Estrena Longboard: Pla de La Calma.

Els dies que passem són únics, cal tenir-ho clar, cada dia que passa i el deixem enrere aquest cal haver-lo exprimit ben exprimit, perquè aquest recorregut que en diem vida, no té possibilitat coneguda de girar cua i poder reviure un mateix instant.

Ahir la sortida al Pla de La Calma, va començar molt bé, va seguir millor encara, va donar pas a un darrer tram de somni, a on un sender de baixada directes  a buscar les VW ens va deixar amb molt bones sensacions.

Un Pla de La Calma té sempre una component d'aventura com la té també una Cerdanya, un Cabrerès, un Cap de Creus, amb aquest darrer no fallarem, i tant que no.

Ahir una component coneguda que va virar i ens va proposar deixar-nos gaudir de la jornada per passar-nos factura després d'aquesta.

Un inici d'escalada des d'Aiguafreda sensacional, a on el sol ens va protegir mentre escalàvem unes pales monumentals, llargues, sí, vaig escoltar "menys que les de la Cerdanya",  i tant que sí, cada temps té un lloc al nostre espai, ara, ahir era temps de pujar al Pla de La Calma o això pensàvem.

L'inici de la sortida previst no real, les deu del matí, l'arribada al Brull al mig dia, entre moltes converses, moltes, a on mirar d'encarar cada una de les pujades amb absoluta calma  va ser la component número u, a on el parlar de tres genets de Drac entre somriures i més somriures ens va fer deixar de banda que als darrers plans previs a l'arribada al Brull la temperatura era més que freda, jo diria que polar, però un fred polar, de fet a les primeres pujades l'aire era tan fred que respirar em feia mal al pit, com sona. Un dolor intens l'entrada de l'aire, però també en certa manera gratificant.

Un esmorzar dinar que ens va dir que no estàvem bé, quin fred al cos, una hora ben bona em va costar tornar no sé molt bé d'on, per després enfilar amb els bikes i rodar per un senders de 10/10, però 10/10. Quan els temps ajudi una mica més hem de fer, i fer, i fer, sender darrera sender, entre aquests escenaris del millor MTB.

Zona restringida  aquesta, zona única aquesta, zona mítica aquesta, fet que fa que entre Garrotxa i ella les sensacion de que som d'aquí i aquí seguirem s'accentúa, sí, si bé també és cert que si no anem més enllà els plans són molt diferents dels que aquí us esmento, molt.

Dels entorns i de nosaltres,  dependrà que el proper tram sigui en aquest escenari, en aquesta ruta, mtb, mtb, mtb.

Pla de La Calma, NO.

És que no ha estat, sí la sortida no coronar el Pla.

Ja prepararé la crònica, perquè tota la tarda nit recuperant l'escalfor perduda entre senders, quin fred, quin fred, quin fred, no m'han salvat ni les sensacionals i eficients Lake MX140, mtb, mtb, mtb.

Coming Soon.

Pla de La Calma.

D'aquí a res entre senders del Pla de la Calma.

 SSWC2011 (arxiu). 

Abans però tindrem un bon esmorzar a on cal esmorzar, sí o sí, a on tenim clar quina serà la conversa?
Som genets, genets de Drac, sí, entre bikers sempre i tant que sí, però d'aquí a minuts tres vols de Drac, a on els darrers vint-i-nou anys hi he respirat la meitat de les millors sensacions.

Vol de Drac de tres genets, de tres genets de Drac.

MTB, MTB, MTB.

Motors escalfant.

Dos Dracs, dos genets,  i un vol de Drac a punt de ser, "i un bon joc".

El 15 a la matinada, tractaré la millor imatge en molt de temps, oi que sí?, i no és aquesta però el 15 posaré el "link", i hi ha una imatge que pot ser no ja la millor imatge del mes si no la de tot l'any 2012.

Coming Soon.

Amb força, el meu Drac empeny el vol, passaran els anys, sí, però sabrem acostumar-nos, ara però el vol és, mtb, mtb, mtb.

Molt d'hora ha començat la jornada, molt d'hora.

El primer esmorzar ja està passat, ara equipar-nos per fer el segon, que no serà millor, sí molt emocionant, hi ha dues converses entre el centenar que tindrem, i tant que sí, per no dir dos centenars, o tres, mtb, mtb, mtb.


SSEC 2012 i nova bike per la granevasio.

Encara recordo la conversa fora de l'entorn del genets de Drac, "ara que ja sortim amb bike no cal escriure al Blog". Un pensament dit que trenca sense adonar-nos amb un tram, que deixa de ser el tram per passar a ser una via morta al mig d'un lloc oblidat.

Minuts i comença l'aventura.

MTB, MTB, MTB.

Que bé, haver seguit amb aquest espai dia darrera dia, que bé, que bé, que bé, això no garanteix que demà sigui, sí que ahir era, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Dies previs a les estrenes al Pla de la Calma.

I tant que sí, i tant que sí.

http://thegreatescapemtb.blogspot.com/2011/02/el-regal-de-moots.html

Vaig tardar mesos  a entendre el títol, millor, millor deixar-ho tot enrere.

MTB, MTB, MTB.