Tan intensa que en començar a pujar per Santa Mònica creia que m'havia equivocat de camí, com sona, com sona.
Tres aspectes em van confondre, en primer terme la força de la pluja, vull dir que la cortina d'aigua era tan intensa que em costava de veure més enllà dels primers metres, agafada de la mà d'aquesta pluja una lleugera boira baixa, i en darrer terme que la pista estreta i revirada del primer tram dels Tintoreres ha desaparagut, ara és una pista per on hi passarien perfectament dos 4x4 de costat sobradament, aquesta destroça de l'antic camí segueix pel Tintorer llarg, i ara per ara no pel curt, sort encara perquè conservem un breu tram encantat. De fet ja hi havia trams amples pujant des de Santa Mònica, i tant, però és que ara tot el tram és així.
Res perdura en la seva totalitat, ni en el pensament més obert dins de l'estret ampla de banda de la prudència, cert, cert, però al pensament les imatges virtuals que aquest crea són en si mateixes o poden ser millors dit motors de les millors sensacions, avui sense anar més lluny evocar els instants viscuts ahir sota una tempesta clàssica de tardor, llampecs, trons, pluja, vent, mil fulles navegant, mil fulles volant totes elles de costat amb la nostra navegació, amb el nostre Vol, fa que ampliar concretant detalls a aquesta aportació sigui quasi un únic propòsit, escrivia després de la breu crònica a la meva agenda de treball diari, introduir un breu text pel sentiment que em desperta de la coincidència entre Fades i cavallers sota la pluja més intensa i a l'hora carinyosa dels darrers anys, i aquí estic portant a terme aquest propòsit amb l'origen reposant a l'epicentre de la pensada.
Una baixada lenta i perillosa per aquesta desconeguda vella pista, a on un saulò descompactat pel pas de les màquines, i la posterior pluja torrencial va fer que la baixada fos germana d'un pas navegant per un torrent, i no d'un corriol, també va ser així la pujada a on rodar pel sender transformat sobtadament en un torrent emocionat em portava a rememorar els millors banys entre Vols.
Un cop baixant per la pista de ciment de l'hípica no veia per on seguia aquesta perquè un tel d'aigua i fulles d'uns centímetres tapava el terra, i feia invisible per on havia de circular. Per aquest motiu per la manca de visibilitat vaig decidir mirar d'evitar de circular entre cotxes, evitant de passar pel Passeig dels Anglesos, ni tampoc per la riera de Caldetes quan vaig direcció a la pista de terra de Milans, pujant per les voreres del carrer del Regadiu, i tant, coincidint aquesta decisió amb la marxa de la tempesta, que bé, que bé, que bé.
Arribada en la foscor al Mirador, dutxa totalment equipat al peu del Mirador, aprofitant que rentava amb aquesta la bike, per mirar d'enretirar abans d'entrar a la rentadora de l'equipament el sauló enganxat a aquest. Després la logística va ser laboriosa, molt, ara passades les hores tot aquest equipament ja reposa a punt per la propera aventura, excepte les Giro Privateer que miren de recuperar-se lentament del bany, així tant la jaqueta de Gore l'Alp-X GT, com els guants curts i els mitjons també Alp-X, com el culot Power curt, com la tèrmica d'estiu de màniga curta de Gore, com els camals Sportful, i la gorra Spok tots guardats ja a lloc esperant impacients per un possible proper Vol de ser com ahir de primavera si parlem de temperatures, perquè 17°C a les cinc tocades del matí al 22 de novembre així ho indiquen, i avui de ser el Vol així rodaré si el pronòstic es compleix, veurem, veurem.
Amb llums sempre a mitja potència, amb eines, amb aigua, sense beure, sí consumida part d'aquesta en marxa per mirar de netejar el mòbil totalment vestit de saulò, per poder fer les fotos al darrer tram del Vol, un cop però la pluja ja no estava per a mi, abans fer-ho no em va ser impossible.
Sense incidències, sense coincidències, fora dels majestuosos gripaus fixats amb les potetes davanteres estirades i kes posteriors flexionades sempre contra corrent dels torrents, o en el seu defecte a les pistes ara fetes torrents per la pluja, sense menjar durant el Vol, sense gana durant aquest, amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage.
Ara esperant al proper Vol, des del Mirador, amb un Drac que em mira i no sé si em demana aventura o prudència, o les dues coses a la vegada, el pronòstic divertit ho és, un bany de tardor no sé si serà, clar que yes?
MTB, MTB, MTB.
Tots els equipaments nous ja són a casa, i per tant tindrem un nombre d'aportacions important d'ara fins acabar aquest mes de novembre, crec, crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada