Ahir no vaig sortir

Pel fet que la calor no em va deixar equipar-me, com sona.

Una calor important, que com més entrada la vesprada més es va accentuar, i tot va quedar en l'intent, sí senyor.

Avui la sensació és d'haver perdut una oportunitat, un Santa Fe sempre és un Santa Fe, i una banyada a la piscina, després d'una aventura al Montseny, sempre és un bon punt de referència i tant que sí.

Però únicament va ser un pensament, crec que l'anada a Girona va marcar i molt l'escenari de la tarda-nit, segur.

La nit abans va ser literalment plena d'emocions, calor, foscor, claror, Santa Fe com a motiu d'aventura, què més podem demanar, bé sí que ahir passés per Santa Fe, no va ser ahir, i avui?

En Josep fa uns minuts a entrat per la porta del despatx, sí senyor, la Yeti ASR-SL el porta per aquest sender tan difícil de gaudir, com és el de la constància, que dit així, escrit ara, escriure la paraula constància sembla això, fàcil, però quan l'escric sento el pes que té per ella sola aquesta paraula, constància, renoi, renoi, renoi.

Que no vol dir que quan comences quelcom caigui qui caigui ho has de seguir fent ara sí ara també, en cap cas, que ja us veig venir, si no que, si l'escenari per ser-hi és el que es va definir, i l'objectiu segueix sense variacions substancials ser-hi és d'obligat compliment, en el cas que ens ocupa, anar i tornar del despatx a Granollers i de Granollers al despatx és el què hem decidit amb aquest biker i la seva Yeti ASR-SL, això és el què estem fent, mentre ho fem, aquest recorregut,  mirem de millorar trams de la ruta, perquè ara des de Granollers fins a Argentona ho fa per carretera sempre, bé sempre no, ahir a La Roca va fer una petita variant, com és passar per l'església i seguir direcció La Prades per pista, fins passar per sota de l'autopista, i després sí agafar la carretera. I en segon terme, el primer era la ruta definida a fer cada dia, el segon és aconseguir un estat de forma per poder gaudir fent rutes en bike, definint estat de forma com a arribar a una estat físic per a poder gaudir de tot, caminar, anar en bike, en resum millorar la qualitat de vida del dia a dia.

És a on som, des de fa anys que som a aquest dificultós sender, puc dir sinuós, que també, costerut, que també, enganyós, perquè molts cops hem pensat equivocadament que anàvem bé, però també crec que avui podem dir de manera objectiva, també exitós, perquè ara al 2012 anem per la quarta setmana d'aquest programa de dos mesos que va del 8 d'agost fins al 8 d'octubre a on tot però tot aquests darrers dies són bones sensacions.

"Las espadas están en alto", és a on som. En cap cas amb la sensació d'haver fet, ni d'haver aconseguit, en cap cas.

MTB, MTB, MTB.

Fa molta calor, molta, des de la sortida amb en Brutu i en Narcís a Salt que no deixo enrere aquesta, com ho definiria jo, una mica el mot, seria por, sí por. Al 2009 rodant pels Àngels amb un grup de bikers, l'aire era aire de foc, és un aire diferent, és quan un fron de foc ve cap a tu, és un aire que angoixa, ara aquestes darreres setmanes visc això, no l'aire, cap dia he tornat a respirar aire de foc des del 2009, però sí la de l'engoixa, la de pensar que aquesta calor pugui causar-me un estrall important.
I no és ni molta por, ni molta angoixa, en cap cas, en cap cas, sí una lleugera sensació, que ja m'indica què he de ser prudent, mtb, mtb, mtb.