilòmetres ja els havíem fet quan encara no havíem sortit del terme municipal, només endinsar-nos al bosc unes pendents impressionants han fet que m'aturés a treure'm tanta roba com he pogut, i així deixar anar la segona afirmació rotunda del dia, " no, si no sé pas que he fet agafant tanta roba", el meu savi company m'ha recordat, "alerta amb els teus mots, no te'n hagis de penedir" . Quanta raó...


La pujada a l'ermita, pel que vaig poder veure, té més d'una possibilitat, els caminaires s'enfilen per un corriol, que francament, vist de reüll em va semblar poc ciclable, nosaltres vàrem seguir pel que semblava una pista, que mica en mica es va anar estrenyent i sempre va estar plena d'obstacles, en forma de pedra, superables quasi tots.

Últimament, amb lagranevasio, quan trobem zones de pujada tècnica, ens obliguem a fer el pas difícil, que per les condicions de la meva bike, són del tot superables, el que és francament difícil, és que Lagranevasio ho encari tot i el més impressionant que ho superi sense problemes, bé, sense problemes no ho sé, però sense suspensions sí que ho supera.

Per qui sempre ha estat temerosa de les "dificultats" sembla màgic poder encarar la roda del davant de la bicicleta a una zona de pedres i arrels, portar la combinació plat-pinyó correcte (ah! gran secret saber quina és la combinació correcte, per saber-ho; pedalar, pedalar i pedalar) i clac, si la roda del davant supera l'obstacle, la feina està més que mig feta, l'equilibri, la paciència la calma i les ganes fan molt, la resta ho fa la bicicleta. Saber gaudir d'aquests moments és posar la cirereta al pastís, és pedalar per gaudir, és gaudir pedalant, que és el que volem.

La ruta segueix enfilant-se, i quina calor, tot i que el vent és fred, estem pujant per la zona assolellada, i s'agraeix, a mig camí, parada obligatòria, cal prendre fotos de l'entorn, quasi sembla que estiguem dins d'una de les llegendes que es deuen amagar entre les branques d'aquests majestuosos arbres.


Anem trobant sovint rètols de diferents rutes, ruta de les ermites, la volta al terme...i alguna que no recordo, però nosaltres anem amb la idea clara, anem a l'ermita de Santa Brígida, així doncs, ben animats  ens guiem per l'orientació, sabem on està Amer, per tant pedalem direcció on ens sembla que està l'ermita. I finalment, després d'haver de fer un descens, bicicleta a l'esquena, entre rocs, arribem a l'ermita, un espai amb vistes increïbles, on en més d'una ocasió, la impressió dels penyasegats em va fer fer un pas enrera.

Marxem de l'ermita, a mig camí, seguim amb les meves pràctiques de superar obstacles, tenint lagranevasio a davant, es tracta de seguir al rei, sembla fàcil, ell diu si passo jo hi passes tu, i la teoria deu dir això, però a la pràctica...I una vegada més, he de posar el peu a terra, al cap al seu lloc, i reflexionar, estem fent un tram pedregós, una bike 100% rígida SS i una "full suspension" 3x9 i jo tinc problemes per superar algun tram? Apaaaaa, peu al pedal de nou i amunt i avall!!!

De cop i volta, no sabem cap on anar, no per estar perduts, si no perquè encara hi ha claror, tenim ganes de pedalar, i ens fa por prendre un camí que ens porti a Amer, perquè això voldrà dir fi de festa!

Per tant, anem fent camí, i ens adonem que prenem la vessant equivocada, una vegada més seguint la meva intuïció, que diu, "si totes direccions fan la ruta de les ermites segur que és circular, i un moment o altre les pistes es trobaran", doncs noia, un deu!

Mai vàrem trobar la pista, això sí, el recorregut entre masos abandonats, alguns d'altres mig derruïts, d'altres habitats, que ens van portar a Sant Esteve de Llémena són, han de ser, repetibles, quin entorn tan diferent del nostre, tan proper i tan llunyà a l'hora.



A la carretera, que uneix Sant Esteve de Llémena amb Les Planes d'Hostoles, ja vàrem encendre els llums, que pel que he vist a les fotos eren molt visibles.

Abans d'arribar a Sant Aniol de Finestres, la carretera es desvia cap a Les Planes d'Hostoles, que bé, agafem el desviament, carretera poc transitada, i a més no tenim ni idea dels quilòmetres que ens separen ni del tipus de ruta, allà ja anem abrigats amb tot el que tenim, bé, no, amb tot el que tenim, no, amb tot el que portem sí, i penso, que bé d'haver-ho agafat, fred no en vaig passar, però no em sobrava res, inclús en algun tram em va semblar tenir més caloreta del compte, la carretera s'enfila prou al seu inici i després va fer un puja puja molt assequible, per acabar essent una carretera en tendència baixadora sense tenir grans pendents.



Anem a sortir just davant de l'enllaç de la ruta del carrilet de Les Planes a Amer, aquest tram just el vàrem fer la setmana passada, podríem fer-lo amb els ulls tancats, un tram fet ja ben fosc perquè el cel estava núvol i no ens deixava gaudir de la lluminosita d'aquesta lluna que ahir feia el ple, i on els llums han fet una molt bona funció, ens hi hem vist i ens han vist, ha estat un tram francament divertit, on imposant un ritme de "a ritme" hem estat calculant els límits de velocitat d'una SS, només diré; sorprenent.


Una ruta més, una vegada més, l'estranya parella una 3x9 FULL SUSPENSION i una SS RÍGIDA han sortit a pedalar, i han fet ruta plegats, per on puja una puja l'altra, per on baixa una l'altra darrera. Tot és possible.

"Tonterías las justas!!!"

Aquest matí m´he posat en contacte amb el distribuïdor (entre d´altres coses) de la marca americana de neumàtics WTB top fun biking.. M´agradaria trobar uns neumàtics 29er tubeless per a la meva nova bici i recordava que en un dels test que va fer la revista Solo Bici de la Niner R.I.P 9, comentaven que la bici de test muntava uns neumàtics WTB Tubeless.

He enviat un mail i ràpidament m´han respòs:
"WTB només fa TCS (Tubeless compatible system) que son la carcassa normal de sempre amb líquid, només han modificat el sistema de tancament ajustant les mides de la coberta. Això també ho ha fet Schwalbe aquest any i totes son TCS."


Li he respòs comentant el meu problema amb neumàtics lleugers.Els tallo molt fàcilment i li he demanat si WTB fabrica algun model específic Tubeless.

La resposta:

"No, nosaltres no aconsellem el tubeless real, el diferencial de pes a la part externa de la roda fa que la 29 sigui molt mes lenta de reaccions."


M´he quedat col.lapsat!!! "No aconsellem el tubeless real!!!" 
Això m´ha recordat a les declaracions que va fer el Papa  rebutjant la utilització del preservatiu com a mètode per acabar amb la Sida. Està clar, si no practiques sexe no tindràs Sida, si no vas amb bici, no punxaràs!!!

Entenc que el pes del neumàtic en una roda de 29er es important que sigui el més baix possible. Però amb una 29er no es punxa mai? 

En fi..."Tonteríes les justes".

Utilitzar neumàtics tubeless en una 29er no, ara, aconsellar que la gent compri 29er Niner i forquilles rígides de carbono Niner si?

EL MÓN ESTÀ AL REVÉS!!!

 

 

Misteris de la Web

Hola amics,

De fa un parell de díes totes les intervencions que feu en aquest espai m'arriven al meu correu de Hotmail sense haver-ho demanat. No passa rès, normalment no escric massa però de costum us llegeixo de gust a The great escapeMTB. M'agradaria saber si heu canviat quelcom perque m'arrivi l'informació en el meu e-mail o si tinc que canviar alguna cosa jo mateix, ja que acostumo a tenir-lo molt saturat.

M'ha agradat molt la prova de la Yeti de'n Colorado i crec que té tota la raò. De totes maneres les antigues, com la SL de mon germà (Fox RP23) no es mouen tant en pedalar i si tens 1,80 d'alçada com ell l'hi va perfecte de talla (amb una M). Certament el pedalier es un pèl alt, però això evita tocar amb els pedals moltes vegades. Flexa, es cert, però es suportable, sobre tot tenint en compte el pes del xassis tant reduit. Es una bici XC per tot (tirant a marató) i amb una Fox davant va de maravella. De moment no pensa pas en la venta, ja que l'hi ompla un espai buit entre la Giant (XC pur i dur) i la Ibis (enduro light) i a més es d'alumini dels bons (made in USA).

Salutacions

Angry and annoyed

I was watching a race on sunday and on the way home I took a fall. I had come of the trails and onto a tarmac path. I was taking a corner and as I leaned in the wheels skidded out from under me. My hip took most of the impact but as it was quiet fast I slid along the ground for a bit.

This was the result of the damage. The left arm of the coat melted holes as I slid along the ground. The shell is now ruined. I was thinking about using a patch and using glue to stick it down. I have emailed Gore to See what they recommend and if they have material such as patches.

diumenge, de novembre 21, 2010

Revolució? Seguim fent amics!

Vaig decidir penjar al post "Censo de Yetis" del foromtb el test de la Yeti ASR5 després de la insistència d´alguns "foreros" que la veien com a una possible candidata a comprar.

El risc era alt! Parlar d´una marca com Yeti, en un post  de Yeti, visitat majoritàriament per a persones propietàries d´una Yeti només pot donar com a resultat una cosa...revolucionar al personal i seguir "fent amics".

No m'ho vaig pensar massa.Que passi el que passi!

Les respostes no s´han fet esperar. El més sorprenent però, és que aquesta vegada la resposta ha estat bona...molt molt bona. Tots els propietaris de Yeti estan "sortint de l´armari". Estan reconeixent que les bicis que ells tenen "no són les millors" (això no ho havia vist mai abans), que es mouen molt quan pedales, que la suspensió s´estira quan acciones el fre posterior, que la caixa de pedalier està alta, que les talles no són les correctes, que els basculants i triangles de carboni es trenquen "massa", que els nous antics Fox RP23 eren millors que els nous BoostValve...en fi, que hi ha bicis d´altres marques molt millors.

Això dit per a un grup de Yeti Fans...dóna molt a pensar!

P.D: hi ha gent que està disposada a comprar un cuadro Yeti 2011 i muntar un Fox RP23 dels antic.

Yeti pensa fer alguna cosa?................................................................................................................................................

(penso que aquesta serà la resposta de Yeti)