Suavitat

No sé si seria el mot suavitat, la paraula que definiria millor el cap de setmana de bike. Segur que per el diumenge sí, i a on mentre el Vol va ser les sensacions de privilegi en ser-hi van ser presents a cada minut del tram.

El to de cada tram, el to de cada instant queda condicionat a que les sensacions siguin bones, condicionat a gaudir-ne o no en funció de l'arribada d'aquestes bones sensacions, clar que yes. 

En aquest de Vol l'extrema xafogor va ser-ne la protagonista a la riera de Teià direcció a Vallromanes,  i a on en arribar a la carena tornàvem a anar xops un altre cop per aquesta elevada humitat. És una sensació curiosa, si és coneguda ara mateix no ho sé, segur que sí, el fet és que no fa més de quinze dies, com a molt tres setmanes que experimentem sempre a tocar de les quatre o les cinc de la tarda aquesta xafogor intensa que durant una hora o dues ens imposa, perquè és una imposició a totes, totes, ens imposa de rodar xops, i evidentment si per diferents motius actualment no ets de platja, un bany de l'estiu sempre et ve al cap, inevitable, vas xop, notes com les gotes van del cap cap a l'esquena en el millor dels casos, en la resta entre d'altres aquestes baixen directament cap els guants de pell Hirzl, que estan arribant cada cap de setmana xops a casa, tant que he hagut de substituir les cintes de pell Brooks del manillar de les dues bikes. En aquesta ocasió aquest fotogrames van començar a Teià i van acabar a la carena, un bany breu, intens per una humitat que em recorda constantment que estem de pas, i per això passat aquest tram la baixada fins a Vallromanes ho torna tot a lloc, crec això equivocadament perquè encara havíem de conquerir més de cinquanta quilòmetres per desfer el camí per tornar a ser a SV.

Les bikes perfectes, nosaltres, anàvem fent. Amb aigua, dos bidons de 750 ml. menjant en marxa unes galetes a Mataró, a Vallromanes per dinar un pa amb tomàquet i formatge i un flam crec recordar, més beure de la mà d'una beguda isotònica, també una de carbonatada, i un bon cafè amb galetes, crec que res més. 

Per passada una breu estona refer camí cap a casa passant per Llinars, Can Bordoi pas aquest de molta densitat, i decidint per aquest motiu no pujar al Santuari del Corredor, seguint cap a Dosrius, Mataró, Cinc Sénies i finalment arribada a casa des de Llavaneres no per la clàssica des de Caldetes pujant per Milans.

Amb eines, sense coincidències, ni incidèncires, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort del King Cage, amb llums en marxa al darrer tram. 

No diré esperant el proper Vol, fa tres dies que no hi ha Vols, fatiga? no ho sé, veurem demà, tot i que el tinc des de primera hora ocupat amb el manteniment i forces detalls més del Gran Drac, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Tercer dia

Sense Vols. 

Tot no pot ser, a veure si com a compensació poso fil a l'agulla amb el tema quadre nou.

Decidint de ser si treure les guies del ST pel cable de la tija regulable.

Per la resta veurem, de ser, el color el blanc, els logos negres, a decidir si brillant o mate. 

MTB, MTB, MTB. 

Race

Ja van arribant els diferents components.

L'aspecte que us exposava d'un sol punt de fixació dels plats que fa que un cop quedi un sol plat la visió del crankset serà més lleugera que no pas tinguent dos o tres punts per fixar els diferents plats. No sé si és el mot que ho defineix millor, lleugera, perseguint la simplicitat és el mot que em ve al cap. 

MTB, MTB, MTB.

Ja proposaré una presentació oficial d'aquests components, aportant els pesos de cada una de les parts d'ells. També podré detallar els pesos de les corones desmuntades aprofitant que tinc previst muntar la corona de titani Carbon Ti que està venint tot just aquests dies cap a casa.

Repetició?

El fet és que vàrem repetir bona part de la ruta del cap de setmana passat. Sense ser primera hora, també sense haver esmorzat iniciàvem la ruta direcció a Blanes, pensant si el Baix Empordà seria el destí a on passaríem la nit, o un cop a Blanes ens dirigiríem direcció a SC.

Repetir té el seu risc, sí, de la darrera vegada pel pas per Olzinelles en podríem decidir, de poder, no passar més per aquest lloc màgic, però en el meu cas jo no ho podria mantenir, vull dir, no em puc resistir a un espai màgic, i per tant puc resistir-me un cert temps sí, però no serveix de res, el fet és que passades unes hores, uns dies, perquè no setmanes o mesos torno a ser al ben mig d'Olzinelles, i mentre ara escric sobre ell ja espero ja no tornar a ser-hi, que també, si no fer-ho de matinada a trenc d'alba entre les intenses glaçades de l'hivern, gaudint de l'efecte dels cristalls de glaç brillant pel pas del meu Drac mentre marca amb els seus ulls negres l'estret sender per creuar abans de la sortida del Sol aquest màgic instant entre les Fades de la Foscor i els cavallers de la llum.

Era encara d'hora per concretar si seria un dia de Vol pel Baix Empordà perquè primer calia arribar a Blanes, i veure les sensacions després dels primers quasi quaranta quilòmetres extremadament planers.

Un esmorzar en abundància aturats a Blanes no abans, amb bones sensacions. Compartir un bon cafè per les sensacions a les aturades dins dels Vols puc afirmar que són portadors dels millors instants, sempre en tinc de bones pensades en ser entre dos bons cafès, caldrà repetir, caldrà repetir perquè  els cafès de desprès d'instants de molta intensitat marquen una breu pausa que fa que el to de tot plegat sigui quasi l'essència de tots els moments, crec, crec. Un cop reinciem la ruta, uns quilòmetres després, a la cruïlla a on hem de decidir o bé dirigir-nos a Platja d'Aro passant per Lloret o bé a SC passat per Tordera, decidim finalment anar tornant cap a casa passant per SC, i deixar per a una millor ocasió l'aventura del Baix Empordà. 

Hem menjat massa, o aquesta és la sensació, anem fent ruta cap a SC, ja portem uns seixanta  quilòmetres planers, molt planers, en primer terme resseguint la platja fins arribar a Blanes, ara seguint el riu Tordera en sentit invers. 

Un cop a SC aturada de rigor a casa la mare, menjar i beure en abundància ara al quilòmetre vuitanta aproximadament una prioritat carregar els dipòsits de combustible, per omplir aquests dipòsits què millor per menjar que un pà amb tomàquet, formatge, una mica de pernil salat, dos mini gelats, i per beure dues begudes isotòniques, mitja cervesa, i molta aigua, en aquesta ocasió sense el premi dels bombons de xocolata però.

A aquest punt havíem previst seguir ruta fins a Vallromanes, però mirant de ser prudents decidim tornar a SV des de SC i no des de Vallromanes, i així donar oportunitat al Vol de diumenge, pensant que si fèiem masses quilòmetres dissabte, diuemenge segurament no seria una jornada de MTB.

Repetim tornada com la del dissabte passat passant per Olzinelles, un pas memorable, sempre el pas per aquest indret té un to màgic de color, i en aquesta ocasió a diferència de la setmana anterior la Reina roda gaudint del moment, fet que em permet a mi també poder volar lliurament dins del Vol, OMG.

Els quilòmetres van caient, i pel fet de rodar bé decidim allargar una mica més la ruta per mirar d'estalviar desnivell, així que mentre ens dirigim cap a Collsacreu baixem directes a Sant Iscle, i d'aquí a Sant Pol, una baixada ràpida, per arribar a la platja un altre cop, i fer el mateix tram del matí però a l'inrevés, ara direcció a Canet, i de Canet a Arenys de Mar, Caldetes, Llavaneres, i finalment a casa, a on hi arribem un altre cop xops, portem hores xops de dalt a baix de la intensa humitat que ens ha envoltat des de la sortida de la capital del Baix Montseny.

Un cop a casa les sensacions són bones, sí, però tot i haver afegit més de dos litres d'aigua del bidó durant la ruta, la lleugera deshidratació segur que pesa perquè estem fatigats, i de fet la ruta passades unes hores, la de diumenge va començar a l'una tocada del migdia  perquè els despertador que havia d'aconseguir posar-nos en marxa a les cinc del matí es va quedar en silenci després dels primers sons, motivada aquesta passivitat per la necessitat de recuperar forces, però aquest no va ser un mal símptoma, vull dir el de no iniciar l'aventura a la matinada, en cap cas, perquè l'aventura estava per arribar unes hores després.

Equipats d'estiu, el color el negre i blanc, el de la Betty, el seu equipament el què crec que portarà a les properes 24 hores SOLO. 

Amb llums funcionant al vespre, amb eines, amb la bomba d'aire de mà ara sí amb mi, ben agafada del King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni tampoc coincidències, amb les dues bikes funcionant molt bé, em costa rodar amb una potència Thomson de 0° i crec recordar de 70 mm. i el manillar Protaper de més de 730 mm de doble alçada, també em va costar tornar al seient SLR i a la tija retrassada Moots, però passades les primeres hores tot va tornant al seu lloc. 

Ara a deixar reposar les sensacions del Vol d'ahir, que sense ser com el d'aquesta aportació va rondar els 80 Km. que són lluny dels més de 100 Km. fets dissabte però que va tenir també els seus grans moments, clar que yes.

MTB, MTB, MTB.

Valorant des d'ahir seriosament si passar a tubulars :-)

Dues

N'hauré de preparar dues de cròniques, germanes de les del diumenge passat.

La xafogor tornava a ser tan intensa pujant per Teià, que no dirè que fos per posar peu per aquesta humitat, a on mentre hi era mirava de no tancar els ulls, sí però que hauria posat peu per mirar de baixar la temperatura corporal, millor ho definiria, per mirar de baixar la sensació de pesadesa provocada per aquesta intensa humitat.

MTB, MTB, MTB.

Avui bon Vol :-)

Els propers colors de temporada. 

MTB, MTB, MTB.

De cara a les properes hores hauré de preparar la crònica del Vol d'avui, però ara caldrà descansar :-)

Steerer

Mentre està venint l'adaptador per a manillars Moots per la potència Moots OS, he vist aquesta possibilitat que res té a veure però que per bikes de 1" pot ser una bona opció per gaudir d'una potència Thomson.

MTB, MTB, MTB.

135

Tinc dubtes sobre si les rodes han de ser 9x100/9x135 o 15x100/12x142, jo preferiria la primera opció, sóc d'eix de 9 mm.

http://www.bikeradar.com/mtb/gear/category/components/wheel-sets/product/review-shimano-xtr-m9000-tubeless-race-29in-wheelset-49895/

 

Aquesta decisió condiciona la forquilla, i implica de fer venir l'ENVE o no.

MTB, MTB, MTB. 

Tubular vs Tubeless

Jo decidit pels UST, sí però perquè són més fàcils, vaig en Single Speed, amb rígida, aleshores Tubular no? Jo quan feia carretera ara fa 41 anys anava amb tubulars, clar que yes. 

http://www.bikerumor.com/2014/04/11/first-look-all-new-shimano-xtr-m9000-race-trail-brakes-plus-new-carbon-wheels/

Els dubtes amb els tubulars de MTB són tres ara, perquè fins fa res eren quatre, el quart dubte era que fins fa poc no podies afegir sense punxar el tubular el líquid antipunxades segellant dels Tubeless, ara ja sí pots introduir el líquid per la vàlvula per tant un dubte menys, els altres tres dubtes, el primer, els tubulars de MTB pesen entre els 500 i els 600 grams, quan parlem de pneumàtics Tubeless si no ronden els 650 grams els laterals són molt propensos als talls, el què he llegit dels tubulars és que els laterals fallen molt, i he llegit també que per ús diari els tubulars de MTB no són una opció vàlida, sí per curses de MTB properes a l'hora, tot i que els fabricants els proposen per a tot ús, d'un distribuidor de llandes tubulars BOR he llegit que ell no utilitzaria aquesta tecnologia per a curses llargues de MTB, el tercer dubte és quan el tubular es desenganxa de la llanda, OMG, perquè passa, i quan això passa mare meva. El darrer dubte, no pots portar recanvi de tubular de MTB, vull dir amb els pneumàtics de MTB convencionals i amb els Tubeless portes una càmara de recanvi, amb els Tubulars de MTB aquesta opció no la tenim, i per les dimensions d'aquests no pots portar recanvi, a diferència dels tubulars de carretera que sí que pots portar un recanvi lligat a sota del seient.

MTB, MTB, MTB. 

9000

D'aquests dubto, els nostres no van bé, joc a l'eix esquerra passades dues setmanes, aquests?

De les 64 opinions que he llegit dues tenien el mateix problema que nosaltres, i uns quants proposaven tot i estar satisfets amb aquests pedals d'agafar els XT i no els XTR.

MTB, MTB, MTB. 

985 Race

Esperant.

88 mm entre forats ha sigut decisiu per decidir-me per aquesta opció, això fa que anant amb un sol plat com és el cas, la visió interior sigui totalment neta, no hi ha un segon punt superior o inferior per agafar un doble plat o un triple plat. important per a mi aquest detall, i de fet després d'uns cinc anys serà el primer cop que aconsegueixo rodar en aquestes condicions.

MTB, MTB, MTB.

Discs CL

De Formula una parella de discs també fent camí cap a casa. 

Aniran a recanvis, perquè primer sortiran el conjunt de discs Formula de 6 torniols amb adaptadors a CL que ja tinc.

MTB, MTB, MTB.

Quickrelease :-)

Una i prou la davantera.

Una i prou perquè la davantera d'un conjunt Tune va fallar, i perquè d'un segon joc Fimo tinc no sé perquè únicament la posterior, així que ja era hora de conjuntar les Fimo, la Tune no perquè és dorada i la Carbon Ti que vindrà és de color negra.

MTB, MTB, MTB.

Carbon Ti 88 mm.

Dues corones de 28 dents de titani venen directes cap a casa, amb una distància entre forats de 88 mm. perfectes per ser acollida cada una a cada un dels dos cranksets Shimano XTR 985 race. 

Dubtava perquè el plat Shimano original de 28 dents m'agrada molt, però finalment aquest serà de donar-se les circumstàncies l'actor principal del proper repte de 24 hores.

MTB, MTB, MTB.

Passant entre els núvols :-)

Costa repetir grans Vols, però mentre tinc, tenim el privilegi de ser-hi, mentre passen les hores a dalt de la bike res roda massa depressa, tampoc diria que rodi lent, els quilòmetres cauen quasi sense adonar-me que això està passant. 

Excepcionalment ara fa dues setmanes a La Garolera us vaig comentar que durant mig quilòmetre no va ser així, certament, certament.

A les grans rutes, millor dit a les que per a mi són les grans rutes els sentits roden a un ritme molt accelerat respecte a com passen els quilòmetres, i això comporta d'experimentar una varietat immensa de sensacions, sensacions agafades totes de la mà entre elles, OMG, aquestes entrelligades o no, són sempre d'una extrema potència, i per tant l'ona expansiva quan explosionen dins del meu petit univers és terroríficament acollidora, molt, tant que a cada dècima, centèssima de segon que ho experimento quedo un altre cop sense sensors de fatiga, i per aquest motiu el títol d'aquesta intervenció.

Una jornada llarga de MTB, com la de demà?

Equipats d'estiu, més manegots i armilla Lite de matinada, i també a la llarga baixada cap a Vallgorguina des del Corredor, així com baixant des de Santa Fe cap a SC, crec recordar.

De tornada des de Sant Celoni, un pas per Olzinelles sense poder pronunciar paraules, jo pel lloc, pel significat, la Reina per iniciar un darrer tram porta d'entrada d'un petit infern que li va suposar de passar unes darreres tres hores de bike duríssimes, una indigestió alimentària per tot i haver menjat a SC prudentment, sortint de SC una calor intensa, molt intensa, ens va deixar literalment xops d'equipaments i per tant de cos, calor que lentament va anar moderant-se, però el mal ja estava fet, i la Reina va viure una experiència que no oblidarà amb el pas dels anys, segur, i que l'ajudarà a les properes 24 hores SOLO, segur, de ben segur. 

I entre aquesta guerra personal per no posar peu, la nostra amiga la tempesta, a on de ser en primer terme sobre del Turó, va anar perseguint de coincidir amb la nostra ruta, a on jo pensava, bé aprofitaré per gaudir d'un bany de tardor de la mà d'una intensa tempesta, i amb aquest pensament les imatges de com seria es van anar presentant ara sí ara també sense fer-se realitat, i a diferència del bany de l'estiu a on vaig quedar escaldat de valent, en aquesta ocasió la tempesta ens va deixar de banda per segons, perquè era obrir la porta de casa que queien les primeres gotes d'una tempesta que un cop va ser a casa va durar hores, mentre girava la clau des de dins de casa escoltava com la pluja picava contra la centenaria fusta, OMG.

Les bikes perfectes, dues 29" rodant pel Montseny, sense problemes, la nova bike desmostra unes dots molt bones a la reacció del pedal, així com també per aquest motiu sembla més lleugera, força més que la Vicious sense anar millor equipada que aquesta darrera. 

Per menjar, un plàtan, entrepà de formatge, masses bombons de xocolata, per beure, vi i gasosa amb l'entrepà,  menys d'un bidó de 750 ml. d'aigua, dos tallats, i dues begudes isotòniques. Amb llums de matinada i a darrera hora, entre un fort vent al vespre coronant Coll de Pollastre, un vent que feia que petites branques, que centenar de fulles passessin volant per sobre nostre, n'hauria d'haver guardat una, estàvem a minuts de ser al centre d'aquesta intensa tempesta, a segons diria jo, amb eines, sense portar la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada del porta bidó King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni coincidències, sense l'aturada de rigor a Santa Fe, a on fa dues setmanes i compartia un instant de Cacaolat calent, i amb eines velles.

Ara dins de la nit de divendres, la setmana ens ha fet un present en forma de dos Vols més, no quatre, però no passa res, i demà podria ser un bon dia per un tercer Vol breu, crec, crec. De ser serà amb la 26", ja no amb la 29", aquesta ha de desfer el camí, desmuntar-la, i decidir si acabar-la perquè sigui la meva bike, així estem.

MTB, MTB, MTB. 

Amb ganes

De proposar una bona crònica del Vol del diumenge.

Ahir al vespre hi va haver una breu sortida, la primera d'aquesta setmana des de diumenge.

MTB, MTB, MTB.

M985 race x2

En venen dos jocs, un de 28 i un de 30, veurem, un de 175 mm i un segon de 170 mm. 

http://forums.mtbr.com/xc-racing-training/xx1-race-situations-gearing-851521.html

Germans del de la imatge, vull dir, nous, amb els plats originals, i un cop els tinguem a casa veurem quina combinació fem final. Important que els laterals no siguin pintats, tenim tots els cranksets desgastats del contacte de les Pearl Izumi i les Giro amb el metall pintat. 

170 mm perquè la nova bike de la Reina anirà amb aquest crankset de 170 mm i no l'actual de 175 mm. Els M985 race per voler un sol punt de fixació interior, és a dir específics per a un sol plat, sense la possibilitat de fixació d'un segon. 

M'he decidit per aquest conjunt i no el XT perquè sempre miro de fer venir els conjunts per parelles, vull dir, que m'interessa que les distàncies entre forats del plat sigui les mateixes a les dues bikes per així utilitzar mateixos recanvis. Podria haver agafat dos XT sí, d'haver-se donat l'oportunitat, en aquesta ocasió com a l'anterior de fa uns anys aquesta ha vingut de mà de les 985. També ha pesat molt que dos plats de titani que cercava únicament els tenia per a 88 mm i aquests també han condicionat que siguin les 985.

De fet la nova bike, els components nous coincidiran quasi tots amb els que porta la Spot Brand, no així ara per ara el quadre per no haver localitzat una Longboard Single Speed, vull dir sense guies pel canvi, però boixes, amb diferents amplades però, llandes, tija, manillar, direcció, pedals, frens, crankset, pinyó, plat, cinta manillar, llums, coincidiran a les dues bikes, no així la potència, ni el seient, aquest darrer per ser específics, ni la forquilla, no localitzaré una Black Sheep, tampoc me la puc permetre, ni el quadre a on ja us en he esmentat el motiu. 

Avui decidirem si el nou quadre serà el meu nou quadre, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

M985 race

Treballant :-)

http://forums.mtbr.com/singlespeed/has-anyone-run-xtr-race-m985-cranks-single-speed-751634.html

MTB, MTB, MTB.

Primera

De tardor, que bé rodar a aquestes hores, quin començament de jornada més interessant.

Entrar a la tardor fa que sense voler miri enrere pensant en les sortides fetes aquest estiu, crec que no és inevitable fer-ho, sí força freqüent. Una en concret pesa molt més que les altres, la del Tramvia a Barcelona, un dels motius són els dies posteriors al Vol, les perseverants molèsties per l'extensa exposició al Sol, OMG. Tot i així crec que hi tornaria, puc afirmar, tornaré a repetir, el bany de l'estiu en aquesta edició va ser un bany intens de Sol. 

A aquesta primera sortida de tardor no hi va faltar pujar, sí que invertint l'ordre, vàrem començar a pujar a on normament  ja estem a minuts de finalitzar la sortida. 

Comulada sempre pesarà a casa, tant que fins i tot podria ser determinant, i així ho pensava ahir diumenge jugant al ben mig d'Olzinelles i el Montnegre mirant d'evitar l'extraordinaria tempesta.

Però a la primera aventura d'aquesta nova tardor hi anàvem com sempre carregats de bones intencions, i tant, i tant.

Equipats 100% d'estiu, amb llums amb les bateries petites, aigua per beure, un quart del bidó CK de 500 ml. sense menjar, amb eines, sense incidències, ni coincidències, ni tampoc la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada al King Cage de l'Inbred, també ahir, també. 

Ara pensant en la propera crònica del Vol d'ahir, que serà sense dubtes de mantenir-se les sensacions, crec que la puc definir com a mínim com a impactant, per les pensades, per les sensacions. 

Un Vol que va començar amb la foscor extrema característica de la nit amb la tempesta de fons, i va acabar dotze hores després sota la tenebrosa foscor d'aquesta tempesta ara també extrema a sobre dels nostres caps. 

MTB, MTB, MTB.

Podria dir

Ja era hora, però com els frens mecànics d'Avid el BB7 crec recordar, els cranksets de White Industries amb els seus bottoms brackets de sempre, sempre tindran el seu espai, oi?

http://www.bikerumor.com/2016/03/02/nahbs-2016-white-industries-adds-30mm-spindle-cranksets-shows-the-original-wide-range-cassette-more/

Dit això per què no unes White Industries de nova generació, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

AC38

És el què em faltaria si vull recuperar una vella gloria del MTB.

http://www.tune.de/en/produkt/ac38

Veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Fins les 4

Encara estàvem dins de l'estiu, creia que seria la de dimecres la darrera sortida de l'estació de la calor, però afortunàdament encara va ser la d'ahir, i aprofitant aquest moment el quadre nou va tornar a sortir, i de ser sempre podrem dir que va venir l'estiu del 2016.

Bones sensacions a dalt del nou quadre, millors encara baixant un xic més la tija, i treient un gruix de sota la potència. Tot va baixar una mica i la bike va quedar una mica més 26 :-)

El quadre nou feia soroll per la tija, caldrà ficar greix al ST, més encara. Així el motiu no era ni el BB, ni el quadre, i l'instrument musical estriden era la tija.

De la Longboard, també un soroll que semblava venir de la boixa DT del darrera, aprofitant l'aturada per ajustar tija i potència de la nova, vàrem detectar que de la Spot Brand amb la pinça de fre treta del darrera no el feia aquest sorollet, ferodes, molla d'aquests, el disc, o els tres fent equip els causants d'una lleugera fricció una mica més elevada que la del contacte entre ferodes i disc.

Sense les bateries XL, pel fet de sortir al migdia, i per haver decidit que ja no sortiran més, queden reservades fins la propera cita de MTB. 

Al vespre un acomiadament lleuger de la vella estació, la de l'estiu, i una rebuda dolça de l'entrada de la nova, de la bella tardor. 

Ho vàrem fer prou bé, perquè avui a la matinada, no a les 5, és cert, peró sí a les 6 començava un altre cop l'aventura, clar que yes.

MTB, MTB, MTB. 

Ara a esperar a demà a on de ser, serà Vol breu de matí, no de tota la jornada, intensiu que si es podria portar a terme el diumenge, aquesta és la intenció, aquest és el propòsit, oi?

Que interessant

És que sempre he pensat que els tubulars haurien de ser, i aquesta proposta sense ser-ho i té una tirada.

http://singletrackworld.com/2016/09/interbike-2016-innova-show-tubed-tubeless-tyre/

MTB, MTB, MTB.

15x100

Per on avui estic voltant, dic avui perquè segons com derivin els dies podria tornar al 9x100.

http://www.bikerumor.com/2014/08/19/paul-components-makes-quick-release-work-of-thru-axles/

MTB, MTB, MTB.

http://theradavist.com/2015/05/an-afternoon-with-paul-component-in-chico/

Klamper

https://paulcomp.com/shop/components/klamper/

Jo sempre he pensat que els frens de disc que no són hidraulics no frenen correctament, frenar sí, però sense poder definir més, però certament tenen un mercat, segur. 

MTB, MTB, MTB.

Matinades a la fresca

Com avui, a on el Drac n'ha sigut el protagonista.

Darrer Drac de l'estiu, sembla que no pugui ser, però és així, i a mi personalment m'hauria agradat, preferit que l'estiu durés una mica menys, la intensitat de la calor, faig referència a aquesta, però l'estiu pot ser això, molta calor, com l'hivern va agafat de la mà del fred.

Una anada de nit, i una tornada a on la llum es feia el seu espai mentre la foscor cedia aparentment el joc de la mà de Fades i cavallers. 

MTB, MTB, MTB. 

Segueixen els Vols

Avui amb 26, no 29 :-)

Que bé que va la meva Inbred, això sí el nou quadre va molt i molt bé. 

Vinga un tema de números, un TT horitzontal quatre centímetres més llarg, i la distància punta seient a centre aranya forquilla és idèntic 44 cm. 

Avui entre pilars de granit, veurem si instants de tanta intensitat em comportarà d'una nova crònica. 

MTB, MTB, MTB.