Pas del Destructor

Per un migdia a on els Dracs presenten un comportament molt bo, sona un altre cop el fre del darrera de la Longboard, sí, després de tensar la cadena costa d'ajustar la posició bona de la pinça de fre, pel fet que aquest quadre no porta punteres desplaçables, si no fixes i obertes per darrera fet que ajuda a que sigui un xic més lleuger que d'altres propostes de cromo però implica haver d'ajustar en aquest cas el fre del darrera cada cop que mous l'eix per tensar la cadena. 

En primer terme anàvem a repetir la ruta de dimarts, és a dir Canet-Mataró, una proposta planera, finalment va imposar-se el Drac, clar que yes! Un recorregut que sempre, sempre, sempre aporta bones sensacions, a on cada racó té la seva història, i tant, i tant, com el de la imatge, el Pas del Destructor, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer Curt bona,  bàsicament perquè a un quilòmetre de començar a fer-lo ja pensavem que passats uns minuts ja seríem a dalt, i un cop ja baixàvem pel Tintorer Llarg no recordàvem la pujada, no per no ser memorable, és un tram estimat a casa, si no per el moment de forma que tenim, que no és molt bo, sí sensacional per a nosaltres, i que podrà semblar que va lligat, però en cap cas, en cap cas va lligat.

Un aire fresc, quasi fred, tot i els 17ºC a la riera de Llavaneres a un quart de dues del migdia, equipats la Betty d'estiu-primavera, jo de primavera, calçats com dimarts amb Mavic i Sidi, beure, mig bidó de 500 ml. menjar cap, amb llums sense funcionar, amb eines, i manxa, amb un mar calmat, molt, a on el pas pel Passeig dels Anglesos el definiria com a clàssic entre clàssics, com el Drac, sí, una ruta memorable que any darrera any agafa cada vegada més pes, que ja en té molt, molt, però que sembla no tenir fi. Dic sembla perquè sense anar més lluny el 2009 proposàvem de canviar la zona de Vols siguent el Baix Empordà el destí, o el 2012 que es dirigia cap al gironès, pot passar, i tant, per això aquest camí d'ara que sembla no tenir fi.  

La pujada per Milans, ràpida, i com ja ve siguent quasi una norma, un final de sortida sumant més metres al tram final del Drac, fet que ens ajuda i molt perquè suma a una pujada com la de la riera de Llavaneres fins a dalt de tot del Tintorer Curt, ara del Colón a la carretera que porta a Coll de Pollastre passant propers a Milans, a on perseguim escalar lents però constants, no una estona infinita, no cal, són sortides del migdia, per infinites les d'Arbúcies fins a Santa Helena, OMG, i no per exigents que també, si no per memorables.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sonen els tambors de la recuperada aventura Vallromanes-Montserrat amb els Trinxes, oh yeaaaaah! 

Avui per la volta de cada matí a fer el cafè, fa crec més calor que ahir i per aquest motiu podria ser el meu primer dia d'equipament estiu-primavera, de ser el Vol, de ser.