http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=567454&highlight=Vicious+Cycles&page=3
MTB, MTB, MTB.
Torno a veure aquest material i no hi puc fer res, mtb, mtb, mtb.
dimarts, d’agost 02, 2011
Reynolds 953.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=567454&highlight=Vicious+Cycles&page=3
MTB, MTB, MTB.
Torno a veure aquest material i no hi puc fer res, mtb, mtb, mtb.
The Rapha Summer sale.
http://www.rapha.cc/shop/sale/?cm_mmc=email-_-010811-_-textlink1-_-sale
No sé si són els millors equipaments, sí que quan et poses un dels seus jerseis, o un mallot, o una de les seves gorres, la sensació és de que passes de ser un diputat a un primer ministre, senzillament l'elegància personalitzada.
Els preus però tot i ser una proposta més econòmica, són considerables, millor dit importants.
Cal anar alerta amb aquesta oferta perquè hi ha peces que són per anar a la feina en bici, i no per rodar amb bici de carretera a rutes d'aquesta especialitat. Vull dir que són un compromís funcionalitat bici urbana-protocol d'imatge. Aquest senyors de Rapha són un referent pel que fa a conceptes creació-utilitzacióde les seves composicions tèxtils.
MTB, MTB, MTB.
Miquelet quina bona pensada vas tenir de portar-me la roba Rapha perquè veies el què i el com d'aquesta marca un altre cop.
dilluns, d’agost 01, 2011
Intense Spider 29er.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=66940&cat=
El quadre, el quadre és interessant, color, no color, la resta no ho sé, el quadre per què no?
Transmissió Shimano XT, com les rodes, i una forquilla Fox RLC activa com el sistema que porta darrera de suspensió també molt actiu, una bike per pedalar sempre atacant les pujades assentat, i que la reputació tant de les Santa Cruz com de les Intense, pel que fa referència a totes les articulacions del conjunt d'unió suspensió-triangles les fa molt però que molt vulnerables, i tant.
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de juliol 31, 2011
Trek 69er.
http://classifieds.mtbr.com/showproduct.php?product=66787&title=trek-69er&cat=5
Sempre que la veig penso, si jo fos a USA, aquesta bike al seu dia estaria a casa.
Lleugera, lesTrek més exclusives ho són sempre, ràpida, amb bona acceleració, bloqueges la DUC, la fixes comprimida a 50 mm. crec recordar, i amb la roda de 26" al darrera tindràs escalant una bike molt ràpida, conqueridora de baixades, perquè amb la roda de 29", Tubeless, la DUC, un manillar de més de 700 mm. i uns frens Avid del temps de quan eren Avid, aquestes, les baixades són el lloc per aquesta bike.
Amb un compromís diferenciació que obliga a adaptar-se a la DUC32 de 100 mm.
Color, conjunt quadre-forquilla, forquilla, SS i 69er, ahir com avui una raresa, i tant.
Una marca Trek que amb aquest aspecte, el de fabricar bicis atemporals que em deixa literalment enamorat, fer-li una bike específica a les seves demandes, a les d'en Travis Brawn, és un privilegi de pocs, sí senyor, i la de l'anunci per 999 dòlars, són 700 euros, nova valia 2.000 $, tot i que ara ho he mirat i marcava 2.400$.
Així que, el cor em batega amb intensitat en veure aquesta bike, jo la veig i penso, "hauria de ser una Gary Fisher, no una Trek, però la personalització és més pròpia de Trek", així que únicament em cal felicitar a aquest fabricant per aquesta creació al seu dia, i tant, perquè m'ha fet somiar i molt des de la seva presentació al seu dia. Si fos una Gary Fisher, si portés els adhesius d'aquest, estaria obligat a comprar-la i fer-la ser un present per en Tr@il, i tant, seria la seva bike més representativa. Una bike com aquesta a Europa no estaria en millors mans que a les seves.
MTB, MTB, MTB.
Homes del Montseny.
Són les sis del matí tocades, avui tenim sortida amb l'Homes del Montseny. Un fill d'un pare nascut a Santa Fe, entre bikers del Montseny, això el fa senzillamant diferent de tots nosaltres, "un fill d'un pare nascut a Santa Fe".
Avui surto amb un Home del Montseny amb qui varem coincidir mesos abans de néixer jo, com sona, així de planer, així de senzill, però aquesta ja serà una història per una posterior intervenció.
Serà segurament una anada a Arbúcies per després escalar directes, o no tan directes a Santa Fe, amb un bon esmorzar a Can Sitre, dia de tradició, no únicament de MTB, perquè fa quaranta anys ja esquiàvem de costat enfilats a sobre dels esquis dels pares, baixant per la carretera de Santa Fe.
MTB, MTB, MTB.
Si funciona el 3G ja aniré posant comentaris de la jornada, i si no tindré l'oportunitat de compartir a aquest espai una bona crònica, i tant.
Avui surto amb un Home del Montseny amb qui varem coincidir mesos abans de néixer jo, com sona, així de planer, així de senzill, però aquesta ja serà una història per una posterior intervenció.
Serà segurament una anada a Arbúcies per després escalar directes, o no tan directes a Santa Fe, amb un bon esmorzar a Can Sitre, dia de tradició, no únicament de MTB, perquè fa quaranta anys ja esquiàvem de costat enfilats a sobre dels esquis dels pares, baixant per la carretera de Santa Fe.
MTB, MTB, MTB.
Si funciona el 3G ja aniré posant comentaris de la jornada, i si no tindré l'oportunitat de compartir a aquest espai una bona crònica, i tant.
dissabte, de juliol 30, 2011
Sycip 69.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=727257
Ja va sortir a aquest espai, no al carrer, ara ja sí.
MTB, MTB, MTB.
Spot Brand.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=674746
Mira que és senzilla, sí, però hi ha detalls interessants, molt. No tots, però n'hi ha que sí, i tant.
Un dia els comentarem, un dia, per què no avui?
Belt Drives, una possible revolució pel que fa a transmissió SS, CB 3ti al límit pel que fa a pedals, King Cage, els millors porta bidons, el millor, tija Eriksen amb retrocés, per a 2x10, imprescindible, per a SS, necessària, direcció King, amb les Cane Creek100 i 110, les direccions, amb la Reba amb bloqueig hidràulic, si no ets de transicions Terralogic, la millor opció, segur, amb les del mig de Notubes, un compromís perfecte si estàs per sobre dels 70 Kg. no el més radical, aquestes serien les Flow, però sí si ets a on ets, al mig, amb una opció pràctica pel que fa a frens, lleugers, els més lleugers, més potents, i van bé, diu en Colorado, les boixes, les millors pel que fa a rendiment, no a compromís personalització-funció, sí a rendiment pur i dur, manillar i posició dels frens en aquest, indicador de que aquest bikers pedala segurament, tanques, la del darrera Salsa si vas amb rígida s'afluixa, la davantera DT amb rígida també, tanques que s'afluixen ara sí ara també, punys i seient, cada biker és un món, he vist bikers volant sense punys, no sense seient és veritat, pneumàtics, amb aquests sí que no entenc res, però res, antítesis de pedalar per pedalar, si vols passar-ho la meitat de bé sortint, porta aquesta opció de pneumàtics, ja no és bé o malament, senzillament menys divertit, menys emocionant, no posis un bon Tubeless, crec que compraríem accions si fóssim inversors, que no ho som, en cap cas, poques, però en compraríem, de les empreses que ha proposat els UST al mercat, i tant.
El quadre, és una opció canadenca, una mena de HM rar, però que podria ser, com funciona no ho sé, el tall de la patilla per permetre l'accés de la corretja mai, i dic mai, sigui quina sigui l'opció d'ubicació del tall, no m'ha agradat mai, i pel que fa al Belt Drives que és el que obliga a fer aquest tall al quadre, i els diàmetres necessaris de pinyó i plat, han de ser molt grans per evitar el no engranatge, que llisqui vull dir la corretja per sobre dels pinyons, quina por, ara bé com dic, una possible revolució, res més. En cap cas afirmo que no funcioni. No com amb les 29" de 13,5 Kg. HT de Finale, amb pneumàtics convencionals amb líquid que repeteixo a aquí i avui, "no serveixen per a res".
MTB, MTB, MTB.
divendres, de juliol 29, 2011
Continental Divide: Pacific ocean-Atlantic ocean.
Dejay rode on a fully ridged SIR 9 steel singlespeed.
http://reviews.mtbr.com/2012-sram-forks-complete-jet-9-3099-jet-9-rdo-cable-routing-tour-divide-craziness
MTB, MTB, MTB.
http://reviews.mtbr.com/2012-sram-forks-complete-jet-9-3099-jet-9-rdo-cable-routing-tour-divide-craziness
MTB, MTB, MTB.
26" o 29er?
o
Qui no s´ha fet aquesta pregunta alguna vegada? Si només pogués tenir-ne una, quina sería la bici ideal?
Desde principis d´any que pedalo amb la 29"er amb single speed deprés de 23 anys de fer-ho damunt d´una 26" amb canvis.
Durant els primers dies la sensació es extranya. Pedales dins d´una bici i no damunt d´una bici com passa amb una 26". Els revolts els has de fer més oberts.El manillar està més alt.Costa més arrancar, en contra, una vegada agafa velocitat, roda més suau.Es més "torpe",etc...
Durant aquest temps he tornat a agafar la 26" en tres ocasions.
La primera vegada la sensació al retornar a la 26" va ser bona, molt bona. Només el primers minuts van ser extranys (manillar baix i estret, bici nerviosa,etc...). Al arribar a la primera baixada omença l´especatcle. Com baixa! Pedalar i poder saltar de banda a banda dels corriols sense haver de fer cap mena d´esforç. Quin gust! I els Monorail...ja no recordava lo bé que van...EN VULLS UNS EN 29er!!!
Després d´aquesta sortida, en arribar a casa, vaig començar a fer la reçerca de tots els components necesàris per a tornar-la a muntar. (Cal actualitzar alguns components: substituir els frens XTR per uns Formula R1, substituir bieles XTR per unes de noves XTR de dos plats, i tunejar el grip X0 de 9 velocitats per poder-lo utilitzar amb 10. A més, d´una nova tija, potencia i manillar Moots).
Al dia següent, torno a sortir amb la 29er, i el pensament d´ahir...desapareix!
De tant en tant, el pensament pero, torna a aparèixer.
Decideixo sortir de dubtes i tornar-la a provar. No tinc el dia i la sortida es un "desastre". Es un d´aquests dies en els que el millor que podies haver fet era quedar-te a casa.
Ahir a la tarda havia quedat amb tres foreros més per pedalar per Collserola. Un d´ells, torna a viure a la seva ciutat natal (Madrid) i calia acomiadar-lo com cal.
La meva 29er està en procés de tunning, així que vaig sortir amb la 26". Sortir a pedalar a les 15.30h d´ahir va ser dur. Molta, molta calor. A més, la zona triada (Sant Just d´Esvern) es un auténtic desert.No hi ha cap ombre.
Arribo al punt de trobada. Dues 26" (una Pivot Mach5 i la meva Moots) i dues 29er (una Amaro amb Alfine i una Salsa El Mariachi). L´itinerari...3 hores de puja/baixa, baixa/puja.Pujades de 10m, baixades de 10m.
Entre l´hora que vàrem sortir, la calor que feia i el fet de que no era capaç de trobar el desarrollo idoni, vaig patir el que no està escrit. O em quedaba curt de desarrollo o anava passat de voltes. A més, recordaba perfectament com el dijous de la setmana pasada ho havia fet amb la "meva parella de curses" (ell pedala amb una Specialized Stumjumper 26") i volava.
Va ser una sensació molt desagradable veure que el grup marxa i no pot fer-hi res per atrapar-los.En els trams de pujada molt drets em patinaba la roda del darrera, el manillar se m´aixecaba i havia de fer un esforç per no perdre l´equilibri. Amb la 29er ho faig com si res!
La conclusió es que no sé si es que m´estic fent gran o es que estic fet tot un "singlefan". A dia d´avui no entenc com puc pedalar millor sense canvis que amb canvis.
M´ho faré mirar!
Dia de MTB.
Dia de MTB, una jornada ahir, perfecte.
Per pensar-hi i molt.
Narcís quina sortida la del mig dia, encara emocionat i són quarts de dues de la matinada, està prou bé, i tant.
Una entrada per la catedral de Girona que fa que per a mi la sortida agafi el millor to, corriols, senders, pistes, pluja, converses, i més converses de bikes, bikes, i més bikes. Un intercanvi de bikes que ha estat molt interessant, i que em fa estar animat a seguir millorant lentament les prestacions de la Vicious.
El tema forquilla de 470 mm. queda per ara aparcat, el tema manillar i tija de titani no, a veure si el Klaus contesta a en Colorado quelcom, el tema rodes, caldrà veure, jo no les tinc mai clares, sé que les meves no són lleugeres, però no sé cap a quina direcció enfilar, les d'en Colorado són, segurament aquest hauria de ser el sender.
Les teves opinions sobre la Vicious interessants, molt interessants, jo diria que reveladores, i tant.
Referint-me a una segona conversa, si surten el Monorail de 29" Tubeless, a aquest espai hi seran publicats en majúscules.
Un dia amb unes protagonistes, les SS, no cal dir res més.
Demà barrinaré el tema rodes, en porto una de cap aquesta nit pel que respecte a aquestes, que espero no duri fins la matinada, cal descansar que demà matí tinc un privilegi de jornada laboral, jo diria que dels millors. Però també és veritat que l'emoció del dia d'avui no em deixa dormir, i si el motiu és aquest cal gaudir-ne, emocionar-me és una sensació que justifica i molt estar despert a aquestes hores.
Quin funcionament més bo que ha presentat la Vicious avui, no em sorprenc, però no per això deixa de ser remarcable, i tant que no.
En Narcís ha verificat la pressió dels meus pneumàtics en tornar de la sortida, per sota dels 10 psi. que rar, però era.
Tindré sortida per Platja d'Aro aquest agost, com a mínim tres SS, mtb, mtb, mtb.
He de decidir components que estiguin a la venda, certament, perquè estic un xic desmotivat a comprar peces que mai són realitats, el manillar Moots esta siguen un petit calvari.
El que deia un dia complert de MTB.
MTB, MTB, MTB.
Per pensar-hi i molt.
Narcís quina sortida la del mig dia, encara emocionat i són quarts de dues de la matinada, està prou bé, i tant.
Una entrada per la catedral de Girona que fa que per a mi la sortida agafi el millor to, corriols, senders, pistes, pluja, converses, i més converses de bikes, bikes, i més bikes. Un intercanvi de bikes que ha estat molt interessant, i que em fa estar animat a seguir millorant lentament les prestacions de la Vicious.
El tema forquilla de 470 mm. queda per ara aparcat, el tema manillar i tija de titani no, a veure si el Klaus contesta a en Colorado quelcom, el tema rodes, caldrà veure, jo no les tinc mai clares, sé que les meves no són lleugeres, però no sé cap a quina direcció enfilar, les d'en Colorado són, segurament aquest hauria de ser el sender.
Les teves opinions sobre la Vicious interessants, molt interessants, jo diria que reveladores, i tant.
Referint-me a una segona conversa, si surten el Monorail de 29" Tubeless, a aquest espai hi seran publicats en majúscules.
Un dia amb unes protagonistes, les SS, no cal dir res més.
Demà barrinaré el tema rodes, en porto una de cap aquesta nit pel que respecte a aquestes, que espero no duri fins la matinada, cal descansar que demà matí tinc un privilegi de jornada laboral, jo diria que dels millors. Però també és veritat que l'emoció del dia d'avui no em deixa dormir, i si el motiu és aquest cal gaudir-ne, emocionar-me és una sensació que justifica i molt estar despert a aquestes hores.
Quin funcionament més bo que ha presentat la Vicious avui, no em sorprenc, però no per això deixa de ser remarcable, i tant que no.
En Narcís ha verificat la pressió dels meus pneumàtics en tornar de la sortida, per sota dels 10 psi. que rar, però era.
Tindré sortida per Platja d'Aro aquest agost, com a mínim tres SS, mtb, mtb, mtb.
He de decidir components que estiguin a la venda, certament, perquè estic un xic desmotivat a comprar peces que mai són realitats, el manillar Moots esta siguen un petit calvari.
El que deia un dia complert de MTB.
MTB, MTB, MTB.
dijous, de juliol 28, 2011
HammerSchmidt 24/38, 1x2.
Fa uns dies que penso amb la possibilitat de fer encara més exigent la pràctica del SS, i que al mateix temps sigui encara més emocionant.
El camí des de fa uns mesos és l'opció de posar a la Vicious un HammerSchmidt el que porta el plat petit de 24, i el gran de 38, això implica que pujant i baixant el nivell d'exigència seria màxim, i no com ara que al pla i baixada el ritme de pedalada és inexistent.
Un escull a superar seria que cal que el quadre sigui específic per a portar HammerSchmidt, però això crec que amb un CNC ho podríem aconseguir. Mentre hi penso un pensament també pesa, la disciplina, és la disciplina, i 1x1, és això, 1x2 sensacional, però requereix de pensar-hi, i molt, i tant, perquè no vull evolucionar cap a res que s'acosti a un 2x10, ep, i no és que no m'agradi un 2x10, a l'inrevés, si o que no és ara cap a on vull dirigir-me, ara, d'aquí a una estona, dies o anys, no ho sé. Però el 1x2, via el HummerSchmidt podria ser. Però com tot, som molts pensant i avui així ho he pogut veure, una SS que ja hi va, no tinc clar si el quadre ja era específic o va ser modificat, però és per a mi molt interessant.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=724028&page=3
No ho sé, però és un tema que amb en Colorado, hores, amb en Jordi estona, a BO entre moltes converses, està a sobre de la taula, que penso que serà això una maduració del concepte, que no penso que porti a terme, sí que mentre hi penso, penso en la possibilitat de millorar la meva polivalència i que mentre ho faig s'imposa sempre el meu perfil d'especialització més extrem perquè així puc mirar de fer bé el que faig, perquè no faig res més que una especialització, i això em funciona als dos plans, bike i feina. És veritat que implica avançar molt però que molt lentament, no passa res, o sí, i toca tocar-ho, seguiré mirant aquesta alternativa, i tant.
MTB, MTB, MTB.
El camí des de fa uns mesos és l'opció de posar a la Vicious un HammerSchmidt el que porta el plat petit de 24, i el gran de 38, això implica que pujant i baixant el nivell d'exigència seria màxim, i no com ara que al pla i baixada el ritme de pedalada és inexistent.
Un escull a superar seria que cal que el quadre sigui específic per a portar HammerSchmidt, però això crec que amb un CNC ho podríem aconseguir. Mentre hi penso un pensament també pesa, la disciplina, és la disciplina, i 1x1, és això, 1x2 sensacional, però requereix de pensar-hi, i molt, i tant, perquè no vull evolucionar cap a res que s'acosti a un 2x10, ep, i no és que no m'agradi un 2x10, a l'inrevés, si o que no és ara cap a on vull dirigir-me, ara, d'aquí a una estona, dies o anys, no ho sé. Però el 1x2, via el HummerSchmidt podria ser. Però com tot, som molts pensant i avui així ho he pogut veure, una SS que ja hi va, no tinc clar si el quadre ja era específic o va ser modificat, però és per a mi molt interessant.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=724028&page=3
No ho sé, però és un tema que amb en Colorado, hores, amb en Jordi estona, a BO entre moltes converses, està a sobre de la taula, que penso que serà això una maduració del concepte, que no penso que porti a terme, sí que mentre hi penso, penso en la possibilitat de millorar la meva polivalència i que mentre ho faig s'imposa sempre el meu perfil d'especialització més extrem perquè així puc mirar de fer bé el que faig, perquè no faig res més que una especialització, i això em funciona als dos plans, bike i feina. És veritat que implica avançar molt però que molt lentament, no passa res, o sí, i toca tocar-ho, seguiré mirant aquesta alternativa, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Seven Sola 29er SS.
http://classifieds.mtbr.com/showfull.php?product=66721&bigimage=sola_frame.jpg
El quadre per a mi, és el quadre, no seria l'únic, sí de les opcions més interessants. Una marca que amb dificultats, però insistint, manté encara, crec, el HM, que persevera a mantenir una trajectòria, al límit de no fer-ho és veritat, però que avui encara segueix a aquesta cresta tan estreta, i a on si no tens molt clar cada pas a fer, la caiguda és previsible, però que avui al matí hi són, i tant.
Lluny queda, però molt present la coincidència al Roc amb la Sra. Mary McConneloug i el Sr. Mike Broderick amb les seves dues Seven, un moment entranyable i a on Seven era i és per a nosaltres una marca sempre de les de dalt de tot de la llista, i tant.
Un Blog interessant, perquè cal esmentar perquè ho és, perquè té el que de ben segur pot captar l'atenció del apassionats d'una forma, manera singular de gaudir del MTB més competitiu, i ho dic fent referència a la conversa a BO amb en Miquelet i en David.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQCFd-MlZ10YaGwvMEv3M-LvHevgiiEtrFF98mDKRwRICe4VaduvsePK33oHJdvgN1b8Ui_sf2tza3B-C-nz3mc4G73LzBYxfzYTSjL9iyTClMxJZ1xGGfNTvAxbLLOyT2xoczgfvMYSgw/s1600/Picture+8.png
Per a mi la imatge diu molt més que no pas el que jo puc esmentar, exposar, o no, segurament sense la meva exposició costaria una mica més, no diré molt, però sí que ajuda a quedar-se una estona més aturats mirant aquest Blog d'aquestes dues petites joies del MTB, i no em refereixo a les seves Seven, si no a ells dos, la imatge per a mi és "la imatge".
Un espai, el seu, dinàmic, contundent, directe, transparent, emotiu, pràctic, a on el MTB més radical, presenta la millor carta de presentació. També he de dir que abans de començar aquesta intervenció no tenia previst de posar aquesta referència, també és cert que en el moment que ahir vaig veure la imatge de la Seven Sola a la venda, a un preu per a mi elevadíssim, segur que era previsible que aquest seria el camí a detallar, però ni ahir, ni aquest matí ho tenia previst, tampoc que ara un cop posada veig clarament que és una proposta a madurar pels dos campions que he esmentat, i no parlo dels dos corredors de Seven.
Un matí a on començar amb aquesta intervenció m'indica que el dia serà el primer dels que esmentava ahir, un present que comença el dilluns que és molt diferent, millor cal dir-ho, des de la proa en vertical la visió va ser memorable, i a on el fil a l'agulla ja està enfilat, i on minut darrera minut cada passada d'aquest entre teixits a unir no para de fer, fer, i fer.
Una arrancada tardana avui a les set ben tocades, a on la la coherència vestida d'intuïció em diu que calia revisar el camí fet aquests darrers dies i a on en desfer els primers metres, en mig del camí hi havia aquesta Seven Sola, impossible que el dia no sigui avui assolellat, millor dit, poc probable que no sigui així, un primer metre enrere i el cartell indicador de la ruta és una Seven Sola SS 29er, què més puc demanar?
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de juliol 27, 2011
"Fer no és intentar".
Hauré de dir "o sí". Aquest és millor títol, "Fer no és intentar, o sí", és necessari haver de fer quebrar els pilars?, jo crec que no, perquè no està bé.
"Fer no és intentar", fa referència a que fa uns dies un pensament de somni, a un moment de somni, vaig dir, millor dit, vaig dir-me, "fer no és intentar", dins d'un to sempre de bones sensacions, les millors sensacions. Utilitzar aquest títol, el motiu va ser, per recordar-me la bona sensació al seu dia en venir-me al cap aquesta frase, i llegint el text d'aquesta intervenció la de "fer no és intentar", queda clar que el títol aquest cop no té relació evident amb l'exposició, i tant que no.
Ara passats els dies, pocs, molt pocs, reedito aquest pensament i únicament li veig connotacions positives, en cap cas negatives, però també entenc que pels picapedrers, els que sí piquen pedra cada dia, un grup concret, als que fa temps que són a les profunditats, molt temps, crec que jo no en conec cap però, clar llegir, "fer no és intentar", pot semblar un títol agosarat, en cap cas, clar que jo d'aquest darrer grup no en conec cap, crec.
La frase esmentada m'agrada, quant cops no he sortit a rodar i no he prestat atenció a fer zones tècniques, i passats els mesos per no haver-ho fet, al Roc ha estat un petit infern? i com aquestes no finalitzaria la llista.
Avui, ahir han estat dos dies de MTB, per diferents motius, ahir per la visita a BO, avui per les converses, entre elles, amb en Colorado, totes elles de bikes, bikes i més bikes.
Però per diferents motius aquesta frase, "fer no és intentar", m'ha quedat en aquesta ocasió més present que en d'altres. De fet no sé perquè, pel què veig, serà decisiva en el meu esdevenir, a curt, mig i llarg termini, el com i el perquè no cal ara aprofundir-hi, però com ara, tornarà a ser crec motiu de posteriors reflexions per part meva, no sé si obligadament a aquest espai, sí de ben segur fora d'ell. Per sort aquestes, les reflexions, com en aquesta ocasió les faig jo sol, no sempre és així, però sí en aquest cas.
Molts cops, com a la guerra de Cuba, a on els americans i van entrar auto enfonsant el Maine, el fi pot justificar els medis, finalment els hi va costar, encara avui molt car.
Dies de MTB, com ahir, com avui, com demà, espero, a on l'arribada de la Vicious, és, va ser, i no sé si serà, determinant, i tant.
Ahir va ser un dia que va representar un canvi, un canvi molt important, per quatre motius per a mi molt significatius, que no sé si positius, són moltes les entrebancades i moltes les remuntades pensant que "ara sí", res que tots el que llegim aquestes paraules no coneguem, moltes bikes, totes al seu dia de somni, i tant. Un d'entre el quatre va venir motivat perquè accidentalment, i d'això en dono fe, em van enfonsar totalment la popa. Però tot té el seu què, en enfonsar-se la popa, ara fa un any ben tocat van enfonsar-me la proa, però en aquesta ocasió en enfonsar-se la popa vaig córrer a enfilar-me a la proa, a l'inrevés de fa un any, i des d'aquesta quina visió de l'horitzó més curiosa, que curiosa. De fet fa uns mesos, no molts que entra aigua per la proa, un any i un xic més, i això fa que una bona via d'aigua a la popa et tregui de tots els dubtes, renoi quina visió més nítida. El futur més proper s'escriu amb SS, el de després no ho sé, el de més enllà intueixo com serà, però millor espero a d'aquí unes hores i així no caldrà d'entrada pensar en aquest futur més recent.
Fa uns minuts conversa amb en Jordi, bikes, bikes, i més bikes. A totes les converses des d'ahir, podreu dir, "home des d'ahir és res", error en el meu dia a dia de MTB, que no de feina, aquest darrer és molt pausat que no curt, el de MTB és d'una intensitat sensacional, fet que fa que la conversa estrella de les darreres hores sigui Pivot 5.7, sí, sí com sona, i avui des de l'hora de dinar, no sé massa bé perquè la mateixa però de carboni. I d'aquí a uns minuts no sé que serà, però que serà segur, i tant.
Ahir creia que com molt bé em deia l'avia dels meus divuit tocats als trenta tocats, "qui fa tot el que pot, no està obligat a més", avui encara més, no a tothom els hi va bé aquesta frase, avui a aquest espai, afirmació meva aquesta que és una frase per a picapedrers, que cada dia piquen pedra, que no cal dir-ho, perquè "se le supone".
MTB, MTB, MTB.
Ara fa uns minuts en Colorado em pregunta pel WA, "Nomad o Cove?", minuts després en conversa, "una del teu color, una Cove del teu color". Decididament una jornada memorable, emocionant, mtb, mtb, mtb.
Tinc sis Rosites a punt a 5ºC.
La darrera opció amb en Colorado, avui.
Intense The Carbide.
"Fer no és intentar", fa referència a que fa uns dies un pensament de somni, a un moment de somni, vaig dir, millor dit, vaig dir-me, "fer no és intentar", dins d'un to sempre de bones sensacions, les millors sensacions. Utilitzar aquest títol, el motiu va ser, per recordar-me la bona sensació al seu dia en venir-me al cap aquesta frase, i llegint el text d'aquesta intervenció la de "fer no és intentar", queda clar que el títol aquest cop no té relació evident amb l'exposició, i tant que no.
Ara passats els dies, pocs, molt pocs, reedito aquest pensament i únicament li veig connotacions positives, en cap cas negatives, però també entenc que pels picapedrers, els que sí piquen pedra cada dia, un grup concret, als que fa temps que són a les profunditats, molt temps, crec que jo no en conec cap però, clar llegir, "fer no és intentar", pot semblar un títol agosarat, en cap cas, clar que jo d'aquest darrer grup no en conec cap, crec.
La frase esmentada m'agrada, quant cops no he sortit a rodar i no he prestat atenció a fer zones tècniques, i passats els mesos per no haver-ho fet, al Roc ha estat un petit infern? i com aquestes no finalitzaria la llista.
Avui, ahir han estat dos dies de MTB, per diferents motius, ahir per la visita a BO, avui per les converses, entre elles, amb en Colorado, totes elles de bikes, bikes i més bikes.
Però per diferents motius aquesta frase, "fer no és intentar", m'ha quedat en aquesta ocasió més present que en d'altres. De fet no sé perquè, pel què veig, serà decisiva en el meu esdevenir, a curt, mig i llarg termini, el com i el perquè no cal ara aprofundir-hi, però com ara, tornarà a ser crec motiu de posteriors reflexions per part meva, no sé si obligadament a aquest espai, sí de ben segur fora d'ell. Per sort aquestes, les reflexions, com en aquesta ocasió les faig jo sol, no sempre és així, però sí en aquest cas.
Molts cops, com a la guerra de Cuba, a on els americans i van entrar auto enfonsant el Maine, el fi pot justificar els medis, finalment els hi va costar, encara avui molt car.
Dies de MTB, com ahir, com avui, com demà, espero, a on l'arribada de la Vicious, és, va ser, i no sé si serà, determinant, i tant.
Ahir va ser un dia que va representar un canvi, un canvi molt important, per quatre motius per a mi molt significatius, que no sé si positius, són moltes les entrebancades i moltes les remuntades pensant que "ara sí", res que tots el que llegim aquestes paraules no coneguem, moltes bikes, totes al seu dia de somni, i tant. Un d'entre el quatre va venir motivat perquè accidentalment, i d'això en dono fe, em van enfonsar totalment la popa. Però tot té el seu què, en enfonsar-se la popa, ara fa un any ben tocat van enfonsar-me la proa, però en aquesta ocasió en enfonsar-se la popa vaig córrer a enfilar-me a la proa, a l'inrevés de fa un any, i des d'aquesta quina visió de l'horitzó més curiosa, que curiosa. De fet fa uns mesos, no molts que entra aigua per la proa, un any i un xic més, i això fa que una bona via d'aigua a la popa et tregui de tots els dubtes, renoi quina visió més nítida. El futur més proper s'escriu amb SS, el de després no ho sé, el de més enllà intueixo com serà, però millor espero a d'aquí unes hores i així no caldrà d'entrada pensar en aquest futur més recent.
Fa uns minuts conversa amb en Jordi, bikes, bikes, i més bikes. A totes les converses des d'ahir, podreu dir, "home des d'ahir és res", error en el meu dia a dia de MTB, que no de feina, aquest darrer és molt pausat que no curt, el de MTB és d'una intensitat sensacional, fet que fa que la conversa estrella de les darreres hores sigui Pivot 5.7, sí, sí com sona, i avui des de l'hora de dinar, no sé massa bé perquè la mateixa però de carboni. I d'aquí a uns minuts no sé que serà, però que serà segur, i tant.
Ahir creia que com molt bé em deia l'avia dels meus divuit tocats als trenta tocats, "qui fa tot el que pot, no està obligat a més", avui encara més, no a tothom els hi va bé aquesta frase, avui a aquest espai, afirmació meva aquesta que és una frase per a picapedrers, que cada dia piquen pedra, que no cal dir-ho, perquè "se le supone".
MTB, MTB, MTB.
Ara fa uns minuts en Colorado em pregunta pel WA, "Nomad o Cove?", minuts després en conversa, "una del teu color, una Cove del teu color". Decididament una jornada memorable, emocionant, mtb, mtb, mtb.
Tinc sis Rosites a punt a 5ºC.
La darrera opció amb en Colorado, avui.
Intense The Carbide.
Trek Sawyer
This weekend I was spending some time in THE GRAT ESCAPE bike shop in Greenville downtown...and I found that model I was not aware Trek was building, and has some really close look to some we are talking here these days.
From SC, Xavi Paricio
From SC, Xavi Paricio
dimarts, de juliol 26, 2011
Quan els ponts creus que hi són, hi són?
Vull dir que el títol d'ahir era, en parlarem. Avui passades les hores moltes, una jornada de trucades, no diré moltes, les que calia, d'un anar a BO, d'estar-hi, de mantenir converses, i més converses de MTB, de riures, riures, i riures ara sí, ara també, penses, "no me'n sé avenir". Hores, i hores, i hores, i més hores, i tant.
Una jornada a Salt llarga, i tant, de quarts d'onze o de dotze, a ben tocades les nou de la nit, perplex, certament, un dia on la pluja m'ha recordat la tempesta que estava visquen, i quina tempesta, perplex perquè he vingut convençut de que seria un dia assolellat, "el dia".
De fet, lectures darreres, del divendres o dijous, crec recordar varen fer presents les expectatives, avui després de la jornada contundent d'avui, un fet és clar, han passat moltes coses, que jo no he vist fins avui, millor dit que no recordava, perquè ja han passat, i que a diferència d'aquest passat, avui sí que crec que han posat una primera fila de pedres per adonar-me d'una realitat, el diàlec, sigui quin sigui si existeix, si és present entre nosaltres, permet fer, l'absència d'aquest impossibilita cap corriol, cap sender.
Una jornada a BO, memorable, per les converses, perquè hem parlat de fites de bike, de possibles bikes, perquè he vist l'arribada d'un biker a aquest reduït entorn de SS, sí, sí, un biker que també rodarà amb una bike de cromo, 100% rígida i SS, mtb, mtb, mtb.
No tenim contesta ni de Moots, ni de Vicious, ni de cap fabricant amb els que hem contactat, que bé.
MTB, MTB, MTB.
Una jornada a Salt llarga, i tant, de quarts d'onze o de dotze, a ben tocades les nou de la nit, perplex, certament, un dia on la pluja m'ha recordat la tempesta que estava visquen, i quina tempesta, perplex perquè he vingut convençut de que seria un dia assolellat, "el dia".
De fet, lectures darreres, del divendres o dijous, crec recordar varen fer presents les expectatives, avui després de la jornada contundent d'avui, un fet és clar, han passat moltes coses, que jo no he vist fins avui, millor dit que no recordava, perquè ja han passat, i que a diferència d'aquest passat, avui sí que crec que han posat una primera fila de pedres per adonar-me d'una realitat, el diàlec, sigui quin sigui si existeix, si és present entre nosaltres, permet fer, l'absència d'aquest impossibilita cap corriol, cap sender.
Una jornada a BO, memorable, per les converses, perquè hem parlat de fites de bike, de possibles bikes, perquè he vist l'arribada d'un biker a aquest reduït entorn de SS, sí, sí, un biker que també rodarà amb una bike de cromo, 100% rígida i SS, mtb, mtb, mtb.
No tenim contesta ni de Moots, ni de Vicious, ni de cap fabricant amb els que hem contactat, que bé.
MTB, MTB, MTB.
Yeti 575 25TH Anniversary Race Bike.
http://www.youtube.com/watch?v=QD2EmLf78m4
També aquesta, mtb, mtb, mtb.
I aquesta.
http://www.yeti-575.com/
MTB, MTB, MTB.
Ventana News.
En Colorado m'ha fet arribar aquesta informació.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=725165
Feia dies que estava anunciat, ara ja és una realitat.
MTB, MTB, MTB.
http://forums.mtbr.com/showthread.php?t=725165
Feia dies que estava anunciat, ara ja és una realitat.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de juliol 25, 2011
The Nevis Red Route (Full Trail)
Nevis Mountain Range is located in Scotland. Nearest town is Fort William and the Mountain bike centre is famous for hosting the World Cup Downhill.
This is the Nevis red Trail - The video shows the trail from top to bottom only missing a small section of fireroad at the bottom. This video shows just how good the trail and surrounding area is.
Video Length - 13 mins 47 secs
This is the Nevis red Trail - The video shows the trail from top to bottom only missing a small section of fireroad at the bottom. This video shows just how good the trail and surrounding area is.
Video Length - 13 mins 47 secs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)