Va ser el cas d'ahir, costa definir els dies, era ahir però també avui, les tres de la matinada d'avui sopant després de la darrera sortida que va començar a les tres de la tarda d'ahir, com abans d'ahir a on va passar quelcom similar tot i respectant les distàncies.
Ho dic perquè la sortida de fa dos dies és porta d'entrada a la propera aventura, que de ser serà dins de l'abril, omg, omg, omg.
M'agraden molt aquests sopars ben passada la mitja nit, a on mirem de tornar a omplir els dipòsits de combustible despré de cada Vol.
Ahir va ser una jornada ocificiosa, el mot no és però hauria de ser pel fet que la barrera està caient i tot queda dins del mateix sac, un dia fins i tot us ho proposaré, vull dir què de donar-se les circumstàncies ho compartirem al Blog, el significat de la paraula vull dir, ara únicament però hi passo de puntetes, sí senyor.
Tenia necessitat de passar pel Santuari del Corredor des de fa dies, ahir va fer-se realitat, i més coses, i més coses.
Una aturada a la zona de Pícnic anant del Santuari a Can Bordoi, que ens ajuda i molt a mantenir les bones sensacions, pel fet de poder rodar entre pauses agraïdes, molt, més encara.
Les dues bikes després de les reparacions fetes durant el matí van molt bé, frenen menys per les pastilles de fre noves del darrera de les dues bikes, però en conjunt van molt i molt bé. El Canis no dóna cap problema aquest cop, i els frens als primers cinc quilòmetres els hi faig un breu bany d'aigua del bidó per silenciar un soroll intens.
L'anada per La Roca planera, pausada, divertida, a on els quilòmetres cauen sense adonar-nos, a on els fem totalment fascinats per fileres de sorpreses silencioses.
Una aturada a Vallromanes llarga, precedida de moltes estones plenes de moments literals de MTB fa que els primers cinquanta quilòmetres, els cinquens del cap de setmana siguin molt emocionants, més encara, divertits.
Després de la primera aturada de dues, una cola pel cami fins el segon destí.
Després ja de nit molt neguitosos per reiniciar el Vol ens tornem a enfilar als Dracs, estem emocionats, molt, perquè estem rodant bé, sense sorolls de les bikes, sense fatiga, amb moltes ganes de gaudir del que queda de l'aventura.
Un Vallromanes-SV és una ruta que passi per on passi la tenim per mà, el tram de la imatge és nou per a nosaltres, i això fa que els trams van quedant enrere sense adonar-nos que estan passant.
Són quarts d'una de la matinada, i tenim un pensament al cap mentre rodem, sopar!
Un cop a Llavaneres decidim no perseguir els noranta, i ens quedem amb els vuitanta, va ser una millor època, oh yeaaaaaaah!, el fet és que de ser propers a fer cent quilòmetres sí que hauríem seguit un tram més, però hi ha ganes de ser a casa si no hem de veure la xifra dels cent.
Així ho decidim, i així ho fem, de manera que crec recordar que a tocar de les dues posem punt i final a la jornada de bike, contents, com us deia, emocionants, esperant ansiosos entaular-nos per compartir un bon sopar, que ja seria a tocar de les tres de la matinada, mtb, mtb, mtb.
Equipat de primavera, la Reina d'estiu, aigua, un bidó i mig de 1.000 ml. una cervesa, un cafè llarg, menjar, unes patates fregides, fuet, a la zona de Pícnic, un plàtan a l'ajuntament deLa Roca, galetes, a Vallromanes, i fruits secs, tornant a SV, eines, totes, llums, Cateye-Powerled, ara sí funcionant correctament.
Des del Mirador del Drac, mirant de deixar definitivament aquest estat alèrgic-gripal, ara però la Betty ha hagut de fer visita al CAP, una orella reivindicativa li està fent la guitza, ahir ho va passar malament, avui passada la nit però tot torna a pintar molt bé.
Ara a esperar el vespre, perquè toca Vol, si serà o no, ara no és una incògnita.
Una aventura la darrera, que finalitza agafada de la mà de les Fades de la foscor, la nit torna a ser la Reina de la jornada, la calidesa d'aquesta el que en queda ara, OMG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada