Una preparació de l'equipament, sí, d'estiu amb manegots i armilla intermitentment, no de preparació del menjar, això els dos entrepans ho vàrem deixar pel forn de pa del centre del poble, així com també la compra de llaminadures, les dues bikes en bon estat, sense haver passat una revisió però a punt més enllà del necessari motivat per si marxàvem a Califòrnia, que no ha sigut el cas, que no ha sigut el cas.
Nosaltres en cap cas preparats físicament, passats de pes, sense rodar amb continuïtat des de feia setmanes, per no dir mesos, ens vàrem apuntar a aquesta aventura.
Pintava molt bé, sí, i va anar molt bé, certament. Paratges de somni, trams coneguts de fa uns anys, per aquí hi ha rodat la Cannondale la F600 ara d'en Joan, la Scalpel també, la Mount Vision, l'Ibis Mojo carbon, l'ARC, les ASR-SL, moltes, però moltes vegades, OMG, i menys és veritat les nostres dues Single Speed.
Sempre hi pot haver un present, i en Lluís un anfitrió com pocs ens va fer un present sensacional, a on un corriol evitant seguir cap a Roses passant propers al Pení, i tornar des d'aquest punt a la cruïlla de Roses-Port de la Selva-Cadaqués per un corriol que ens va deixar captivats gratament, un mot el defineix, sensacional.
Posteriorment ens en va proposar un segon també sensacional, i per tant el transfons de la sortida sempre va ser de les diades més bones de bike.
Sense incidències importants, sense coincidències, o quasi cap, amb manxa, amb eines, sense càmeres de recanvi, ni 26" ni 29", amb molta aigua, i més que en vàrem haver de menester, sobretot al primer tram, a on una escalada vertical per darrera del Monestir de Sant Pere de Rodes ja em va concretar que aquesta ni amb un to de passeig podria ser el meu moment, i així va ser, clar que yes!
Hi ha dies per fer coses, i d'altres per fer-ne també, de coses, doncs això, i perquè no un bon bany, que nosaltres no en som, però certament que el moment s'ho portava, oh yeaaaaah!
Vívim a uns dos quilòmetres del mar, el veiem des de casa, però els nostres ulls no hi fan cap, he de pensar, perquè aquest va ser el bany de l'estiu 2015, fins a aquest moment no havíem posat peu a un lloc de mar per fer un bon bany. Curiós però cert, ni per Santa Rosa a Platja d'Aro tot i ser a peu de platja al Passeig Marítim va sorgir una guspira que provoqués el bany de l'estiu.
Després de pedalar, pedalar, i pedalar, un darrer present d'en Lluís, un bon dinar a casa seva, gaudint de les vistes sí, però el més important gaudint d'un entorn entre Trinxes.
MTB, MTB, MTB.
Ara a esperar la propera aventura de MTB, que serà ja sense bany, perquè pel temps, per l'estació he de pensar que ja no serà, oi que no?
Molts somriures a aquesta darrera sortida a l'Alt Empordà, sempre conduits per en Lluís, vigilats per ell, i a on nosaltres ho vàrem viure més pel fet d'anar sempre al vagó de cua del grup, per una fatiga, per una coincidència del nostre descans de bike prolongat, el més llarg des del 2012, i a on tot i aquestes circumstàncies tot va rodar a dalt de la bike d'allò més bé.
Donar les gràcies al guia de la sortida, en Lluís anfitrió de la mateixa, i mentor del dinar de germanor de cloenda del Vol, amb sortides com aquesta, concretament entre els corriols esmentats poc més podem demanar, bé sí més estona de poder ser entre tan fantàstics senders de pam, per carta als Reis que no fem curt.
Ara us en dec dues de cròniques, la del dia abans i la del dia després d'aquesta, que vindran properament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada