Ha sigut emocionant, molt, sempre rodar per Olzinelles té un punt més, cert que fer-ho pel Montseny també, i pel Montnegre, clar que yes, però Olzinelles, mare meva Olzinelles.
Creia que avui un cop a SC aniríem en la June el meu Drac i jo a Roses, i fer una anada i tornada fins a Cadaqués, però he arribat amb massa gana, i crec que un xic massa dens de pensades, i aquest fet m'ha portat primer a menjar i seguidament a descansar, hauria pogut tornar des del Baix Montseny a casa en bike, però no ha sigut aquest el cas, la temptació de tornar en la June ha pesat molt, també que a hores tinc Vol amb l'Home del Montseny i per tant ara a minuts de les set del matí a punt de començar l'aventura l'Inbred ha passat la nit dins de la VW.
Ara ja puc dir ahir va ser un bon dia de MTB, avui també, em venen al cap les Privateer, que bé que en vinguin unes de noves, llegia fa poc que aquestes Giro eren ideals per a principants, així doncs perfectes per a mi, curiós que ara que fa uns dies que rodo amb les Sidi Dragon 2 negres, després de rodar abans d'aquestes amb les blanques, que rígides que són i com costen de calar al pedal Shimano el 520. No així les Privateer aquestes sembla que sigui a l'inrevés, sempre es volen calar soles.
Ara no sé perquè encara em ronda pel cap de fer un pas enrere amb les Fury, com?
Que bé que va l'Inbred. Ahir mirava aquesta bike mentre descansava lligada a la VW, i he de dir que avui per avui, és aquesta bike germana de la Superlight salvant les distàncies certament, però és compacta, per un TT amb molt sloping, proposada per a forquilles de 80 mm no de 100, amb una pipa curta, li manca el segon porta bidó, cert, la Yeti ARC de la Reina és un clauer i porta dos porta bidons, però diria que és l'únic punt feble que té l'Inbred, BB BSA, pipa 1.1/8, 100/135 9 mm, ST de 27,2 mm. tots punts favorables, ja que hi som, per a mi.
Equipat d'estiu amb manegots PI i armilla Lite Campagnolo, culot PI PRO, mallot PI Select, tèrmica sintètica Gore, guants Hirzl, mitjons PI, calçat Sidi Dragon 2 Negres, ulleres Limar, casc Cratoni, gorra Spok, sense incidències, amb una coincidència Trinxa a Vallgorguina, amb eines, càmera de 26", beure, mig bidó d'aigua de més de 500 ml. i una cola, menjar cinc panets petits de Viena, formatge, i tres mini gelats, el mar l'he vist tranquil, sí, de lluny des de dalt de la colònia Andersen.
Ara comença un altre cop l'aventura.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada