Respectant el programa

De la setmana, dels darrers dies, pel fet que aquest estat gripal-alèrgic no acaba de marxar, el que va comportar visita al CAP, resultat, unes pastilles efervescents, les mateixes dels darrers quatre anys que ajuden a passar aquest estat, accentuant l'espectoració, les prenen entre d'altres crònicament els asmàtics, i no tenen efectes secundaris, es poden prendre tot l'any, tot i que amb l'arribada de la tardor aquest estat tan pesat desapareix, fa ara dos i tres anys em va tocar predren una cada dia, durant sis mesos, OMG. Ara per ara un mes i prou, anem molt bé. 

Aquesta situació ha portat agafada de la mà, ara per ara de deixar els Vols de matinada, que tornaran, i tant, tant, però ara hem passat a mode vespres, clar que yes.

Us ho exposo perquè crec que fer-ho comporta que si us passa quelcom similar ja no esteu sols, que també pot anar bé llegir que li passa a més ciclistes.

Ahir després d'una llarga i intensa jornada no em va caldre descansar una estona, aquesta va finalitzar a les vuit del vespre tocades, i vint minuts després passàvem per la riera de Llavaneres a 17°C, equipats aquest cop de primavera. Descartat el Drac, directes a fer ruta planera, més encara que ahir, perseguint mantenir les bones sensacions, cuidant que aquest cap de setmana tindrem Festival de MTB, una sortida Trinxa sempre és això, un Festival de la bike.

Per a nosaltres la jornada començarà a les tres ben tocades de la matinada i finalitzarà cap a la mitja nit, a tres hores o quatre hores de coronar les vint-i-quatre, em sona aquest número, oh yeaaaaah!

Les dues bikes van perfectes, ha comportat mesos, sí, però fora de les cadenes, i pastilles de fre, són els darrers consumibles que caldrà canviar fins a fer els propers 2.000 Km. és a dir entre la segona i la tercera setmana de maig, podria ser que caigués també el pneumàtic del darrera de la Vicious, i els punys, el negre el proper color, de ser, de ser, len conjunt de 10/10.

Quina temperatura més càlida, sempre entre els 16°C i els 18°C, sensacional, també dir que des de que no fa fred no parem de menjar a cada sortida, i entre sortides, i ahir no va ser una excepció, Festival a la Pizzeria, omg, omg, omg. 

Ahir un títol defineix la jornada, poder ser-hi. I aquest és un bon títol pel tram a on som.

Una coincidència, un biker a la nit, ell anant direcció Santa Mònica, nosaltres deixant-la darrera, incidències, sense, aigua, la imatge de la darrera intervenció, menjar, mitja Pizza, eines, totes, Cateye-Powerled sempre en marxa, el Karma sense funcionar, però el porto per seguretat, el Powerled s'està desintegrant, són quatre campanyes senceres, aquesta la quinta, normal que estigui morint, haurem de decidir també quelcom, oi que sí?

Avui descans setmanal, a on de no ser l'aventura del cap de setmana hi hauria moltes ganes de sortir, però ara l'indicador marca per avui, aturada de bike.

Esmorzat, amb els dos cafès de bon matí fets, anem a per una nova jornada que comença, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Deixant enrere aquesta setmana, emocionant, previsible, sí, sí, i preparant la propera que serà de ser, magnífica si la repetim com aquesta, a on de set jornades, sis ho són a dalt de la bike, què més podem demanar?