Entrar a la tardor fa que sense voler miri enrere pensant en les sortides fetes aquest estiu, crec que no és inevitable fer-ho, sí força freqüent. Una en concret pesa molt més que les altres, la del Tramvia a Barcelona, un dels motius són els dies posteriors al Vol, les perseverants molèsties per l'extensa exposició al Sol, OMG. Tot i així crec que hi tornaria, puc afirmar, tornaré a repetir, el bany de l'estiu en aquesta edició va ser un bany intens de Sol.
A aquesta primera sortida de tardor no hi va faltar pujar, sí que invertint l'ordre, vàrem començar a pujar a on normament ja estem a minuts de finalitzar la sortida.
Comulada sempre pesarà a casa, tant que fins i tot podria ser determinant, i així ho pensava ahir diumenge jugant al ben mig d'Olzinelles i el Montnegre mirant d'evitar l'extraordinaria tempesta.
Però a la primera aventura d'aquesta nova tardor hi anàvem com sempre carregats de bones intencions, i tant, i tant.
Equipats 100% d'estiu, amb llums amb les bateries petites, aigua per beure, un quart del bidó CK de 500 ml. sense menjar, amb eines, sense incidències, ni coincidències, ni tampoc la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada al King Cage de l'Inbred, també ahir, també.
Ara pensant en la propera crònica del Vol d'ahir, que serà sense dubtes de mantenir-se les sensacions, crec que la puc definir com a mínim com a impactant, per les pensades, per les sensacions.
Un Vol que va començar amb la foscor extrema característica de la nit amb la tempesta de fons, i va acabar dotze hores després sota la tenebrosa foscor d'aquesta tempesta ara també extrema a sobre dels nostres caps.
MTB, MTB, MTB.
