Els preparatius van ser d'avui per demà, certament perquè per treball, i perquè el pensament d'aquest 2014 és de molta prudència sobre què ens podem permetre i què no.
Els ponts no són fruit del pas de les persones, que també, són perquè aquestes mateixes persones volen establir-los, per la voluntat, per la necessitat de consolidar els recorreguts, els que s'han fet, els que s'estan fent, i els que podrem fer, de ser, de ser.
Hi ha una unió entre els Nord irlandesos i nosaltres, per molts motius, però pel què ens ocupa, ara la SSEC2012 ens va unir definitivament, el fet de decidir-se la seu a Catalunya pel 2013, ens va permetre veure com aquests bikers acceptaven de bon grat una decisió que els hi era molt adversa, un fet que després comportaria el compromís de Catalunya vers a Northern Ireland pel què fa a la SSEC2014.
Fer aquest pas va ser de fet valorar si posàvem més pedres a la construcció de la casa, i en valorar-ho la decisió va caure pel seu propi pes.
Hi ha ocasions que són diferents de totes les demés certament, germanes però de poques, i la d'anar a aquesta SSEC2014 és una d'aquestes ocasions.
Pensava que quedaven enrere les cites del 2014, és evident que no, omg, omg, omg. I de fet a les properes hores veurem a on som, vull dir cap a on anirem les properes setmanes, i els propers cinc mesos.
Ho dic pel fet d'haver preparat detall a detall cada cita descartada, i ara amb la porta oberta a ser-hi tot agafa el seu millor to, mtb, mtb, mtb.
Una entrada al paradís SSEC2014 a Castlewellan versallesca, principesca, a on els Dracs, els Destructors de Murs, les corones dels blocs de granit, les fades, tots hi han sigut ben rebuts de la mà de la Reina i el genet de Drac.
Ser a un Europeu Single Speed després del mundial de Cogne em fa sentir molt bé, pel fet de tornar a coincidir amb tota la família Single Speed de passada la frontera del Nord ja des del mateix dijous, un privilegi que sempre val la pena perseguir. És evident que la de casa és més accessible, i per tant una SSEC agafa sempre molt més protagonisme que si coincidim bikers Single Speed de casa, ja no et dic res si parlem d'una SSWC.
Northern Ireland, i les seves nits són realment diferents, mai saps què et pot preparar el futur, sí que creus que estàs visquen en present, gran aventura cada nit, sempre diferents de les de casa.
Passades les primeres hores, després d'una primera nit singular, i d'un bon esmorzar, ja pedalàvem amb els nostres Dracs Single Speed, entre bikers Single Speed europeus.
Ara mentre escric aquest tram de la crònica volant cap a Sant Vicenç del Montalt, res s'ha mogut, mateixos propòsits, mateixos pensaments, idèntics als que tenia rodant a la SSWC de Kilfinane, de fet les característiques d'alguns trams del circuït molt similars a Kilfinane. Aquest cop però l'organització va ser molt prudent pel què fa a proposar el nivell tècnic d'aquest, fet que va mirar d'evitar cap accident important.
Casa Itàlia ens va demanar fa unes setmanes el nostre suport a la seva candidatura a organitzar la SSEC2015, els hi vàrem donar el 50%, el meu, i la Betty el seu 50% el va donar a Eslovènia.
D'aquesta manera, amb aquesta fòrmula ens vàrem sentir sempre molt còmodes perquè casa Itàlia acceptava de bon grat aquesta proposta.
Que bé que ens van fer sentir, OMG.
Molts instants, molts, tots irrepetibles per la seva intensitat, pel què signifiquen.
Pel què implicarà a casa, a on cada pas que fem, que portem fets, que tenim previst fer, un canvi que portem ara ja uns anys mirant de consolidar amb l'arribada definitiva de la Nau Insígnia.
Com vam gaudir a cada jornada, mentre treballaven de valent els organitzadors.
Mentre nosaltres compartíem entre bikers les seves propostes. Grans instants, i que gràcies a poder ser-hi, seguirem perseguint-ne més, sense cap mena de dubte.
I a on entre mig nosaltres per compartir no requerim de cap padrí, en cap cas, en cap cas, ho dic i un calfred em ve de sobte, equipats de bike encara, no paràvem de compartir somriures, complicitats, es pot gaudir, sí, més? he de pensar que segur, però en tenim suficient amb aquesta intensitat, de poder signar, ja signem ara a poder garantir de repetir aquests instants.
Començava una nova jornada, i per tant una nova aventura de bike.
Des de la primera coincidència amb tots els Single Speed d'arreu d'Europa sempre passada la frontera del Nord, teníem les millors sensacions, ser un altre cop entre aquest grup de bikers vinguts per a retrovar-nos és sensacional.
Dic passades les fronteres del Nord perquè no ens sentim còmodes promocionant la llengua i cultura catalana si no és lluny de la península, certament, certament.
Ja fa uns anys, pocs, sempre seran pocs, de l'arrancada d'aquest projecte, a on des del 2006 perseguíem de poder enfilar-nos a aquesta Nau, la Nau Insígnia per a poder compartir els Vols de Drac entre cada un dels bikers Single Speed del planeta, ara a les portes de poder consolidar-la hem anat posant cada pedra dels murs de l'edifici al seu lloc.
Ens queda molt per fer, sí, és veritat, sempre quedarà molt per fer, però si miro darrere meu el camí fet és prou interessant, i si mirem com podria ser el futur, bé, els USA ens demanen presència, Austràlia ens motiva a tornar a ser-hi, que més poden demanar? Bèlgica, Itàlia, impressionant, la porta, la primera porta oberta per entrar, Itàlia, hi tenim un compromís des de Cogne.
Els UK, Escòcia, Alemanya, Eslovènia, Holanda, França-Languedoc, i no acabaríem de llistar noms de llocs a on hem d'anar amb la Nau Insígnia catalana.
I a tots ells la Nau Insígnia proposarà d'aquí a uns anys, un a un, tenim, si Deu vol temps per fer-ho, oi que sí? Matenir les formes serà la clau d'entrada dels diferents Dracs europeus al pont de la Nau Insígnia catalana.
Aquest cop hem anat a Northern Ireland, veníem d'uns mesos pausats, de molt Single Speed això sí, ens va costar recuperar l'energia deixada a Canberra, jo fins el novembre, la Betty fins el desembre. Ara passats els mesos, a l'entrada de maig les veles de la Nau impulsen un nou tram, un bell tram, el d'una nova edició de la SSEC.
Formem part d'un petit grup, excepcional per a nosaltres, Canberra ho va canviar tot.
Fins la darrera setmana de decidir fer l'aventura a la SSEC2014 però hem rodat ara sí ara també, perquè tenim objectius descartats preparant, d'altres no, no estan descartats, i ja aniran caient un darrere l'altre al Blog, de ser, de ser.
Després de l'arribada a Castlewellan tot ja va ser un gaudir ara sí ara també de l'experiència Single Speed, omg, omg, omg. Com vàrem gaudir del sopar de diumenge, gràcies, gràcies, gràcies.
Dir que la SSEC2013 pesa molt, no seria fidel a la realitat, va reafirmar un cop més un propòsit, pesen infinítament més les experiències dels sis Rocs consecutius, com les periòdiques estades a la Toscana, origen del projecte de la Nau Insígnia, Cogne, què en puc dir? Cogne va reafirmar un cop més un propòsit, Finale 2013, què en puc dir? del Roc del 2011, el darrer per a nosaltres fins avui a les prèvies a la sortida del Roc Marathon més dur que en fet mai, a on va reafirmar un cop més un propòsit, com la de la imatge de l'arribada d'aquell Roc, per favor, per favor, per favor.
I a on ara des del Nord d'Europa érem un altre cop a un esdeveniment Single Speed representant a Catalunya.
És un recorregut silenciós, solitari, a on en primer terme sembla ple d'entrebancs, però que un cop t'atures i mires, penses, res atura fora del què tingui previst l'altíssim per a nosaltres, el tram que estem fent.
I que per segona vegada va ser exposat publicament ara després de Canberra a Northern Ireland, que bé, que bé, que bé.
Veníem disposats a no deixar de pedalar ara sí, ara també, com a Cogne, aquest cop però no va poder ser, i les estades compartint bones companyies va marcar bona part del temps, menys quilòmetres aquest cop a dalt dels nostres Dracs.
Però com a Cogne bona companyia sempre, pedalant o no, per tant bones sensacions, per allò de ser-hi per compartir, per res més, per res més.
Ser a Northern Ireland, poder gaudir en el darrer moment d'una aventura com aquesta fa que tot quedi a una banda, tot el què podria en certa manera desviar els nobles propòsits que et porten a ser-hi, com són els instants exposats entre bikers Single Speed.
Un país diferent, sí, per la seva manera de viure, pel seu entorn, per la seva història, però idèntic quan ha de concidir amb tota la família Single Speed europea, entregats, pendents de tots nosaltres, sempre entre nosaltres, a on cada un dels organitzadors formava part de l'objectiu de fer-nos gaudir d'aquesta edició de la SSEC2014.
Quan el propòsit és aquest tot camina amb més facilitat, amb molta dedicació, sí, però en definitiva aconseguint el propòsit d'organitzar una SSEC2014 de manera impecable, singular també, com sempre, pel fet que cada país, cada organitzador ho fa com millor creu que ho ha de fer, i aquests ingredients són els que ens van fer gaudir amb tanta intensitat a Northern Ireland.
Un punt important a una SSEC, sense apreci no hi ha SSEC, es pot fer, i tant que sí, com tot, i els nostres amics nord irlandesos s'aprecien molt entre ells, es notava, i ens aprecien molt, i així es va deixar notar a aquesta edició de la SSEC2014.
Quina sort haver coincidit amb ells a la SSWC2011, SSEC2012, a la SSEC2013, quina sort, i ara a la SSEC2014, som uns privilegiats per poder gaudir de la seva hospitalitat. Hi ha èpoques per a diferents coses, hi ha instants per a moltes i diverses experiències, si la Dama del Gorg Negre veies Castlewellan no sé, no sé si no hauria tornat, si les Fades de la foscor estessin amb nosaltres ara no estarien a SV, estarien a Castlewellan, segur, segur.
Un escenari com el que han seleccionat per a compartir aquesta edició de la SSEC2014 és literalment màgic, romàntic, emotiu, intens, vibrant, emocionant. Ara els protagonistes érem tots nosaltres, i les espectatives es van veure superades per la realitat, com t'ho podria dir, quedaria resumit per un inoblidable, inoblidable.
Hi ha un dia abans i un dia després de Castlewellan perquè hem gaudit, i perquè ens ha permès encara més consolidar el nostre recorregut, semblarà poc, és del cert insignificant, som dins del final d'una espiral, i per tant al lloc a on més voltes dóna cada instant que passa, però perseguir un somni et permet de gaudir com si de la baixada d'un tobogant gegant es tractés cada aventura Single Speed que vivim, i en ser-hi una exclamació em ve al cap, oh yeaaaaaah!
Un cop hi ets, podries pensar, un lloc més, però un laberint gegant als nostres ulls com a lloc per disputar la seu de la SSEC2015 defineix de manera integral el conjunt del treball, el nivell de la feina feta pels organitzadors d'aquesta edició de la SSEC2014, quin espai de llegenda, quina sensació més intensa seguir pas a pas les propostes dels organitzadors.
Hem passat angoixa també, carinyosa però, i tant, lluny de casa, a un espai diferent, entre una comunitat la dels Single Speed sempre hi ha diferents grups, diferents punts de vista, diferents opinions, sempre, sempre és així, i és bo que sigui així, aquest cop la disputa intensa d'Eslovènia i Sicília per aconseguir l'adjudicació de la SSEC2015 ens a fet compartir molt de prop des de les dues lleres, aquesta tensió.
Finalment un desenllaç propi dels millors finals va comportar un final feliç, com havia de ser, i Eslovènia guanyadora de la seu, Eslovènia representats per un grup de joves bikers Single Speed ens va mostrar la seva extrema sensibilitat, ajudats pels Nord Irlandesos van cedir la seu de la SSEC2015 a Sicília, amb el pacte de ser-ne ells els protagonistes del 2016.
Un tema puc afirmar avui, un compromís del Sebastiano és indestructible, els dos ho tenim clar des de la SSEC2013.
Ha passat un any de la SSEC2013 i tot segueix el mateix to, compromís català amb Northern Ireland, compromís d'aquests amb Sicília, ara Eslovènia amb Sicília, i del Vice Rex sicilià amb Eslovènia, GRANDE, GRANDE, GRANDE.
Quants sentiments d'apreci, mare meva, puc dir molts mots que ho definirien, que ho intentarien, sí, però no definiria correctament l'instant, en cap cas, i molts cops millor deixar passar que intentar, d'altres no és així, però aquesta és una altra història.
Fes-ho bé i fins i tot pot arribar a sortir bé, o no, i la sensació seguirà siguent molt bona.
Què puc dir del menjar de Northern Ireland, sensacional, portador dels millors pensaments germans del sopar a Belfast del 2011. Em recorda també la pizza també del darrer dia de Massa, que com a aquesta edició va ser també memorable.
Tinc molts noms per posar, tants que els deixaré resumits breument, no cal, pel fet que les aliances d'afecte estan establertes, grans moments, únics, com els de diumenge a la nit, USA, Holanda, Bèlgica, Polònia, França, Nova Zelanda, un altre cop protagonistes dels darrers moments SSEC2014, i quin sopar, entre pizzes, entre bones cerveses, impossibles de definir, un genet i una Reina entre una espiral infinita de llaços d'apreci, clar que yes.
Hem viscut amb molta intensitat les candidatures a organitzar la SSEC2015, cal tenir present que Eslovènia els seus caps, la parella portava una Spot Brand, i una Vicious, no sé, no sé de quasi tot el significat, però a totes totes que Eslovènia tindrà un significat molt especial entre el genet i la Reina de SV.
Sicília, el grup que representava a Sicília, apassionat, molt, a on tot va ser vers a nosaltres afecte i més afecte.
Del grup dels belgues, veins d'ells aquest cop, tenen un mot que els defineix, ens sonarà, apassionats.
Els nostres amics francesos, a ells franca devoció, vàrem gaudir de la SSEC2013 gràcies a ells, clar que yes.
Passaran els anys, viurem si Deu vol d'altres edicions de la SSEC, i Castlewellan passarà a ser hemeroteca de la Nau Insígnia.
La sortida de diumenge no havia de ser per a nosaltres, havíem de marxar el diumenge al mig dia, però una proposta de dissabte a la nit ens va fer canviar tots els plans un altre cop, però gràcies a la nostra bona fe tot van ser premis i més premis.
Entre molts, poder acomiadar-nos del nostre guia dins del tram edicions SSEC.
Una sortida entre una fila llarga de bikers Single Speed, a on les converses van ser el pilar principal.
Una bona coincidència, marcarà l'arribada d'un nou Drac?
Llocs de Fades, certament, de llegendes portades a la realitat, a on els nostres Dracs, un genet i una Reina hi volaven ara sí ara també.
Després com a premi un dinar sense fronteres, de tota la comunitat Single Speed present.
Passades les hores el nou pla va seguir el seu camí, i gràcies a aquest una nova sorpresa ens esperava, Languedoc, Languedoc, Languedoc. Sopar memorable, entre un to únic, molt d'apreci, molt.
Un dilluns que marcava la marxa del genet i la Reina, de retorn ara sí al Mirador del Drac.
Un tornar entre la calidesa de qui ens va acollir la darrera nit, i entre una visió única d'aquest entorn del Nord d'Europa que sempre ens va donar mostres d'atenció i apreci.
Fins la propera aventura, que de poder ser, parlant d'una nova edició de la SSEC, ja serà a Sicília, que bé, que bé, que bë, i de no poder ser el 2015, a Eslovènia el 2016.
Ara però en darrer terme un brindis, el que vàrem fer sentidament des de l'aeroport de Dublin, un brindis pels organitzadors, en primer terme, i en segon terme per tots els bikers Single Speed que hem coincidit compartint aquesta a magnífica edició de la SSEC2014 a Castlewellan, per tots vosaltres.