Rodant sense descans

Sense fatiga.

Avui atacàvem una repte exigent però finalment hem quedat a un 60% del què volíem fer.

A minuts d'entrar a casa.

Hem marxat de dia fins que aquest ha anat cap a la fi de la jornada, i nosaltres amb ell.

Somnis de colors.

Els colors anaven amb nosaltres, certament, els pensaments també plens de colors de terres australianes. De detalls d'elles molt ben guardats al racó del record a casa, i a on hi reposen aquests sent però present i futur. 

Racó dels tresors.

Una jornada de bike curiosa, els quilòmetres han anat caient ara sí, ara també.

Però si bé és veritat que les ganes de pedalar són les que manen, un cop a dalt de la bike fem i fem, tot i que avui no ha sortit tot com esperàvem. 

I ara a la matinada de diumenge les ganes de pedalar no hi són. 

Caldrà esperar a avui al matí, per veure què ens espera, si bike o dia proper a ella sense anar-hi.

Fa un dia aquest matí de 10/10 per enfilar-se a la bike. Com ahir que anàvem equipats d'estiu, utilitzant puntualment manegots i armilles. Equivocadament d'inici, camals, per deixar de portar-los tot seguit. 

Novembre i equipats 100% d'estiu, OMG. 

Turqueses. 

Llums. Powerled a piles, ara de Finale que les tenia guardades, i per si de cas portava les de Storm-Lo, Ay Up, i darrera els dos Cateyes. 

OMG.

Eines, totes, també la Torx del 15. 

Torx.

Incidències, cap, coincidències, cap.

Chicken Pas.

Temperafures sensacionals, rondant sempre just per sobre dels 20°C, fins i tot veient com la nit s'imposava a la llum la sensació era molt bona. 

Strava.

Per sobre dels 60 Km.  per poc,  just per sobre dels 1.000 m. +. 

Aigua, menys de mig bidó, cafè americà servit amb galleda a Sant Celoni,  cafè amb llet i cola a Mosqueroles, i també tres llesquets de pa torrat amb fuet i formatge, mentre hi anàvem mig plàtan. 

Llum i foscor.

Dies per fer bike, bike i més bike, tant de dia com de nit.