Preparant rutes de més d'un dia

Aquesta entrada està dedicada a tots aquells bikers Betty's i Bob's que tinguin pensat marxar a fer ruta essent autosuficients, és a dir portant-se la seva càrrega durant tota la ruta, i fent nit a hotels, hostals, cases de turisme rural o càmping (bungalows). L'objectiu número u és portar quant menys pes possible millor, tenint en compte que serem nosaltres qui carregarem el pes durant tota la ruta. Intentaré ser el més gràfica possible, aquí teniu tot allò que a mi m'ha funcionat. He triat dues maneres de portar l'equipatge, en una bossa portapaquets que va posada a una safata agafada a la tija, o bé una motxilla de 20 litres de volum, que per a mi aquesta darrera és l'opció que et permet gaudir més del comportament neutral de la bike. Cal tenir present portar una funda per protegir aquesta bossa i o motxilla de la pluja, tot i que el contingut d'aquestes anirà protegit amb bosses de congelar.

Inicio la descripció mostrant-vos una imatge genèrica que aniré desmembrant per grups.

Material pel ciclista:

Tenint en compte que marxarem de casa vestits de bikers, posarem a la motxilla una muda complerta de ciclista. No oblideu portar els casc i imprescindible unes ulleres, de vidres foscos o clars, jo sempre els porto transparents perquè em donen més seguretat en zones obagues i si és fa fosc no he de patir per no portar els ulls protegits.

-Mallot

-Culote

-Mitjons

-Guants

-Manegots i Camals (si el mallot i el culote són curts)

-Buff

-Armilla

-Jaqueta paravent i si para pluja millor, però que sigui lleugera. Per a mi l'eina definitiva ha estat el PacLite de la casa Gore Bike Wear, és lleugera i transpira una mica.

La idea és que mentre estem fent ruta serem el que fem "ruteres bikeres", per tant serem bikers des de que ens llevem fins que ens anem a dormir. Sortirem de casa vestides de bikers, començarem a pedalar amb aquesta muda, cada jornada quan arribem al punt de descans després de la dutxa ens vestirem amb la muda que hem de portar l'endemà, mentre descansem, sopem, comentem la jornada...farem la bugada de la roba que hem utilitzat, si l'època de l'any o

la zona per on pedalem no és molt calorosa, fora bo que allà on passem la nit disposin d'una màquina de rentar i ideal una assecadora.

Higiene personal:

-Xancletes de goma, ens aniran bé, tant per a dutxar-nos depenent del lloc on passem la nit i també com a calçat de descans.

-Tovallola microfibra, per si l'opció per passar la nit no inclou l'ús de tovalloles per a la dutxa, com per exemple ens pot passar en un càmping.

-Pasta + raspall de dents.

-Cremes hidratants i sabons si és necessari, intentarem portar embassos el més petits possibles, per les "roçadures" de l'entrecuix un aloe vera sense alcohol és una bona solució. Per poc sol que faci no oblideu aplicar-vos un bon protector solar.

-Kleenex.

-Petit botiquí: Gasses, iode, i algun antiinflamatori.

Hidratació diària:

A part del bidó d'aigua que portarem a la bike o amb Camel Back a nosaltres ens ha funcionat molt bé portar una bossa d' hidratació plegable que utilitzàvem per prendre cada dia una concentració de sals inferior al 8%, és a dir per cada 100 ml. uns 8gr. de sals, podeu dissoldre una llauna d'aquarius en una bossa o ampolla de litre i mig.

També ens ha anat molt bé portar barretes energètiques i anar-ne menjant petites quantitas cada quaranta-cinc minuts, i portar un gel (Powergel) per si patim o estem a punt de patir una pàjara, si heu d'utilitzar-lo, recordeu beure molta aigua. Portar un paquet de llaminadures, tipus gominoles, per prendren de tant en tant una també, va molt bé, ja que ens aportarà molt sucre (sense abusar). Cal no oblidar mentre pedalem hidratar-nos constantment i menjar, de tal manera que mai tinguem la sensació de tenir sed, quan això passa ja hem fem tard.

Eines:

-Bossa d'eines de tija.

-Clau multieines amb tronxa cadenes.

-Manxa.

-Desmuntables.

-Càmera.

-Parxes per reparar càmeres.

-Vàlvula de recanvi Tubeless si porteu Tubeless, però en aquest cas també us cal la càmera de recanvi.

-Tros de cadena, tres eslabons, ha de ser la mateixa que porteu, mateixa marca i model.

-Pin d'unió de cadena, o Shimano, o Sram, serveixen els dos per totes les cadenes, entenent que porteu nou pinyons totes, si no ha de ser específica per a 8.

-Oli de cadena d'hivern. Finish Line, el del tap de color verd.

-Brides de plàstic.

-Pastilles de fre.

-Cable de canvi, que serveix també pel desviador.

Altres:

-Comptaquilòmetres-pulsòmetre.

-Telèfon mòbil més carregador.

-Càmera de fer fotos.

-Documentació (DNI més trageta sanitària).

-Diners + VISA.

-Cadenat per la bike. Sempre que feu una parada les bikes han d'estar lligades i a la vista, sempre, encara que estigueu en un racó de món i els bons veïns del lloc us diguin allò de "aquí mai ens han pres res". A la nit imprescindible que les bikes dormin tancades, sota cobert i amb el cadenat, durant els dies de ruta la bike es transforma en el vostre tresor, sense bike s'acaba l'aventura.

Empaquetarem tot allò que anirà dins de la bossa i o motxilla amb bosses de congelar evitant així la possible entrada d'aigua si plou.

Aprofiteu per buidar l'aire de la bossa, el paquet quedarà com si fos "empaquetat al buit" així us hi cabrà millor tot.

Detall de bossa a punt de tancar.

Detall de la bossa tancada, amb una red clàssica de moto, que em permet de posar i treure la jaqueta sense patir per perdre-la, o posar-hi d'altres imprevistos.

Detall de la bossa portaeines a punt de tancar.

Detall de la motxilla a punt de tancar.

Motxilla tancada.

Pes de la bossa i la motxilla.

Finalment hem aconseguit preparar un equipatge sense superar els 2.700grams, pes més que acceptable per arrossegar en una ruta.

Aquesta intervenció, és el resultat de la nostra experiència, segurament hi existeixen errors que de ben segur descobrirem en properes sortides. Tot és millorable, però com sempre dic en altres contextes, si no sortim i ho provem, no sabrem si ho estem fent bé.

Betty's, molt bona ruta, espero em pugueu transmetre totes les vostres impressions de la vostra aventura a la tornada.

Cercant un dia més.

Ahir després de la jornada anterior, va ser un dia de desconnexió, de relaxament.

Inici de la ruta passades les tres de la tarda ben tocades, direcció a Arenys de Munt per la carretera de Mata, per Coll de Pollastre, durant el primer recorregut coincidim amb un grup de ciclistes de carretera, aturat en direcció contraria, parlaven en francès, passem com si no existíssim, que ja ens està bé, o no.


Seguim ruta fins a Coll de Pollastre, aquí desviem ja per pista direcció al Remei. El terreny més sec, em fa un sever avís, que queda en un no res.

Deixem la pista que va al Remei, i encarem direcció a Can Jalpí, baixem directes aquest cop, fins la riera d'Arenys, i d'aquí directes a la plaça de l'església d'Arenys de Munt on ens aturem a una terrassa a menjar i també a prendre una bona estona d'aquest càlid present, com és l'escalfor del sol.

Després d'una hora ben bona de gaudir de no fer res, reiniciem ruta. Primer per carretera pujant direcció a Pollastre, i un cop a dalt, repetim baixada per pista direcció al Remei, però aquest cop seguim, i seguim direcció mar, fins a Caldetes, d'aquí per pista fins a casa.

Tota la sortida a excepció d'un parell de trams, sense pendents importants, i on ha primat rodar relaxats per digerir la jornada anterior, que ens ha deixat planxadets.

Per menjar, entrepà de fuet, cola i cafè amb llet, aigua zero, barretes de 60 Kcal. cada 45', que haurien de ser de 180-200 Kcal. cap.

Eines, les de sempre.

Incidències amb les bikes cap.

Equipats com ahir, però sense la jaqueta.

Una jornada de transició, necessària i molt. Un dia convuls els de la tarda de dissabte, del que ens cal prendre aire i seguir ruta, perseverar en construir, dia sí, dia també. I veure que no a tot i podem posar remei, i que cal acceptar el pas dels dies, i aturar-se a on cal aturar-se, amb resignació sí, però també amb esperança de seguir camí, dia sí, dia també.




L'estada aturats a la plaça, ens recorda la imatge a la Toscana, us en poso foto del perquè, entre genets que és on som, la recordareu.


Distància, just per sota dels 25 Km. i desnivell +, per sobre dels 500 m.

Quina sort poder sortir en bike, quina manera més maca de poder si no desconnectar, sí omplir els dipòsits, MTB, MTB, MTB.

El perque de tot plegat.

Cap de setmana complert: el dissabte als Cingles de Bertí i el diumenge a Canet de Mar i Sant Iscle.

Per la meva part el dissabte al vespre dissenyant l'enrevessat recorregut del diumenge per carregar-lo al GPS i l'endemà som-hi! corriols i mes corriols, per raons d'horari aproximació a Canet amb tren, de sortida cinc genets, de tornada dos, el terreny perfecte, amb aquell tant per cent d'humitat que fa que el sauló no faixi patinar la roda del darrera, el clima també va ajudar: pirates d'estiu i mallot màniga curta, esmorzar a Sant Iscle (per cert, s' hi estava celebrant una pedalada popular) i tornada a casa per la costa. Les cames molt carregades per el desnivell acumulat (no per els kilòmetres) d'aquest complert cap de setmana.

Sovint m'han fet les preguntetes: (sempre em to de mofa) com es que portes un GPS per anar per el Maresme..? que no saps a on estas..? que tens por de perdre't..?

Si vaig jo de “guia” el fet de dissenyar el recorregut el dia abans d'una sortida en el ordinador i amb el software adequat em permet tindre tant una visió general “virtual” de la zona a ciclar com no dubtar i tindre-ho clar en els encreuaments (els mes compromesos els marco amb un “waypoint”).

Això si, portant sempre un plan B perquè no saps mai si tindràs que canviar el traçat programat per una caiguda o avaria greu, per un propietari que ha vallat la seva finca, per una batuda de senglars..etc, es per tot això que ja fa un cert temps forma part del meu equip el GPS.

Ara be, quan surto sol o be amb un company aventurer com jo i que no te pressa per tornar, es l'improvitzacio, la recerca d'indrets nous, de “caçar” corriols, de trobar aquella cova, font o dolmen amagats.. dons que voleu que os digui... em dona un cert morbós plaer trobar un indret nou i mes si es desconegut per la gran majoria.

En aquest cas també porto el GPS pro amb la pantalla en “stand by” perquè vaig-hi copiant el track, ..i m'oblido d'ell !

Ride on.

Dracs voladors.

Ahir iniciàvem una ruta de dos dies, i quan portàvem unes dues hores, amb un puja i baixa dur de veritat, a un dels pujadors, a dalt, un cop coronat, la Betty va coincidir amb un grup de Betty's, sí, sí com us ho dic.

Amables bikers, i amb conversa animada biker, fet difícil de veure entre bikers.

Un fet per a mi important, ni un sol comentari fora de lloc de la meva Vicious, a l'inrevés, preguntant encuriosides per la manca de suspensions i també per la manca de marxes.

Colorado, com t'ho dic, exposant dubtes, sobre el comportament de les seves bikes, dubtes tècnics, i amb una visió molt clara de l'espai MTB actual, és a dir poques bikes lleugeres per a Betty's.

I totes equipades, ben equipades, i preparant reptes.

Fruit d'aquesta conversa, m'imposo que la Betty aporti informació més amplia que els hi pugui ser útil, com pot ser, més informació sobre manteniments de les bikes, sobre la importància de les geometries, sobre les postes a punt de les bikes, sobre components específics de bikes per a Betty's.

Penso que és tota una novetat, certament.

Després d'aquesta interessant conversa d'una hora tocada, vàrem seguir ruta direcció al Baix Montseny, comentant la conversa de la Betty amb les Betty's.

Ruta intensa, però massa justa de temps per ser a Amer per muntanya a l'hora prevista, fet que va fer que deixéssim per un altre ocasió l'aventura programada. Decisió que va provocar el retorn lent però constant cap a casa.

Total Km. 60 tocats, metres de desnivell +, per sobre dels 1.200.

Sensacions bones, no les millors. Arribada a casa a quarts de nou de la nit.

Esmorzar a casa a primera hora, dos panets, llet de soja amb cafè cafeinat. Per dinar, pa amb tomàquet i pernil salat amb formatge de cabra, i una cola. Barretes de 60 Kcal. cada 45' durant la ruta, cap, que haurien de ser de 180-200 Kcal., aigua consumida durant la ruta 1,5 l., és a dir els dos bidons de 750 ml.


Eines, les de sempre, clau multi-eines amb talla cadenes, tres eslavons de cadena, pin de unió d'aquesta, pastilles de fre de recanvi, kit repara punxades per càmera, vàlvula tubeless de recanvi, pot de 60 ml. d'oli Finish Line d'hivern per la cadena, el del tap de color verd, càmera de recanvi, manxa, desmuntables no perquè ho faig amb les mans, i els gruixos per centrar les pinces de fre SI.

Portàvem llum del darrera i el Sigma Powerled, que a darrera hora en vàrem fer un bon ús.


Equipats de primavera, aquest cop amb pantaló curt amb camals, mallot d'estiu amb cremallera curta, per error, i tres butxaques darrera, manegots d'estiu blancs, armilla d'estiu, guants llargs d'estiu, mitjons alts, i les Sidi Dragon, casc amb visera i ulleres transparents. Portava a una de les bosses del darrera del mallot, la jaqueta para vent, per a la nit amb la mateixa muda, no en portem cap de recanvi per una sortida a dos dies, per abrigar-me a l'hora de sopar.

Documentació, i diners; VISA, DNI, i 150 euros. Cal pensar que era una ruta de dos dies, o fins i tot de tres, normalment porto 20€.

Programació de la ruta, senzilla per no dir cap, anar a Amer durant la jornada per muntanya via Sant Hilari de Sacalm, per l'endemà seguir ruta cap a Rupit i tornada a casa. Programat, únicament la reserva per dormir a Amer, amb la possibilitat d'anular-la abans de les quatre de la tarda.

Les bikes una nota de 10/10, senzillament perfectes. Una incidència ja repetida, una branca m'ha fet saltar la cadena.



Els metres de desnivell, no fan justícia a les parets que vàrem escalar ahir, en cap cas, la meva sensació va ser d'haver fet 2.000 m. de desnivell +, no pas aquests 1.200 m. tocats.


Recorregut de molta pista i molts corriols.


A partir de les sis de la tarda, tornant cap a casa, l'aire era fred de veritat, tant que la jaqueta va poder fer la seva funció de valent.


MTB, MTB, MTB.

Plats Fun Works, presentació

Seguint amb el procés de millora de la meva Ibis i de la Yeti de mon germà, us presento una magnífica alternativa pel que fa al pedalier: Fun Works. El conjunt de 3 plats, rodaments i bieles pesa només 720 gr. Existeix també la versió de dos plats, de 710 gr., però donat el tipus de bici i el terreny dur típic de les nostres conrades, vam preferir el clàssic de tres plats. L'estalvi de pes sobre els Shimano XT que portava son uns considerables 150 gr, que sumats al estalvi amb el canvi XTR i algun torniol de titani sumen 200 gr.
Podeu veure a les fotos que al darrera la biela en relleu apareix la autèntica marca del fabricant : Aerozine, i de fet si mireu la Web veureu que son idèntics.
També cal esmentar que el preu no es gens exagerat (actualment 259€ a Action Sports) i que els plats son compatibles totalment amb l'antic Shimano XT i d'altres fabricants, pel que el manteniment està garantit. De moment s'ofereixen en quatre colors de bielas : negres, vermelles , blanques i daurades, amb uns acabats impressionants i els rodaments a joc ceràmics.
El muntatge m'ha resultat extraordinàriament fàcil, només amb una clau Allen de 8 mm. Pel desmuntatge incorpora una arandela que serveix per l'extracció al afluixar el torniol. Sistema molt similar als nous plats XTR.
Veureu també a les fotos, els pots del nou lubricant a base de cera Squirt, que ja fa temps utilitzem i de moment, contents com en Trail.
Demà faré l'estrena oficial i rebran els primers cops, segur. Ja us en faré cinc cèntims.

Avui ha estat día de la primera sortida amb rodes de 29.... però m'estic referint a la de carretera: quina sensació! renoi, com corren i això si que es lleugeresa.

Salut!

Twenty NINER R.I.P9 + Cingles de Bertí

La foto ja ho diu tot de la jornada biker d'avui: una Niner RIP9 al Gorg Negre del preciós paratge dels Cingles de Berti. Una experiencia 29er total amb un entorn maravellos.
Pro anem per parts... tot va vindre d'una trucada al "boss" de TopFunBiking l'ex-corredor de trialsin Andreu Codina i tot varen ser facilitats per provar una Niner, dit i fet, aquest mati a les deu ja la teníem a la nostra disposició per provar-la a Sant Feliu de Codines (quin lloc millor per testar una doble susp. de 120mm. de rodes 29" i amb equipament de luxe?) trialeres amb arrels i pedres traidores, fang, rierols, pistes de fort desnivell i els inevitables arbres caiguts al mig del pas... uuuuaaauuuu!!
Ha quedat sobrada-ment demostrada la superioritat de les rodes 29 envers les 26 per les trialeres de baixada amb pedres i arrels.. no hi ha color...

Si voleu mes informacio de la unitat provada la trobareu al SoloBici nº 227 d'aquest mes.Tot aixo em dona molt per reflexionar...

Ep nois, acabo de veure a la web de crank brothers que han tret les llantes cobalt en versió 29". Com que fins ara no hi eren en aquesta mida no us havia comentat res sobre les meves llantes però ara que hi son us vull explicar la meva experiència amb les iodine de 26" que son la versió enduro mentre que les cobalt son la versió rally.

La veritat es que jo ja estava content amb les meves crossmax st i la trencada de un radi va ser la excusa per fer un canvi que en principi el veia mes cosmètic que res.

Després de haver-hi fet prop de 700 Kms. he de dir (sempre segons les meves percepcions) que es un canvi radical respecte a les anteriors llantes.

La bicicleta ha canviat molt i a millor. L'aspecte cosmètic es important però on es nota mes el canvi es en la conducció, tant en pujades com en baixades.

Lo primer que notes es que son molt, molt rígides. Això ja ho vaig explicar en les primeres impressions però es que ara, després de uns quants kms. ho confirmo que no era efecte placebo. No flexen res de res, ni lateralment ni verticalment. Si portes la bicicleta una mica rígida notes cada oscil·lació del terreny. Poder resta comoditat però per absorbir el terreny ja hi ha les suspensions. Lo important al baixar es que quan traces la corba no tinc aquella sensació que a vegades la roda de davant semblava que perdia tracció i anava a lliscar. Lo mateix al eix del darrera.

A les pujades, crec que deuen ser els 6 trinquets, fan que la mes mínima insinuació de moure la biela es transmeti al terra, ja no a la roda. Et dona una sensació de tracció total i que no es perd res entre el pedal i la roda.

Res, que nomes confirmar lo que ja vaig explicar i que les recomano totalment. A mi m'han canviat les sensacions que hem transmet-eia la bicicleta i ara baixo molt, molt mes segur i en tot tipus de terreny: pista amb pedra solta, pedra agafada, senderó, …

Ara que ja estan disponibles en 29", serà un bon complement als vostres dracs ja que en les de 29 es molt important la rigidesa de la llanta.

Les podeu veure a aquí

Records,

Preliminars.

Som primera hora més u, vull dir que per una confusió, el rellotge marca una hora menys, i un quart de vuit, era un quart de nou, pel que tot va una hora "passada", però no "passa" res, les primeres sensacions, són les millors des del 2009.

Un moment em ve al cap, l'instant, el moment de trobada després de quilòmetres i quilòmetres de carretera, d'un darrer tram ple de corbes i més corbes, un instant concret, quan per fi vàrem coincidir el Team, amb els SOLO, el següent fotograma, és el del dinar a aquell menut i entranyable racó on varem compartir un primer àpat a terres italianes.

I aquestes imatges, lligades amb les sensacions d'aquest matí, on he anat a buscar el pa, ja equipat de bike, amb la Vicious, són símptomes de que la jornada serà, i serà de les millors, de ben segur.

He sortit a buscar el pa, equipat de biker, amb pantaló curt, i jersei de màniga curta, amb camals i manegots, la sensació de 10/10, quin conjunt, inici de la jornada vestit de biker, esmorzar a casa i d'aquí a una estona, curta, iniciarem ruta, per seguir fent ruta, més ruta, més ruta.

Els Dracs revisats des de la darrera sortida, ara fa ja tres dies, sí, sí, tres dies aturats, per això el meu escrit d'ahir.

Preparats per escalar, per baixar, per esperar fer realitat els trams més durs, per això aquest escrit ara, abans de sortir, perquè en tinc una de cap, encara no sé quina, però en porto una de cap, encara no sé quina, però d'aquí a unes hores, ja us exposaré quina ha estat.

Genets, Dracs, i una jornada únicament de MTB, únicament?, és una manera de dir, que som a un únic univers aquest matí, un de sol per a nosaltres, som hereus d'un espai, d'un somni, el de volar amb els nostres Dracs, poc més puc demanar aquest matí, a la tarda, amb la caiguda de la nit, ja no ho sé...

Dies de sortir.

Podrà semblar que comença l'època de les bones temperatures, i que ara, aquests dies, aquestes setmanes, són l'entrada a uns mesos perfectes per pedalar.

Cal, a mi personalment, que em recordi que aquestes setmanes són de les millors de l'any, no fa calor, no fa fred, el terreny està senzillament perfecte, ni sec, ni ple de fang, al punt. O millor dit, hi ha tots els terrenys, però en cap cas en la seva màxima expressió, vull dir que a les zones obagues hi ha fang, sí, però no un pastel inciclable, i a les zones assolellades, el terreny té menys grip, però no fins el punt de perdre perillosament la tracció, arriscadament sí, perillosament, encara no.

Fet que em permet de gaudir de les millors sensacions, per la raó de que pujo per llocs impossibles, per la perfecta tracció que presenta el terreny, i baixo per zones tècniques realment reptadores, i tot per un terreny que fa que sortir guanyador tant pujant com baixant tingui tot el seu sentit de ser.

Vindrà l'estiu, el terreny estarà sec, lliscador, al mig dia serà difícil rodar per la calor extrema, a les baixades em mancarà aquest grip òptim que tinc ara, i a les pujades a aquell punt crític on la fatiga puntual ataca, s'hi sumarà la caiguda lateral de la roda posterior que fa que posis peu sistemàticament, on ara senzillament hi escalo amb èxit.

Ara, aquestes setmanes són or per a mi.

És evident que cada zona és un món, i que jo faig referència a una zona concreta, Maresme, ho sé, i com sempre miro de remarcar, és, són, les meves sensacions.

En aquests dies, cada dia que resto aturat sense sortir, val per tres de ple hivern, o de ple estiu, per tant m'he de mirar de imposar sortir més.


La primavera és estació de sensacions, de fer i gaudir de manera particularment intensa.

Fet que fa que cada dia, cada sortida tingui una transcendència que en d'altres moments no tindria, gaudir d'aquests ha de venir precedit del privilegi de rodar en aquestes dates, on la realitat no queda massa delimitada en vers la frontera de la imaginació, i això fa que sortir a la primavera amb el meu Drac tingui un sentit diferent, sentit personal e intransferible, és cert, per això som únics.

Això, entre d'altres moltes coses, és el que em fa sentir diferent a aquesta estació. Més genuí no seria la paraula, sí més constructor, molt més constructor que a les altres estacions.

Neguitós per la propera sortida de demà, per definir la zona, la ruta, la seva duració, en cap cas per quina serà bike.

MTB, MTB, MTB.

Roads on the MTB!!!

I went to meet my good lady on her commute home from work. It was 20km to CRC so I pushed on hard out of belfast on a constant climb for 6km. I didnt realise she wanted to go the long way home taking in a few climbs. I got a good look around the CRC showroom while I waited and just glad I didnt have the credit card with me.


Setting pace on my 2.40 MTB tyres against a road bike was good for the legs and lungs. The road home had a few nice climbs. A good dry evening and roads not to busy with schools still off and Easter holidays over here dragging on this week. Just short of 60km was a nice work out.

Adventure Racing in Wicklow next weekend and I havent done enough training. Just using it to see what level I am.

Santa Cruz Nomad C

C = Carbon Baby!!

Santa Cruz will offer their Nomad all-mountain bike in carbon fibre from this summer.
The last revision to the Nomad came less than two years ago and focused almost solely on the bike’s suspension design. That bike went on to garner acclaim from the industry as well as scoring an excellent 4.5/5 stars on BikeRadar.
The mk2 bike will remain in the line but Santa Cruz will add a new version, the Nomad-c, that takes all they have learned building the new Blur XC, LT and Tallboy in carbon.
Carbon fibre frame


The new carbon chassis chops a whopping 1.25lb off the weight of the aluminium model, while at the same time, according to Santa Cruz, increasing strength and stiffness by large margins. Keep in mind, the aluminium Nomad isn't exactly a porker and has proven its strength for the past year-and-a-half. Early production Nomad-c frames are weighing in at a claimed 6.1lb with RockShox Monarch 3.3 shock.
“Before anyone calls foul about using a light shock like a Monarch for a hard hitting bike like the Nomad, add a third of a pound for a Fox DHX air or just over a pound for a DHX RC4 coil,” said Michael Ferrentino, the brand’s marketing manager. “Then go compare ...”

VPP suspension
The suspension on the Nomad-c is the same found on the aluminium Nomad. It features Santa Cruz’s latest generation Virtual Pivot Point design with 160mm of travel. VPP is defined by a pair of counter-rotating links that offer a falling to rising shock rate, along with instant centre migration traits that minimise chain growth and maintain lively pedalling with a designed-in degree of anti-squat.
The shock rate allows for plush, compliant suspension behaviour in the early part of travel, letting the shock react quickly to trail debris and smaller impacts. Then, as the shock rate flips to a rising rate later in the travel, it offers progression to resist bottom-out near the end of the stroke.


Santa Cruz pay special attention to the hardware they use within their VPP suspension system. The lower link is aluminium and equipped with a pair of grease ports to ease maintenance. The upper link is moulded carbon fibre. The pivot axles are 15mm diameter aluminium rods that thread into the frame on one side, with locking collet heads on the other. This allows them to tighten down and correctly preload the angular contact pivot bearings.
By threading into one side of the frame and then locking into the other, the pivot hardware plays an important part in maintaining the stiffness produced by the carbon front and rear ends. The axles are designed to allow for easy removal for service and there isn’t a need to remove the cranks or disassemble the bike around the pivot hardware.

Frame construction
Santa Cruz say that by laying up and curing the entire front triangle as a single piece, instead of assembling or bonding pieces together during the process, less material can be used to achieve the same end. Suspension pivots, disc mounts and ISCG05 tabs are all moulded into the frame in this process.
“We overbuilt things in critical areas,” said Ferrentino. The underside of the down tube features five layers of uni-directional fibre, two of Aramid fibre and one layer of 3k weave. This is all in an effort to ward off all things sharp and pointy. The chainstays have extra layers of material for the same purpose.


The one-piece layup and moulding allows the use of continuous fibres throughout the frame, which is said to allow the structure to more widely distribute loads and absorb impact energy. A proprietary manufacturing process allows Santa Cruz to precisely control both the outside and inside frame shape while compacting the laminate layers, which in turn results in superior stiffness and strength while eliminating excess material.
“We don't have any fancy acronyms for this, but it is unique – nobody else is making carbon fibre mountain bikes this way at this time,” said Ferrentino. “And, while we don't have the selling power of a carefully focus-grouped nickname behind the process, the results are pretty enough that we are proud to show off what the insides of our frames look like. You'd be surprised what you might find inside some of the other frames out there.”

Details, and stuff
Alongside the carbon fibre makeover, the VPP suspension and solid pivot hardware, Santa Cruz have added an impact absorbent protection strip underneath the down tube and along the drive side chain- and seatstays. There's a metal plate to protect from chainsuck and you'll find cable stops for telescopic seatposts integrated into the frame.
An ISCG05 chainguide mount is moulded into the bottom bracket area during layup, as are the disc brake tabs and dropouts. Up front, there's a 1.5in head tube since Santa Cruz believe this bike can take more abuse than most tapered-steerer forks are intended to see. “You can have it any colour you want, so long as it's white with black decals or a matt carbon colour with gold pinstripey decals,” said Ferrentino.

The Nomad-c will be available for delivery from mid-June, in all the usual build options per the Santa Cruz website. A Nomad-c page is still in the works. Prices start at US$2,499 for a frame and Monarch 3.3 shock. UK RRP has yet to be confirmed but is expected to be around £2,499 by the time shipping costs, import duty and VAT have been added.

Article Taken from: http://www.bikeradar.com/mtb/news/article/first-look-santa-cruz-nomad-c-25599

HR.

Fa dies, fa setmanes, fa mesos, des de les 24 Ore Finale Ligure del 2009, sí, sí, ja indico l'any, perquè ja som al 2010, i 2009 dia que passa, dia que queda enrere, no els nostres records de la cita, en cap cas, si la data per si mateixa, el què deia, des de l'aventura del 2009 a Finale, que a casa el tema pulsòmetres no rutlla gens bé, i fa mesos que anem dient, "hi hem de posar remei, hi hem de posar remei", però el dia de fer-ho no arriba mai, el perquè de no fer-ho, és senzill, o no, els Polar 725 X, no ens funcionen bé, fa mesos, per no dir un o dos anys que per un motiu, o per un altre, no hi ha manera de que els indicadors de velocitat, pulsació, i alçada, es posin d'acord per funcionar el mateix dia a la mateixa hora, fins que finalment, un de sol, dels dos, funciona bé, no perfecte però, perquè després dels 100 Km. Camins de les Guilleries 2009, la meva unitat de Polar va decidir passar a ser una mini selva tropical i afegir l'aigua de pluja com a medi natural del seu interior, des d'aquell dia que els números uns van i d'altres tornen, així de motivador.

Per aquest motiu, la decisió ha estat clara, cercar dos unitats de pulsòmetre de la mateixa marca, és a dir Polar, però aquest cop no de canyell i adaptable a la bike, si no a l'inrevés, i que pugui llegir el sensor de peu d'anar a córrer S1, que tingui la funció de llegir els sensors millorada, en el sentit de que les lectures tinguin una millor protecció contra les interferències.

Entre els candidats, tres en concret Polar CS400, CS 500 (nou model), i el CS600, no el CS 600 X, que també llegeix la potència via el sensor específic, però que té aquest darrer més capacitat de memòria, és que nosaltres no utilitzem ni cadència, ni potència, ni lector via la unitat G3 GPS, he de pensar que és el motiu pel que la versió X necessita aquest augment de capacitat de guardar més dades. Així que aquest han estat els factors que han determinat d'elecció del HR.

Finalment el model seleccionat ha estat el Polar CS 600 Pro Team Edition, que té totes les funcions que us he indicat, i moltes d'altres, penso per tot el que he llegit d'aquestes unitats, que són avui per avui de les millors opcions.


El CS500, no, perquè és molt nou, ni parlar-ne. El meu dubte amb aquest ha estat que per visualitzar les diferents funcions fas oscilar l'aparell sobre la base que el fixe a la bike, fet que m'ha fet dubtar si per muntanya serà un bon invent, pel constant moviment brusc que pateix el manillar de la bike, i més amb la Vicious rígida.


El CS 400, no, perquè no té la millora de la protecció contra interferències que sí té el CS 600 PTE. en cap cas sé si serà una millora evident, però sempre tindrem més probabilitats de que això sigui així, és el que ells en diuen Polar W.I.N.D. i que veurem si és o no una millora real, o un argument de vendes decepcionant.


No he comprat els segons sensors de velocitat, ni els soports per les segones bikes, perquè la Yeti ARC anirà sense i la Superlight també, únicament amb lectors de velocitat, Polar 725X, el que en quedi, i Cateye Microwireless respectivament, res més, són les que surten menys, si els CS600 funcionen, aleshores ampliarem els sensors i soports a aquestes dues bikes.

Els actuals 725X finalment, a les properes setmanes pasaran a millor vida, decididament. Cansats del seu darrer mal funcionament, però també valorant que ja porten unes quantes campanyes a sobre, jo diria que sis, i també crec poder afirmar que La Volta a la Cerdanya 2004?, l'única a la que hem anat i que a data d'avui penso encara que la darrera, i 100 Km. Camins de les Guilleries 2009, amb les pluges, millor dit tempestes, van marcar a les respectives unitats de la Betty i meva, el que després seria un funcionament erràtic, ara van, ara no van. Crec que per la sorreta entre els pulsadors, que també va entrar a dins va ser la responsable de malmetre, de la unitat de la Betty que indicava el desnivell acumulat, i a la meva la visió complerta dels números, i de les dues del correcte funcionament dels càrdios.

No he exposat d'altres marques que hem valorat, com VDO Z3 PC-Link, o Sigma ROX 9.0, pel fet de no canviar de model pel que fa al Polar Trainer, i la seva rutina d'ús.

Per res més, els preus d'aquests són més bons si compares prestacions/preu, i de ben segur que el seu funcionament és bo, inclús porten cadenciòmetre i potenciòmetre d'origen, així com l'eina per fer les descàrregues a l'ordinador, elements que al nostre Polar són opcionals, però com dic, ha primat la rutina coneguda a la millora per descobrir, no sempre serà així, però sí en aquest apartat dels HR.

Els preus avui, demà ja no ho sé, CS600 PTE, 180 €, CS500, 215€, CS400, 150€, Z3 PC-Link, 230€, ROX9.0, 160€, euro més, euro menys.

Festa MTB II.

És el que ha estat la jornada d'ahir. Un gaudir de la bike tot el dia, inici de la jornada a dos quarts de set del matí, amb un bon esmorzar, de torrades i cereals amb llet de soja, suc de taronja natural, i cafè "cafeinat".

Sortim a dos quarts de vuit de casa, i rodem tranquils per pista, per ser a les nou al punt de trobada amb els que seran els nostres guies durant la jornada d'avui.


Dit i fet, a les nou tocades som al restaurant, on esmorzem pa torrat amb formatge i llongonissa, vi i gasosa, per finalitzar un bon cafè amb llet. Dada curiosa, durant l'esmorzar no parlem en cap cas de la ruta que hem de fer, auguri de que els guies ho tenen clar?. Un detall, en arribar al Restaurant, els nostres dos companys de ruta, ja hi són, i la taula ja està a punt, amb tots els plats i àpats servits, de 10/10, un esmorzar, farcit de rialles, i de bones converses, preliminars aquests del que ha de ser i va ser una magnífica jornada de MTB.


Sí, sí que ho tenien clar, en menys de quaranta minuts som fora del restaurant, i passats els primers minuts, ja rodem entre corriols, com us ho dic, i així fins les properes tres hores, tres trams d'enllaç de menys d'un quilòmetre cada un són les pistes amples que hem fet, la resta sender darrera sender, dos concretament, un pels seus tobogans peraltats sinousos i el segon per ser un corriol obac de dos pams impecable, d'una hora de duració, són, penso, les dues joies de la jornada corriolera. Per on els darrers anys he baixat per pista, avui he fet un corriol que diria que sumat al descobert a la darrera Festa del MTB, que també anàvem amb els mateixos guies, són les grans troballes del 2.010. Aquests primers d'ahir perfectes per passar-hi, a diferència del de la primera Festa Biker, ara tapat i inciclable pels arbres caiguts al mig del sender.


La meva experiència 29", amb les 26", una doble i dues semi rígides, de 10/10. Senzillament perfecte, baixant segurament, certament es pot anar més ràpid, jo però amb "anar fent" vaig perfecte.

Pots demanar bons corriols a una jornada de MTB, però el present de fer-ho amb dues persones que estan pendents de fer-te gaudir de cada minut de la jornada, no té preu, quin clima més especial el d'ahir.

Una Diada com aquesta ja hauria de quedar establerta com a fixa, dins del calendari de l'any.

Dos guies que pugen bé, i baixen encara millor. Una pujada de més de mitja hora tocada on m'han deixat impressionat, on en tres pujadors matadors, i en cada ocasió, el seu somriure ha estat el seu missatge, on cercar nous corriols ha esta la seva contesta a cada tram assolit.

Com van en bike, com ho viuen, és combustible fresc per a nosaltres, estem entre companys de ruta, que no és fàcil de dir avui en dia.

Quin corriol el darrer de baixada, quin somriure permanent durant aquest tram, i durant tota, però tota la sortida. És que compartir de forma planera tanta estona a sobre de la bike, on prima compartir junts, pel fet de ser els que som, i que el "on anem", perdi la seva consistència i el "amb qui anem" sigui el pal de paller, genets de Drac, quin privilegi, ser entre qui hi vol ser, això, aquest fet, és, la resta de coses passen ja no a un segon terme, no, si no a la cua de tot, i on tot i la seva cua, són importants, però prima el compartir el moment, i no el proper per fer.

Una dada important, ni una sola trucada de telèfon, ni una sola en tota la sortida. Una mica per no dir, exactament, que quan no hi havia mòbils, així de senzill, així de fàcil.

Tots ben equipats, les bikes de 10/10, ni una sola incidència.

Després de la sortida fins a quarts d'una del mig dia, dinar de brasa, entre família biker, un festival de dinar, però un festival, això sí, Primer Ministre sense cerveses, bé, la seva presència anecdòtica, en canvi, en lloc seu, bon vi i molt però que molt bon cava. Per postres La Mona amb l'ou de Pasqua irlandès, bon cafè i millor sobre taula, molta conversa, moltes rialles, i finalment com a cloenda, retorn a casa, amb una ruta dura, certament, amb una pujada notable, "pistera", amb una baixada interessant fins a Cabrils, per a rodar, rodar, i rodar fins a la porta de casa. Arribada quan el sol ja ens feia notar la seva marxa, les sensacions úniques.


Finalment setanta quilòmetres tocats, per sobre dels 1.800 m. +, que si bé no són 100 Km., sí que són el que ha de ser per la que diria que ha estat la millor jornada de MTB del 2.010 i de bona part del 2.009, a excepció de la ja esmentada primera festa biker amb els mateixos genets en qüestió.

Incidències cap, bé sí, el del vol rasant del guia principal, que ha aterrat sense cap conseqüència greu, un guia decidit, com ha de ser.


Quin protocol d'amabilitat, quin doll d'atencions, clar que tot té el seu sentit, tot té el seu perquè, però aquest ja és guardat al baül dels temes "reservats" entre aquest reduït grup de bikers vallromanins.

Genets, ahir va ser un dia per escriure amb lletres d'or dins d'aquest espai de The Great Escape MTB.

Eines les de sempre, equipats de primavera, aquest cop amb jaqueta, que a la tornada després de Cabrils i fins a les Cinc Sènies les hem portat posades.

Començar el dia avui després d'una diada familiar com la d'ahir, no té preu, i com que no en té, haurem de repetir, de ben segur.

Genets de Drac, soc al Mirador del Drac, i quan ens mirem, quan creuem les nostres mirades, el meu Drac somriu, serà un senyal?.

MTB, MTB, MTB, gràcies estimats guies per la jornada de bike d'ahir, un plaer a repetir, un gaudir per fer MTB, MTB, MTB.

Continued.

Avui un altre cop amb la 26", i doble suspensió.

Les sensacions avui, molt millors que a la darrera ocasió, de ben segur perquè el recorregut ha estat un de molt diferent. I això ha fet que l'entrada fos més agraïda, fet que ha provocat un millor clima entre la Superlight i el seu genet.

Un aspecte important, a les primeres baixades m'he adonat que el nou disc de fre de 180 mm. i les pastilles noves d'aquest conjunt, no frenen gens, i mira que tant el disc com les pastilles les he netejat amb el líquid específic per evitar aquesta manca d'eficiència. Tot i així cal rodar més, són els primers quilòmetres i cal un rodatge previ per a poder gaudir del millor rendiment.

També he patit la substitució del manillar de 560 mm. per l'actual de 600 mm. fet que provoca una modificació de la posició de les manetes de fre, i fa que sigui necessari substituir els punys, per uns més amples, també reposicionar el bloqueig de la forquilla Rock Shox SID WC, pel fet que els punys són decididament molt curts, i això provoca que pujant sense voler canvio al agafar-me als Grips, cal posar uns punys amb més amplada, i les manetes de fre les he de reubicar més lluny de les mans, de manera que pugui frenar bé amb un sol dit. Ara m'han quedat molt properes a la punta del manillar i no en va gens bé, pel minúscul braç de palanca que faig amb la maneta. El bloqueig de la WC l'he de baixar una mica i estarà perfecte.

Un altre detall, el Maxxis Crossmax UST 2.0 posterior ara sí ja ha de donar pas al Maxxis Monorail UST 2.1.

I provocat pel fet de sortir amb la Vicious, 100 % rígida, cal baixar un 5% aprox. el SAG, tampoc més però sí que necessito un xic més de plataforma, tu diràs, venint de la Vicious, la Superlight ara em sembla una moto de camp, amb unes suspensions de recorregut infinites, i dolces, molt dolces.

La posició a sobre de la Superlight és un xic més tombada que amb la Vicious, pel fet de que hi ha 1 cm. més de Top Tube, 1 cm. més de la potència, i perquè amb la Vicious ara porto manillar de doble alçada, com és el Race Face Evolve XC i a la Superlight el pla de la casa FSA, el model SLK i també perquè l'angle del tub tija no és, penso i no ho pensava inicialment, el mateix, siguent una mica més relaxat a la doble, és la sensació que tinc, cul enrere i manillar endavant, sensació que tinc ara després de rodar amb la Vicious, no la tenia pas abans, en cap cas.

Per a mi, la Superlight, era la bike més atacadora que he tingut mai. Ara no, ara és la Vicious, però miraré de posar-hi remei, de fet estic obligat a fer quelcom, unes Guilleries 2.010 així impossible ara, amb les millores que he experimentat de posició a sobre de la Vicious, obliga a aplicar-les a la Superlight.

O fer els 100 Km, Camins de les Guilleries 2.010 amb la Vicious o sortir d'aquest túnel amb la 26"?.

Després de la pluja, les dobles roden.

Avui la sortida ha estat un regal, de fet només llevar-nos ja teníem coll avall que avui no seria una jornada biker.

Ens hem alçat amb una fina pluja, hem esmorzat mentre a fora seguia plovent animadament i així ha continuat fins a migdia que els núvols grisos s'han anat retirant per deixar entreveure un cel ben blau, i en qüestió de menys d'una hora el sol apretava amb força; típica primavera!

No ens ha costat gens animar-nos a sortir, ens hem equipat com els darrers dies, d'entretemps, i després d'uns instants de dubte del meu company de ruta a l'hora de triar la bike per sortir hem iniciat la ruta de Pasqua.

Val a dir que quan he vist que lagranevasio triava la Superlight, la seva doble, he respirat tranquil.la, "uf que bé", he pensat, aniré més acompanyada. Que inocent, suposo que ell encomanat per aquell ritme frenètic de la 29 SS no se'n adona, però continua volant a les pujades, als plans s'esfuma i per sorpresa meva, a les baixades, si no són molt tècniques, puc seguir còmodament la seva roda, però quedo esgotada!

La mini ruta d'avui ha tingut dues parts, la primera de casa fins Arenys de Munt fent tants corriols com ha estat possible fins arribar a la plaça de l'església on hem fet un mos, encara feia solet i hem aprofitat per quedar-nos a la terrassa però el vent era glaçat. Després hem iniciat la segona part, l'ascenció direcció a la Creu de Canet on també hem fet un bon grapat de corriols acabant a la platja de Canet on hem hagut d'augmentar el ritme doncs uns núvols negres ben amenaçadors s'apropaven a tota velocitat, i així és com hem arribat a casa a un ritme frenètic per no mullar-nos, al final hem fet uns 30km amb 800mAsc, prou bé tenint en compte que no teníem previst fer-ne cap.

Sensacions, bones, molt bones les millors dels darrers dies, la companyia immillorable, la primera part sense parar de xerrar ni un moment de bikes, de sortides, de com preparar els propers reptes, la segona part l'hem fet tan ràpid que no he tingut temps ni de pensar, prou feina tenia per aconseguir no perdre la roda de lagranevasio.

L'entrada de la SS a casa m'està afectant, fa molt mal veure que allò que amb plat petit i pinyó gran puges i amb prou feines, arriba lagranevasio amb la Vicious i com si no passés res et passa pel costat pim-pam pedalant dret, que fa goig de veure, sembla que no li costi, però carai que va amb amb SS i jo amb 3x9, és clar és inevitable que entri en desànim. L'error que he comès avui pensant que la sortida seria menys ràpida també m'ha passat factura, és evident que si en un tram pedalo al costat de lagranevasio no es perquè jo vagi al seu ritme si no que ell va al meu, i evidentment avui tot i anar amb la doble seguia anant al seu ritme, altíssim per a mi.

La sortida de les dues dobles, mereixia un bon reportatge fotogràfic, tenint en compte que no pedalaven plegades des de l'u de gener, m'ha estat molt difícil poder treure la càmera de la funda, entre els corriols de puja i baixa i la velocitat que imprimia lagranevasio se'm feia quasi impossible, quan finalment he aconseguit desenfundar la càmera per fer-li una foto pedalant amb la doble m'he adonat que havia oblidat posar-hi la targeta de memòria, per tant no tenim fotos de la sortida de les dues dobles d'avui, serà un senyal?

Demà, si el temps ho permet, festa grossa biker!!!!