Un petit grup de dos bikers havia de unir-se al grup al Figaró.
A l'estació de Parets érem divuit, ens faltaven entre d'altres el President, en Vicenç, que aprofitem per donar-li una forta abraçada, i l'ex president, en Manel, els dos ja els veurem a la propera aventura.
Un grup els Trinxes que és sinònim de gaudir a dalt de la bike, i a on els instants sense anècdotes divertides són inexistents, com el pas pel Figaró a on el petit grup que havia de sumar-se al grup no va fer-ho en ser un tren que no parava a totes les estacions. El tren es va aturar al Figaró, però no per recollir passatgers, vèiem als dos Trinxes a l'andana des de dalt del tren, res més.
Un cop a Vic, la boira ens va abraçar, per passats els primers quilòmetres amb ella, anar donant pas a la claror més càlida.
El ritme del grup també divertit, ens costa a la Betty i a mi seguir-los, ens falta pendent, i ens falta temperatura, no estem rodant en aquestes condicions des de fa temps, però com tot, ràpidament amb el pas dels quilòmetres anem agafant el ritme del grup.
El terreny, el característic de la zona, pedregós, exigent, molt exigent, Seva, El Brull, Collformic, passos obligats.
Escalant cap a Collformic, en Tempo ens fa una demo de com es puja en bike, un sol mot ho defineix, sensacional, va fer un tram pedregós d'una pendent inhumana d'uns 500 metres, dividits en dos trams, esquivant a tots els bikers que hi caminàvem, ell venia del darrera, superant graons de dos pams, ara sí ara també, crec que he de dedicar-li un segon mot, memorable.
Un cop a Collformic coincidim amb els dos Trinxes que ha vingut de l'estació del Figaró fins a Collformic, nosaltres a partir d'aquí anem amb tot el grup fins el punt a on ells van direcció a Tagamanent, nosaltres direcció a Les Piscines del Montseny, abans però un cop ells ja han marxat, reparem el meu Canis, que sense líquid no ha pogut segellar un petit tall, requerint de muntar una càmera, el líquid ha fet una pilota sòlida i per ser un pneumàtic TR, ràpidament perd aire, dit i fet, càmera muntada, i ja així fins a casa quasi deu hores després. Una estona abans va ser necessària l'ajuda d'en Lluís amb unes mini alicates per poder obrir la vàlvula Tubeles, pel fet que fa unes setmanes la vaig cargolar equivocadament després de ficar el líquid NoTubes.
Anem directes a Sant Celoni, parem a casa la mare, previ pas pel Caprabo, dinem, carreguem els Strava, les bateries estaven al 10%.
Passades unes estones entranyables reiniciem ruta direcció Hostalric, d'aquí a Tordera, Palafolls, Blanes, a on des de SC fins a l'extrem del port de Blanes tot són converses i més converses.
Un vent fred ens porta agafats de la mà fins al port, per marxar aquest seguidament un cop comencem la tornada cap a casa, la temperatura és molt bona sempre entre 15 i 18°C, les hores passen volant.
El Powerled que ja em va donar problemes a les darrreres sortides no torna a funcionar més, la bateria és morta, fet que implica fer la tornada de Blanes a Sant Vicenç sense llum. La del darrera de la Spot Brand el mateix, aquest cop sense piles, així que la Betty obre camí amb el seu Powerled i jo vaig darrera amb el meu Cateye posterior.
Una tornada molt càlida, una temperatura més propera a la de les nits fresques d'estiu ens fa molt agradable el darrer tram a on anem fatigats de cap, no massa, però sí amb menys empenta, la son fa acte de presència, un cop al Colon mirem com anem de bateries per Strava, i ens marca que toca tornar cap a casa, per tot, per la bateria baixa, per ganes de no superar per molt la mitja nit, i per què no? per ganes de ser a casa, a les tres de la matinada obríem els ulls, som a tocar de les dotze de la nit.
Fem un darrer tram molt ràpid, escalem propers a ritme de Fartlek, i això ens retorna a la realitat, lluny d'aquest estat letàrgic, arribem a casa, satisfets, contents, una aventura més, aquest cop entre Trinxes, entre la calidesa de la mare, entre una jornada que ens a acaronat amb la seva vessant més torrada, mtb, mtb, mtb.
Un cop a casa, un bon sopar, una cervesa d'Eslovenia molt suau tanca la festa, a on la nit, per la matinada, la nit, per l'arribada al vespre va sempre agafada de les Fades, omg, omg, omg.
Equipats de primavera, amb les Gore AS, menjar, un entrepà, un plàtan, llaminadures, unes galetes a Blanes, beure, un bidó i mig dels de 1.000 ml. incidències, les esmentades, coincidències, cap, eines, totes.
Ara al mig dia de diumenge, des del Mirador del Drac, fent la crònica, refent les bikes, piles noves, carregant les bateries, i ara repararé el Canis, per què tants preparatius? d'entrada perquè demà saltem de tram, sí, i perquè el dia encara té moltes possibilitats, oh yeaaaaah!
