El fet en si, el lloc, el moment que ens està passant, singular, el lloc, el lloc és el millor per viure aquesta experiència trista amb la The Motivator.
Tot i així, tot i no tenir una sensació de desastre majúscul, la Vicious evoca una etapa, breu si ho comparo amb el temps que porto voltant pel Montseny, curiosament és amb diferència la bike més important, fins i tot més que la Superlight, en parlàvem ahir mentre fèiem el Drac. La Superlight és de l'escola de les bikes de MTB exigents, de TT curt, d'angles radicals, i que amb 100 mm. de suspensions em va fer gaudir del MTB com cap altra bike. Amb aquest llegat va arribar la The Motivator, difícil de superar, certament, certament, i que un cop han passat els anys la meva bike és aquesta proposta tan, diferent? no ho sé, sí, segurament, però és la meva bike.
I pasaran els anys i com la Superlight que descansa al Mirador, ara hi haurà al costat la The Motivator, i elles dues veuran com un nou Drac segueix sent protagonista dels Vols, portant al seu genet, fins ara pel món, dic fins ara perquè no sé si aquest final de la Vicious és un indicador del final d'un tram, i aquest segueix, o és un final d'una etapa, no ho sé, he de pensar que ho és únicament d'un tram, però no té molta importància. Sí que és cert que la Nau Insígnia ha exigit, i exigeix de molts sacrificis que fem a gust, millor dit, que fem decidits per ser conseqüents, per mirar de ser-ho, no sé si a gust seria el mot que ho definiria bé, no ho sé. En tot cas són pensaments, sensacions que miren sempre de respectar el magnífic comportament que ha tingut aquesta bike, en certa manera de posar en valor el què ha portat aquesta joia de bike a casa, i per tant segur que són bones reflexions, segur.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada