The Ride

OMG, OMG, OMG.

Una setmana més

Com sona, com sona, a on el Vols han anat amb intermitència. 

Avui era divendres siguent dijous, sí, demà tindrem Vol, i de poder mirarem de com a mínim un cada dia. 

Avui he rodat molt bé, l'Inbred va molt bé, de fet ja no puc millorar-la més. Ara rodar, rodar i rodar. Un Tintorer Curt, i una pujada per Milans a un ritme més alt, a on les bones sensacions han sigut sempre les protagonistes. 

Mentre pujava pel Tintorer m'ha vingut al cap aquest hivern, dia sí, dia també fent el Drac, també la matinada d'avui, plena de simbolismes pel fet de veure a on és ara el meu Drac, OMG. 

A 21°C a tocar de les dues, més encara a tocar de les tres, sense menjar, beure, mig bidó d'aigua de 500 ml. sense eines, amb manxa, sense bosses, amb llums sense funcionar,  sense incidències ni coincidències, amb un mar pausat, no com nosaltres, una mica alterats.

Equipat d'estiu, amb camals, portava l'armilla als primers minuts i prou. Sota la protecció de les Falgueres Màgiques es pot rodar molt i molt bé :-)

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Tercer dia de quatre

Rodant prudents, sense desnivell a les sortides. Avui divendres mentre escric aquesta breu aportació veig l'Inbred i quedo sorprès perquè no recordava que aquest matí a primera hora l'he passat a 69er.

Ahir però aquesta modificació, no he dit millora no estava feta, certament i per tant les sensacions a dalt de la bike van ser germanes del dia anterior, no d'avui de ser el Vol, que per cert podria ser curiós, però aquesta ja serà una altra història motiu de publicació d'una propera aportació.

Rodar sense desnivell tota aquesta setmana a un ritme lent, més del que ja rodem normalment ha sigut un decisió de percepció d'ahver finalitzat el tram d'hivern, i entrar a la recta final coincidint amb l'arribada del bon temps.

Ahir el mòbil, el meu no va fer cap foto, el ritme era per fer-ho, he de pensar que va ser per ser una ruta repetitiva per tercera vegada, tres de tres, gens emocionant en aquesta línia de conversa, molt interessant si parlem del comportament de les bikes, les dues. 

Equipats d'estiu, sí senyor, sense passar fred, sí fredor als primers deu minuts des de casa fins a Caldetes, el pas de baixada entre les Falgueres Màgiques properes a Milans necessari, després de la ruta no recordo massa bé el fet. Sense eines, sense recanvis, sense manxa, sense bosses, sense incidències, sense coincidències, sense llums, sense menjar, sense beure portant el bidó de 500 ml  amb aigua, amb un mar pausat, menys que el dia anterior, però pausat.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Avui tenim un dia divertit, la roda Shimano XTR ja està reparada, el pedal Shimano el M980 no, ja en parlarem de donar-se l'oportunitat, però estem decidits a no posar en marxa la June per recollir la roda, un vehicle de la dimensió de la June no es pot moure per un component com és la roda de 26", si fos de 32" encara m'ho estudiaria :-) per tant què ens queda? 

Oh yeaaaaah!

Migdia sota la pluja

Una sortida que va començar en sec, i va continuar amb una pluja constant mentre va durar.

Com el dia abans seguint el pla de quatre dies de rodar planers, sé que ho vaig repetint, ho sé, però és que costa més controlar-se que no pas rodar a alta intensitat, per això ho dic, per això ho dic.

Un ruta que a excepció de petits detalls va ser com la de dimarts, la diferència la pluja, agradable aquesta pel fet de no fer gens de fred, rondant els 20ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les tres la pluja és amiga. Curiós com els nostres equipaments gestionen bé aquest tipus d'inclemència, sempre gaudint del rodar pausat, cap molèstia pel què fa referència als equipament humits, fins i tot vàrem protegir-nos a sota d'un túnel uns minuts però passats aquests la decisió va ser seguir rodant sota la pluja, i va ser una bona decisió, es rodava bé, molt bé en aquestes condicions. 

El fet de compartir aventura en aquestes condicions ens va fer decidir no dirigir-nos a Mataró fet que va restar uns vint quilòmetres a la sortida, no passa res, ara toca rodar dos dies més sense cap pressió, fins divendres, i serà a partir de dissabte que entrarem a un nou tram. Però ara estem fent el previst, i per tant toca gaudir del què estem fent ara, rodar sense cap més objectiu que pedalar quasi sense imposar-nos ni seguir una ruta molt determinada, que també, però com dimarts, com dimecres, si decidim fer menys estona a dalt de la bike, bé, allargar la ruta, en cap cas, en cap cas. 

Anant de Caldetes a Arenys de Mar vaig proposar-me d'anar fins a Jalpí és a dir seguir pujant una estona més, la prudència però ens va portar a no fer-ho, fer més no, fe menys ara i tant que sí, fins divendres, fins divendres, perquè dissabte començarem un festival de tres setmanes, o això penso ara, un cop hi siguem ja anirem decidint sobre la marxa. La intensitat moderada dins d'un programa sempre ha de pecar més per excés que no pas per defecte, quan ets dins d'un tram marcat per aquesta intensitat. 

Equipats d'estiu, sense cap protecció sota la pluja, sense eines, sense recanvis, sense bosses, aigua, sense beure portant el bidó ple de 500 ml. menjar, cap, coincidències, cap, incidències, cap, les dues bikes van molt i molt bé, crec que pujaré una mica més la tija entre dos i quatre milímetres, o no, o no, perquè esperarè a tornar a fer desnsivell, les sensacions en pla no són les que han de marcar modificacions posicionals. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Després de la tempesta

La calma, la calma, mtb, mtb, mtb. 

Dos dies de descans donen per molt, i ahir les ganes de bike marcaven el to de la jornada de MTB.

Una molt bona temperatura rondant sempre els 20ºC indicaven equipament d'estiu, clar que yes! i així va ser. 

La ruta sense Drac, perseguint rodar, un pla de quatre dies de rodar planer, i ahir era el primer, avui ha sigut el segon. Portàvem mesos fent desnivell, sí, entre setmana més que els caps de setmana, no sempre, no sempre, però després d'apropar-nos cap de setmana sí cap de setmana també a la barrera dels 200 Km. per sortida, fa dos divendres les sensacions ja ens van indicar que el tram estava a punt per donar pas als Vols d'intensitat. 

El pròxim dissabte serà el primer dia dels propers vint-i-u a on les distàncies seran entre setmana les mateixes, dependrà si decidim fer una o dues sessions, i els cap de setmana baixem distància, a totes elles però hi haurà una component predominant, la intensitat.

Ahir va ser una sortida amb molta calma, anàvem a fer quaranta quilòmetres, no van ser, el dia a dia mana molt, i ahir va ser un dia d'aquests.

Les dues bikes perfectes, la Longboard portava disc nou del darrera, el davanter no perquè la clau específica del CL no entra bé, entra poc a l'estriat de la boixa DT240 de 9 mm :-( Ara la Spot Brand ja no fa soroll frenant, és un bon pas. Han de venir ferodes nous pels R1 i també pels Shimano de l'Inbred, també cadenes de 7-8 velocitats, ara per ara res més.

Ahir anàvem bé a dalt de les bikes, no pas millor que avui, però això ahir encara no ho sabíem, va ser una sortida breu, sí, prudent, també. Dues hores de rodar està prou bé per a nosaltres. 

Sense Incidències, sense coincidències, sense menjar, beure, un quart del bidó de 500 ml. d'aigua, sense llums, sense recanvis, sense eines, cap, amb manxa, amb el mar calmat, molt. 

Una anada a Canet passant per Caldetes i Arenys de Mar, una tornada a peu de mar fins a Llavaneres i cap casa, just per sota dels trenta quilòmetres, a on ara des del Mirador del Drac hi penso i sí són dies de Single Speed.

M'estic adaptant prou bé en primer terme a l'Inbred, en segon terme al 32x16, ara per ara, caldrà veure les properes tres setmanes quines sensacions tinc a dalt de la bike.

MTB, MTB, MTB. 

Sonen dos quarts d'una

Al campanar de SV, i els càntics són de Vol, OMG.

Descansats de l'aventura de dissabte, avui dimarts la Longboard i l'Inbred tindran Vol, de poder ser d'aquí a una estona, no breu però una estona, i de no donar-se les circumstàncies seria a minuts serà de cara al vespre.

Avui d'entrada sortiran els dos Dracs sense bosses, com sona, com sona, ni llums, fa mesos que no sortim pelats d'equipament, avui seria un bon dia, de ser a la nit el Vol això no podrà ser, llums necessaris, i tant.

Des del Mirador del Drac sonen els tambors que anuncien el Vol dels Dracs, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

Prèvies a la SV-Montserrat-SV

Divendres a dalt dels Dracs tot rodava sobre la propera aventura, de com preparar-nos mentre els quilòmetres anaven caient com si res, una sortida planera test de l'On One, a on tot funcionava bé, un test sense el clàssic Drac, tot i que d'inici hi anàvem directes en darrer terme en ser a la riera de Llavaneres 24ºC plens de bones sensacions a tocar de les dues del migdia ens van indicar que era jornada de rodar de costat a la platja sota la protecció d'un mar calmat, i la segona pensada va ser la bona, rodant descansats, lleugers vàrem pedalar unes dues hores.

Quan ets entre bones pensades el color del dia té la seva millor composició, no recordo massa bé la jornada del dia a dia de després del Vol, que hi va ser, però va ser tan dolça, OMG.

Les dues bikes a excepció dels discs de la Longboard que demanen un canvi ja, la resta de 10/10, els equipaments també molt bé, tots dos equipats d'estiu, jo encara amb camals, a les darreres tres sortides he sortit equipat de Pearl Izumi pel què fa a culot, mallot i mitjons, que bé que funciona aquesta marca amb la seva proposta Elite. Per aquest motiu vaig decidir que a la Sant Vicenç-Montserrat-Sant Vicens hi aniria de Pearl Izumi, culot PRO i mallot Elite. La Betty divendres anava de Pearl Izumi, però en ella és una absoluta normalitat, i l'equipament per la propera aventura seria evidentment un equipament d'aquesta marca, sense dubtes.

Abans de sortir divendres vaig decidir fer una breu revisió a la Spot Brand per deixar-la a punt per la llarga ruta de dissabte, més de 200 Km. així ho demanen. Així les dues bikes, la meva per la revisió feta després de la sortida sota la pluja de dijous, la de la Betty ara, sortien impecables, i de fet així és va manifestar, les dues silencioses en el seu rodar, únicament un sorroll del fre del darrera frenant a les baixades llargues per aquest canvi necessari de fer dels discs trencaven aquest rodar silenciós. 

Divendres va ser un dia curiós, per l'aventura de dissabte he de pensar, sí, per petits detalls que es van anar succeint durant la tarda després del Vol, tots ells plens de calidesa, del fer de les bones intencions, clar que yes!

Una tornada propers a Milans entre les reines, les Falgueres Màgiques, entre els seus banys de Poció Màgica, oh yeaaaaaah!

Un bidó d'aigua de 500 ml. sencer, sense menjar, amb eines i manxa, amb llums sense funcionar, sense incidències, sense coincidències.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Montserrat

L'aventura d'ahir, vaig a preparar la  crònica d'una jornada llarga de bike, prou llarga,  21 hores ja és una bona estona. 

MTB, MTB, MTB. 

No serà una crònica llarga, sí que pot ser interessant pel què fa a informació de l'alimentació durant la sortida i les sensacions nostres lligades a aquesta alimentació. 

Perfeccionant l'Inbred

Ara a dijous després del Vol del migdia miro de posar fil a l'agulla a la crònica del Vol de d'ahir, que sense ser diferent en conjunt sí que ho va ser pel què fa a millores de l'On One, concretament la potència més curta, i el pneumàtic ara més XC, la potència de la mateixa marca i model F99 de Syntace ara de 110, el pneumàtic ara el Monorail 2.10 LUST.

Els resultats, el del canvi de la potència, em segueixen molestant les lumbars, el del pneumàtic, ara perfectes, aquest conjunt de Monorail 2.1 LUST va molt i molt bé, segueix sent un bon coixí venint dels TR de la 29".

A la pujada pel Tintorer curt de 10/10, molt i molt bé, això sí pujant el 90% del temps dret, l'altra 10% amb molèsties lumbars.

Una tornada pel Milans entre Falgueres Màgiques que ajuda en aquests moments que tanta falta ens fa, oh yeaaaaah!

Equipats d'estiu excepte els meus camals, ara fa dos dies que sense decidir-ho així surto equipat de Pearl Izumi, a excepció dels guants Hirzl, i calçat amb les Giro Privater. Quina joia els culots Elite de Pearl Izumi, així com els mallots també Elite, i ja no et dic res dels culots PRO, OMG, aquest darrer és el millor culot que he utilitzat mai. El portava el dia del Turó, els Elite ja són sensacionals, els PRO sembla per a mi que no pugui ser, però encara van millor, pel fet de no notar res, com si no portessis culot fent però la funció del culot.

Cada vegada tinc més ajustada posicionalment la Single Speed, de cara a demà ja aportaré la crònica dels darrers canvis fets ahir després de dinar, i abans d'entrar al dia a dia més intens, sí que us puc avançar ara el cafè fet ahir al vespre a l'Europa a la capital del Vallès Oriental.

Sense incidències, sense coincidències, amb eines i manxa, sense menjar, beure, aigua, un quart del bidó de 500 ml. el mar tranquil, esperant segur, amb llums sense funcionar, les dues bikes funcionant a la perfecció, la temperatura el punt més remarcable 24ºC.  

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Després del diumenge

Ve el dimarts no el dilluns pel què fa a Vols, mtb, mtb, mtb. 

Després d'un dia de descans les ganes de sortir a rodar les podria definir com a importants. A on ara la matinada de dijous, sonen les 6 al campanar de SV, des de dimarts les temperatures màximes a tocar de dos quarts de dues del migdia han anat pujant 1°C cada dia, dimarts rodant a 22°C.

Que bé, quina qualitat de sortides rodant amb aquesta càlida climatologia, després d'un hivern sense passar fred, també ha ajudat canviar els Vols de quarts de sis de la matinada a quarts de dues del migdia, rodant ben equipats sempre, ara però amb un equipament quasi 100% d'estiu els Vols tenen un to molt Roc.

La bike, l'Imbred molt i molt bé, segueix sent massa llarga, i per tant caldrà fer quelcom, segur perquè a trams de pujada sense ser massa accentuats no puc rodar assegut, i als darrers segons abans de posar-me dret les molèsties lumbars són les protagonistes, un cop dret tot roda depressa, cert, cert, però he de poder rodar més estona assentat.

Després d'una jornada de descans però hem rodat molt bé, i les ganes de repetir Vol són les reines d'entre totes les sensacions. 

Sembla que la pista que ens porta a Santa Mònica deixarà de ser de sorra i passarà a ser un tram  d'asfalt, OMG. Pel què he escoltat la recuperació d'un petit complexe residencial després de Santa Mònica direcció al Montalt en serà el responsable, he de pensar que el pas del temps va agafat de la mà dels canvis, ara els cotxes a la pista ja corren molt, si finalment arriba l'asfalt a aquesta pista volaran :-(

Sense incidències, sense coincidències, amb eines i manxa, per beure, aigua, tres quarts del bidó de 500 ml. sense menjar, amb llums, sense funcionar, amb un mar calmat.

Ara mirem de fer tram més exigent al final del Drac després de pujar propers a Milans, a mi amb el 16 m'ha costat un xic acabar els darrers metres, de fet tota la pujada he notat que em costava, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Vol avui, anar pensant la crònica d'ahir

Amb calma, mirant de gestionar els moments, vells coneguts.

De cara a demà crec que podré proposar la crònica de la darrera aventura de la The Motivator.

MTB, MTB, MTB. 

2on Drac

A on perseguir repetir passa a ser la proposta entre setmana, per mirar de tornar a la normalitat després d'un cap de setmana intens, divertit, emocionant, dins d'un marc de normalitat de jornades extenses des de la nit a les prèvies del trenc d'alba fins l'arribada un altre cop de la foscor aquest cop porta d'entrada a la nit més llarga.

Avui lents, no sé perquè, no per temps, sí per unes sensacions d'haver de rodar suau, que no ha sigut, però d'alguna manera així hem entès que ho estàvem fent.

Avui primer dia a on els dos genets hem rodat equipats d'estiu-primavera, el meu primer dia rodant curt, amb camals i manegots d'inici, també amb armilla, per passats els primers minuts rodar d'estiu en el meu cas excepte el camals.

Calçat d'estiu, Giro Privateer, mitjons HM Itàlia, culot i mallot Mavic HC, manegots Gore, camals Sportful, armilla Lite de Campagnolo, i guants Hirzl. 

He avançat l'arribada dels equipaments d'estiu pel fet que estic rodant als migdies no a les matinades, fora de quan matinem per sortides més llargues. El fet és que crec que han arribat abans per quedar-se ja fins a la tardor. 

Es roda molt bé equipat tan lleuger, avui a 21ºC a les dues tocades a la riera de Llavaneres, veníem de baixar per Milans i fer els Passeig dels Anglesos, és a dir a l'inrevés del què normalment fem, per aquest motiu pel pas per les Falgueres Màgiques de Milans la jornada passa tranquil.la, molt, i la pujada pel Tintorer Curt ha sigut aparentment pausada, de sensacions, de sensacions, per temps no, ha sigut fins i tot un xic més ràpida que la darrera.

Sense incidències, sense coincidències, sense menjar, aigua, bevent mig bidó de 500 ml. amb eines i manxa, amb un mar que resta tranquil, esperant, com jo, amb llums sense funcionar.

Després del Drac directes al Condis i d'aquí cap a casa per tornar tot seguit a la normalitat del dia a dia, clar que yes!

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sento tambors que anuncien l'arribada dels grans Vols, sembla, sembla que els a escolto, oh yeaaaaah!

Pas del Destructor

Per un migdia a on els Dracs presenten un comportament molt bo, sona un altre cop el fre del darrera de la Longboard, sí, després de tensar la cadena costa d'ajustar la posició bona de la pinça de fre, pel fet que aquest quadre no porta punteres desplaçables, si no fixes i obertes per darrera fet que ajuda a que sigui un xic més lleuger que d'altres propostes de cromo però implica haver d'ajustar en aquest cas el fre del darrera cada cop que mous l'eix per tensar la cadena. 

En primer terme anàvem a repetir la ruta de dimarts, és a dir Canet-Mataró, una proposta planera, finalment va imposar-se el Drac, clar que yes! Un recorregut que sempre, sempre, sempre aporta bones sensacions, a on cada racó té la seva història, i tant, i tant, com el de la imatge, el Pas del Destructor, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer Curt bona,  bàsicament perquè a un quilòmetre de començar a fer-lo ja pensavem que passats uns minuts ja seríem a dalt, i un cop ja baixàvem pel Tintorer Llarg no recordàvem la pujada, no per no ser memorable, és un tram estimat a casa, si no per el moment de forma que tenim, que no és molt bo, sí sensacional per a nosaltres, i que podrà semblar que va lligat, però en cap cas, en cap cas va lligat.

Un aire fresc, quasi fred, tot i els 17ºC a la riera de Llavaneres a un quart de dues del migdia, equipats la Betty d'estiu-primavera, jo de primavera, calçats com dimarts amb Mavic i Sidi, beure, mig bidó de 500 ml. menjar cap, amb llums sense funcionar, amb eines, i manxa, amb un mar calmat, molt, a on el pas pel Passeig dels Anglesos el definiria com a clàssic entre clàssics, com el Drac, sí, una ruta memorable que any darrera any agafa cada vegada més pes, que ja en té molt, molt, però que sembla no tenir fi. Dic sembla perquè sense anar més lluny el 2009 proposàvem de canviar la zona de Vols siguent el Baix Empordà el destí, o el 2012 que es dirigia cap al gironès, pot passar, i tant, per això aquest camí d'ara que sembla no tenir fi.  

La pujada per Milans, ràpida, i com ja ve siguent quasi una norma, un final de sortida sumant més metres al tram final del Drac, fet que ens ajuda i molt perquè suma a una pujada com la de la riera de Llavaneres fins a dalt de tot del Tintorer Curt, ara del Colón a la carretera que porta a Coll de Pollastre passant propers a Milans, a on perseguim escalar lents però constants, no una estona infinita, no cal, són sortides del migdia, per infinites les d'Arbúcies fins a Santa Helena, OMG, i no per exigents que també, si no per memorables.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Sonen els tambors de la recuperada aventura Vallromanes-Montserrat amb els Trinxes, oh yeaaaaah! 

Avui per la volta de cada matí a fer el cafè, fa crec més calor que ahir i per aquest motiu podria ser el meu primer dia d'equipament estiu-primavera, de ser el Vol, de ser. 

Sense Drac, amb Dracs

Perquè després de descansar dilluns, dimarts el Vol va ser planer. Una anada a Canet, i una tornada fins a ben passat Mataró sempre o quasi sempre seguint la platja.

Un dia de calor, i de vent fresc que va comportar d'anar equipats jo de primavera, i la Betty amb un Mix estiu-primavera. Les Mavic Fury, i les Sidi Dragon 2 recuperades, les eines de la festa pel què fa a calçat, i tant que sí.

Poc hi podem fer a l'hora de recepcionar les sensacions, per què ho dic? perquè ara a dijous mentre escric la crònica de dimarts jo ja sé que dimecres no hi va haver Vol, i avui sí, i les sensacions de dimecres no són les d'avui, en cap cas, en cap cas, de fet ahir no hi va haver Vol tot i que jo ja m'havia mig equipat, tot no pot ser, i si bé ahir no hi va haver Vol, sí fa dos dies, també avui.

Les seqüències de Vols que estem aconseguint són molt bones, properes a les millors que podem fer dins de les nostres possibilitats, limitades, molt. Hem d'aconseguir fer un darrer salt, sí, però sense limit de temps, ja no tenim pressa, i de donar-se les circumstàncies ja us exposaré breument els motius. Tot i així volem aconseguir aquest salt de forma a dalt de la bike, clar que yes!

Amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb les dues bikes aquestes sí funcionant prou bé, després de tensar les cadenes de les dues, i verificar que estan a mitja vida, tot i que la cadena de la Spot Brand encara és la de Fort William i la de la Vicious no, aquesta ja porta un canvi de cadena més. Amb aigua sense beure, sense menjar, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogut, res més, mogut i prou.

Esperant, sí i les esperes són exigents, i tant que sí, costa esperar, mentre però seguim rodant ara sí, ara també, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Pendents

Sí, tinc a part del Mundial d'Escòcia de 24 hores SOLO d'aquest darrer 2014, ara tinc pendents quatre cròniques, la protagonista sense dubtes la del Montseny.

Són masses, i massa bones les sensacions per ser breu sobre aquesta crònica les aportacions, i aquesta em té aturat, vindrà he de pensar el moment.

MTB, MTB, MTB. 

4 estacions

I tinc la sensació que anem per la segona. 

Vull dir, vaig de tardor a primavera, i de primavera a tardor, curiós perquè ho exposo al Blog sense haver-me adonat mai abans que ho visc en aquesta seqüència, també comporta que aquesta exposició mai ha sigut motiu d'una conversa. 

Em deixa aturat la transparència d'exposar-ho aquí, a The Great Escape MTB, i no perquè sigui excepcional, sempre ho faig així. A data d'avui mai tinc cap roc a la faixa, mai el tinc, mentre escric a aquest espai, mentre faig en el dia a dia els propòsits exposats són els que miro de portar a terme. Sí, ja ho sé, són pocs, sí, ja ho sé, per això tan atractius des del Mirador del Drac. 

Sense soroll, compartir no és fer soroll, vaig llegir un dia que les persones que més gaudeixen de la vida són les que donen més, les que comparteixen més. El nivell de realització d'aquestes sembla ser que en termes de felicitat són a dalt de tot, i que aquest fer també et fa viure els moments més tristos amb un ànim lligat a aquests instants que mai voldries per ningú, de manera diferent, més sòlida, és a dir més resignada. No, no estic visquen cap tram difícil, i si ho fos que crec que no és el cas, mirant els darrers anys com ho estan passant els nostres entorns, he de fer un silenci, i acceptar que estem a un tram costerut. 

Ho dic també perquè les temperatures han pujat, sí, encara rodem de primavera però ja amb un sol joc de guants, els Hirzl, que no sé si seran els d'estiu. 

Ahir vàrem respectar la jornada de descans, després de setmanes de no fer-ho, i de fer-ho alternativament en lloc de descansar 1 de cada 7 dies, i fer-ho darrerament 2 i 3 dies de casa 7, veurem si ara que tornem a la seqüència 1 de cada 7 amb punt de partida dilluns implica confirmar 6 dies seguits de Vol de cada set.

M'agrada anar de tardor a primavera, i de primavera a tardor, clar que yes!

Avui podria ser un bon dia per compartir les cròniques dels Vols d'aquest cap de setmana, per la qualitat d'aquests, per la quantitat ingent de quilòmetres i desnivell també, encara no estem però amb les xifres que volem. Els 200 quilòmetres per jornada estan a tocar, sí, des de fa setmanes, però som aquí, a tocar. 

MTB, MTB, MTB.