Sortim a dos quarts de vuit de casa, i rodem tranquils per pista, per ser a les nou al punt de trobada amb els que seran els nostres guies durant la jornada d'avui.
Dit i fet, a les nou tocades som al restaurant, on esmorzem pa torrat amb formatge i llongonissa, vi i gasosa, per finalitzar un bon cafè amb llet. Dada curiosa, durant l'esmorzar no parlem en cap cas de la ruta que hem de fer, auguri de que els guies ho tenen clar?. Un detall, en arribar al Restaurant, els nostres dos companys de ruta, ja hi són, i la taula ja està a punt, amb tots els plats i àpats servits, de 10/10, un esmorzar, farcit de rialles, i de bones converses, preliminars aquests del que ha de ser i va ser una magnífica jornada de MTB.
Sí, sí que ho tenien clar, en menys de quaranta minuts som fora del restaurant, i passats els primers minuts, ja rodem entre corriols, com us ho dic, i així fins les properes tres hores, tres trams d'enllaç de menys d'un quilòmetre cada un són les pistes amples que hem fet, la resta sender darrera sender, dos concretament, un pels seus tobogans peraltats sinousos i el segon per ser un corriol obac de dos pams impecable, d'una hora de duració, són, penso, les dues joies de la jornada corriolera. Per on els darrers anys he baixat per pista, avui he fet un corriol que diria que sumat al descobert a la darrera Festa del MTB, que també anàvem amb els mateixos guies, són les grans troballes del 2.010. Aquests primers d'ahir perfectes per passar-hi, a diferència del de la primera Festa Biker, ara tapat i inciclable pels arbres caiguts al mig del sender.
La meva experiència 29", amb les 26", una doble i dues semi rígides, de 10/10. Senzillament perfecte, baixant segurament, certament es pot anar més ràpid, jo però amb "anar fent" vaig perfecte.
Pots demanar bons corriols a una jornada de MTB, però el present de fer-ho amb dues persones que estan pendents de fer-te gaudir de cada minut de la jornada, no té preu, quin clima més especial el d'ahir.
Una Diada com aquesta ja hauria de quedar establerta com a fixa, dins del calendari de l'any.
Dos guies que pugen bé, i baixen encara millor. Una pujada de més de mitja hora tocada on m'han deixat impressionat, on en tres pujadors matadors, i en cada ocasió, el seu somriure ha estat el seu missatge, on cercar nous corriols ha esta la seva contesta a cada tram assolit.
Com van en bike, com ho viuen, és combustible fresc per a nosaltres, estem entre companys de ruta, que no és fàcil de dir avui en dia.
Quin corriol el darrer de baixada, quin somriure permanent durant aquest tram, i durant tota, però tota la sortida. És que compartir de forma planera tanta estona a sobre de la bike, on prima compartir junts, pel fet de ser els que som, i que el "on anem", perdi la seva consistència i el "amb qui anem" sigui el pal de paller, genets de Drac, quin privilegi, ser entre qui hi vol ser, això, aquest fet, és, la resta de coses passen ja no a un segon terme, no, si no a la cua de tot, i on tot i la seva cua, són importants, però prima el compartir el moment, i no el proper per fer.
Una dada important, ni una sola trucada de telèfon, ni una sola en tota la sortida. Una mica per no dir, exactament, que quan no hi havia mòbils, així de senzill, així de fàcil.
Tots ben equipats, les bikes de 10/10, ni una sola incidència.
Després de la sortida fins a quarts d'una del mig dia, dinar de brasa, entre família biker, un festival de dinar, però un festival, això sí, Primer Ministre sense cerveses, bé, la seva presència anecdòtica, en canvi, en lloc seu, bon vi i molt però que molt bon cava. Per postres La Mona amb l'ou de Pasqua irlandès, bon cafè i millor sobre taula, molta conversa, moltes rialles, i finalment com a cloenda, retorn a casa, amb una ruta dura, certament, amb una pujada notable, "pistera", amb una baixada interessant fins a Cabrils, per a rodar, rodar, i rodar fins a la porta de casa. Arribada quan el sol ja ens feia notar la seva marxa, les sensacions úniques.
Finalment setanta quilòmetres tocats, per sobre dels 1.800 m. +, que si bé no són 100 Km., sí que són el que ha de ser per la que diria que ha estat la millor jornada de MTB del 2.010 i de bona part del 2.009, a excepció de la ja esmentada primera festa biker amb els mateixos genets en qüestió.
Incidències cap, bé sí, el del vol rasant del guia principal, que ha aterrat sense cap conseqüència greu, un guia decidit, com ha de ser.
Quin protocol d'amabilitat, quin doll d'atencions, clar que tot té el seu sentit, tot té el seu perquè, però aquest ja és guardat al baül dels temes "reservats" entre aquest reduït grup de bikers vallromanins.
Genets, ahir va ser un dia per escriure amb lletres d'or dins d'aquest espai de The Great Escape MTB.
Eines les de sempre, equipats de primavera, aquest cop amb jaqueta, que a la tornada després de Cabrils i fins a les Cinc Sènies les hem portat posades.
Començar el dia avui després d'una diada familiar com la d'ahir, no té preu, i com que no en té, haurem de repetir, de ben segur.
Genets de Drac, soc al Mirador del Drac, i quan ens mirem, quan creuem les nostres mirades, el meu Drac somriu, serà un senyal?.
MTB, MTB, MTB, gràcies estimats guies per la jornada de bike d'ahir, un plaer a repetir, un gaudir per fer MTB, MTB, MTB.
