L'actor principal el culot Alp-X vermell i negre una proposta que us puc dir que les espectatives per a mi amb quest culot eren altes, i a data d'avui s'han complert perquè un cop he rodat amb ell ja venen dos culots més d'aquest tipus, un segon que ja vaig esmentar al blog, l'Atlas XC Pro de Specialized vermell, i finalment des de fa unes hores un tercer culot idèntic al de la imatge superior, és a dir un segon culot Alp-X Pro 2in1 de Gore ara però ja sí de color negre, finalment únicament negre, que com l'Atlas vermell també us vaig comentar que d'anar bé aquest tipus de culot en aquesta primera oportunitat de color vermell i negre, el proper no seria d'aquest color si no que seria únicament de color negre, m'ha ajudat a fer el pas la proposta del cinquanta per cent de descompte del culot negre, i en primer terme va obrir la porta a aquest tipus d'equipament una primera oferta d'un vuitanta per cent de descompte amb el primer Alp-X vermell i negre que em va permetre d'entrar al nou territori dels culots lluny aparentment de la clàssica i funcional licra, proposat ara per la casa Gore Bike Wear, amb l'Atlas XC Pro de Specialized vermell aquest va venir també motivat per una bona proposta d'un vuitanta per cent per sota del preu de venda al públic, fet que promitjant el cost amb aquest tercer culot que ve ha fet possible l'impossible, vull dir que no em puc permetre el cost de cap d'aquests equipaments al preu final que d'entrada proposen a públic, impossible com dic adquirir cada equipament rondant mínim els dos cents euros el preu unitari quan parlem de cada una de les parts de l'equipament, com ho és el calçat, el casc, el culot i l jaqueta, tampoc és viable per a mi adquirir els guants i les tèrmiques propers fins i tot molt per sobre dels seixanta euros cada un, cert, i he de dir que per posar un exemple de la percepció quan veig els preu públic de l'equipament que quan la muntanya puja molt, i és una i prou puc pensar d'abordar-la, però si són sis o set muntanyes totes de cop, i que totes tinguin aquestes alçades per a mi impossibles aleshores ja no faig ni el pensament de fer la primera.
El fet és que si fos un sol equipament podria valorar d'assumir aquests preus, tot i que penso que ni així podria decidir-me favorablement per a cap d'ells, però pesa definitivament que en el dia a dia de bike quan surto regularment com a mínim acaben sortint entre tres i quatre equips complerts cada setmana, i si la motivació és la reina sense anar més lluny aquesta mateixa darrera setmana, aleshores el nombre d'equipaments que surten no baixa de cinc, i aquests són diferents o idèntics en funció de si surto a diferents hores o a la mateixa hora cada dia, vull dir, a les cinc de la matinada necessito un tipus d'equipament, concretament ara ben entrada la tardor, i a l'hivern que estem a punt de rebre, si faig un Drac requereixo d'un equipament específic per a fred intens, i també que funcioni molt bé en els canvis de temperatura constants, a on tinc un primer tram de fred mentre baixo fins a un torrent a on a les parts més baixes del recorregut que coincideix amb la més fosca de tota la sortida, i a on en ser un antic torrent hi fa molt fred, qu ja m'indica quin to tèrmic extrem tindrà o no el Vol, després un segon tram inicialment menys fred tot i ser la riera de Llavaneres, d'una mitja horeta ben tocada de pujada progressiva de menys a més, els primers vint minuts pujo per la riera de Llavaneres direcció a l'hípica a on el fred em dóna o proposa el segon gran toc de gràcia, fins aquí amb els guants llargs Alp-X WS per uns cinc minuts no aconsegueixen mantenir l'escalfor de les meves mans fins a girar per la finca de Santa Mònica allunyant-me de la riera, i també del fred intens mentre pujo direcció al Corredor a on ràpidament faig el canvi als guants curts sense ser WS, i a on en menys de dos minuts sortint de la riera una sensació breu però reconfortant d'escalfor ja m'envolta, i aquesta no em deixa durant vint-i-cinc minuts més, dins del puja i baixa dels dos Tintorers per tornar després de fer-los a entrar a la freda fins i tot glaçada riera de Llavaneres, a aquest punt em torno a posar els guants de canell llarg perquè a partir d'aquí m'espera una llarga baixada d'uns vint minuts fins al Passeig dels Anglesos ja a peu de mar que fa que el fred ja porti una bona estona mirant d'envair l'interior del meu equip d'hivern mirant d'entrar sí o sí per tot el frontal del meu equipament de gala, i si a aquest punt encara no ho ha aconseguit després de deixar enrere el pas per l'Hispània, a la pujada per la riera de Caldetes a ple trenc d'alba implica que als darrers cent metres abans d'abandonar-la els peus i mans ja han cedit la seva calidesa en vers a un fred intens, però per sort la pujada que ve passant propera a Milans repeteix el bon fer de la de Santa Mònica, i amb menys de dos minuts m'allunya de la riera de Caldetes pujant direcció al Castell tornant a envoltar-me d'una lleugera i gratificant sensació d'escalfor per les meves mans i peus, a aquest punt normalment torno a portar els guants de canell curt, i a on al pas per les Falgueres Màgiques ja hi arribo força recuperat, i aquest és un dels dos formats d'equipaments que requereixo, el segon equipament és el del migdia a l'hora de dinar fent el mateix Drac a on una climatologia normalment més dolça que la que us he exposat de les matinades comporta d'un equipament més lleuger, molt menys dens que el de bon matí, i a on el canvi a una tèrmica més lleugera al migdia no és suficient per poder aprofitar els mateixos equipaments de la matinada que al migdia amb el canvi únicament que us esmento de les diferents tèrmiques, a vegades sí, d'altres vegades no, a les què no, per aquestes ocasions cal disposar d'una alternativa funcional d'equipament, o disposar d'una alternativa d'equipament perquè la conseqüència de no disposar de l'equipament adequat és força molesta com ho és la de convidar a que vingui definitivament el temut i quasi inevitable refredat.
És a dir, en primer terme cal esbrinar que l'equipament sigui funcional per l'ús que li volem donar, en segon terme tenir clar que una part de l'equipament no és l'equipament complert, per decidir l'equipament cal configurar prèviament el conjunt complert que perseguim, perquè si no passats els anys mires l'armari i no entens res, ep que a mi em passa cada dia encara ara tot i tenir-ho molt present, però si tens ben posat i ben visible en un sol espai tot l'equipament de la temporada en curs, pots fer-te una idea molt concreta del què requereix d'una reposició a curt i mig termini, i en el meu cas que ara estic decidint equipaments del proper estiu 2017, i faltes d'aquest hivern que ve a tota velocitat, per fer-ho bé encara és més fàcil perquè fa res que he guardat l'equipament d'estiu, i he tret el d'hivern, fet que em premet de tenir molt present què em cal reposar i què no.
En aquest tram els culots Alp-X 2in1, o similars tenen molt a dir-hi, de fet el meu propòsit, la meva intenció és que poden ser l'única proposta de culots per a tot l'any, fins i tot a l'estiu, perquè ara rares vegades surto als migdies d'extrema calor, ara mentre corregeixo i miro de millorar els textes, ja passen dos dies dels Reis, em ve al cap el tramvia a Barcelona, quina experiència d'exposició extrema al Sol, OMG.
Una mica com els mallots Alp-X WS de mànigues desmuntables que surten ara sí ara també passat l'estiu, durant les matinades d'aquest, a la tardor, i durant bona part de l'hivern, fet que em fa pensar que un culot com el que és motiu d'aquesta presentació pot fer equip amb aquest mallot exactament en els mateixos termes, i tant, i no necessàriament ha de ser aquest model en concret sí tot equipament que presenti unes característiques similars a aquests. Per què vull simplificar al mateix temps que millorar els culots? perquè com més bé va l'equipament, com més clar tinc quin equipament ha de sortir o bé de matinada o bé als migdies, o bé als vespres, més vegades surto en bike, i cada any de manera més regular, i respectant que cada biker té les seves prioritats, i tant, les meves pel què fa a bike són aquestes, a data d'avui, a data d'avui :-)
Els equipaments de les matinades poden arribar a ser una molesta bossa de plàstic hermètica als migdies, i els dels migdies poden convertir-se en un congelador literal a les matinades.
Val a dir que fa vint anys enrere amb un sol equipament ho feia tot, fa deu anys amb dos o tres, ara en necessito sis o set, cert, el fet és que cada etapa em demana termes diferents, ben diferents, la dels darrers anys ha demanat de bikes més senzilles, també molt més personalitzades, i en contrapartida d'equipaments més complerts, vull dir cuidar-me més jo gràcies a una bike que requereix de moltes menys atencions. També hi té a veure que cada vegada surto més, i el què més temps em requeria abans era el manteniment de la bike, ara passats els anys aquesta em dóna molta menys feina, i els equipaments mai em donen feina, aleshores l'equilibri és força satisfactori oi?
Per protegir les cames del fred uns camals pels genolls i prou, i mirar d'anar sumant quilòmetres per poder fer un bon test del culot, i renoi si vaig fer un bon test d'aquesta petita joia de Gore, i ni un sol inconvenient pel meu ús, ni un, i durant set hores i mitja vaig tenir prou temps per fer-me una idea de com anava el culot :-)
Val a dir que un mallot Alp-X WS per a mi excepcional, així com mateixos guants, i mitjons, vull dir del mateix model, i per anar tornant al vespre amb un protector de cara, maniguets Pearl Izumi a sota del mallot, i els incombustibles guants Alp-X WS de canell llarg, vull dir que amb un mallot com aquest i la resta d'equipaments tot ajuda, tot facilita a que funcioni, fins i tot un culot tan singular com aquest té més oportunitats de sortir-ne ben parat dels meus prejudicis, i de fet ha sigut així, perquè ara per ara aquest hivern, i no era aquest el pla, a dos d'aquests tres culots se'ls hi gira molta feina, no dic tres perquè l'Atlas no sé com anirà, un cop hi rodi ho podré valorar, de mentre únicament parlaré dels Alp-X 2in1.
Amb el segon culot de Gore que està per arribar també venen uns camals llargs d'hivern molt ben valorats, uns Grip Grab, la idea que tinc després de rodar amb aquest culot és que amb uns bons camals llargs tindré si tot va bé tres equipaments més per passar l'hivern que s'acosta.
No he sigut decidit amb els camals llargs, ho dic perquè un sol joc ve cap a casa, si aquests amb l'Alp-X Pro 2in1 fan un bon equip junts, i m'abriguen prou bé serà el moment de fer-ne venir un o dos més, ara passades les setmanes d'aquesta intervenció ja en venen dos jocs més. El cert és que ni per carretera en sembla ara una eternitat, ni per muntanya als darrers anys he portat mai camals llargs, 3/4 sí, de genolls i prou també, i l'experiència és positiva, no molt positiva, a mi poc a poc mentre van passant els quilòmetres em cauen sempre, però sempre :-)
Una anada a SC d'aventura, i tant, motivat per rodar amb aquest nou culot, i no em passa cada dia que surti amb un nou culot, i és que aquest és molt especial per diferent. No és la primera vegada que ho intento, cap el 2005 ja vaig mirar de sortir amb una proposta propera a aquesta a un tram que va viure el mercat del MTB més XC proposant una estètica FR, i no em va funcionar, fins i tot per mirar que anés bé els vaig modificar a mida, tampoc van acabar d'anar bé, això sí com m'agradava aquell culot amb la Rotwild RCC07 de 130mm, OMG.
Vull dir, no és fer venir un nou culot que demà ja no ho serà, de nou vull dir, i passar pàgina a una enèssima estrena, no és mai el cas per a mi, o millor dit la intenció, quan vaig patinar amb les Bont no les he pas oblidat, sí ben guardat, encara crec estic decidit i sé que les acabaré tornant a utilitzar, segur, perquè com m'agraden les meves Bont negres, però aquesta és una història que ja obrirem en una altra ocasió, moment que compartirà segurament també amb les Sidi Dragon 2 negres quasi per estrenar encara avui, i afegeixo ara i que no havien de ser meves, amb les les Mavic Fury blanques i negres per estrenar, i també amb les noves Crossmax Ultimate negres també com les Fury sense sortir de la caixa, totes elles descansen ara ben guardadetes a les seves caixes pertinents esperant l'arribada de la primavera. Sí ja ho sé encara falta molt, doncs això, doncs això.
Una anada preciosa de SV a SC, passant per llocs de somni, de somnis, a on les Fades de la Foscor hi eren, hi eren darrera de cada matoll baix.
A on recorrer vells trams que fa dies que no faig em porta a rememorar vells Vols dels darrers anys.
Una anada a SC perfecte si parlem de ruta i temperatura, i també si parlem del comportament del Drac, i de l'equipament del genet.
Un pas direcció a Palautordera llegendari per a mi, un retorn a SC des de Santa Maria amb una aturada clàssica entre clàssics al forn de pa, ja en temps de descompte quan parlem de l'escalfor del Sol, de fet mentre menjava un tros de coca, i un deliciós got ple de xocolata desfeta ben calenta a fora al carrer per no quedar-me aturat ni un minut més del necessari perquè el fred arribava a passes forçades des de feia una bona estona abans, OMG.
Passades les hores, concretament a dos quarts de deu de la nit començaria una llarga tornada cap a SV després d'un dolç descans al niu de SC.
Llarguíssima tornada diria jo perquè volia fer 100 Km. i tot just en portava 48 quan sortia de SC cap a SV, fet que va comportar de rascar molt per aconseguir-ho.
Port d'Arenys, port de Llavaneres, resseguint cada racó d'aquests, i els quilòmetres seguien resistint-se ja no a superar la barrera dels cent quilòmetres, si no ni tan sols a acostar-si, finalment a quarts de dues de la matinada van caure els 100 Km. únicament superats per uns 300 metres, que just que va anar, més que per l'hora, pel fet de rodar en bike pels clubs naútics a l'una de la matinada que té per a mi un punt de certa excentricitat en coincidir amb les diferents celebracions nocturnes pròpies d'aquests sensacionals i singulars espais, entenc, entenc.
Curiós el comportament de l'equipament perquè a sis graus o a quatre ara no ho recordo exactament a la plaça major de SC no tenia fred. Rar perquè no portava les botes Lake MX140, si no les Giro Privateer R, jo tot i passar fred amb les Lake prefereixo fer-ho amb elles que amb les Privateer R d'estiu.
També curiós per a mi que a tocar de les deu de la nit no decidís tornar amb la VW que està darrerament descansant plàcidament a SC, però la temptació no va ser mai prou present com fer decantar una tornada amb la transportadora de Dracs :-)
Una dada que em costa de gestionar, a SC a part de la coca i la xocolata calenta també hi vaig menjar un plàtan i una mica de raïm negre, i no vaig menjar res més durant tot el Vol, i tampoc em vaig acabar l'aigua del bidó de 500 ml.
Quin goig fer la baixada des de quasi a dalt de tot de Collsacreu fins a Sant Pol, mare meva, i quina prova de foc pels pantalons Alp-X 2in1 rodant des de Sant Cebrià passant per Sant Pol, Canet, Arenys, Caldetes, SV, Llavaneres, i finalment un altre cop a SV a on pel fet de resseguir la platja va ser sempre un rodar assegut al meu vell seient SLR, i a on no vaig tenir cap molèstia al cul, cap. Normalment a aquestes alçades del Vol i amb un final de ruta tan planer tinc unes lleugeres males sensacions, molt lleugeres sí, però presents. Aquesta comoditat, i la bona sensació vers a unes temperatures baixes amb l'equipament que us detallo, esmentar que portava una tèrmica sintètica d'estiu de màniga curta de Gore ha sigut portadora de les decisions més importants que he pres quan parlem d'equipaments de MTB, renoi, renoi, renoi, més que les preses a l'anada a Chain Reaction Cycles de fa uns anys, com? i tant i tant, i que a data set de gener puc dir que no podran repetir-se, Chain tanca les seves portes, en dos mesos hem quasi triplicat els ja de per si nombrosos equipaments adquirits a Chain, de fet encara ara bona part d'aquells en són protagonistes avui. Aquest matí precisament he guardat la jaqueta Mavic d'hivern comprada a Chain, i també el mallot Assos Intermediate aquest darrer no venia però d'Irlanda, vull dir que les he retirat totes dues de la circulació crec que ara per ara definitivament,creia, creia :-)
Durant la ruta, sense incidències, sense coincidències, sense menjar abans d'arribar a SC anant, i sense menjar fins arribar a casa a SV venint del Baix Montseny. Sense eines, únicament portava una càmera de 26", amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage, amb els llums funcionant sempre tornant des de SC a SV, entre una temperatura de 14°C de l'inici del Vol fins els crec recordar 4°C al vespre tornant cap a casa, i uns 10°C a a darrera hora rodants entre els ports del Maresme.
MTB, MTB, MTB.
Tinc ara dues cròniques més per fer, la del Montseny amb l'Oriol i l'Home del Montseny, i la d'aquest diumenge pel Montnegre, i ara que hi penso també la de l'anada a Blanes de dissabte, en total unes vint-i-quatre hores de MTB per compartir a The Great Escape MTB :-)
També tinc una fila llarga d'equipaments per compartir que ja tinc a casa, i una fila per sort menys llarga d'equipaments pendents d'arribar, i una molt més breu de components de la nova bike, i també compartirem l'arribada de la bike nova un cop a casa, i que en principi està previst que això sigui abans d'acabar aquest 2016. De la bike nova un cop ho tingui tot a punt tindrà el seu gran moment al blog amb una presentació detallada, una posada en escena de rigorosa gala.
Quines ganes que tinc que arribi el culot Atlas XC Pro, a set de gener encara no ha arribat :-( ,amb les tres bosses del darrera als tirants, i poder fer així un ús intensiu de la millor jaqueta que ha entrat a casa, la Fusion de Gore, a veure, a veure com és aquest culot de Specialized, he de dir que a mi els guants d'aquesta casa sempre m'han funcionat fantàsticament bé, no així el calçat, ni seients BG, però pel què fa a seient jo sempre dic quan parlem de bike que cada cul és un Món :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada