Estrena Longboard: Pla de La Calma.

Els dies que passem són únics, cal tenir-ho clar, cada dia que passa i el deixem enrere aquest cal haver-lo exprimit ben exprimit, perquè aquest recorregut que en diem vida, no té possibilitat coneguda de girar cua i poder reviure un mateix instant.

Ahir la sortida al Pla de La Calma, va començar molt bé, va seguir millor encara, va donar pas a un darrer tram de somni, a on un sender de baixada directes  a buscar les VW ens va deixar amb molt bones sensacions.

Un Pla de La Calma té sempre una component d'aventura com la té també una Cerdanya, un Cabrerès, un Cap de Creus, amb aquest darrer no fallarem, i tant que no.

Ahir una component coneguda que va virar i ens va proposar deixar-nos gaudir de la jornada per passar-nos factura després d'aquesta.

Un inici d'escalada des d'Aiguafreda sensacional, a on el sol ens va protegir mentre escalàvem unes pales monumentals, llargues, sí, vaig escoltar "menys que les de la Cerdanya",  i tant que sí, cada temps té un lloc al nostre espai, ara, ahir era temps de pujar al Pla de La Calma o això pensàvem.

L'inici de la sortida previst no real, les deu del matí, l'arribada al Brull al mig dia, entre moltes converses, moltes, a on mirar d'encarar cada una de les pujades amb absoluta calma  va ser la component número u, a on el parlar de tres genets de Drac entre somriures i més somriures ens va fer deixar de banda que als darrers plans previs a l'arribada al Brull la temperatura era més que freda, jo diria que polar, però un fred polar, de fet a les primeres pujades l'aire era tan fred que respirar em feia mal al pit, com sona. Un dolor intens l'entrada de l'aire, però també en certa manera gratificant.

Un esmorzar dinar que ens va dir que no estàvem bé, quin fred al cos, una hora ben bona em va costar tornar no sé molt bé d'on, per després enfilar amb els bikes i rodar per un senders de 10/10, però 10/10. Quan els temps ajudi una mica més hem de fer, i fer, i fer, sender darrera sender, entre aquests escenaris del millor MTB.

Zona restringida  aquesta, zona única aquesta, zona mítica aquesta, fet que fa que entre Garrotxa i ella les sensacion de que som d'aquí i aquí seguirem s'accentúa, sí, si bé també és cert que si no anem més enllà els plans són molt diferents dels que aquí us esmento, molt.

Dels entorns i de nosaltres,  dependrà que el proper tram sigui en aquest escenari, en aquesta ruta, mtb, mtb, mtb.