Tot tremola

Pel fet que quan passen coses, senzillament quan això passa, per petits que siguin els esdeveniments, les sensacions són de moviment. De fet objectivament puc dir, com més petits són els esdeveniments que vius, més bé et sents, curiosament sembla que hauria de ser a l'inrevés, doncs no, l'emoció més genuina és darrera de l'arbre més proper.

Fa una estona desl del Mirador del Drac. 

No estic contraposant res, vull dir les grans coses són, i tant, i el dia a dia marca, indica, vols ser gran? viu grans esdeveniments, així som a on som, i no és una generalització, vull dir estem prou bé visquen al so del moviment de les petites coses, tot i veure que les grans marquen un altre to diferent, en aquest cas però no ens decidim pel camí diferent si no per les coses més proporcionades a les nostres possibilitats reals, és a dir, les petites. 

Seguir aquest tipus de tram comporta una certa i més que probable invisibilitat a ulls dels més propers, i és lògic que sigui així, pel fet de ser les grans coses les que marquen qui és qui en el dia a dia, a nosaltres mateixos, a mi em costa valorar cada petit detall perquè tot ens crida a mirar cap a les grans formes, cap a les grans coses. 

Un aspecte és clarificador, la capacitat per valorar els riscos, vull dir, la situació que tenim per poder veure quin són els riscos de cada vegada que vols moure coses grans. Un punt que ajuda a clarificar a aquests és des del primer instant que ho veus gran, que veus una cosa gran,  ja entres en zona de risc, que no ho vegis gran no descarta que ho sigui, és veritat però si tenim la sort de veure que ho és la valoració objectiva dels riscos es fa obligatòria. Si no ho veus, aleshores caldria una segona aportació més densa que l'actual, però en tot cas seguint amb el fil de l'exposició, dins de les nostres possibilitats de visió vers les necessitats de fer de cada tram, abans fins i tot millor no fer, que entrar a zona de grans coses si aquestes no veiem com lligar-les, en el sentit de com fer-les anar agafades de la mà de riscos proporcionats. 

La Catedral. 

Un aspecte ens pot ajudar, les coses grans ho són, les de coses de  grans dimensions ho són per la seva tendència i recursos disponibles per fer-ho, com la imatge que us exposo, 600 anys i és gran, certament, certament. 

Els humans no estem preparats per assumir riscos, els humans no podem deixar de prendre'ls. 

Dies de molt de MTB.

Avui des del Mirador del Drac decidiré coses petites, poques això sí, masses sumarien dimensions massa grans. 

Un cap de setmana ple de propostes de bike, i dintre dels petits trams, la lleugera millora del pronòstic del temps, sembla que demà la pluja no vindrà, i per tant únicament d'entrada haurem equipar-nos pel fred, no per la pluja. 

Seguint aquest sender la jornada d'ahir va venir marcada per aquest indicador, el de la temperatura, i que de ben segur serà el tema a casa de les properes setmanes. 

De fet parlant ara de fred, Canberra marca totes les sensacions, de mirar de no repetir les sensacions viscudes amb la baixada de les temperatures de l'arribada de la nit, res similar a aquestes ha de ser proper a les nostres aventures de bike a les estacions per on estem passant, per on haurem de passar, a on sense les baixes temperatures no tindrien motiu de ser, és cert,  i a on ser-hi gaudint volem que sigui la tònica de cada jornada de bike. 

Demà tenim la primera oportunitat de fer, coses petites, sí, ja ho sé, per això, per això, clar que yes.

Equipament, bikes no, perquè estan a punt, i horaris, els dos temes cabdals d'aquesta setmana per afrontar les dues primeres aventures d'aquesta setmana pel què fa a bikes, ho escric, hi penso, mtb, mtb, mtb.

Canberra.

Fem un cafè?