MTB, MTB, MTB.
De cara a demà prepararé la crònica d'avui. Ara des del Mirador del Drac toca descansar.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abril.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abril.. Mostrar tots els missatges
dissabte, d’abril 19, 2014
dimecres, d’abril 16, 2014
Repetint
Avui un Drac clàssic d'hivern.
M'ha costat tot el que ahir va ser de fàcil. Mentre rodava he tingut de tot, no passa res, primer descansar bé avui, i demà serà un altre dia.
Una arrancada de dia, un final de nit, mtb, mtb, mtb.
Avui el millor tram, escalant el Tintorer curt, curiós, i al Passeig dels Anglesos, relaxant.
Mateix lloc, i quasi la mateixa lluna, quasi.
Des del Mirador del Drac, un Vol Single Speed exigent.
Equipat de primavera, baixant amb a Gore. 17° C a la riera de Llavaneres a quarts de nou, amb el Cateye-Powerled. Incidències, cap, coincidències, cap, eines, totes, menjar i beure, cap.
Ara a esperar a demà, per veure si hi ha Vol de matinada, o si repetiré l'aventura d'avui.
Segon Vol del genet
A on la Reina descansa recuperant-se de l'estat alèrgic-gripal, jo de mentre fent el preparatius de la propera aventura.
Ara però el més immediat és la sortida d'aquest vespre, un genet, un Drac.
Les converses , interessants, molt, no sé com però són, he de pensar que provocades per les hores a dalt de la bike, per la perseverança d'un dia darrera d'un altre, que no condiciona res, però sí que permet de poder preveure alguna oportunitat dins de les restriccions que ens hem auto imposat per aquest 2014, oh yeaaaaaaah!
Vaig a descansar, que de ser, tindré Vol de Drac, clar que yes.
La imatge és d'ahir a la nit, ganes ara de repetir-la pel lloc, pel lloc. A on el pas pel Passeig des Anglesos serà de ser pas obligat, com la pujada per Milans, mtb, mtb, mtb.
Dracs en majúscules
En el sentit que aquestes properes setmanes havia previst que el Drac passaria a sumar més desnivell, i encara hi penso, en com fer-ho, però a diferència d'ahir, en veure que fent més desnivell les sensacions en ser-hi són bones, potser no cal aplicar més desnivell al Drac d'ara, i aquest ja ens està posant a nivell.
Hi seguiré pensant, pel fet que portem tot l'hivern fent el mateix Drac, i aquest és un indicador, el fet de fer el mateix tram ara sí ara també, que funciona molt bé. Canviar el recorregut, un petit risc, de fer-ho com ahir, vull dir, avui de ser tornaré al tram clàssic d'hivern i les pendents verticals d'ahir del Montalt quedaran lluny del Drac.
D'aquí a res ja no podrem rodar ni propers al Montalt, i el turó representatiu del poble quedarà definitivament tancat, trist, sí, real, també. El conflicte fa molt anys que és viu, i segueix, quin mal son, bé, veurem per on sortirà el sol.
La marca inequívoca d'ahir, la lluna, quina lluna, un color que les imatges no proposen, però que el genet sí que en va gaudir, un color taronja proper al to del sol, indicava que era nit de Fades, i entre la lluna i elles, una sortida la d'ahir a on el Vol queda en segon terme, i gaudir de la visió de la lluna un desig inassolible, ser-ne part, ser amb ella.
Després, una tornada a on la deixes enrere, a on saps que hi és, que et segueix, a la distància, sí, com el Destructor Independent que segueix sempre el meu Drac.
Ara des del Mirador del Drac, memoritzant el proper tram, que podria ser avui, mtb, mtb, mtb.
Equipat de primavera, portava la Gore però no la vaig utilitzar, a quarts de deu de la nit a 19°C a la riera de Llavaneres, sense aigua, sense menjar, Cateye-Powerled, i amb totes les eines, coincidències, un biker baixant de Santa Mònica, incidències, cap.
Nou Drac
El què vaig fer ahir a la nit.
Quina lluna, OMG.
Prepararé crònica, ara però primer un bon cafè, mtb, mtb, mtb.
dimarts, d’abril 15, 2014
Voltant entre comarques
Quan les sensacions a dalt de la bike tenen un bon to, no el millor, no cal ara, fer quilòmetres és el primer que proposem.
Va ser el cas d'ahir, costa definir els dies, era ahir però també avui, les tres de la matinada d'avui sopant després de la darrera sortida que va començar a les tres de la tarda d'ahir, com abans d'ahir a on va passar quelcom similar tot i respectant les distàncies.
Ho dic perquè la sortida de fa dos dies és porta d'entrada a la propera aventura, que de ser serà dins de l'abril, omg, omg, omg.
M'agraden molt aquests sopars ben passada la mitja nit, a on mirem de tornar a omplir els dipòsits de combustible despré de cada Vol.
Ahir va ser una jornada ocificiosa, el mot no és però hauria de ser pel fet que la barrera està caient i tot queda dins del mateix sac, un dia fins i tot us ho proposaré, vull dir què de donar-se les circumstàncies ho compartirem al Blog, el significat de la paraula vull dir, ara únicament però hi passo de puntetes, sí senyor.
Tenia necessitat de passar pel Santuari del Corredor des de fa dies, ahir va fer-se realitat, i més coses, i més coses.
Una aturada a la zona de Pícnic anant del Santuari a Can Bordoi, que ens ajuda i molt a mantenir les bones sensacions, pel fet de poder rodar entre pauses agraïdes, molt, més encara.
Les dues bikes després de les reparacions fetes durant el matí van molt bé, frenen menys per les pastilles de fre noves del darrera de les dues bikes, però en conjunt van molt i molt bé. El Canis no dóna cap problema aquest cop, i els frens als primers cinc quilòmetres els hi faig un breu bany d'aigua del bidó per silenciar un soroll intens.
L'anada per La Roca planera, pausada, divertida, a on els quilòmetres cauen sense adonar-nos, a on els fem totalment fascinats per fileres de sorpreses silencioses.
Una aturada a Vallromanes llarga, precedida de moltes estones plenes de moments literals de MTB fa que els primers cinquanta quilòmetres, els cinquens del cap de setmana siguin molt emocionants, més encara, divertits.
Després de la primera aturada de dues, una cola pel cami fins el segon destí.
Després ja de nit molt neguitosos per reiniciar el Vol ens tornem a enfilar als Dracs, estem emocionats, molt, perquè estem rodant bé, sense sorolls de les bikes, sense fatiga, amb moltes ganes de gaudir del que queda de l'aventura.
Un Vallromanes-SV és una ruta que passi per on passi la tenim per mà, el tram de la imatge és nou per a nosaltres, i això fa que els trams van quedant enrere sense adonar-nos que estan passant.
Són quarts d'una de la matinada, i tenim un pensament al cap mentre rodem, sopar!
Un cop a Llavaneres decidim no perseguir els noranta, i ens quedem amb els vuitanta, va ser una millor època, oh yeaaaaaaah!, el fet és que de ser propers a fer cent quilòmetres sí que hauríem seguit un tram més, però hi ha ganes de ser a casa si no hem de veure la xifra dels cent.
Així ho decidim, i així ho fem, de manera que crec recordar que a tocar de les dues posem punt i final a la jornada de bike, contents, com us deia, emocionants, esperant ansiosos entaular-nos per compartir un bon sopar, que ja seria a tocar de les tres de la matinada, mtb, mtb, mtb.
Equipat de primavera, la Reina d'estiu, aigua, un bidó i mig de 1.000 ml. una cervesa, un cafè llarg, menjar, unes patates fregides, fuet, a la zona de Pícnic, un plàtan a l'ajuntament deLa Roca, galetes, a Vallromanes, i fruits secs, tornant a SV, eines, totes, llums, Cateye-Powerled, ara sí funcionant correctament.
Des del Mirador del Drac, mirant de deixar definitivament aquest estat alèrgic-gripal, ara però la Betty ha hagut de fer visita al CAP, una orella reivindicativa li està fent la guitza, ahir ho va passar malament, avui passada la nit però tot torna a pintar molt bé.
Ara a esperar el vespre, perquè toca Vol, si serà o no, ara no és una incògnita.
Una aventura la darrera, que finalitza agafada de la mà de les Fades de la foscor, la nit torna a ser la Reina de la jornada, la calidesa d'aquesta el que en queda ara, OMG.
dilluns, d’abril 14, 2014
El dia tenia possibilitats, sí
I així ha anat.
Ara són les dues de la matinada de dilluns, fa uns minuts que som a casa, aniré preparant la crònica d'avui.
MTB, MTB, MTB.
Ara però, a sopar, oh yeaaaaaah!
diumenge, d’abril 13, 2014
INICI
A les 4 ben tocades amb una arrancada de la jornada a les 3 de la matinada.
Fi de la jornada, la mitja nit, ara a minuts de l'una de la matinada, també a minuts de sopar.
Ens hi hem posat entre Fades, i hi hem posat punt i final a la mitja nit poc tocada, entre Fades.
Demà prepararé la crònica, OMG.
dissabte, d’abril 12, 2014
Assaig?
Vull dir, test de llevar-se per a la propera aventura?
És evident que no, no són hores de sortir a fer el Vol, mtb, mtb, mtb. Millor tornem a dormir, ja hem fet el test, clar que yes.
divendres, d’abril 11, 2014
RAMIL
Quan saps que passarà, quan la sorpresa és darrera del gir més proper, tot té el millor to.
Aquest cap de setmana, durant aquest tindrem aventura de MTB, de 48 hores que té d'entrada entre 18 i 20 seran de Single Speed per a nosaltres, de MTB.
Ara esperant, sí, sí, esperant a que el misteri obri la porta per donar pas a la sorpresa, oh yeaaaaaah!
A la nit us ho explico, mtb, mtb, mtb.
Respectant el programa
De la setmana, dels darrers dies, pel fet que aquest estat gripal-alèrgic no acaba de marxar, el que va comportar visita al CAP, resultat, unes pastilles efervescents, les mateixes dels darrers quatre anys que ajuden a passar aquest estat, accentuant l'espectoració, les prenen entre d'altres crònicament els asmàtics, i no tenen efectes secundaris, es poden prendre tot l'any, tot i que amb l'arribada de la tardor aquest estat tan pesat desapareix, fa ara dos i tres anys em va tocar predren una cada dia, durant sis mesos, OMG. Ara per ara un mes i prou, anem molt bé.
Aquesta situació ha portat agafada de la mà, ara per ara de deixar els Vols de matinada, que tornaran, i tant, tant, però ara hem passat a mode vespres, clar que yes.
Us ho exposo perquè crec que fer-ho comporta que si us passa quelcom similar ja no esteu sols, que també pot anar bé llegir que li passa a més ciclistes.
Ahir després d'una llarga i intensa jornada no em va caldre descansar una estona, aquesta va finalitzar a les vuit del vespre tocades, i vint minuts després passàvem per la riera de Llavaneres a 17°C, equipats aquest cop de primavera. Descartat el Drac, directes a fer ruta planera, més encara que ahir, perseguint mantenir les bones sensacions, cuidant que aquest cap de setmana tindrem Festival de MTB, una sortida Trinxa sempre és això, un Festival de la bike.
Per a nosaltres la jornada començarà a les tres ben tocades de la matinada i finalitzarà cap a la mitja nit, a tres hores o quatre hores de coronar les vint-i-quatre, em sona aquest número, oh yeaaaaah!
Les dues bikes van perfectes, ha comportat mesos, sí, però fora de les cadenes, i pastilles de fre, són els darrers consumibles que caldrà canviar fins a fer els propers 2.000 Km. és a dir entre la segona i la tercera setmana de maig, podria ser que caigués també el pneumàtic del darrera de la Vicious, i els punys, el negre el proper color, de ser, de ser, len conjunt de 10/10.
Quina temperatura més càlida, sempre entre els 16°C i els 18°C, sensacional, també dir que des de que no fa fred no parem de menjar a cada sortida, i entre sortides, i ahir no va ser una excepció, Festival a la Pizzeria, omg, omg, omg.
Ahir un títol defineix la jornada, poder ser-hi. I aquest és un bon títol pel tram a on som.
Una coincidència, un biker a la nit, ell anant direcció Santa Mònica, nosaltres deixant-la darrera, incidències, sense, aigua, la imatge de la darrera intervenció, menjar, mitja Pizza, eines, totes, Cateye-Powerled sempre en marxa, el Karma sense funcionar, però el porto per seguretat, el Powerled s'està desintegrant, són quatre campanyes senceres, aquesta la quinta, normal que estigui morint, haurem de decidir també quelcom, oi que sí?
Avui descans setmanal, a on de no ser l'aventura del cap de setmana hi hauria moltes ganes de sortir, però ara l'indicador marca per avui, aturada de bike.
Esmorzat, amb els dos cafès de bon matí fets, anem a per una nova jornada que comença, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Deixant enrere aquesta setmana, emocionant, previsible, sí, sí, i preparant la propera que serà de ser, magnífica si la repetim com aquesta, a on de set jornades, sis ho són a dalt de la bike, què més podem demanar?
dijous, d’abril 10, 2014
Gran pedalada
La d'ahir, la d'ahir.
MTB, MTB, MTB.
A veure, a veure a on ens porta avui el vespre, segur, de ser que el Vol serà sensacional.
Esmorzem?
Ara mentre reflexiono sobre l'aventura d'ahir, diferent, penso que millor aquesta reflexió fer-la esmorzant ara a casa, després d'arribar amb la June venint de fer un control periòdic al CAP.
20 Km. d'autonomia, això ja està a punt de tornar a començar, 4 de novembre, 4 de desembre, 4 de gener, 4 de febrer, 4 de març, i 4 d'abril, està prou bé, 6 mesos un dipòsit de la June, està prou bé.
Ahir motivat pel fet que els darrers mesos les jornades s'han intensificat molt, quan toca Vol, necessito una hora tocada de transició abans d'arrancar el pensament d'inciar l'aventura amb el meu Drac. Aquest fer implica sortir ben tocades les vuit del vespre, no estic sortint de matinada des de l'arribada a casa d'aquest estat gripal-alèrgic, i de nit les sortides quan saps a diferència dels Vols de matinada, que no hi haurà l'arribada de la llum, les sortides són molt emocionants.
Ja no et dic res si la proposta de la Reina és, Pizza a Arenys de Munt, omg, omg, omg.
Així ho va proposar i així ho vàrem portar a terme, amb mitja Pizza per a cada un n'hauríem tingut prou, i tant que sí, i tant i qua sí.
La intenció era no fer desnivell, el resultat va ser exactament aquest, zero desnivell.
Fer el Passeig dels Anglesos, pujar per la riera d!Arenys de Munt, entranyable, molt, els entorns han canviat, sí, no les meves rutines, mtb, mtb, mtb.
Dins del darrer tram fent un tercer pas pel Pins Mar, la temperatura de 17°C a tocar de la mitja nit, marquen el to de la sortida.
Equipats d'hivern-primavera, ahir va ser el meu primer dia d'Assos Intermediate, i Lite des d'Arenys de Munt fins a començar a pujar cap a casa des de la riera de Llavaneres a minuts de la mitja nit.
Sense aigua, la imtage inidica perquè, menjant bé, oi que sí? Cateye-Powerled, i un Karma apagat per si de cas, sense coincidències, sense incidències, amb totes les eines.
Tenim aventura de les de veritat aquest cap de setmana, a on matinar propers a la mitja nit serà molt emocionant, molt. Per aquest motiu el tram Drac resta aturat, i estem fent des d'ahir zones planeres, avui podria ser una excepció veurem, veurem, perquè demà no sé si hi haurà Vol, de ser seria de matinada, i aquestes dues darreres setmanes els Vols van en mode nit.
Quina relaxació avui, OMG.
Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. Renoi, renoi, renoi, que bé que van els dos Dracs.
Fem un cafè?
dimecres, d’abril 09, 2014
Quan penses
Que fins i tot aquest hivern, el fet de ser entre cinc i sis dies de cada set a dalt de la bike mes darrera mes pot fins i tot haver sigut positiu, és quan cal ser prudent i seguir el full de ruta previst.
No per res, sí per mirar de seguir gaudint de l'instant actual a dalt dels dos Dracs, que des de fa dos dies torna a ser com fa unes setmanes, a on escalar deixa de ser una tasca infinita, i passa a ser finita, mtb, mtb, mtb.
Ahir una arrancada a quarts de deu de la nit, motivada aquesta per una jornada llarga, també preciosa, com la imatge.
Com avui, una jornada idèntica, a on comença a primera hora, i com demà a on acabarà
a darrera hora, i aquest fet pel d'anar agafades de la mà d'una agenda molt programada ajuda i molt a poder fer una bona planificació dels Vols, i més des del descobriment del Drac.
Els amics són a tot arreu, clar que yes, i des de fa uns anys es deixen veure més que mai.
Una persecució al velòdrom que va durar una bona tanda de girs, molt i molt emocionant, ara bé la flexió de les rodes posteriors, significativa, omg, omg, omg.
Equipats d'hiver-primavera, un MIX rar que va funcionar molt bé, molt, incidències, el Powerled de la Reina va morir just a dalt de tot del Tintorer curt, coincidències, set bikers fent nocturna, diria que els mateixos de fa una tornada a la nit venint del Baix Montseny, llums, Cateye-Powerled, aigua, la pirtàvem, menjar, cap, temperatura, 17-18°C a la riera de Llavaneres.
Des del Mirador del Drac, esperant pacientment l'arribada del proper Vol, pensant quin equipament serà el protagonista.
Que emocionant que va ser ahir la sortida, MTB, MTB, MTB.
dimarts, d’abril 08, 2014
Quan ets entre Dracs
És que les sensacions tornen a ser les bones sensacions.
Hi ha dies per a tot, ara portava molts dies amb certa sensació de retrocés, vull dir em costava matinar, i un cop a dalt de la bike, tot i rodar bé, em costava més escalar.
Avui, aquesta matinada impossible llevar-me i sortir a pel primer Vol, al vespre però ni un dubte, o Vol o Vol.
Una temperatura de 10/10, 16,5°C a la riera de Llavaneres a les vuit tocades, i també una hora després, tot i que jo equipat de primavera he patit un xic de fredor, ara pendent de demà, veurem a on sóc, mtb, mtb, mtb.
Les dues bikes van senzillament bé, bé, i bé. Ha costat posar-les a punt, ara les dues van bé. Les Canis ja no perden aire, OMG.
Mesos millorant les dues Single Speed, ara ja el què queda pendent únicament decisions pre cursa, i que de ser, ja us ho exposaré, de mentre però els dos Dracs a punt per els propers Vols.
Una boira curiosa la d'avui, únicament propera al mar, cap el vespre ha anat escalant cap els turons, i que en coincidir amb nosaltres ha comportat una humitat intensa.
Avui he recuperat les bones sensacions, i els Vols amb aquestes van agafats de les pensades més interessants, clar que yes.
Ara a casa, penso en la sortida i tot roda bé, sense preguntes que quedin per contestar, i per aquest motiu els Vols tornen a agafar alçada, omg, omg, omg.
Estudiant augmentar la duresa del Drac, valorant el proper Vol que ha de consistir a donar voltes a aquest Drac més exigent.
Una coincidència, cap incidència, passada la primera mitja hora sempre amb els Cateye-Powerled a mínim, eines, totes, aigua, 250 ml. menjar, cap.
Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, ara gaudint amb la tornada de les bones sensacions a dalt de la bike.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)