MTB, MTB, MTB.
dimecres, d’agost 21, 2013
dimarts, d’agost 20, 2013
Entre elèctriques
I elèctric, vull dir què de seguir dc manera metòdica les càrregues de les bateries dels Sigma, i les què de ben segur caldrà fer de les primeres versions de cotxes elèctrics, jo no hi notaria massa bé res, crec.
Canvi de pastilles a la Longboard, les davanteres al darrera, perquè noves darrera no hi entren, i noves al fre davanter.
Ara per ara encara originals.
També un canvi repetit avui a la Vicious. Millora que ja us exposaré.
Preparatius tots per no aturar al XIX.
Esperant els recanvis, pastilles de fre, ara necessàries, i discs, pel mateix camí.
El Crossmark posterior de la Spot Brand del darrera no arribarà, de ser, a Canberra.
Dies de molt Single Speed.
Continuïtat demà al III del XIX?
Fàcil, esperaré menys de cinc hores, i el moviment a casa, existent o no, marcarà de ser, la meva intervenció a les cinc i poc del matí.
MTB, MTB, MTB.
XIX: La segona
El perquè prens unes decisions i no unes altres és un misteri. Les què d'entrada, per les què et decantes inicialment, són les què seran, o les què no, i les descartades, les decisions descartades seran les què finalment portaràs a terme?
Són dies de moltes hores a dalt d la bike, per a mi quatre hores ben tocades seguides cada dia a dalt de la bike impliquen voluntàriament, o no, de moltes pensades, moltes. Pensaments, imatges, moltes imatges, o no tantes i sí unes poques sempre presents, fa que el to d'aquestes hores a dalt de la bike tinguin molt caràcter, més encara. Que aquestes, que aquestes hores siguin de matinada, veient despertar el sol cada dia, que no el dia, que també, intensifica la part més emotiva de cada pensament. Què voldrà dir això, no ho sé, tampoc cal veure-ho tot abans de ser, puc esperar pausadament la lenta arribada dels esdeveniments.
El dia de la nocturna sense llums amb l'Home del Montseny, i el seu fill, després de pedalar vàrem gaudir d'un bon bany a la piscina, recordo l'aigua a una molt bona temperatura, recordo el fred en sortir-ne. Vull dir què són instants els del dia a la piscina, a on abans, mentre i després marquen els trams a fer amb un segell inconfundible, el segell de la llum.
Avui una sortida lenta, anant i tornant.
Equipats d'estiu, Cateye-Powerled, eines, totes, aigua, mig bidó de 750 ml. menjar, cap, incidències, cap, coincidències, cap, temperatures d'estiu.
Ara esperant la propera, la III.
Dies de Single Speed.
Són dies de moltes hores a dalt d la bike, per a mi quatre hores ben tocades seguides cada dia a dalt de la bike impliquen voluntàriament, o no, de moltes pensades, moltes. Pensaments, imatges, moltes imatges, o no tantes i sí unes poques sempre presents, fa que el to d'aquestes hores a dalt de la bike tinguin molt caràcter, més encara. Que aquestes, que aquestes hores siguin de matinada, veient despertar el sol cada dia, que no el dia, que també, intensifica la part més emotiva de cada pensament. Què voldrà dir això, no ho sé, tampoc cal veure-ho tot abans de ser, puc esperar pausadament la lenta arribada dels esdeveniments.
El dia de la nocturna sense llums amb l'Home del Montseny, i el seu fill, després de pedalar vàrem gaudir d'un bon bany a la piscina, recordo l'aigua a una molt bona temperatura, recordo el fred en sortir-ne. Vull dir què són instants els del dia a la piscina, a on abans, mentre i després marquen els trams a fer amb un segell inconfundible, el segell de la llum.
Aquests instant, pel fet què saps que són, que seran, penses, viuria bé ara al Baix Montseny, però si després d'una sensacional jornada passats els dies quan els dubtes lògics d'un habitatge sense desnivells al Baix Montseny seria un bon proper tram, et diguessin que no hi ha cases disponibles al Baix Montseny, pensaries, que bé què s'està a casa, oi que sí? Així no deu ser res greu ni pensar-ho, i en segon terme, en cap cas, en cap cas deu ser greu compartir-ho.
Dic això pels constants canvis a que veig sotmesos els meus entorns més propers, i costa, és fa difícil d'acceptar al ritme amb que passen, de disposar de temps per fer-ho no seria un xoc, però l'època que vivim sembla marcada per la manca de temps, curiós perquè tots som propietàries del nostre temps, però no és el què fem veure, pel fet que si ho deixéssim veure, ja no tindríem arguments per vestir les emocionants i constants decisions del dia a dia que necessitem compartir però no consensuar, m'adaptaré, m'adaptaré, de fet cada dia ho faig una mica, per mirar de no haver de fer tots els deures l'últim dia. És a dir cada dia una mica més lluny dels entorns de decisions ràpides a darrera hora, així de fàcil, així de senzill.
I en aquesta línia,piles i piles de pensaments, i més pensaments, rodar perseguint quilòmetres té això, pots dedicar-te a ordenar idees, propostes, projectes, de feina, de vida. Anant en una mateixa direcció pots fer-ho des de vies diferents, arribant al mateix lloc, sí, però en espais i temps diferents. Que això sigui així o no, dependrà de les decisions preses en el nostre dia a dia, i sense temps per reflexionar dubto que es tingui idea clara ja no de la via, si no tampoc del lloc a on es vol anar, sí que el proper segon sigui emocionant, molt emocionant. A un moment com el que fa anys que vivim, més que la nostra existència fins avui, a on fer moltes coses, prendre moltes decisions és un indicador positiu, el resultat passat el temps té un signe contrari a aquest indicador. Sempre és així, la precipitació i la manca de reflexió per si mateixes van lligades amb el pas del temps a una sensació inconfundible, que a l´hora n'implica una segona més dolorosa. La primera en arribar, la insatisfacció constant, i aquesta per l'egemonia d'aquesta insatisfacció finalment s'imposa la definitiva, la resignació, combativa sí, perquè va vestida d'èxit, i per tant combativament resignada. Perquè se sap que no hi ha sortida, però no es pot acceptar que és així.
Dic això pels constants canvis a que veig sotmesos els meus entorns més propers, i costa, és fa difícil d'acceptar al ritme amb que passen, de disposar de temps per fer-ho no seria un xoc, però l'època que vivim sembla marcada per la manca de temps, curiós perquè tots som propietàries del nostre temps, però no és el què fem veure, pel fet que si ho deixéssim veure, ja no tindríem arguments per vestir les emocionants i constants decisions del dia a dia que necessitem compartir però no consensuar, m'adaptaré, m'adaptaré, de fet cada dia ho faig una mica, per mirar de no haver de fer tots els deures l'últim dia. És a dir cada dia una mica més lluny dels entorns de decisions ràpides a darrera hora, així de fàcil, així de senzill.
I en aquesta línia,piles i piles de pensaments, i més pensaments, rodar perseguint quilòmetres té això, pots dedicar-te a ordenar idees, propostes, projectes, de feina, de vida. Anant en una mateixa direcció pots fer-ho des de vies diferents, arribant al mateix lloc, sí, però en espais i temps diferents. Que això sigui així o no, dependrà de les decisions preses en el nostre dia a dia, i sense temps per reflexionar dubto que es tingui idea clara ja no de la via, si no tampoc del lloc a on es vol anar, sí que el proper segon sigui emocionant, molt emocionant. A un moment com el que fa anys que vivim, més que la nostra existència fins avui, a on fer moltes coses, prendre moltes decisions és un indicador positiu, el resultat passat el temps té un signe contrari a aquest indicador. Sempre és així, la precipitació i la manca de reflexió per si mateixes van lligades amb el pas del temps a una sensació inconfundible, que a l´hora n'implica una segona més dolorosa. La primera en arribar, la insatisfacció constant, i aquesta per l'egemonia d'aquesta insatisfacció finalment s'imposa la definitiva, la resignació, combativa sí, perquè va vestida d'èxit, i per tant combativament resignada. Perquè se sap que no hi ha sortida, però no es pot acceptar que és així.
Els escenaris com aquest són nombrosos, i una actitut ajuda molt a evitar d'entrar en aquests escenaris, com ho és el fet de decidir ser-ne ben però ben lluny.
La resta del mes serà de molt de MTB, l'arrancada del mes serà de molt però de molt MTB.
XIX la xifra que marca la resta de tram de l'agost.
Itàlia, el mundial Single Speed, marcarà l'arrancada de setembre.
La possibiltat de ser a Canberra a l'octubre, implicarà que d'ara fins a una setmana abans de la cita, de ser, la intensitat i la freqüència de les matinades com les d'avui i ahir, seran notables. No garanteix preparar-se, poder ser-hi, sí què de ser, no tindrem dubtes sobre la preparació.
De no ser Canberra, aleshores octubre serà el festival del MTB, perquè serà Roc d'Azur 2013.
XIX la xifra que marca la resta de tram de l'agost.
Itàlia, el mundial Single Speed, marcarà l'arrancada de setembre.
La possibiltat de ser a Canberra a l'octubre, implicarà que d'ara fins a una setmana abans de la cita, de ser, la intensitat i la freqüència de les matinades com les d'avui i ahir, seran notables. No garanteix preparar-se, poder ser-hi, sí què de ser, no tindrem dubtes sobre la preparació.
De no ser Canberra, aleshores octubre serà el festival del MTB, perquè serà Roc d'Azur 2013.
Avui una sortida lenta, anant i tornant.
Equipats d'estiu, Cateye-Powerled, eines, totes, aigua, mig bidó de 750 ml. menjar, cap, incidències, cap, coincidències, cap, temperatures d'estiu.
Ara esperant la propera, la III.
Dies de Single Speed.
Per avui, al XIX amb la II consolidada, ja passem a temps d'espera, i tant que sí, i tant que sí.
La III serà a la propera matinada una realitat?
Com m'agrada l'instant que proposa la imatge d'ahir a la matinada, el moment, el què pot arribar a significar rodar entre la foscor a aquestes matinades d'agost, a on tot roda sobre un pilar, Canberra. I encara m'agrada més fer-ho sota el paraigües de la possibilitat que podria no fer-se realitat, perquè de ser aquest el cas, encara en sortirem més reforçats.
Dies de molt Single Speed.
XIX: II
Single Speed.
Del film d'ahir, passar pàgina una bona pensada.
A minuts de tornar a pedalar, mtb, mtb, mtb.
El què veus
No sempre és el què és.
Però si et quedes a peu d'imatge i prou, aquesta visió és propera a la perfecció.
Dies de Single Speed.
Però si et quedes a peu d'imatge i prou, aquesta visió és propera a la perfecció.
Dies de Single Speed.
dilluns, d’agost 19, 2013
Esperant el II
El I ha caigut avui.
Si demà serà el II, haurem d'esperar a la matinada, ara encara, de demà.
De mentre però decidint si l'espera anirà agafada de la mà d'una sessió de cinema.
Aquest cop la candidata.
És que en Josep del Llanero Solitario, no en parla, encara, sí d'Elysium, i clar fins el 21 la primera no podrà ser, és a dir a 48 hores de poder gaudir d'un clàssic, mentre em conformaré, després del darrer tram de sessions de cinema, com Guerra Mundial Z, tot costa menys de digerir, quan parlem de cinema, quan parlem de cinema.
Els Spa han donat pas a les sempre presents sessions de cinema, pels motius què ja us vaig esmentar.
XIX, protagonista, el XIX el protagonista.
Dies de molt MTB.
Especialització
El primer dia vaig pensar, bé, uns pneumàtics més.
Ara passats els dies, penso, que bé, que bé, que bé. Un punt positiu cercar de proposar conceptes integrats, la pregunta és, qui els hi fa aquests pneumàtics?
Dies de MTB.
Ara passats els dies, penso, que bé, que bé, que bé. Un punt positiu cercar de proposar conceptes integrats, la pregunta és, qui els hi fa aquests pneumàtics?
Dies de MTB.
XIX: El primer
Ahir a la nit com a la matinada d'avui, a les dues ben tocades, l'emoció era ben present.
Jo no he tingut mai una bike ràpida, vull dir aquelles bikes que hi rodes i als primers minuts ja tens la sensació que part de la feina la fa ella, i passats els dies confirmes què és realment així, no sé perquè.
Avui al matí únicament quedava enfilar-se a la bike, i pedalar.
Pedalades lentes, i tant. A on coincidir-hi és emocionant, res més, res més.
Fem el què fem finalment sempre tindré clar què perquè sigui diferent tot ha de ser diferent.
Moltes vegades parlem d'un petit canvi, és cert, però també ho és què de voler fer un bon salt, un que ens porti encara a millors escenaris, has de fer canvis significatius respecte a les rutines establertes, vull dir, nosaltres des de fa uns mesos, rodem sota un patró diferent. De fet fent els mateixos quilòmetres a Finale del 2012 que a Finale 2013, res va ser similar dins la cursa, però molt diferent, ho volíem així, i així ho vàrem portar a terme, però això va implicar començar des de zero, i deixar a una banda molts dels conceptes establerts als darrers anys, no tots, no tots. Un es va mantenir, perseguir millorar l'organització, i allunyar-nos de tota improvització abans de l'esdeveniment. Aquest punt no és, ni serà negociable. Porta molta més feina, implica molta més dedicació, també va agafada de la mà de les bones sensacions. Així Finale va ser el què va ser, una gran aventura de MTB, de Single Speed. Des del primer minut de valorar si anar-hi, fins avui, ara ja passades les setmanes, a on com fa dos dies sopant, no falta mai el brindis de rigor per Finale 2013.
Ara, des del juny, hem tornat a donar una volta més a la clau, i això implica un altre cop un canvi extrem, canvi que va començar a la Vallromanes-Blanes del 2013, sortint de casa en bike direcció al punt de sortida a les quatre de la matinada. Aquest va set un gran canvi.
Com tot, els canvis pel què fa a aquests tipus de preparació són personals, el què és bo per a nosaltres, no ho és per a un tercer, i ja va bé que sigui així, i tant que sí.
Així cada biker treballa per a ell mateix, i prou.
Si les sensacions passades les primeres jornades d'un canvi, són bones, senyal que funciona, si no ho són és un clar indicador, molt clar que cal reflexionar-hi.
Jo no he tingut mai una bike ràpida, vull dir aquelles bikes que hi rodes i als primers minuts ja tens la sensació que part de la feina la fa ella, i passats els dies confirmes què és realment així, no sé perquè.
I no faig referència al pes, he tingut bikes lleugeres, però així com la Scalpel d'en Joan de menys de 10 Kg, amb Fatty, és un avió, la meva era una bike molt lleugera de sensacions molt pesades.
Ara passats els anys, el tema s'ha accentuat més encara, primer perquè el pes ja no és important, i si bé les geometries sí, tot i ser perfectes, la sensació em porta a poder afirmar, que no són un biker de bikes ràpides.
Faig aquesta reflexió per les sensacions avui a dalt de la bike, que bé que va la Vicious, molt, però que lenta que és, OMG.
Després de Finale, cap de les dues rodes amb les que hi vaig rodar ha tornat a rodar bé. La roda XT 29er ara a la Vicious presenta un lleuger descentrament, normal, normal.
Una anada lenta, una tornada molt lenta.
Equipat d'estiu, 23,5°C a la riera de Llavaneres a dos quarts de sis del matí, eines, totes, Cateye-Powerled, 21,8°C a les sis tocades a la riera d'Argentona, incidències cap, els Ardent ja no perden aire, coincidències, cap, 25°C a minuts de les set a la riera de Teià.
Avui dia de moltes decisions, mtb, mtb, mtb.
De lluny sento els tambors per anar a dinar, de lluny, vol dir què encara falta una estona.
Hora de pedalar
Fa estona que hi ha moviment a casa.
Ara però som.a un moment emocionant, sonen les 5 del matí al campanar de SV.
Dies de molt de Single Speed.
Estaria bé que els Ardent no perdin, la segons càrrega d'ahir de líquid NoTubes crec que aturarà aquest problema, crec.
MTB, MTB, MTB.
XIX: Esperant
I qui espera a viure una aventura de bike, molts cops no pot agafar el son.
Ara fa uns dies que el semàfor ja és sempre en verd. Tant que crec que estem a punt de treure'l hi de deixar-hi únicament una petita girola.
No és definitiu, però ho tinc en estudi, certament.
Ara, avui estudiant equipaments, components, i per sobre de tot centrant els propers tirs de sortida.
Setembre i octubre poden ser puntals de l'any 2013, veurem, veurem.
Avui hem fet un gran pas, i als propers dies en farem més, dia sí, dia també.
Ara esperant part dels recanvis, pastilles de fre R1, cadenes Shimano HG70, discs Shimano CL, cales Egg Beater, i crec que ara per ara res més.
Moltes propostes a sobre la taula, moltes, i el fet és que totes molt interessants.
http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/07/the-king-independent-fabrication-phil.html?m=1
Una entre moltes, no la de la imatge, treu una mica més el cap que les altres, no sé si de manera definitiva, però fa tres dies que em ronda sense obrir portes plenes de dubtes, fet que fa que es consolidi cada vegada una mica més.
Una setmana, aquesta a la que estem entrant que queda definida per un sol mot, emocionant. Motivada aquesta emoció pels esdeveniments dels darrers dies, pel signe d'aquests.
Els canvis per a mi de ser, sempre han d'anar agafats de la mà de bones sensacions, i si no és aquest el to, aleshores una lleugera relaxació, calma, passa a dirigir el tram, i per tant molts cops he de desfer senders. Quants cops no he fet cinc, deu minuts de sender per haver de girar cua, i no un cop, no, si no piles d'aquests a una mateixa sortida.
En el dia a dia miro d'evitar aquest fer, per molts motius, per molts motius, i això fa de quedar exposats, que s'interpreti com a immobilisme, no és en cap cas la realitat.
Ho dic entre molts aspectes, per la severa dificultat per a decidir de manera ràpida sobre aspectes d'equipaments nostres, com de components de les bikes de casa, com culots, mallots, frens, rodes, pneumàtics, tot té els seus motius, tot, respectivament.
Dies de Single Speed.
diumenge, d’agost 18, 2013
Black & White
Quantes propostes, i entre totes poques les què van venint cap a casa.
Aquesta ja no podrà ser.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta ja no podrà ser.
MTB, MTB, MTB.
La fórmula
De la mitja Pizza, i un quinto no una mitjana, conservadora, com sempre.
Dies de Single Speed.
Santa Fe del Montseny
Proper als origens, als meus origens.
A mesos de la meva arribada ja rondava per aquests indrets ara sí, ara també. Serà també el destí de la meva arribada?
Mentre espero en gaudeixo, ara menys que abans, el fet de ser ara al Maresme fa què sempre les pedalades al costat de casa siguin això, i no ja al Baix Montseny.
Fa anys que no faig un Can Perepoc, més que dies que rodo amb la Vicious.
Diria que des de l'estada edificant al camp de Canovelles que no escalo per Can Perepoc.
Ara, passats els anys evito aquest tram, com també el de Can Carbonell direcció a les antenes.
Ser a l'Avet Blau a la nit, a on tot resta amb els ulls a punt de tancar-se definitivament em retorna a molts punts viscuts anys enrere. A aquest instant la fila d'aventures viscudes al Montseny fan cua, i per tant la sensació que han passat moltes estacions també, mai masses si penso en aquest espai de natura.
Encara hem d'anar a veure amb l'Home del Montseny la cova propera al pantà de Santa Fe, a on republicans o nacionals s'hi refugiaren a la guerra civil espanyola.
Quan roda la roda tot camina bé, no quan penses que això és així, si no quan pensament i realitat coincideixen en que això és així.
Una escalada lenta, preparant la propera aventura del XIX. Una arribada passat el quilòmetre catorze fins al dinou d'una boira lleugera, agafada de la mà de l'entrada majestuosa de la nit va fer que la percepció de tornar a gaudir d'una aventura augmentés fins a límits de denominació.
Del dinou al vint-i-dos gaudint de les magnífiques fagedes, sempre preguntant-me a mi mateix en silenci per les marques als arbres, qüestions que un dia compartirem, no avui, no avui.
Hi ha dies per a tot, perquè veient el Montseny totalment tapat decideixo anar-hi de pet, tot un misteri.
Una arribada en la nocturnitat a l'Avet Blau de Santa Fe acompanyada d'un refresc de cola fa que tot tingui el seu to més brillant i conegut. Ser a quarts de deu de la nit, per no dir quarts d'onze, a Santa Fe del Montseny marca el to de com són les jornades d'aquesta estació.
Ara passades les hores, el pensament torna al Baix Montseny, crec que entenc la pensada, crec que entenc què voldrà dir.
Equipats d'estiu, amb la Lite a la baixada, eines, totes, Cateye-Powerled, aigua, 3/4 de 750 ml. una cola, menjar, cap, coincidències, cap, incidències, inflar l'Ardent davanter de la Vicious al quilòmetre nou. No tinc temperatures, sí que us puc dir què baixant del quilòmetre vint-i-dos al quinze, la sensació de frescor feia pensar en portar manegots a sota de la Lite, certament, certament, he de pensar que motivat per l'aturada a fer la cola, no per les temperatures baixes inexistents.
Dies de molt de Single Speed.
Mentre escalàvem, vaig escoltar propostes de bikes de carratera, mtb, mtb, mtb.
Local
MTB, MTB, MTB.
Cercant una imatge concreta de les mitges Pizzes, veig aquesta i penso, com m'agraden les sortides locals.
Dies de Single Speed.
dissabte, d’agost 17, 2013
Passant pàgines
Visquen instants com aquest penso, hi ha gaires coses més?
El dia intens, el descans també, Una anada obligada, al Baix Empordà, i una tornada desitjada al Maresme.
Dies de molt Single Speed.
Santa Fe
Va caure ahir.
A la nit, de no ser a dalt de la bike, en prepararé crònica.
Dies de Single Speed.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)