Ahir :-)

La llum va ser sempre la presència, tot i rodar en les fondes tenebres granítiques del Montalt, d'un espai que a vegades et diu fred com el seu granit, no estimo a ningú, OMG a vegades durant uns instants un calfred em passa ben rapat a les càlides pensades del genet dins del Vol generant un instant de molta però molta foscor. 

17°C ja ajudava i molt a decidir d'iniciar l'estada entre cavallers, el flow quan tens un Drac va lligat a la mirada penetran d'aquest.

El mallot Oxygen WS de màniga curta serà el lider no qüestionat dels Vols als migdies càlids d'aquesta tardor, i proper hivern, sense cap mena de dubte. Lleuger però no tens la sensació d'anar sense protecció, tampoc de massa densitat, funcional, les bosses, les tres del darrera són funcionals, les laterals no ho sé, caldrà fer una volta més llarga, i equipar-les per veure com funcionen amb pes dins de les panxes de les cinc bosses. En tot el cas els finals de màniga desemboquen amb el braç amb un títol, perfecció. La cremallera davantera, un deu, no ho sé de la bossa petita del darrera perquè no en vaig fer cap ús. El coll el definiria com el conjunt del mallot, el mot és dolç, molt dolç, he tingut equipaments durant els anys, no sé si molts o pocs, cap era un equipament dolç :-)

Un Vol a on el conjunt de l'equipament va funcionar molt bé, calçat Giro Privateer R, mitjons Gore Alp-x, guants curts mateix model sense WS, tèrmica Gore d'estiu màniga curta, maniguets d'hivern Pearl Izumi, mallot Gore Oxygen WS SO de màniga curta, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Oakley M-Frame transparents per la rutina ahir equivocada de les freqüents matinades en la foscor :-)

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, aigua un quart de bidó, amb eines, amb la bomba d'aire de mà ben agafada del King Cage, amb llums sense funcionar.

MTB, MTB, MTB.