Un primer pas pel Maresme, una entrada al Vallès Oriental, La Selva, i un retorn final per un dels l'extrems de la nostra comarca marquen el recorregut de la jornada.
Volíem esmorzar a Vallromanes, no va ser, volíem dinar a Sant Celoni, no va ser, i el què sí que va ser, va ser el sopar a SV, i tant que sí.
Rodar sense ritme, també té el seu grau d'exigència, pel fet de ser difícil anar fent quilòmetres sense més, tot i que un hivern a dalt de la bike ajuda molt a pedalar sense ritme.
Ahir va ser una jornada diferent, de fet porto part de març, i quasi tot el que portem d'abril marcat per un to de més dificultat pel què fa a mantenir la constància eels Vols, certament, certàment, idèntic procés al del 2013, vull dir a la primavera de l'any passat.
Això sí, la recerca dels millors instants sempre hi és, oi que sí? mtb, mtb, mtb.
Un aire fred a les zones d'ombra, i calor a les zones obertes, i ho indica un consum d'aigua al primer tram de tres hores de 1.000 ml. Un aire fred que al segon tram amb la caiguda del sol va comportar d'utilitzar tots els recursos per protegir-nos del fred.
Però mentre això no va passar els instants van ser memorables i de molta calidesa ambiental, curiosa aquesta zona de temperatura dels 18-15°C, perquè cau el sol, el vent tot i marcant 15°C de temperatura, tens una sensació força desagradable.
Després amb la marxa d'aquest vent les millors sensacions, això sí rodant ja ben abrigats.
Les bikes, de 10/10. El meu pneumàtic del darrera però comença avisar que no està ja en seu millor moment.
Ni una coincidència remarcable, cap incidència, eines, totes, Cateye-Powerled protagonistes de la nit, a partir del quilòmetre vuitanta, no abans, menjar, pa amb tomàquet, truita d'espàrrecs, coca de poma, gelat mini, galetes, per veure, aigua, dues coles senceres, i un cafè llarg.
Una pujada exigent per Milans, la d'aquesta fi de jornada, a on les millors sensacions quedaven enrere, i les ganes de posar punt i final a la sortida van fer que no perseguíssim una xifra de quilòmetres interessant, però tot i així satisfets de la jornada.
Avui però passades les hores, entre d'altres motius, preparatius de la propera aventura que ens han portat a Celrà, per l'emoció, per la intensitat, estàvem esgotats de cap. Pa i un cervesa eslovena hi han posat tranquil.litat.
Ara esperant, una visió va marcar la jornada d'ahir, propers a Hostalric, la mateixa que la d'avui, i per tant he de tenir clar que no és cap confusió, també que tot i tenir-ho clar res està prou confirmar fins que els fets ja són, i tot i així molts cops costa de veure que hi ets en present, i que és una realitat que estàs visquen.
Venen noranta dies plens d'emocionants aventures, molt intensos, pels que ens hem preparat a consciència, mai prou però, ho sé, ho sé, fins i tot perquè no siguin, ho he anat exposant al Blog, sembla que la primera cita tindrà lloc, ara un cop els detalls més importants d'aquesta estan agafant forma, em venen al cap la llista de detalls per portar a terme la segona cita, OMG.
Des del Mirador del Drac, descansant, veient cada fotograma un a un, omg, omg, omg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada