Celebrant el Sant

MTB, MTB, MTB.

Casa

Mentre hi siguem els genets, mentre hi siguem serà casa nostra, casa seva.

Ella gaudeix de l'espai de casa com millor creu, i jo també, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Sobre pocs

Vull dir funcionem sobre pocs objectius, sempre. Des de les prèvies a Canberra però que he acceptat certes variacions sobre aquesta posició. De fet Canberra ja va ser un canvi, nosaltres no sortim del primer món, i dins d'aquest únicament entre els que mirant darrera hi sumen més de mil anys de tram.

Ara estem variant aquesta posició, com d'altres. En aquest tram estem, i la sortida de dissabte, d'ahir vull dir tenia una component diferent, en el sentit del to de la sortida, no cercàvem distàncies sí rodar amb bones sensacions. 

I des dels primers metres aquestes van ser les sensacions, bones totes, retornant la no sensació de fatiga sigui quina sigui la distància, mtb, mtb, mtb. Una anada a Vallromanes calorosa, a pic del mig dia.  

Un descans a les hores de més sol, i una tornada sensacional per una vegetació densa,  i per un vent refrescant que va comportar sumar hores a dalt de la bike a un mes després de Finale que sempre ens ha comportat de sortir molt poc en bike, ara no estem sotint molt és veritat, però estem sortint.

Falgueres, falgueres i més falgueres, aquestes per la zona, no sé si màgiques. 

Redefinits els equipaments, posades les bases del tram 2014-2015, les converses d'ahir singulars, pels continguts, sí, també pel to de l'aventura. 

MTB, MTB, MTB.

Sense incidències, sense coincidències, a 32°C a Teià propers a les dues del mig dia, uns escalada calurosa, OMG. Una arribada a casa per les zones fosques de Milans. 

No sé si passarem a gaudir d'un nou estadi, sí que en alguns aspectes he canviat, per exemple anar a Canberra, i en d'altres no sé si seran, però com a mínim estan a sobre de la taula, està prou bé.

Equipats 100% d’estiu, amb llums a uns hora d'arribar a casa, un bidó de 750 ml. d'aigua, una cola, una cervesa, un cafè, llaminadures, i galetes, sense eines. 

Des del Mirador del Drac pensant-ne una de bona, bé moltes, però una en concret destaca sobre les altres, clar que yes. 

De ser ja la gaudireu, i de no ser, el silenci hi posarà la distància prudent, i tant, i tant.

Pas segur

Dubtes sí, però considerant si decidir un punt menys de rigidesa.

Veurem, veuré, mtb, mtb, mtb. 

http://shop.pearlizumi.com/data/uploads/products/1000_1000/15114003_4GV_3.jpg

No gruix

Molt interessant, el nostre recorregut va cap aquí, evitar el gruix de les zones de contacte.

MTB, MTB, MTB.

http://shop.pearlizumi.com/product.php?mode=view&pc_id=331&product_id=2116496&outlet=&color_code=4EK

De fet fa uns minuts he fet venir un nou culot en aquesta línia d'equipament. 

Com ja us esmentava els culots que porto ara estan dins del darrer tram, no podran fer una darrera campanya 2015.

Des del Mirador del Drac decidint equipaments 2014-2015 d'estiu, i també de tardor. Demà decidiré una segona fornada d'equipaments, que per la Reina seran definitius, pel to, pel to. 

Gran aventura avui

Prepararé crònica, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Per favor

MTB, MTB, MTB. 

http://brimages.bikeboardmedia.netdna-cdn.com/wp-content/uploads/2013/02/20130222-094018.jpg

Geekhouse

Una tarda intensa, pausada, OMG.

Que amb una aportació com aquesta, vista ja al Blog, i de ser la proposta esmentada, tindrem consolidada la jornada.

http://www.geekhousebikes.com/2013-nahbs-is-finally-here/

http://adriaklora.com

Un dia reiniciarem multiaportacions en aquesta línia, un dia, segur però que de ser, ja serà des de dalt, per sempre de la Nau Insígnia, però ara toca remar dur cada dia per consolidar la Nau, i la ruta d'aquesta. 

MTB, MTB, MTB. 

Drums

Que sonen, de lluny, però que sonen, mtb, mtb, mtb. 

Tinc una proposta per a compartir la millor pizza del país, fins avui, vull dir segur que n'hi ha de millors, però aquestes no han coincidit amb nosaltres  o nosaltres amb elles, així el pla és bike&pizza, OMG.

Podré proposar moltes coses, sí, totes interessants, però una pizza dins d'una aventura de bike, i que aquesta sigui la millor pizza a casa, bé com les bikes, que a casa són les millors bikes que hem tingut mai, acer, titani, pell, cuir, visió nocturna permanent, configurades especialment per a cada genet, una primera, la The Motivator, res té a veure amb la de la Reina, res, siguent les dues d'acer res té a veure pel què fa  a concepte, la primera amb la segona, la Longboard, ni en les rodes, oposades, les de la segona controvertides, sagnants per a les meves mans, les primeres amb un nucli divertit, massa, i per diferents, pels extrems a on són, coincideixen, en aquesta ocasió a un espai italià, omg, omg, omg.

Curiós, perquè de lluny, i no per la distància, podríem dir que són germanes, passa el mateix amb les coques, amb les galetes, i evidentment pel tema que ens ocupa, amb les pizzes, avui de ser Dracs&pizzes, oh yeaaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

Ahir sí

Avui, aquesta matinada no, quin descans més refrescant, omg, omg, omg.

La previsió era que de ser, fos a primera hora, vull dir més d'hora, a les cinc tocades del matí com a hora d'inici del Vol, però el dia tenia previst un tram diferent, i per tant ara passades les primeres hores aquest té un to singular, sense Vol el dia té una component particular, sense Vol i amb un descans de qualitat, per una hora prudent d'inici, per una temperatura baixa a ple estiu aquesta nit, per aquestes circumstàncies la jornada avui té un to molt càlid, molt tranquil.

Les emocions de poder ser dins d'un tram planer, per favor, per favor, mtb, mtb, mtb. 

Un matí de divendres, ja passats uns dies del meu aniverssari, d'aquesta cinquantena, i a res del meu Sant, OMG.

Ara per uns pronòstics del temps definits, avui i demà el Vol sembla decidit, sembla, veure que això és així està prou bé, diumenge però per les pluges, podria ser una jornada emocionant.

Des del Mirador del Drac gaudint de la frescor excepcional d'una jornada d'estiu, esperant l'arribada de la calor més intensa, que de no ser no passarà res, bé sí que no hi haurà bany d'estiu. 

MTB, MTB, MTB. 

Sempre amb els llums funcionant

Des dels primers minuts a on encara no havia sortit el sol, amb els llums per fer-me visible als ulls encara adormits dels conductors, dels pocs que circulen propers a casa entre les sis tocades i les vuit també molt tocades del matí.

Uns segons després de veure marxar les Fades, entrava el sol, OMG, segons, de fet la primera imatge està feta dos segons abans de la segona, a la primera entre Fades, a la segona entre cavallers de la llum.

Un equipament al límit, diria que guants, culot, i mallot a la seva darrera temporada, com sona, d'imposar-se el no m'ho puc permetre, serà la penúltima, però de poder serà això, la darrera. I ja que parlem d'equipaments, culots amb una badana molt prima, són per a mi amb diferència els millors, badanes més gruixudes, per a rutes molt curtes, com? Amb els guants el mateix, sense res de gruix als palmells, zero coixí, que amb el manillar amb el cuiro, amb la cinta de cuiro fan un bon equip. 

Avui m'he deixat el bidó d'aigua, necessari a 20-22°C a la riera de Llavaneres, sense cap coincidència, sense cap incidència, sense eines. 

Les sortides ara, després de Finale, lentes, molt, cada cop més, no diré que avui m'ha costat, en cap cas, sí que ha sigut una aventura molt pausada, moltíssim. El Pas dels Destructors memorable, imponent, majestuós, quins instants. 

Una baixada des del Tintorer Llarg amb bany d'estiu, quines olors d'estiu a trenc d'alba, omg, omg, omg.

Avui en mode stop pel què fa a pensades, les llargues, perquè les breus de molta intensitat, copçadores han manat tota la sortida, OMG.

La bike va molt bé, propera a la perfecció, té però components rondant la caducitat, roda posterior, frens, no pneumàtic i pastilles de fre, no, roda i frens, que com l'equipament  d'estiu d'avui crec que de poder han de gaudir del seu darrer estiu, crec, de poder, de poder, i si no tan senzill com seguir un hivern més, i tant que sí, i tant que sí. No haurien de creuar el Tweed amb aquest dos components, però, com tot, però. 

Des del Mirador del Drac, content, molt, del tram de MTB que estic tornant a recuperar després de quasi dos mesos de les darreres aventures continuades dins del Drac, clar que yes. 

Canvi d'estil, de concepte, millor dit, lleugera evolució de l'estil, una volta més referida al concepte, oh yeaaaaaaaah!

De ser, de ser

Perquè encara ara a tocar de les sis, no sé massa bé quines són les bones sensacions.

MTB, MTB, MTB. 

I al tercer ja no anem

Ja passa això, ja passa, vull dir que no és perquè sí que faig Dracs, el recorregut d'aquest és el que em garanteix la seqüència d'ara sí ara també. 

La fila d'anys no és breu, seleccionar quin era el recorregut que em deixa perseguir quilòmetres i més quilòmetres cada dia a les matinades, i si quelcom funciona millor no faig canvis, d'entrada, d'entrada.

Sembla que no sigui pràctic, sempre he llegit que cal canviar, que repetir trams no és bo, com tot, les majories no donen la raó que deia el pare al cel sigui, omg, omg, omg. 

Mentre avui no hi havia Vol les pensaments hi eren, vull dir fent el Vol, però la realitat és que tenia necessitat de descansar aquesta matinada. La matinada d'ahir va ser diferent, molt diferent.

Cercant els equipaments que crec que em calen per d'aquí a final de la tardor, i sense decidir-me, però veient llistes de promocions d'entrada interessants. Amb un punt que determina l'horitzó, el de pensar en els Vols de Drac, concretament el d'aquesta matinada, a on no hi he participat, i per aquest motiu decidit a mirar de descansar profundament avui, per poder posar fil a l'agulla demà, o no, o no, i no passarà res, oi que no?

El risc? zero, de no fer, de fer, el risc, zero, aleshores amb Vol, o sense Vol, la jornada de pensaments d'avui ja la tinc al sac, si a sobre demà hi ha Vol, bé puc demanar moltes coses, i tant, però no cal, no cal, em dono per pagat amb els pensaments d'avui, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac esperant que la possibilitat de veure sortir les Fades, i veure entrar els cavallers de la llum, ara m'impacienta, demà també? veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Dos dies lluny del Drac

Per part d'ell, direcció al Baix Montseny.

Una anada dilluns durant el vespre, i aquesta matinada ja entre senders del Montseny.

Ahir va ser molt emocionant, primer exigent, rodava amb una sensació de fatiga fins la pujada del mut, després quilòmetre a quilòmetre cada cop millor. 

Ara, avui a dimarts per una sensació de fatiga, tocades les nou del vespre veig impossible que demà gaudeixi de l'aventura d'un Drac, mtb, mtb, mtb. 

Clàssics entre clàssics, fades dilluns, cavallers de la llum avui, falgueres màgiques per tots els corriols per on hem passat aquests dos dies, omg, omg, omg. Inevitable pensar en el Destructor Independent i la Fada entre les Fades de la foscor, impossible, i per tant en la Nau Insígnia, clar que yes. 

Tornar a ser entre corriols del Baix Montseny no té preu, un home del Montseny al Montseny, què més puc demanar? més jornades entre els meus espais, més, quin gaudir a dalt del nostres Dracs entre Vols del Baix Montseny, OMG.

Una anada ahir misteriosa, d'arrels profundes, de molta densitat, mès en encara, més. 

Mentre avui havíem de coronar una gran aventura, hem coronat un bon esmorzar entre els cafès que us he aportat aquest matí, i una sortida breu entre espais plens de presències del que ja no són entre nosaltres, i que ara mentre escric agafen tot el protagonisme, quina emoció més severa, més tensa, han de passar estacions, moltes, tot i així res tornarà a ser, res. 

Equipats 100% d'estiu, amb eines, sense incidències, ni coincidències, aigua menys de mig litre entre els dos dies, menjar cap, no recordo si llums ahir, a molta temperatura, 30°C direcció a la nit a la riera de Llavaneres. 

Els dos Dracs funcionant a la perfecció, però a la perfecció, esperant segur tots dos el proper tram, amb ganes els dos genets de veure si les males sensacions d'ara demà tindran una bona reacció inversa.

MTB, MTB, MTB. 

Ara a descansar per veure demà de matinada quines són les sensacions, si de Vol o de descans. 

Pinta a MTB

Vertical, vertical, de ser, de ser.

Pendent de la crònica d'ahir al vespre, que els  tambors ara toquen a Vol de Drac, mtb, mtb, mtb.

Mentre però fem un cafè?

Pinta a Dracs

MTB, MTB, MTB. 

I també a novetats d'equipaments, OMG.

Ara a cercar mantenir les bones sensacions a dalt del meu Drac. 

Quan cerques

Pots fins i tot coincidir amb una bona entrada, mtb, mtb, mtb. 

Avui el Drac era dens, no molt dens, però he de pensar que per unes temperatures rondant propers els 25°C a tocar de les set del matí el ritme, el meu era lent, lent.

Per sort hi ha dies per a tot, i per aquest motiu el fet de decidir que com més em costava més lent havia d'anar m'ha ajudat molt a poder gaudir d'aquest Vol.

El sol vola abans, i per tant les Fades marxen també abans, fet que fa que jo únicament noti la seva marxa, crec, pel fet, vull dir que crec perquè encara miro d'entendre el significat de les corones de granit. És a dir, crec que si les corones envolten a les Fades i cavallers, i a cada una d'elles hi ha per una banda les Fades de la foscor, i a la segona hi ha els cavallers de la llum, i ara les matinades, els Vols de matinada no comparteixen temps de nit, voldrà dir que hauré d'esperar a l'arribada de la tardor?

Equipat 100% d'estiu, sense eines, aigua, 500 ml. menjar, cap, incidències, cap, coincidències, cap, a la primera hora, Cateye-Powerled, a 22,5°C i pujant a la riera de Llavaneres.

Des del Mirador del Drac gaudint ara d'aquesta matinada de Single Speed, i esperant el vespre, per veure si hi ha una altre cop, nova aventura Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Des de les torres

Avui podria ser des de la primera, mtb, mtb, mtb. 

I des d'aquesta de ser la segona, un fer d'entre torres que sempre han funcionat, sempre han conformat una organització funcional de protecció.

Les  Falgueres Màgiques properes a Olzinelles, mentre rodàvem pel Montnegre ahir m'han indicat quelcom, clar que yes. 

Des del Mirador del Drac, proper a un nou Vol de Drac, de ser, de ser. 

MTB, MTB, MTB. 

Towers

Des d'on divisar l'horitzó, mtb, mtb, mtb. 

Ahir tot va tornar a la normalitat, vull dir ara torno a pedalar amb bones sensacions, com sona, com sona, i de mantenir-se aquestes els Vols de Drac tornen. 

Avui, ahir, aquests han marcat la dinàmica de casa, sí, aparentment mono tema, no és veritat, sí pel què fa al Blog, oi que sí?

Ahir una ruta que sense ser eterna, va ser molt gratificant i prou llarga per poder posar les ales del meu Drac a un bon ritme de creuer escalant direcció al Santurai del Corredor des de Sant Celoni. I no va ser fins aquest punt cap al quilòmetre seixanta que no vaig veure, que ni vaig fer test de prestació, els motius ja els tenia descrits des d'ahir per a aquesta intervenció però ara a la nit de diumenge he decidit no compartir-ho al Blog, un altre dia, a on de no poder posar-hi remei serà inevitable parlar-ne, ara però i per molts anys si Deu vol seguim en la línia marcada per sentinelles i torxes, des de les torres properes al Mirador, des dels Vols de Drac visionant sempre, sempre, sempre les corones de granit engranades entre ellles, protegint a les Fades, protegint els cavallers, d'ells d'elles, d'elles d'ells, sentinelles Destructors de Murs, omg, omg, omg, i tots coexistint amb un únic propòsit, la creació en primer terme de la Nau Insígnia, després l'instant de fer-la realitat, ara mirant de consolidar-la definitivament. 

Ahir un dia més a dalt dels dos Dracs, genet i  Reina, creuant Maresme al Vallès Oriental, per després de creuar aquest vertebralment tornar a casa sense passar àquest cop per Blanes, excepcionalment, deixant lluny les xifres de 150 Km. no serà freqüent, o sí, o sí. 

Però ahir va ser molt encertat, molt, les sensacions bones han tornat, ara caldrà veure si per quedar-se, avui queda clar que sí, però millor esperar a aquesta setmana, a demà a on ja avui hem programat que camini bé deixant la June dormint lluny de casa. 

Ahir però la fruita va ser qui va marcar la ruta, perquè ens calia, ens calia, les llaminadures, també, també, la cervesa, la cola, en menor grau, com anècdotes aquestes dues, les galetes també, el gelat, per què no?

Equipats semçre d'estiu, ahir com avui, avui com ahir.

Eines, totes, llums ahir sí, l'arribada  va ser passades les onze de la nit a 22°C, avui no a les vuit del vespre a 26°C crec recordar. 

Incidències, una de molt greu, que també quedarà per un futur, no per avui, però diria que en resum, millor evitar fins i tot el curt tram de carregera secundaria de menys de dos quilòmetres, millor, sí, sí millor. La Reina coincidirà amb mi, segur, segur. 

Avui, el Vol d'avui formava part d'un programa que finalitzarà dimarts, no avui, i per tant serà una crònica que o bé tindrà tres parts, o bé quatre, clar que yes. Avui però el Montnegre l'únic protagoniste. 

OMG, OMG, OMG. 

En tot cas, la millor notícia, les sensacions a dalt de la bike tornen a ser bones, i això comporta una exclamació única, per l'escalada ahir pel Corredor, pel pas pel Montnegre avui, per les bones sensacions a dalt del meu Drac. 

Oh yeaaaaaaaaaaah!

Des de, Mirador del Drac esperant el proper Vol encuriosit, molt, molt, i molt, necessitat de fer un Drac ara ja d'estiu, de matinada, ara ja esperant el bany d'aquesta estació que ha de comportar una programació rigorosa de cada un dels propers Vols. 

Torch

Que avui ens indicaran la direcció del Vol, mtb, mtb, mtb.

Ja us exposaré de caminar definitivament els petits entrebancs que han fet que sigui més prudent, i la repetició de Dracs no tingués la seqüència dia, encara, encara, avui serà un primer test per veure a on sóc.

Sonen tambors clàssics de Vol de Dracs, la visió nocturna dels dos Dracs al 100%, i nosaltres, la Reina també al 100%, i jo esperant a veure a on sóc.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir al vespre vàrem carregar les piles per si de cas hi havia Vol avui, omg, omg, omg.

Sentinels

És el què tinc al cap, oh yeaaaaaaah!

Del passat, del present, del futur de poder ser, i tot just estic iniciant la recerca, bé tot just, perquè tot és un breu instant, i per recordar la Nau Insígnia ha de quedar totalment aturada per mirar de no generar confusió.

Ara però mana Finale, OMG, a on és impossible no tindre present cada instant, i no amb una seqüència cronològica, si no d'imatges que no van necessàriament lligades entre elles, i a on en venir-me al cap penso, que bé no tenir la capacitat de passar pàgina, millor dit, que bé que el meu dia a dia no rodi passant pàgina de tot ara sí ara també, que bé, que bé, que bé. 

Té també certs inconvenients, com ho són el fet que les circumstàncies que no voldria recordar també hi són presents encara que aquestes per com tinc enfocada aquesta gran aventura, fora de les importants que no decidim nosaltres, les que depenen d'entrar-hi via les nostres decisions, són realment una excepció, i per tant una gota ja no a l'oceà si no a un got d'aigua, no hi té cap mena de protagonisme, i per tant aturar la Nau entre que naveguem lentament, i que ens aturem ara sí ara també, sempre respectant el destí establert, ni ens fa quedar enrere, no ens espera ningú a destí, ni ens priva pels motius esmentats de poder gaudir ara sí ara també d'instants tant dolços com els de Finale, ja no 2014, que també, si no 2009, 2012, 2013, omg, omg, omg. 

Des del Mirador del Drac mirant darrera meu, gaudint de l'arribada de la Nau Insígnia, de la primera arribada al Mirador, a on tot anava lligat a sensacions d'haver gaudit de la companyia d'aquest reduït grup de bikers Single Speed. Perquè la primera sortida a mar obert de la Nau va ser al 2013, tot i que nosaltres no ho vèiem, tot i que nosaltres de cop vàrem mirar darrera i el casc d'aquesta, de laNau, la seva ombra ens va fer girar i veurens a sota d'aquest, i no amb la sensació de que ens passaria per sobre, si no amb la sensació de ser sota la seva protecció, mtb, mtb, mtb. 

Preparant-LA

Quan els Dracs mouen les seves ales, els genets noten que s'acosten els Vols.

Tot es mou, de manera sorprenent, vull dir difícil de preveure, però de poder, millor seguir en aquest moviment imprevisible. 

Mentre senti el soroll d'ales en moviment tot agafa un bon to, el millor. Una música que sona cada vegada millor indica que la darrera aventura a Finale va digerint-se al rirme que li cal, no l'aventura en si, si no la fatiga d'aquesta, avui, ara a tocar de les onze els tambors sonen a Vol de Drac, ja està bé, ja està bé, i per tant no cal córrer en cap cas, en cap cas.

Single Speed, Single Speed, Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Anar perfilant els detalls a mesos del proper repte, no sé si darrer, una diversió constant, constant. Anar pensant com fer-ho, un tram tranquil per la constància que requereix, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac gaudint d'aquests secrets silenciosos que fan que l'emoció imposi el to de la nit. 

OMG, OMG, OMG. 

Cinquanta primaveres

A dies de l'estiu, que bé sí, tot i que ara estic molt bé a on som, a la primavera. 

Ha sigut, a tocar de la seva marxa una bona estació, molt bona, a on cada Vol em porta a mirar darrera més que davant, que també, que també, però la realitat em diu que com ara que plou, i jo creia que era hora de descans fins al Vol del vespre, i si bé el resultat serà el mateix, el motiu de la coincidència res té a veure amb el que jo veig. És cert que mirar a darrera sobre fets passats tampoc és garantia que el que veig sigui realment com jo ho veig, però encertat o no aquests fets passats es mantenen més estables, mentre que els que estan per venir no tenen realment un punt de referència estable, tot i que és inevitable mirar pensant que sí, que un far garanteix que la Nau seguirà una bona ruta, la realitat però és un xic més complexa, un xic.

Som tot just dimarts, a la matinada de dimarts, per a mi sembla un divendres després d'una setmana de molta complexitat davant dels meus ulls, no a casa, no a casa per fortuna, omg, omg, omg. Un sol dia ha pesat tant com una setmana, renoi. 

Mentre faig aquesta intervenció tot va agafant la seva temperatura de treball, inevitable ara per ara que tot arranqui. Vull dir que amb l'arribada dels cavallers de la llum una gran majoria ens posem en marxa, ho escric pensant que ser entre Fades de la foscor té tota la seva raó de ser, fins i tot sota una pluja intensa de primavera, sota una tempesta la nit dóna més sentit a ser sota un bany primaveral, clar que yes.

Els dos Dracs a punt, no els genets, això de ser serà al vespre. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, a on cada mirada del darrera fa que tot quedi d'entrada dins d'un proper ritme més pausat, no molt pausat, sí més pausat, i a on seguidament la sensacional experiència del darrer Europeu SOLO 24 hores marca el to d'aquesta calma.

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Una pausa activa?

Oh Yeaaaaaaaah!

A hores de veure si posem remei a un petit brake forçat que fa que la prudència s'imposi aquesta matinada marcant, descans, descans avui. 

MTB, MTB, MTB.