Necessito tres parelles de rodes, que no de pneumàtics, bé serà la conversa d'aquest proper mes.
Dos per a cada bike, idèntiques les parelles, el motiu ja us l'exposaré.
Dos parelles per a mi, i una per a la Betty.
Haurà de ser d'aquí a Canberra, perquè tindrem que seguir un protocol determinat per a poder treure el rendiment a aquesta idea que tinc al cap.
MTB, MTB, MTB.
I no té res a veure a temes d'estació, sí de reducció de riscos d'incidències un cop a Canberrra.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canberra.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canberra.. Mostrar tots els missatges
diumenge, d’agost 26, 2012
dijous, d’agost 16, 2012
Després del mig dia.
Un sol radia moltes coses, calor sí, també, però també iniciatives, sensacions pròpies de l'estiu.
Avui estem planxats, sol, sol, i més sol, d'ahir a sobre dels nostres caps, fa que avui restem a casa, refent-nos.
El despatx fa, nosaltres també.
Agost un mes curiós, sempre.
Mes de disbarats, o això crec, de moltes situacions insòlites, diferents.
Ahir a Santa Susanna una aturada que t'atura el pensament, mare meva, mare meva, mare meva.
Pedalar, pedalar, i pedalar.
Avui, si més no fins ara, descansar, descansar, i descansar, més pels efectes del sol, que no per les hores a dalt de la bike. Que van ser, però en cap cas motiu de severa fatiga a l'inrevés.
Aquest matí a les nou tocades arribava la Yeti ASR del 2003, amb un Josep guanyador, després d'haver conquerit ahir Santa Fe del Montseny.
MTB, MTB, MTB.
Sí ja ho sé, quantes propostes al Blog després d'una sortida de bike, i el pensament pot ser, no entenc que pensa, pedalar és pedalar, res més, mentre jo pugui seguir a la meva ja m'està bé tot pensament.
Fa una estona que la Yeti ja fa camí direcció a Granollers, mtb, mtb, mtb.
Avui estem planxats, sol, sol, i més sol, d'ahir a sobre dels nostres caps, fa que avui restem a casa, refent-nos.
El despatx fa, nosaltres també.
Agost un mes curiós, sempre.
Mes de disbarats, o això crec, de moltes situacions insòlites, diferents.
Ahir a Santa Susanna una aturada que t'atura el pensament, mare meva, mare meva, mare meva.
Pedalar, pedalar, i pedalar.
Avui, si més no fins ara, descansar, descansar, i descansar, més pels efectes del sol, que no per les hores a dalt de la bike. Que van ser, però en cap cas motiu de severa fatiga a l'inrevés.
Aquest matí a les nou tocades arribava la Yeti ASR del 2003, amb un Josep guanyador, després d'haver conquerit ahir Santa Fe del Montseny.
MTB, MTB, MTB.
Sí ja ho sé, quantes propostes al Blog després d'una sortida de bike, i el pensament pot ser, no entenc que pensa, pedalar és pedalar, res més, mentre jo pugui seguir a la meva ja m'està bé tot pensament.
Fa una estona que la Yeti ja fa camí direcció a Granollers, mtb, mtb, mtb.
Dia a dia, pam a pam, cm a cm..
El dia d'ahir, 100% de bike.
Des de primera hora, tots entre bikes.
En Josep conquerint el seu primer Santa Fe.
En Xavier, lluny de casa pedalant.
Nosaltres pedalant des de primera hora del matí fins a la darrera caiguda del sol.
Per a nosaltres un dia exigent, pel fet de pedalar tantes hores, també de fer un bon esmorzar, i un millor dinar.
Si tot va com ha d'anar, d'aquí a res, per sobre dels 100 Km. i per sobre dels 3.000 m positius, o un xic per sota. O no i m'espero a un determinats canvis del nostre pedalar.
Aigua dos bidons de 750 ml. 750 ml de cervesa, i un cafè amb gel, menjar mig entrepà, tres préssecs d'aigua, un magnífic raïm, mig plàtan, una pizza, un polo d'aigua, i mig tiramisú gelat.
Eines, manxa i clau multi funció. Recanvis, cap.
Equipats 100% d'estiu, i al mig dia em quedat cuits, molt, no us en poso imatge, però cuits. Veurem a on som avui en arribar la llum.
MTB, MTB, MTB.
Incidències, cap, fa dos dies però el Belt Drive presentava un lleuger tall, lleuger però present, tinc imatge, i ja us la posaré.
Les bikes, concretament els pneumàtics, literalment de 10/10, el terrenys és sec com mai, doncs bé, l'Ardent de Maxxis Tubeless de 2.25, una absoluta lapa, impecable, com si el terreny tingués màxima adherència baixant.
Des de primera hora, tots entre bikes.
En Josep conquerint el seu primer Santa Fe.
En Xavier, lluny de casa pedalant.
Nosaltres pedalant des de primera hora del matí fins a la darrera caiguda del sol.
Per a nosaltres un dia exigent, pel fet de pedalar tantes hores, també de fer un bon esmorzar, i un millor dinar.
Si tot va com ha d'anar, d'aquí a res, per sobre dels 100 Km. i per sobre dels 3.000 m positius, o un xic per sota. O no i m'espero a un determinats canvis del nostre pedalar.
Aigua dos bidons de 750 ml. 750 ml de cervesa, i un cafè amb gel, menjar mig entrepà, tres préssecs d'aigua, un magnífic raïm, mig plàtan, una pizza, un polo d'aigua, i mig tiramisú gelat.
Eines, manxa i clau multi funció. Recanvis, cap.
Equipats 100% d'estiu, i al mig dia em quedat cuits, molt, no us en poso imatge, però cuits. Veurem a on som avui en arribar la llum.
MTB, MTB, MTB.
Incidències, cap, fa dos dies però el Belt Drive presentava un lleuger tall, lleuger però present, tinc imatge, i ja us la posaré.
Les bikes, concretament els pneumàtics, literalment de 10/10, el terrenys és sec com mai, doncs bé, l'Ardent de Maxxis Tubeless de 2.25, una absoluta lapa, impecable, com si el terreny tingués màxima adherència baixant.
dimecres, d’agost 08, 2012
Back in the game
És la crònica d'aquesta propera nit.
Ara a la matinada preparant aquesta breu intervenció prèvia a la crònica de demà a la nit, ja sé el perquè d'haver deixat darrera meu una forma de rodar a dalt de la bike, crec recordar que motivat per vuit anys ficat cada tarda nit dins d'una piscina, anant i tornant de paret a paret, amb aquell rellotge gegant a un dels extrems a on cada cop que l'agulla era a dalt o a baix d'aquest havia de reiniciar la marxa. Mare meva, mare meva, mare meva.
Que bé, que bé, que bé, que res sigui similar a quelcom similar.
MTB, MTB, MTB.
Ara a la matinada preparant aquesta breu intervenció prèvia a la crònica de demà a la nit, ja sé el perquè d'haver deixat darrera meu una forma de rodar a dalt de la bike, crec recordar que motivat per vuit anys ficat cada tarda nit dins d'una piscina, anant i tornant de paret a paret, amb aquell rellotge gegant a un dels extrems a on cada cop que l'agulla era a dalt o a baix d'aquest havia de reiniciar la marxa. Mare meva, mare meva, mare meva.
Que bé, que bé, que bé, que res sigui similar a quelcom similar.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)