The Bull Raid 12 Hour SOLO

Friday night I arrived after driving through 1 hour of rain. It did not look good on the journey to the event. The race area was already set up. Start/finish line, Pit areas for each type of racer, Solo nearest the line then two person then 4 person teams. I pitched my tent and had a quick check over the bike. Registration was fast Name and category and I collected my race kit. Computer chip for timing a t-shirt and an assortment of Lucozade energy gel products. The organisers had some pasta and chicken for us for dinner. I had mine then decided to get to sleep.

Number 105 Solo Raider. I didnt have the best nights sleep as it was the first time I had camped in a long time. 5:30am I had breakfast early so it would be settled before the 8am start. Thankfully it was dry and was to get better as the day went on. Another bike check and then I took my race kit to my pit area. I used a plastic box with a lid so it would stay dry if it rained. (Next time I will bring a chair and a gazebo) I had tubes, tools, water, gels, energy bars, bananas, spare shirts and rain gear.
I thought as it was only a 10km loop I would take one water bottle a spare tube, small tool kit and a gel, Stopping to get more if and when I needed them. We had a race briefing about the course and about some of the features. The drive into the race HQ had a bridge crossing seen below. On first look I thought no way are we going up or down that. At the briefing they told us yes that was on the course. It turned out easy enough and not as steep as it looked driving passed. We would travel up the left side and on the down side we had a 90 degree corner. It just took a slight brake and a bit of concentration.
We had a le mans type start with a run across a field to the bikes. We traveled around the pit area and across the start line. 11 Hours 59mins to go.... The first lap I decided to use as a sighting lap. No point pushing to hard and burning up to early. We travel around the side of a field and onto the MotoX track. The track was very fast at the start. Berms and jumps then it leveled out with a few steep climbs that would be jumps for the mx bikes. Another steep descent with a berm and then a climb up out of the track. This was a great start to the course. After the motox track there was a steep lane leading to the field with the bridge crossing. From here we had a small natural wood very narrow but all very flat. A few tricky sections with stones and muck but nothing to serious. There was a couple of bridges to cross. At the start were easy but as the day went on and the stone ramps moved made for a tricky crossing at times.
The course now joined a lane that took us back to the other side of the HQ field. We traveled along the side of the field and into the forest. This section was both my favorite and my worst part. The trail started on freshly laid gravel. As it had not bedded into the ground it was hard to pedal through in places. The course started to climb with switch back corners leading up into the forest.
The climb felt fine on the first lap. As the pack was fairly close together the chat and the craic seemed to get us up without noticing the climb. There was a few sections that people walked and as the pack slowed it was hard to keep the momentum around these corners. More climbing and with a few walls to cross the pace had slowed quite a bit. The course had the usual technical sections like roots and step ups and rocks. Which were fine after the first lap. First drop was about the size of 4 big steps. Hitting it with speed was the way to do it and the rocks mad it feel like going down steeps. A tricky exit as it was on a corner but again after the first lap it was fine.
Some more climbing and a section that was very mucky with rocks all around it. First lap it seemed there was no way crossing it on a big and most people jumped of and ran over it. After this a final climb before a big drop onto a wooden northshore section that passed over a wall. I had no trouble on this section and got faster as the day went on.
The course now started to descend around trees with rooty corners and a few rock drops. The course was very fast in this section and I think is wer I made the best time. Technical descents and the downhill sections. Half way through the first lap and my gears stopped working. The mud, grass and branches just stuck to the bike. I pushed on and as the gear was a comfortable one I could climb and descend without to much bother. We now turned back along the edge of the forest heading in the direction of Race HQ. This part was rolling with stiff climbs and long flat sections.The next part had a mixture of rocky crossings to climbs to technical descents. The first was a step off cambre with a rock drop half way down then a tight corner onto a bridge with a steep climb on rocks and roots. An Army Helmet marked marshal was our marker point to remind us of this descent.
The next technical section here was a steep drop over roots, over a rock and a final rock drop. The rider in front of me rolled it and didnt lift the bars. He went over the handle bars and crashed quite hard. I helped him up onto his bike and he said he was ok and for me to continue on. The next bit was a climb and then a very fast section of open trail. I really got the legs going here. No brakes just hard pedaling and sideways around the corners. This was one of the most enjoyable sections. Some more small climbs and a technical wall crossing. This was a steep incline over the wall then a wooden north shore slope off the other side.
The final section was just a flat section through the trees and then into the Race HQ field. We crossed the field around the pit area and lap one was over.

I continued on without stopping now I knew the course and with the pack spread out I could ride at my own pace and take the technical sections faster. Lap 2 was a great lap and after a brief stop at the end of the lap for a water bottle and some gel I set of for lap 3 faster again on this one as I knew I was going to take a small break. Then I got a puncture in my rear tyre. Most people that passed asked if I needed anything or I was o.k. which was nice to hear but thankfully I had a spare tube and my pump in my pocket. I got the wheel off got the tube out and checked the tyre. A thorn sticking through which I removed put in a new tube and off I went. I pushed hard and caught 4 riders that had passed me as I changed the tube. This give me a great feeling but I still had to resist the temptation to go too fast and burn up. I had one main stop for something to eat and after two mouthfuls of pasta I couldnt face any more. I new I was hungry but couldnt eat the pasta. So Bananas, energy gel and water was my lunch. Pushing on at a steady pace I got another punture front wheel this time. This time it took longer to fix as I was getting tired and there was a lot more muck on the tyres. I took my time cleaning out the inside of the tyre. I didnt want to put a new tube into a mucky tyre.


The day rolled on slowly and I took a lot of mental and physical punishment. The bike tokk a beating. No gears and two punctures. It took a lot to keep going but keep going I did. I crossed the finsh line having done 9 laps at a distance of 95km I was happy with finishing my first 12 hour solo event. I have learned a lot from this event and can go to the next better prepared both mentally and physically.

Corriols i més corriols.

Avui a primera hora ruta corriolera.

Abans de sortir he netejat transmissions, i guardapols dels Fox.

El terreny senzillament perfecte, rodar amb aquestes sensacions facilita i molt arribar a casa amb un somriure i estar pensant ja en la propera sortida.

També ha ajudat que un quilometratge reduït, just per sota dels trenta i un desnivell discret, per sota dels 700 m. +, així com l'arribada a casa al mig dia ens ha evitat de ser a sobre de la bike a l'hora de més calor, que com a excepció també està bé.


Molts ciclistes, molt ràpids, no tots, però la majoria sí.

Avui trams de la darrera sortida estaven molt malmesos, per les pluges, però tot i així el terreny per escalar perfecte, i per baixar més que bé.

He fet pujadors de Sant Martí de Mata direcció a Can Bruguera que fa uns mesos amb la Vicious em van semblar matadors i avui la sensació ha estat de ser lents de fer, per la pendent i la seva durada, res més.

Incidències cap, una ja esmentada, la del joc de la roda posterior ara ja requereix de posar-hi remei immediat, tant com avui.

Rodant entre corriols de pujada he fet un petit tram de manera explosiva, i el resultat ha estat sensacional, quina velocitat, això sí a 180 pulsacions.

Quants però quants ciclistes, quina salut que respira aquest món de la bicicleta.

Després de la bike, després d'una refrescant dutxa, he tingut una sensació de fatiga, que encara ara persisteix, demà serà un altre dia.

He de canviar les cales Crank Brothers de les SIDI, el peu dret té un joc excessiu, i podria passar que a mitja sortida deixés de calar. És a dir per avui els deures són, ajustar el joc de la roda i posar cales noves a les Dragon.

Equipats de rigorós estiu.

Eines les de sempre.

Demà veurem què fem.

Nota: L'accés a Sant Martí de Mata venint de Mataró, ha estat tancat i barrat.

La suma de petits detalls.

Més que canviar, millorar, vull dir que la meva experiència amb una 29", 100% rígida i SS és mínima, i clar el meu primer pinyó era un 16D, sort que vaig decidir passar a un 19D, després de les primeres sortides, i ara d'entrada crec que gaudiria molt més amb un 21D.

Aquesta proposta per la Vicious, persegueix millorar la meva conducció així com el concepte global de com em veig jo anant amb la Vicious.

No tinc cap idea a aquestes dates de quin temps faig al Roc, són les sensacions les que vull millorar, el conjunt d'aquestes durant aquesta magnífica aventura com és el Roc Marathon de cada any. Normalment millors sensacions, millors temps en cursa, però si no és així no passa res.

El Roc és més exigent que el que jo faig normalment, de fet les tres clàssiques de casa, Guilleries, Roc i 24 Hores, totes tres són reptes molt al límit de les meves possibilitats, i vers aquestes miro d'evolucionar petits detalls perquè les meves sensacions dia darrera dia siguin millors, per això proposo aquestes petites modificacions, per gaudir més en aquestes sensacionals curses.

Jo sempre defenso que la suma de petits detalls són el tot. No vull dir que sigui "la forma", és una manera de fer que m'ha portat a ser a on soc.

Una dent no ho sé, dues sí que ho noto, i més amb les més curtes pel que a mi m'afecta, pel terreny per on rodo. En el pla, un 32/19 són uns 20/25 Km/h bé i a molta cadència 35 Km/h, amb un 21D cal fer la proporció correcta però penso que baixarà aquesta punta de velocitat, però no passarà res, crec que pot compensar vers la millora que tindré escalant.

Aquestes propostes no van lligades a sortides amb d'altres genets, normalment quan això passa són grups nombrosos que fa que l'exigència sigui mitja i en aquesta hi vaig més que bé.

L'objectiu és poder gaudir més, de pujar amb millors sensacions, ara gaudeixo més amb la Viocus que pujant amb la Superlight, si l'agafo aquesta darrera escalant noto molta diferència amb la Vicious, però molta, baixant únicament voldria millorar una certa velocitat de creuer, que com molt bé dius la Vicious va molt bé a zones més tècniques, vull però enllaçar millor entre aquests trams tècnics, a camp obert prou bé que va, però jo diria que ha de millorar també un punt en aquest espai, o bé amb uns pneumàtics 100% Tubeless o bé amb una forquilla tipus la Fox Terralògic, sempre aquesta darrera opció mirant de respectar una alçada coll-eix de com a màxim 470 mm.

Crec que la millor definició seria, amb la Ibis a tram obert per a mi no tenia sentit, no vull anar a aquest ritme, en aquest sentit la Superlight va ser una clara millora, ara vull anar baixant un punt per sota de la Superlight, i en trams tècnics avui per avui en terreny amb certa adherència la Vicious és una bona bike, únicament entre tram i tram vull millorar la sensació d'enllaç dolç, que ara és bo, però que penso puc millorar.

XAMG, Roc com Guilleries, 24 Hores i Cabrerès per a mi són diferents a les altres curses, molt diferents, és el que les fa tan atractives. De fet per això únicament faig aquestes, la resta, les que he fet, a excepció de La Volta a Osona que no la faig perquè es va deixar de fer, per a i no tenen massa atractiu.

Les tres primeres esmentades, més La Volta a Osona, res tenen res a veure entre elles.

Roc és sensació UCI, Guilleries és el trencament amb tot, Cabrerès és la clàssica i 24 Hores no t'haig de dir res i la darrera, la Volta a Osona el paradís de les poques curses on he participat, gràcies Colorado.

El tema de la novetat de la 160/140, estaria bé una presentació al blog. Mirem de concretar per a poder fer-ho de manera més àgil.

Millores sobre millores.

Pensades anant i tornant amb la VW.

He de concretar el tema del pinyó, ha de passar a ser més escalador, no tinc més opcions.

El raonament és senzill, pateixo massa pujant. No és com un Can Perepoc, és cert, però he de passar a un 21, no un 20 com tenia previst.

He de concretar el tema forquilla, pujar ràpid i baixar bé. Al Roc un 21 com a mínim, menys, és que no ho veig, a les imponents i llargues pales torrades intensament pel sol del mig dia cal poder afrontar-les a sobre de la Vicious, a les baixades tècniques de pam, amb dotzenes de bikers al darrera he de passar-hi amb un vol rasant, i a les zones planeres dels darrers quilòmetres de la cursa fins i tot m'anirà bé no poder rodar més ràpid i poder acabar tranquil, no amb el desfici d'arrossegar un 42-11.

De fet poc a poc vaig memoritzant fotograma a fotograma cada tram del Roc Marathon i per aquest motiu van sortint una per una, aquestes detallades conclusions.

Hauré de rodar amb pneumàtics nous lleugerament rodats, amb doble carga de líquid, a data d'avui els escollits són els Hutchinson Python.

El pla 70 ja està en marxa, veurem on anem. Tinc dos mesos tocats.

Si disposo de la nova excèntrica bé i si no, no passa res.

Impuls.

És el que ha estat el disparador de la sortida d'avui.

Mirant un vídeo interessant d'una Rocky Mountain i una Ibis, així com llegint una exposició d'una diferència de parers sobre uns bikers locals i una botiga que organitza una cursa pels corriols de la zona.

Llegint sobre aquest conflicte, on els bikers locals estan molestos pel fet de que la botiga amb un sol dia de cursa malmet bona part dels senders ja molt afectats per les fortes pluges i a més denuncien que després de la cursa la botiga no inverteix temps a restaurar aquests desperfectes, mentre que ells, els bikers locals, dediquen moltes hores a l'any al manteniment d'aquests senders.

El vídeo i aquesta exposició m'ha fet sortir a rodar, una hora tocada, molt tocada, amb molta calor, molta, i per uns senders costeruts de veritat, per sobre del 20% de pendent molta estona, però amb un terreny "lapa", que de baixada entre torres m'ha fet sentir com un biker accentuadament tècnic, que no és el que sóc, però gaudir de la sensació de ser-ho és reconfortant.

Un tram avui de baixada d'uns dos cents metres entre torres, ha estat el meu instant de glòria, pel fet de poder baixar pel que per a mi és part d'un somni, on Olzinelles i les seves torres de baixada en són els protagonistes. Avui no era a Olzinelles, però les torres són i la baixada ha estat sensacional, bon grip, molta pendent, un sender per baixar de menys d'un pam amb un pas difícil on els pedals han marcat profundament les parets de sauló a banda i banda, mtb, mtb, mtb.

Bé, després d'una sortida com la d'avui a un dia tan pesat com el d'avui, fa que el color del dia passi de gris a blau cel, puntualment sí, però està prou bé.

Hem d'anar-hi.

Hem d'anar-hi, sí, fa temps que no ho diem, però haurem de tornar a posar a sobre de la taula aquest repte.

Guia cadena-excèntrica.

Avui cercant he vist això, el guia cadena i l'excèntrica, aquesta darrera la necessito.


També m'agradaria poder tastar la bike que porta aquests dos components, una Retrotec impecable, bé impecable, impecable no, per ser-ho el plat no hauria de ser Salsa.

29"?, no!, 26"?, no!, 10-12", Sí!!!.

Primer no l'anava a publicar, pensava, no tindrà massa sentit, però passats els minuts he pensat amb la bike de l'esjesj de ciutat rodant pels senders i he pensat per què no?.

http://vimeo.com/5611817

Nova bike, millor estat de forma.

És el que m'està portant l'arribada a casa de la Vicious.

De fet quan la vaig veure penjada al cavallet tipus TAGAMA-24Ore, sola, amb aquella estampa minimalista, ja em feia respirar exigència extrema.

Exigència extrema en aspectes un xic descuidats amb la Superlight, pel fet de no ser tan necessari, com són cuidar estrictament la dieta, mantenir sempre una hidratació elevada, ser rigorós amb els estiraments, respectar seriosament el descans de cada dia, i més a les prèvies a una sortida, i sempre una selecció acurada de les rutes a fer, menys necessari aquest darrer aspecte en funció de com siguis de rigorós amb els primers punts.

El que ara és un repte proper i pel que disposo de prou temps per preparar, és el Roc Marathon 2010. D'aquí a l'octubre hauré d'haver baixat dels 70 Kg. si vull pedalar els quasi 90 Km. i caldrà ser constant, molt amb els aspectes esmentats. Un punt a respectar, poder descansar bé els dies previs a la cursa.

Sort que les Guilleries no han estat, ara ja si són, serà al 2011. Per a mi amb la Vicious ara per ara la situació més extrema d'aquí a l'abril 2011.

MTB, MTB, MTB.

20 mm. Rigid fork.

Quedo aturat, una evolució del XXI a una forquilla rígida.


Hauria de ser de 15 mm. o és que també serà una opció més d'aquí a res, ho dic perquè les forquilles de XC del 2009-2010-2011, van equipades moltes amb eix de 15 mm. i amb el coll cònic 1,1/5-1,1/8.


Serà el proper pas una forquilla rígida de coll cònic amb eix de 15 mm.?.

http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=594976

Incendis.

Quin ensurt aquest incendi entre Colomers i Vilopriu al Baix Empordà.

Una zona per on hem pedalat i molt.

100 hectàrees, renoi, renoi, renoi.

Espero que les pluges d'ahir minvin les possibilitats de que es torni a repetir un episodi tan greu com aquest.

Un paradís del MTB com el Baix i Alt Empordà requeriria d'un pla especial de senders i corriols marcats i sempre nets. Bé, sempre s'han de marcar fites altes però assolibles.

MTB, MTB, MTB.

Champery.

Mireu quin tram més curiós per ser una cursa de XC (com sempre cercat per en Colorado).

http://www.spokemagazine.com/2010/07/sending-it-in-champery-with-cross-county-whippets/

Al Solo Bici d'aquest més d'Agost les 29 són ja les bikes Top. O sigui que ara tenim les mateixes bikes que tothom, haurem de tornar a les 26"?. Perquè siguem pràctics, més lleugeres i a data d'avui amb millors opcions d'equipament, i el més important ja les tenim!!!.

També hi ha un assaig de la Ibis Tranny, i com amb la Ibis Mojo Carbon del 2007, un cop el llegeixes penses, "vaig directe a comprar-la, és la meva bike". Però l'experiència és un grau, i aquesta marca la prudència.

L'acabat de la Tranny tipus Matte Clear de la Ibis Mojo SL, és per a mi sensacional.

Ahir les pluges van fer acte de presència, pel que he de pensar que el terreny estarà un xic millor que a la darrera sortida, caldrà sortir a rodar abans no s'assequi tot.

MTB, MTB, MTB.

29", SS, 100% rígida.

Aquestes característiques em sonen.

http://www.youtube.com/watch?v=88pXC6EkoHs&feature=related

MTB, MTB, MTB.

Inici posta a punt Roc Marathon 2010.

Ahir mentre fèiem unes proves amb uns aspersors d'aigua, entre remullada i remullada els ànims per agafar la bike es van refrescar, de pensar, demà ja hi anirem, a pensar, anem a pedalar!!!.

I així va ser, l'inici de la sortida a quarts de nou de la nit. Les bikes la Yeti-Betty i la SS.

Ajuda molt a sortir el fet de que els equipament de roba són tots al mateix lloc, molt accessibles, que el que hem de portar "per si de cas", com les SIDI, els casc, els bidons secs, l'aigua per omplir-los, els llums amb les bateries carregades, els cascs airejats i les bikes a punt són tots al mateix lloc, a peu de porta a punt per sortir, fet que facilita que la mandra no vingui per aquesta via.

Iniciem la ruta primer direcció a la platja, per després escalar direcció a Areny de Munt, decidim no pujar direcció a Coll de Pollastre i retallem directes a Arenys de Munt.

El terreny està molt sec, tant com els darrer anys de sequera, és més jo diria que per les moltes pluges dels darrers mesos i ara aquesta calor, el sauló esmicolat és present fins a formar pilons d'aquest a moltes zones on la pèrdua de control de la roda davantera és constant. Fet que fa que tinguis la sensació de que has perdut molt a les baixades i no és així, la realitat és que venim d'un hivern i una primavera amb un terreny perfecte per afrontar amb èxit totes les zones tècniques i així ho hem fet, i si bé ha estat així perquè la confiança per fer-les ve motivada per aquest terreny lapa, també cal dir que penso que la nostra tècnica aquests darrers anys ha millorat molt, de fet cada any hem avançat un pam en aquest aspecte, que semblarà poc, però any darrera any un pam, suma i molt.

Amb prudència hem arribat a Arenys de Munt, cola, canya i dos mig entrepans, més un cafè amb llet, i molta, però que molta conversa de bikes, també la dutxa dels protos dels aspersors de casa.

La tornada amb força pujada, per Lurdes direcció a la Creu de Rupit, a aquí ja amb els Powerled en marxa a mínima potència i el llum del darrera obert intermitentment, la pujada arriba a ser del 21%. Que dur que ha estat, per ser un intent de començar a intensificar la regularitat de les sortides de cara a estar preparats pel Roc.

Mentre la Betty per primer cop esmentava la necessitat de començar a augmentar el nombre de sortides així com la qualitat d'aquestes pel Roc d'aquest any, ha sonat el telèfon de França, per felicitar-nos per la fi de les "corridas" a Catalunya i seguidament hem comentat el tema central, ROC 2010. Que n'és de curiós tot, quina coincidència, parlar del Roc i sonar el telefon des de Fréjus. En DNL està sortint molt amb la Marin Mount Vision, això està bé, aquest any repetirem Roc Marathon, persegueix fer un molt bon paper, millor que el bon resultat de l'any passat, està molt bé aquest esperit de superació.
Jo si puc acabar dignament amb la SS la cursa de 80 Km. molt tocats, ja estaré satisfet, molt però que molt satisfet. La Betty vol fer les pujades del Roc com a cada edició fins al 2008, a sobre de la bike i no com al 2009, posant sempre peu a terra a partir del quilòmetre 50.

La tornada per Lurdes dura i amb molta humitat, molta, xops per aquest motiu, la resta de recorregut perfectes, una lleugera ventada freda, ha estat la companya ideal per rodar. La baixada per Santa Mònica lenta, sense el Karma al casc i amb aquest terreny tant diferent, fa que no podem definir bé per on hem de passar, i pel camí un pi majestuós ha caigut al ben mig del camí, i és tant gran que el pas fet és per sota de les seves branques, la caiguda d'aquest, amb la nit i les nostres llums marcant el camí fa que restem puntualment consternats vers la mort d'un pi d'aquestes dimensions, quantes històries haurà viscut abans de posar fi a la seva existència.

L'arribada a casa perfecte, les bikes de 10/10, el manillar de la Betty, l'Easton Monkey Lite SL de doble alçada i 610 mm. està siguen tot un èxit.

La Betty també nota la manca de seguretat pel canvi de les condicions del terreny, però no té la inseguretat accentuada com la tinc jo.

Avui dia de descans actiu.

Arribada a casa amb una lluna enteranyinada, taronja tèrbola, l'hora, mitja nit, i entrem de cop, a casa i al dia d'avui, dues entrades de somni, i somni és el que he tingut jo aquesta nit, i que un dia us l'explicaré.

MTB, MTB, MTB.

Mirant.

Ibis-Cobalt, esjesj.

http://www.feedthehabit.com/mountain-biking/2010-ibis-mojo-mountain-bike-review/

SS singulars, però IF.

http://www.youtube.com/watch?v=vp4y0UH-Rw0&feature=channel

La joia, una de les joies millor dit.

http://www.youtube.com/watch?v=9Np5pp2A4so&feature=channel

Softail SS.

http://www.youtube.com/watch?v=v2brjnZaEFc&feature=related

L'evolució definitiva de la meva Element Team SC.

http://www.feedthehabit.com/mountain-biking/2011-rocky-mountain-element-rsl-and-msl/

Cruiser 29".

http://www.youtube.com/watch?v=LrAsk_Q4eeM&feature=channel

Al 80%.

La Vicious ja porta, ja té, ja gaudeix del nou Python Tubeless Ready 29".

Transmissió repassada, la resta de manteniment serà, però no avui.

Cerdanya.

A la Cerdanya, tres genets amb tres Dracs, gaudint de la companyia i gaudint del vol.

La zona única, per a nosaltres i concretament per en Colorado el paradís del MTB, sí ho sé a conjunt amb Collserola.


L'anada fins a Martinet genuïna, la coca farcida de xocolata com a inici de l'aventura deliciosa, els deu primers quilòmetres de pujada dolços, els vint-i-cinc darrers senzillament complexes, però també perfectes.


L'esmorzar el que ha de ser, organitzat per en Colorado, sense catering és cert, però no era necessari i sort que no estava encarregat perquè en finalitzar sobtadament la ruta, aquest s'hauria fet malbé.

L'Iphone d'en Colorado providencial, fet que ens va permetre poder finalitzar la ruta amb un bon esmorzar.

Una conclusió que en cap cas va ser una sorpresa, no tenim pneumàtics de 29" per sortir, en Colorado va literalment destruir el ja malmès Python Tubeless Ready posterior. I avui per avui no veiem la llum.


XAMG les ales dels American Classic estan donant problemes en forma de trencament de radis.

Tot el que llegeixo del tema pneumàtics sense càmera és que van entre 28 i 32 psi.

La Moots Rigomootis de 26" va molt i molt bé.


M'agradaria tenir-ne una demà i tinc clar el muntatge des del primer moment.


La Vicious The Motivator SS és també una molt bona bike, diferent de la Moots, vers la Vicious aquesta primera molt més polivalent.

La Fox Terralogic de la Moots va molt i molt bé.

El manillar de la Moots és de MotoGP, quina por, però tampoc és menys cert que fa dos dies jo anava amb un encara més estret, així que tot és qüestió de amb què vas cada dia.

L'equipament que portava jo sensacional, no sé com però he de ser un xic menys previsor i portar menys carregades les tres butxaques posteriors, perquè si no el jersei passarà a ser una sotana.


Avui, rodant amb la Vicious m'adono que una evolució passaria per una 1x10, el que dèiem amb la Willits Trail King. un 40/36, per començar. Però no hi ha Willits, hi ha SS.

En Colorado és la joia de la corona, cal cuidar-lo, que és el que mirem de fer.

El dissabte anàvem no bé, no, si no que molt i molt elegants, és que si no ens ho diem nosaltres. També he de dir que mirant les fotos de la darrera aventura a la Cerdanya tots sense excepció anàvem de vint-i-un botons. Aquest any si no millor, del mateix nivell, jo diria que més fins i tot.

La Yeti-Betty és senzillament un conjunt fora d'escala.


Quin tacte que té, després de la darrera millora de les regulacions, la Fox RLC 2008, i que encertat que ha estat muntar el manillar Easton Monkey Lite SL.


Eines, les de sempre.

Equipament de primavera, ja no d'estiu.

Menjar i aigua, anecdòtics.

Incidències, el pneumàtic Hutchinson Python Tubeless Ready esmicolat.


Simulacre de dutxa a la mateixa font, tornada sense presses però sense pauses.

Un dia perfecte per pedalar, un altre dia serà.

MTB, MTB, MTB.

12 Hour MTB race

The Bull Raid 12 Hour XC race takes place 7th August. I have just entered!!! SOLO!!!

Set in the grounds of Bellurgan Park Estate in County Louth, the northeasts first 12 hour Mountain Bike Race will take place later this year on Saturday 7th August.

The course will be an extension of the recent Leinster XC Championship round. This inaugural XC event, powered by the members of Cuchulainn CC, will consist of a solo category and teams of two and four riders.

The event will be chipped, riders will swap their chip in the pits. Overnight camping will be available, together with safe parking and facilities on site.

Wish Me Luck!!!

Gear Cables and Outers!

I have managed to explode the housing from my front gears. The gears did not seem to tight or like they were sticking. I was on a road going downhill went to change gear and heard a bang. When I looked down I could see the cable housing had exploded as I tried to change. This section is between the top tube and the front deraileur.

The outers are Jag Wire which I thought was very strong. I am going to replace cables and outers on both gears as the rear got a battering in Scotland also.

Question 1: Has this ever happened to any other bloggers?

Question 2: What is your thoughts on full enclosed outers? (I hear the gear changes will not be as smooth with fully enclosed.)

Day 3 Innerleithen XC loop

Innerleithen is only 5 mins drive from Glentress. This location has 4 top class downhill trails. It also has a 18km Red xc trail. The trail is sometimes forgotten about as it is so close to Glentress. As we had 4 days we wanted to try everything. The red trail was the trail of choice for day 3.
As this trail starts at the base of the downhill trails we had a big climb to begin with. "Stell Burn Climb" This was a very steep section. The trail builders have made this section as technical as they could with Rocky step ups and obsticles on the trail. I think as this was the third day riding and legs were getting tired it took a bit longer to warm up.
The next section was a welcome one. A flowing section through the trees with a few rocks to keep it technical. I pushed hard through this part as I could feel the legs slowly warming up. At the end was "Taniel Hill" This was a steep slope down then a step up jump. It was easy to roll this or get big air. After the jump two options straight ahead was a small slope or a tight right took you onto a wooden section with a drop off. We stayed and hit the jump a few times more then done the drop off.
There was a small section of forest road and at the end we took a small break. The next trail was one of the best climbs I have done. Not very steep but the single track was amazing. Starting with "Lead Mine Climb" this followed a very dense forest. It was so dense some sections felt like we were riding at night.
The dark feel about these trails had a Ghostly feel. Yet the lack of light did not stop the speed nor did it dampen our enthusiasm. We climbed on not really having an idea as to how much we were climbing due to the trees all around.
We crossed a forest road and back onto single track "Clattering Path". This section was very dark like something from a horror movie. It was quiet wide in places but the darkness made it feel very compact and almost claustrophobic. I really had my climbing legs on and was going very fast. I couldnt hear anyone behind me so eased the pace to let the others catch up.
Even with me slowing they still hadnt caught up so I stopped for a photo at the hairpin below. From here the forest was less dense. With some corners we got to see the sky. We still had no idea of the climb or the land around us. The guys caught up and they took a short break. I think 3 days riding was starting to catch up on some of these guys. Most of them ride 1 day a week and very short distances. Even with tired legs we all pressed on.
"Minch Moor Climb" This climb continued in the forest but soon we would leave the trees behind and move above them on open mountain. This was the first real view of what we had climbed and where we had started from.

The trail narrowed as we left the forest for open mountain. We passed through the heather like there wasnt a trail. If we stepped of the trail and looked back we couldnt see the trail. To look at the mountain it seemed like nature had not been interfered with. I think the trail builders have very cleverly designed a path way through these mountains without taking away from the natural beauty.



As we climb through the heather I find myself looking around a lot. The views were breath taking. The series of photos above are a 180 degree view of the trail and loandscape around me. These photos can only remind me of the journey I have been on. They cannot show this land for the true beauty and vastness that we experianced on our days riding.
At the top of Minch Moor a small 567m the stone pile. The wind was very strong at this point so we decided to push down the other side for a bit more shelter and a lunch stop.
"Minch Moor Descent" Was one of the best descents of the trip. The descent was fast but not like a Downhill Trail. Flowing bermed corners, Table top jumps, rocky step ups and step downs. The trail seemed to go on and on. We followed the trail back into the trees and it got narrow in places. The pace was fast and a few big shouts from the riders just made the atmosphere more electric. Smiles all around at the lunch stop. Even the light rain couldnt take away the smiles.
The "Enduro Track" Trail just carried on the descent. After this a long section of forest road and time to get the heart rate back to normal. We pushed on to the next single track "Plora Craig" This section was very fast Narrow and caught me out on one section. It was hard to get a view at what was coming up as the foliage was quite high. I came around a corner with a medium drop and ended up taking it too fast and had a small crash. I bounced back up give the others a shout warning them of the drop and on I went.


"Razor Rock" Was a small section of Black trail that we had to try. Very rocky and technical but good fun and something different. We joined the red again and followed this single track all the way to the bottom section of the Downhill Trails. We took a break as the rain came on. It give us time to ask a few locals what was next on the trail. A very steep section with rock drops getting bigger as the trail dropped back down the valley.
This small bit of Downhill was smoother than the usual Downhill but that meant the speed was a lot faster than the red descents. Big high berms with sudden drops into step up jumps table tops and more berms. This section was very fast and had some big jumps compared to the Red trail. At the end of the trail we met a few guys from home and had a good chat about the trails and the accommodation etc. It was a reasonably dry day but as you can see below I still managed to get quiet dirty.
We packed the car up and drove the short distance back over to Glentress. We spent the afternoon at the bike park and the trails around the bike park.
Another nice evening and a great ride under our belts. The mood was still good but a lot of tired legs and faces.
The photo below shows just how dark some sections where.