El to de cada tram, el to de cada instant queda condicionat a que les sensacions siguin bones, condicionat a gaudir-ne o no en funció de l'arribada d'aquestes bones sensacions, clar que yes.
En aquest de Vol l'extrema xafogor va ser-ne la protagonista a la riera de Teià direcció a Vallromanes, i a on en arribar a la carena tornàvem a anar xops un altre cop per aquesta elevada humitat. És una sensació curiosa, si és coneguda ara mateix no ho sé, segur que sí, el fet és que no fa més de quinze dies, com a molt tres setmanes que experimentem sempre a tocar de les quatre o les cinc de la tarda aquesta xafogor intensa que durant una hora o dues ens imposa, perquè és una imposició a totes, totes, ens imposa de rodar xops, i evidentment si per diferents motius actualment no ets de platja, un bany de l'estiu sempre et ve al cap, inevitable, vas xop, notes com les gotes van del cap cap a l'esquena en el millor dels casos, en la resta entre d'altres aquestes baixen directament cap els guants de pell Hirzl, que estan arribant cada cap de setmana xops a casa, tant que he hagut de substituir les cintes de pell Brooks del manillar de les dues bikes. En aquesta ocasió aquest fotogrames van començar a Teià i van acabar a la carena, un bany breu, intens per una humitat que em recorda constantment que estem de pas, i per això passat aquest tram la baixada fins a Vallromanes ho torna tot a lloc, crec això equivocadament perquè encara havíem de conquerir més de cinquanta quilòmetres per desfer el camí per tornar a ser a SV.
Les bikes perfectes, nosaltres, anàvem fent. Amb aigua, dos bidons de 750 ml. menjant en marxa unes galetes a Mataró, a Vallromanes per dinar un pa amb tomàquet i formatge i un flam crec recordar, més beure de la mà d'una beguda isotònica, també una de carbonatada, i un bon cafè amb galetes, crec que res més.
Per passada una breu estona refer camí cap a casa passant per Llinars, Can Bordoi pas aquest de molta densitat, i decidint per aquest motiu no pujar al Santuari del Corredor, seguint cap a Dosrius, Mataró, Cinc Sénies i finalment arribada a casa des de Llavaneres no per la clàssica des de Caldetes pujant per Milans.
Amb eines, sense coincidències, ni incidèncires, amb la bomba d'aire de mà agafada ben fort del King Cage, amb llums en marxa al darrer tram.
No diré esperant el proper Vol, fa tres dies que no hi ha Vols, fatiga? no ho sé, veurem demà, tot i que el tinc des de primera hora ocupat amb el manteniment i forces detalls més del Gran Drac, veurem, veurem.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada