Ara a la matinada preparant aquesta breu intervenció prèvia a la crònica de demà a la nit, ja sé el perquè d'haver deixat darrera meu una forma de rodar a dalt de la bike, crec recordar que motivat per vuit anys ficat cada tarda nit dins d'una piscina, anant i tornant de paret a paret, amb aquell rellotge gegant a un dels extrems a on cada cop que l'agulla era a dalt o a baix d'aquest havia de reiniciar la marxa. Mare meva, mare meva, mare meva.
Que bé, que bé, que bé, que res sigui similar a quelcom similar.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada