Després del segon cafè han caigut les 5, les 6, les 7, i les 8, mentre sonaven aquestes vuit al campanar de SV coincidia que jo posava punt i final a un Vol que ha començat a moures a les tres de la matinada, per finalment començar a rodar l'aventura ja tocades les 5 :-)
13°C estables la tempearatura durant el Vol, 49' vers els 47' d'ahir el temps que m'ha requerit per fer el coll i el cap del Drac, rodant aeròbicament sempre, per fer-ho anava equipat per finals de la tardor, amb el culot llarg Endura, força fatigat aquest, amb mitjons gruixuts d'hivern fent equip amb les Giro Privateer R, amb una tèrmica sense mànigues de Rapha, que està a punt de caducar com el culot, amb el mallot Gore Bike Wear Alp-X WS, amb els guants Alp-X WS de canell llarg per les dues llargues baixades, i els de canell curt sense WS per les dues llargues pujades i per les planeres seguint la via del tren des de Mataró fins a Caldetes, amb el protector de cara, amb el casc Cratoni Terron que com la tèrmica Rapha també té els dies comptats, el Terron a sobre de la vella gorra Spok, amb les antigues ulleres M-Frame transparents d'Oakley.
Aquest equipament per aquesta temperatura de 13°C ha funcionat bé, ahir al migdia sense anar més lluny el mallot l'Alp-X WS va acabar funcionant sense mànigues, tot i compartir un aire fred que millorava la combustió del meu motor amb els 20°C perfectes per gaudir del Vol, avui a les cinc tocades de la matinada a 13°C l'equipament molt i molt bé, un xic de fred als peus, sí, un fred suau que quasi que diria també que era necessari per rodar bé.
Amb aigua al bidó de 500 ml. per beure un quart d'aquest, menjar cap, amb llums en funcionament sempre, a mitja potència baixant al darrer tram del Tintorer curt, amb eines, amb càmara se recanvi de 26", amb la bomba de mà ben agafada del King Cage, sense incidències, amb una coincidència a la darrera hora, un freerider que s'ho passava d'allò més bé pedalant.
Sense Sol al meu pas per la platja aquesta matinada, aquest ha arribat mentre jo pujava per Milans, no abans. Fades imposant el seu darrer silenci de foscor, cavallers arribant a comprendre que la foscor sempre, sempre, sempre donarà pas a la llum quan sigui sense voler, quan sigui únicament sense voler.
Pensava en les Falgueres Màgiques, en la seva Poció Màgica, OMG.
Ara a esperar a demà, avui la volta ha sigut més llarga, molt suau el tram que he fet de més, sí, però difícil de portar a terme a dos quarts de set del matí, a on el cap em diu, tornem cap a casa, i el cor m'indica que seguirem pedalan lluny d'aquesta una bona estona més, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
D'aquests darrers equipaments que he de decidit de fer venir aquesta matinada entre dos bons cafès, ja els compartirem al blog, després però de compartir els pendents que tenim a data d'avui, i tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada