Olzinelles :-)

Veuremsi demà sóc a terra de Falgueres Màgiques.

MTB, MTB, MTB. 

Les pensades

Si són a bons llocs moltes, les més denses pesen menys, i les més lleugeres volen.

MTB, MTB, MTB

10ºC :-)

Els d'aquesta matinada a una jornada a on tot ha començat a tocar de les cinc, dins però de l'espai èlit de les quatre.

No va de crònica, sí de proposta d'aquesta, clar que yes!

MTB, MTB, MTB.

El Corredor :-)

La zona triada per a fer un bon test del nou equipament, i per acabar d'arrodonir a part de la ruta, a part del lloc, per a tal fi també calia una acurada selecció de l'equipament que faria conjunt amb el protagonista del Vol en aquesta ocasió el culot Gore Bike Wear Alp-X Pro 2in1. 

L'actor principal el culot Alp-X vermell i negre una proposta que us puc dir que les espectatives per a mi amb quest culot eren altes, i a data d'avui s'han complert perquè un cop he rodat amb ell ja venen dos culots més d'aquest tipus, un segon que ja vaig esmentar al blog, l'Atlas XC Pro de Specialized vermell, i finalment des de fa unes hores un tercer culot idèntic al de la imatge superior, és a dir un segon culot Alp-X Pro 2in1 de Gore ara però ja sí de color negre, finalment únicament negre, que com l'Atlas vermell també us vaig comentar que d'anar bé aquest tipus de culot en aquesta primera oportunitat de color vermell i negre, el proper no seria d'aquest color si no que seria únicament de color negre, m'ha ajudat a fer el pas la proposta del cinquanta per cent de descompte del culot negre, i en primer terme va obrir la porta a aquest tipus d'equipament una primera oferta d'un vuitanta per cent de descompte amb el primer Alp-X vermell i negre que em va permetre d'entrar al nou territori dels culots lluny aparentment de la clàssica i funcional licra, proposat ara per la casa Gore Bike Wear, amb l'Atlas XC Pro de Specialized vermell aquest va venir també motivat per una bona proposta d'un vuitanta per cent per sota del preu de venda al públic, fet que promitjant el cost amb aquest tercer culot que ve ha fet possible l'impossible, vull dir que no em puc permetre el cost de cap d'aquests equipaments al preu final que d'entrada proposen a públic, impossible com dic adquirir cada equipament rondant mínim els dos cents euros el preu unitari quan parlem de cada una de les parts de l'equipament, com ho és el calçat, el casc, el culot i l jaqueta, tampoc és viable per a mi adquirir els guants i les tèrmiques propers fins i tot molt per sobre dels seixanta euros cada un, cert, i he de dir que per posar un exemple de la percepció quan veig els preu públic de l'equipament que quan la muntanya puja molt, i és una i prou puc pensar d'abordar-la, però si són sis o set muntanyes totes de cop, i que totes tinguin aquestes alçades per a mi impossibles aleshores ja no faig ni el pensament de fer la primera. 

El fet és que si fos un sol equipament podria valorar d'assumir aquests preus, tot i que penso que ni així podria decidir-me favorablement per a cap d'ells, però pesa definitivament que en el dia a dia de bike quan surto regularment com a mínim acaben sortint entre tres i quatre equips complerts cada setmana, i si la motivació és la reina sense anar més lluny aquesta mateixa darrera setmana, aleshores el nombre d'equipaments que surten no baixa de cinc, i aquests són diferents o idèntics en funció de si surto a diferents hores o a la mateixa hora cada dia, vull dir, a les cinc de la matinada necessito un tipus d'equipament, concretament ara ben entrada la tardor, i a l'hivern que estem a punt de rebre, si faig un Drac requereixo d'un equipament específic per a fred intens, i també que funcioni molt bé en els canvis de temperatura constants, a on tinc un primer tram de fred mentre baixo fins a un torrent a on a les parts més baixes del recorregut que coincideix amb la més fosca de tota la sortida, i a on en ser un antic torrent hi fa molt fred, qu ja m'indica quin to tèrmic extrem tindrà o no el Vol, després un segon tram inicialment menys fred tot i ser la riera de Llavaneres, d'una mitja horeta ben tocada de pujada progressiva de menys a més, els primers vint minuts pujo per la riera de Llavaneres direcció a l'hípica a on el fred em dóna o proposa el segon gran toc de gràcia, fins aquí amb els guants llargs Alp-X WS per uns cinc minuts no aconsegueixen mantenir l'escalfor de les meves mans fins a girar per la finca de Santa Mònica allunyant-me de la riera, i també del fred intens mentre pujo direcció al Corredor a on ràpidament faig el canvi als guants curts sense ser WS, i a on en menys de dos minuts sortint de la riera una sensació breu però reconfortant d'escalfor ja m'envolta, i aquesta no em deixa durant vint-i-cinc minuts més, dins del puja i baixa dels dos Tintorers per tornar després de fer-los a entrar a la freda fins i tot glaçada riera de Llavaneres, a aquest punt em torno a posar els guants de canell llarg perquè a partir d'aquí m'espera una llarga baixada d'uns vint minuts fins al Passeig dels Anglesos ja a peu de mar que fa que el fred ja porti una bona estona mirant d'envair l'interior del meu equip d'hivern mirant d'entrar sí o sí per tot el frontal del meu equipament de gala, i si a aquest punt encara no ho ha aconseguit després de deixar enrere el pas per l'Hispània, a la pujada per la riera de Caldetes a ple trenc d'alba implica que als darrers cent metres abans d'abandonar-la els peus i mans ja han cedit la seva calidesa en vers a un fred intens, però per sort la pujada que ve passant propera a Milans repeteix el bon fer de la de Santa Mònica, i amb menys de dos minuts m'allunya de la riera de Caldetes pujant direcció al Castell tornant a envoltar-me d'una lleugera i gratificant sensació d'escalfor per les meves mans i peus, a aquest punt normalment torno a portar els guants de canell curt, i a on al pas per les Falgueres Màgiques ja hi arribo força recuperat, i aquest és un dels dos formats d'equipaments que requereixo, el segon equipament és el del migdia a l'hora de dinar fent el mateix Drac a on una climatologia normalment més dolça que la que us he exposat de les matinades comporta d'un equipament més lleuger, molt menys dens que el de bon matí, i a on el canvi a una tèrmica més lleugera al migdia no és suficient per poder aprofitar els mateixos equipaments de la matinada que al migdia amb el canvi únicament que us esmento de les diferents tèrmiques, a vegades sí, d'altres vegades no, a les què no, per aquestes ocasions cal disposar d'una alternativa funcional d'equipament, o disposar d'una alternativa d'equipament perquè la conseqüència de no disposar de l'equipament adequat és força molesta com ho és la de convidar a que vingui definitivament el temut i quasi inevitable  refredat. 

És a dir, en primer terme cal esbrinar que l'equipament sigui funcional per l'ús que li volem donar, en segon terme tenir clar que una part de l'equipament no és l'equipament complert, per decidir l'equipament cal configurar prèviament el conjunt complert que perseguim, perquè si no passats els anys mires l'armari i no entens res, ep que a mi em passa cada dia encara ara tot i tenir-ho molt present, però si tens ben posat i ben visible en un sol espai tot l'equipament de la temporada en curs, pots fer-te una idea molt concreta del què requereix d'una reposició a curt i mig termini, i en el meu cas que ara estic decidint equipaments del proper estiu 2017, i faltes d'aquest hivern que ve a tota velocitat, per fer-ho bé encara és més fàcil perquè fa res que he guardat l'equipament d'estiu, i he tret el d'hivern, fet que em premet de tenir molt present què em cal reposar i què no. 

En aquest tram els culots Alp-X 2in1, o similars tenen molt a dir-hi, de fet el meu propòsit, la meva intenció és que poden ser l'única proposta de culots per a tot l'any, fins i tot a l'estiu, perquè ara rares vegades surto als migdies d'extrema calor, ara mentre corregeixo i miro de millorar els textes, ja passen dos dies dels Reis, em ve al cap el tramvia a Barcelona, quina experiència d'exposició extrema al Sol, OMG. 

Una mica com els mallots Alp-X WS de mànigues desmuntables que surten ara sí ara també passat l'estiu, durant les matinades d'aquest, a la tardor, i durant bona part de l'hivern, fet que em fa pensar que un culot com el que és motiu d'aquesta presentació pot fer equip amb aquest mallot exactament en els mateixos termes, i tant, i no necessàriament ha de ser aquest model en concret sí tot equipament que presenti unes característiques similars a aquests. Per què vull simplificar al mateix temps que millorar els culots? perquè com més bé va l'equipament, com més clar tinc quin equipament ha de sortir o bé de matinada o bé als migdies, o bé als vespres, més vegades surto en bike, i cada any de manera més regular, i respectant que cada biker té les seves prioritats, i tant, les meves pel què fa a bike són aquestes, a data d'avui, a data d'avui :-)

Els equipaments de les matinades poden arribar a ser una molesta bossa de plàstic hermètica als migdies, i els dels migdies poden convertir-se en un congelador literal a les matinades. 

Val a dir que fa vint anys enrere amb un sol equipament ho feia tot, fa deu anys amb dos o tres, ara en necessito sis o set, cert, el fet és que cada etapa em demana termes diferents, ben diferents, la dels darrers anys ha demanat de bikes més senzilles, també molt més personalitzades, i en contrapartida d'equipaments més complerts, vull dir cuidar-me més jo gràcies a una bike que requereix de moltes menys atencions. També hi té a veure que cada vegada surto més, i el què més temps em requeria abans era el manteniment de la bike, ara passats els anys aquesta em dóna molta menys feina, i els equipaments mai em donen feina, aleshores l'equilibri és força satisfactori oi?

Per protegir les cames del fred uns camals pels genolls i prou, i mirar d'anar sumant quilòmetres per poder fer un bon test del culot, i renoi si vaig fer un bon test d'aquesta petita joia de Gore, i ni un sol inconvenient pel meu ús, ni un, i durant set hores i mitja vaig tenir prou temps per fer-me una idea de com anava el culot :-)

Val a dir que un mallot Alp-X WS per a mi excepcional, així com mateixos guants, i mitjons, vull dir del mateix model, i per anar tornant al vespre amb un protector de cara, maniguets Pearl Izumi a sota del mallot, i els incombustibles guants Alp-X WS de canell llarg, vull dir que amb un mallot com aquest i la resta d'equipaments tot ajuda, tot facilita a que funcioni, fins i tot un culot tan singular com aquest té més oportunitats de sortir-ne ben parat dels meus prejudicis, i de fet ha sigut així, perquè ara per ara aquest hivern, i no era aquest el pla, a dos d'aquests tres culots se'ls hi gira molta feina, no dic tres perquè l'Atlas no sé com anirà, un cop hi rodi ho podré valorar, de mentre únicament parlaré dels Alp-X 2in1.  

Amb el segon culot de Gore que està per arribar també venen uns camals llargs d'hivern molt ben valorats, uns Grip Grab, la idea que tinc després de rodar amb aquest culot és que amb uns bons camals llargs tindré si tot va bé tres equipaments més per passar l'hivern que s'acosta. 

No he sigut decidit amb els camals llargs, ho dic perquè un sol joc ve cap a casa, si aquests amb l'Alp-X Pro 2in1 fan un bon equip junts, i m'abriguen prou bé serà el moment de fer-ne venir un o dos més, ara passades les setmanes d'aquesta intervenció ja en venen dos jocs més. El cert és que ni per carretera en sembla ara una eternitat, ni per muntanya als darrers anys he portat mai camals llargs, 3/4 sí, de genolls i prou també, i l'experiència és positiva, no molt positiva, a mi poc a poc mentre van passant els quilòmetres em cauen sempre, però sempre :-)

Una anada a SC d'aventura, i tant, motivat per rodar amb aquest nou culot, i no em passa cada dia que surti amb un nou culot, i és que aquest és molt especial per diferent. No és la primera vegada que ho intento, cap el 2005 ja vaig mirar de sortir amb una proposta propera a aquesta a un tram que va viure el mercat del MTB més XC proposant una estètica FR, i no em va funcionar, fins i tot per mirar que anés bé els vaig modificar a mida, tampoc van acabar d'anar bé, això sí com m'agradava aquell culot amb la Rotwild RCC07 de 130mm, OMG. 

Vull dir, no és fer venir un nou culot que demà ja no ho serà, de nou vull dir, i passar pàgina a una enèssima estrena, no és mai el cas per a mi, o millor dit la intenció, quan vaig patinar amb les Bont no les he pas oblidat, sí ben guardat, encara crec estic decidit i sé que les acabaré tornant a utilitzar, segur, perquè com m'agraden les meves Bont negres, però aquesta és una història que ja obrirem en una altra ocasió, moment que compartirà segurament també amb les Sidi Dragon 2 negres quasi per estrenar encara avui, i afegeixo ara i que no havien de ser meves, amb les les Mavic Fury blanques i negres per estrenar, i també amb les noves Crossmax Ultimate negres també com les Fury sense sortir de la caixa, totes elles descansen ara ben guardadetes a les seves caixes pertinents esperant l'arribada de la primavera. Sí ja ho sé encara falta molt, doncs això, doncs això.

Una anada preciosa de SV a SC, passant per llocs de somni, de somnis, a on les Fades de la Foscor hi eren, hi eren darrera de cada matoll baix.

A on recorrer vells trams que fa dies que no faig em porta a rememorar vells Vols dels darrers anys. 

Una anada a SC perfecte si parlem de ruta i temperatura, i també si parlem del comportament del Drac, i de l'equipament del genet.

Un pas direcció a Palautordera llegendari per a mi, un retorn a SC des de Santa Maria amb una aturada clàssica entre clàssics al forn de pa, ja en temps de descompte quan parlem de l'escalfor del Sol, de fet mentre menjava un tros de coca, i un deliciós got ple de xocolata desfeta ben calenta a fora al carrer per no quedar-me aturat ni un minut més del necessari perquè el fred arribava a passes forçades des de feia una bona estona abans, OMG.

Passades les hores, concretament a dos quarts de deu de la nit començaria una llarga tornada cap a SV després d'un dolç descans al niu de SC.

Llarguíssima tornada diria jo perquè volia fer 100 Km. i tot just en portava 48 quan sortia de SC cap a SV, fet que va comportar de rascar molt per aconseguir-ho. 

Port d'Arenys, port de Llavaneres, resseguint cada racó d'aquests, i els quilòmetres seguien resistint-se ja no a superar la barrera dels cent quilòmetres, si no ni tan sols a acostar-si, finalment a quarts de dues de la matinada van caure els 100 Km. únicament superats per uns 300 metres, que just que va anar, més que per l'hora, pel fet de rodar en bike pels clubs naútics a l'una de la matinada que té per a mi un punt de certa excentricitat en coincidir amb les diferents celebracions nocturnes pròpies d'aquests sensacionals i singulars espais, entenc, entenc.

Curiós el comportament de l'equipament perquè a sis graus o a quatre ara no ho recordo exactament a la plaça major de SC no tenia fred. Rar perquè no portava les botes Lake MX140, si no les Giro Privateer R, jo tot i passar fred amb les Lake prefereixo fer-ho amb elles que amb les Privateer R d'estiu.

També curiós per a mi que a tocar de les deu de la nit no decidís tornar amb la VW que està darrerament descansant plàcidament a SC, però la temptació no va ser mai prou present com fer decantar una tornada amb la transportadora de Dracs :-)

Una dada que em costa de gestionar, a SC a part de la coca i la xocolata calenta també hi vaig menjar un plàtan i una mica de raïm negre, i no vaig menjar res més durant tot el Vol, i tampoc em vaig acabar l'aigua del bidó de 500 ml. 

Quin goig fer la baixada des de quasi a dalt de tot de Collsacreu fins a Sant Pol, mare meva, i quina prova de foc pels pantalons Alp-X 2in1 rodant des de Sant Cebrià passant per Sant Pol, Canet, Arenys, Caldetes, SV, Llavaneres, i finalment un altre cop a SV a on pel fet de resseguir la platja va ser sempre un rodar assegut al meu vell seient SLR, i a on no vaig tenir cap molèstia al cul, cap. Normalment a aquestes alçades del Vol i amb un final de ruta tan planer tinc unes lleugeres males sensacions, molt lleugeres sí, però presents.  Aquesta comoditat, i la bona sensació vers a unes temperatures baixes amb l'equipament que us detallo, esmentar que portava una tèrmica sintètica d'estiu de màniga curta de Gore ha sigut portadora de les decisions més importants que he pres quan parlem d'equipaments de MTB, renoi, renoi, renoi, més que les preses a l'anada a Chain Reaction Cycles de fa uns anys, com? i tant i tant, i que a data set de gener puc dir que no podran repetir-se, Chain tanca les seves portes, en dos mesos hem quasi triplicat els ja de per si nombrosos equipaments adquirits a Chain, de fet encara ara bona part d'aquells en són protagonistes avui. Aquest matí precisament he guardat la jaqueta Mavic d'hivern comprada a Chain, i també el mallot Assos Intermediate aquest darrer no venia però d'Irlanda, vull dir que les he retirat totes dues de la circulació crec que ara per ara definitivament,creia, creia :-) 

Durant la ruta, sense incidències, sense coincidències, sense menjar abans d'arribar a SC anant, i sense menjar fins arribar a casa a SV venint del Baix Montseny. Sense eines, únicament portava una càmera de 26", amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage, amb els llums funcionant sempre tornant des de SC a SV, entre una temperatura de 14°C de l'inici del Vol fins els crec recordar 4°C al vespre tornant cap a casa, i uns 10°C a a darrera hora rodants entre els ports del Maresme.

MTB, MTB, MTB.

Tinc ara dues cròniques més per fer, la del Montseny amb l'Oriol i l'Home del Montseny, i la d'aquest diumenge pel Montnegre, i ara que hi penso també la de l'anada a Blanes de dissabte, en total unes vint-i-quatre hores de MTB per compartir a The Great Escape MTB :-) 

També tinc una fila llarga d'equipaments per compartir que ja tinc a casa, i una fila per sort menys llarga d'equipaments pendents d'arribar, i una molt més breu de components de la nova bike, i també compartirem l'arribada de la bike nova un cop a casa, i que en principi està previst que això sigui abans d'acabar aquest 2016. De la bike nova un cop ho tingui tot a punt tindrà el seu gran moment al blog amb una presentació detallada, una posada en escena de rigorosa gala.

Quines ganes que tinc que arribi el culot Atlas XC Pro, a set de gener encara no ha arribat :-( ,amb les tres bosses del darrera als tirants, i poder fer així un ús intensiu de la millor jaqueta que ha entrat a casa, la Fusion de Gore, a veure, a veure com és aquest culot de Specialized, he de dir que a mi els guants d'aquesta casa sempre m'han funcionat fantàsticament bé, no així el calçat, ni seients BG, però pel què fa a seient jo sempre  dic quan parlem de bike que cada cul és un Món :-)

Pendents :-)

Equipaments.

Cròniques.

Components.

MTB, MTB, MTB.

Crec que el tercer va molt lluny :-)

Naveguem?

Perquè un cop ho fem no té fi, OMG.

MTB, MTB, MTB.

Ho diré, ho diré, dies de MTB, de molt de MTB.

U de desembre :-)

Pausadanent l'arribada del migdia, per veure si el dia u de desembre és jornada de Vol o de descans de bike.

De mentre però quelcom es va preparant. 

Intueixo, intueixo tímidament, oi?

Potser no tan tímidament :-)

Mentre no cau l'hora de decidir-me pel Vol, el Mirador em proposa de seguir amb rigor el dia a dia mentre gaudeixo d'un bon cafè. 

MTB, MTB, MTB. 

El pla seria estrenar el polivalent, veurem si en darrer terme torno a la versió més conservadora del mallot Alp-X Pro WS Soft Shell, doncs això, de ser ja ho veurem :-)

Sense llum

Sempre dins de la foscor, fet expressament per no sortir del tram de les Fades.

Sense fredor, a 10°C a tocar de les 6 de la matinada, idèntica temperatura 55' després al mateix punt de la riera de Llavaneres. 

Preciosa una sortida preveient que tota ella serà de matinada, sí però sempre sense llum solar, tota ella en la foscor, no diré extrema, perquè a les set tocades la llum ja proposa d'entrar :-)

La darrera imatge la més propera a la màxima claror que he compartit durant el Vol. 

Sense menjar, sense beure portant el bidó amb aigua, la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage, amb eines, sense incidències, ni coincidències, amb llums sempre crec recordar. 

Equipat de tardor, amb una tèrmica Endura de Merino de màniga curta arriscada, per excesiva, que no ho va ser, guants llargs WS Alp-X baixant, curts pujant del mateix model sense ser però WS, mallot Alp-X Pro WS, mitjons Alp-X, calçat Lake MX140, primer dia amb botes d'hivern, culot Mavic Echapée,  gorra Spok, casc Cratoni Terron encara, amb protector de cara sempre, ulleres Oakley M-Frame transparents, un equipament ideal per una jornada ideal. 

MTB, MTB, MTB. 

I de mentre

Els Vols, els Vols, i tant, i a on la pluja va marcar l'inici de la jornada, i quina pluja :-)

Passades les hores, Ozinelles per tant dins del Món de les Falgueres Màgiques a on la dolçor s'imposa.

MTB, MTB, MTB.

Motivació

Per un temps de tardor a on cal ser prudent perquè no fa fred, però 14°C és una temperatura perfecte per agafar un bon refredat.

MTB, MTB, MTB.

També podem quedar-nos a casa com ahir esperar pausadament el migdia de demà, oi? :-)

Tempestes dins la nit :-)

La d'ahir, la d'ahir, a on les quatre tocades de la matinada marcava l'inici de la jornada de l'aventura que havia de venir sota una pluja que per a mi havia de ser la més intensa a on he rodat fins a data d'avui :-)

Tan intensa que en començar a pujar per Santa Mònica creia que m'havia equivocat de camí, com sona, com sona. 

Tres aspectes em van confondre, en primer terme la força de la pluja, vull dir que la cortina d'aigua era tan intensa que em costava de veure més enllà dels primers metres, agafada de la mà d'aquesta pluja una lleugera boira baixa, i en darrer terme que la pista estreta i revirada del primer tram dels Tintoreres ha desaparagut, ara és una pista per on  hi passarien perfectament dos 4x4 de costat sobradament, aquesta destroça de l'antic camí segueix pel Tintorer llarg,  i ara per ara no pel curt, sort encara perquè conservem un breu tram encantat. De fet ja hi havia trams amples pujant des de Santa Mònica, i tant, però és que ara tot el tram és així. 

Res perdura en la seva totalitat, ni en el pensament més obert dins de l'estret ampla de banda de la prudència, cert, cert, però al pensament les imatges virtuals que aquest crea són en si mateixes o poden ser millors dit motors de les millors sensacions, avui sense anar més lluny evocar els instants viscuts ahir sota una tempesta clàssica de tardor, llampecs, trons, pluja, vent, mil fulles navegant, mil fulles volant totes elles de costat amb la nostra navegació, amb el nostre Vol, fa que ampliar concretant detalls a aquesta aportació sigui quasi un únic propòsit, escrivia després de la breu crònica a la meva agenda de treball diari, introduir un breu text pel sentiment que em desperta de la coincidència entre Fades i cavallers sota la pluja més intensa i a l'hora carinyosa dels darrers anys, i aquí estic portant a terme aquest propòsit amb l'origen reposant a l'epicentre de la pensada. 

Una baixada lenta i perillosa per aquesta desconeguda vella pista, a on un saulò descompactat pel pas de les màquines, i la posterior pluja torrencial va fer que la baixada fos germana d'un pas navegant per un torrent, i no d'un corriol, també va ser així la pujada a on rodar pel sender transformat sobtadament en un torrent emocionat em portava a rememorar els millors banys entre Vols.

Un cop baixant per la pista de ciment de l'hípica no veia per on seguia aquesta perquè un tel d'aigua i fulles d'uns centímetres tapava el terra, i feia invisible per on havia de circular. Per aquest motiu per la manca de visibilitat vaig decidir mirar d'evitar de circular entre cotxes, evitant de passar pel Passeig dels Anglesos, ni tampoc per la riera de Caldetes quan vaig direcció a la pista de terra de Milans, pujant per les voreres del carrer del Regadiu, i tant, coincidint aquesta decisió amb la marxa de la tempesta, que bé, que bé, que bé.

Arribada en la foscor al Mirador, dutxa totalment equipat al peu del Mirador, aprofitant que rentava amb aquesta la bike, per mirar d'enretirar abans d'entrar a la rentadora de l'equipament el sauló enganxat a aquest. Després la logística va ser laboriosa, molt, ara passades les hores tot aquest equipament ja reposa a punt per la propera aventura, excepte les Giro Privateer que miren de recuperar-se lentament del bany, així tant la jaqueta de Gore l'Alp-X GT, com els guants curts i els mitjons també Alp-X, com el culot Power curt, com la tèrmica d'estiu de màniga curta de Gore, com els camals Sportful, i la gorra Spok tots guardats ja a lloc esperant impacients per un possible proper Vol de ser com ahir de primavera si parlem de temperatures, perquè 17°C a les cinc tocades del matí al 22 de novembre així ho indiquen, i avui de ser el Vol així rodaré si el pronòstic es compleix, veurem, veurem.

Amb llums sempre a mitja potència, amb eines, amb aigua, sense beure, sí consumida part d'aquesta en marxa per mirar de netejar el mòbil totalment vestit de saulò, per poder fer les fotos al darrer tram del Vol, un cop però la pluja ja no estava per a mi, abans fer-ho no em va ser impossible.

Sense incidències, sense coincidències, fora dels majestuosos gripaus fixats amb les potetes davanteres estirades i kes posteriors flexionades sempre contra corrent dels torrents, o en el seu defecte a les pistes ara fetes torrents per la pluja, sense menjar durant el Vol, sense gana durant aquest, amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage. 

Ara esperant al proper Vol, des del Mirador, amb un Drac que em mira i no sé si em demana aventura o prudència, o les dues coses a la vegada, el pronòstic divertit ho és, un bany de tardor no sé si serà, clar que yes?

MTB, MTB, MTB.

Tots els equipaments nous ja són a casa, i per tant tindrem un nombre d'aportacions important d'ara fins acabar aquest mes de novembre, crec, crec. 

Sorpreses :-)

Sense Vol avui, jornada de descans, sí, però no de pensades, motivades per l'emoció dels propers equipaments, segur que el mot més encertat seria interrogants i no emoció que també, perquè les talles de Gore per la Reina les desconec, perquè l'Alp-X 2in1 el culot m'intriga força el seu funcionament, tot i que les opinions dels usuaris i revistes especialitzades confirmen que després de rodar-hi no surt cap més culot, renoi, renoi, renoi.

Ara un segon culot el Power 2in1 és el més proper a ser un nou candidat, i les opinions tornen a ser molt bones, fins i tot millors que les de l'Alp-X :-)

http://www.goreapparel.com/on/demandware.store/Sites-GoreUS-Site/default/mProduct-Show?pid=TSPOTR

Ara un cop l'Alp-X 2ib1 ja és a casa la sensació un cop posat és rara, la imatge sobretot, el sobre pantaló és d'un material molt fi, sense cos, de caiguda desordenada, cert que jo sóc de licra, i segur que amb el pas dels dies això canviarà, però avui la percepció és de disfressa :-)

 

Ja en posaré la crònica properament, ara gaudint de l'aportació darrera de la Bec. 

MTB, MTB, MTB.

Les 3, les 4

A les 4 de la matinada gaudia d'un bon cafè mentre tornava a obrir porta a comprar més equipaments i que havia tancat fa tot just dos dies, i l'he obert per fer venir dos nous equipaments per reforçar els que ja tinc per la fredor i pel fred, un nou mallot Gore WS per a mi per la propera primavera, aquesta mateixa tardor, inici i final d'hivern, no funcionarà bé per sota dels 3-4°C, però sí per sobre, i en segon terme ve una nova jaqueta d'hivern també WS per la Reina, que podrà utilitzar com jo per a la propera primavera, amb o sense mànigues, durant aquesta tardor, i aquesta sí que funcionarà durant tot l'hivern, gestionant això sí adequadament les diferents tèrmiques a combinar amb aquest nous equipaments.

Després del segon cafè han caigut les 5, les 6, les 7, i les 8, mentre sonaven aquestes vuit al campanar de SV coincidia que jo posava punt i final a un Vol que ha començat a moures a les tres de la matinada, per finalment començar a rodar l'aventura ja tocades les 5 :-)

13°C estables la tempearatura durant el Vol, 49' vers els 47' d'ahir el temps que m'ha requerit per fer el coll i el cap del Drac, rodant aeròbicament sempre, per fer-ho anava equipat per finals de la tardor, amb el culot llarg Endura, força fatigat aquest, amb mitjons gruixuts d'hivern fent equip amb les Giro Privateer R, amb una tèrmica sense mànigues de Rapha, que està a punt de caducar com el culot, amb el mallot Gore Bike Wear Alp-X WS, amb els guants Alp-X WS de canell llarg per les dues llargues baixades, i els de canell curt sense WS per les dues llargues pujades i per les planeres seguint la via del tren des de Mataró fins a Caldetes, amb el protector de cara, amb el casc Cratoni Terron que com la tèrmica Rapha també té els dies comptats, el Terron a sobre de la vella gorra Spok, amb les antigues ulleres M-Frame transparents d'Oakley.  

Una Lluna generosa, com el Vol, com les pensades, com els somnis a portar a terme :-)

Aquest equipament per aquesta temperatura de 13°C ha funcionat bé, ahir al migdia sense anar més lluny el mallot l'Alp-X WS va acabar funcionant sense mànigues, tot i compartir un aire fred que millorava la combustió del meu motor amb els 20°C perfectes per gaudir del Vol, avui a les cinc tocades de la matinada a 13°C l'equipament molt i molt bé, un xic de fred als peus, sí, un fred suau que quasi que diria també que era necessari per rodar bé.

Amb aigua al bidó de 500 ml. per beure un quart d'aquest, menjar cap, amb llums en funcionament  sempre, a mitja potència baixant al darrer tram del Tintorer curt, amb eines, amb càmara se recanvi de 26", amb la bomba de mà ben agafada del King Cage, sense incidències, amb una coincidència a la darrera hora, un freerider que s'ho passava d'allò més bé pedalant.

Sense Sol al meu pas per la platja aquesta matinada, aquest ha arribat mentre jo pujava per Milans, no abans. Fades imposant el seu darrer silenci de foscor, cavallers arribant a comprendre que la foscor sempre, sempre, sempre donarà pas a la llum quan sigui sense voler, quan sigui únicament sense voler.

Pensava en les Falgueres Màgiques, en la seva Poció Màgica, OMG.

Ara a esperar a demà, avui la volta ha sigut més llarga, molt suau el tram que he fet de més, sí, però difícil de portar a terme a dos quarts de set del matí, a on el cap em diu, tornem cap a casa, i el cor m'indica que seguirem pedalan lluny d'aquesta una bona estona més, clar que yes. 

MTB, MTB, MTB. 

D'aquests darrers equipaments que he de decidit de fer venir aquesta matinada entre dos bons cafès,  ja els compartirem al blog, després però de compartir els pendents que tenim a data d'avui, i tant. 

Pas del Destructor de Murs :-)

Dins del Drac, dins del Drac.

Moltes pensades dins del Drac, entre la mirada atenta del Destructor Independent, i el silenci de Fades i cavallers :-)

MTB, MTB, MTB.

Curiosa la sortida

Per la temperatura, per la volta, pel fet de ser sempre tan proper al mar, pel breu temps sense pensar-la.

Dies com el d'avui ajuden a centrar el moment, molt. 

La pausa, la calma formen part del voler del dia a dia, mentre tot es mou sense aquestes dues, i la mà, les mans miren d'agafar-se ben fort a la possibilitat de no tenir la sensació de veures arrossegat sense elles, la calma i la pausa pilars del Mirador :-)

MTB, MTB, MTB.

Sense tramvia

Però a Blanes, això sí passant per Sant Pol :-)

MTB, MTB, MTB. 

El cap

Un lleuger mal de cap l'indicador de direcció de la jornada.

No passa res, ja fa setmanes que els Vols  després del cap de setmana no tenen oportunitat. 

MTB, MTB, MTB.

Lluny de l'escalfor :-)

Demà crec que la June tornarà al niu de SC. 

Aquest va ser un dia de 200 Km, el darrer avui per avui proper a aquestes distàncies. Una imatge lligada a un Vol dens, de moltes hores de bike, i de Sol, aquest darrer va ser en bona part el responsable que no repetís una exposició tan prolongada a dalt de la bike, perquè les jornades posteriors a aquesta sortida van ser d'una lenta recuperació dels efectes d'aquest excés de Sol. 

Veig la imatge, i avui no hi tornaria, demà, demà ja m'ho preguntaré de donar-se el cas :-)

MTB, MTB, MTB.