Sé perquè és així, i tant que sí, per les falgueres, per les falgueres, poques sí, però molt i molt valentes, perquè les seves àvies, són filles de les falgueres d'Olzinelles. Ho sé segur perquè com a Olzinelles un cop passo pel circuit del Montalt, després passades les hores no recordo res més que una molt bona sensació que fa la llum sigui la protagonista de l'horitzó dels meus ulls, com sona, així de planer, així de senzill.
Avui jo intuïa que el fred ens afrontaria, perquè sap que les falgueres són les protagonistes d'aquesta nova aventura, i per aquest fet el fred sap que hi anirem sempre com si fos el primer dia, i aquest, el primer dia va anar tan i tan bé, que tothom, tant els cavallers de la llum, com les fades de la nit, tenen clar que el meu Drac volarà mentre el seu genet pugui entre aquestes dotzenes, no pas més, de corriols. A on cada dia que passa, Drac i genet, genet i Drac cerquen l'instant màgic a on en enlairar cada cop el vol entre senders i corriols, corriols i senders, poder veure l'eclosió dels cavallers i les fades, l'explosió pel xoc de la foscor vers la llum, del maridatge de la llums i la nit.
Avui el meu Drac ha cercat, i uns ulls negres que cerquen són bons elements perquè cada detall del circuit quedi perfectament definit i per tant assolit.
Una escalada memorable, exigent, molt, fin a la casa de pedra, d'aquí fins al dipòsit, sempre entre senders, excepte un tram intermig que aquest cop l'hem fet per pista, per un cop al punt més alt, anar cercant la millor proposta entre les diferent possibilitats de tornada.
El fred ens ha etzibat un cop dur avui, però ara mentre deixava el meu Drac reposar, la darrera ventada d'aire calent del batre de les seves ales m'ha deixat clar que hi tornarem properament i que el fred haurà de cedir, nosaltres no cedirem, és així, i per tant veurem o com a mínim i serem presents sempre que tinguem oportunitat, perquè volem veure a les fades i als cavallers, i això únicament podrà ser si volem mentre el dia dóna pas a la nit, mtb, mtb, mtb.
