Avui mig dia interessant

És dijous i mirarem de posar en marxa la qüestió bike al mig dia. 

És que ahir dos bikers es van posar en contacte, van intercanviar informació i un va arrancar de la conversa un nou tram. 

Un dia impecable per poder anar a fer el meu tram al mig dia.

Ja us en faré cinc cèntims, en cas de ser, en cas de ser. 

A pel segon cafè. 

Dies de SSEC. 

Netejant els boscos?

 фото: Керк Пирр

Pot ser?

Dies de MTB. 

Maverick Tools & Parts Kit

Si en tingués una de SC 32, o de DUC32, seria una bona proposta.



Ho sé segur, perquè no les tinc, i tot i així, en veure la proposta he pensat, directes cap a casa, mai se sap, mai se sap.

Dies de Single Speed.

Avui hem fet un segon pas

Molt important, molt, no per la dimensió, en cap cas, no perquè sigui amb el to de la importància del què les normes socials més populars, o clàssiques, són el mateix, importants pel fet del perfil que té aquest pas, per cap altra aspecte.

SSIT2012: Friends. 

Un gran biker, vola a dalt de la bike, vull dir volar, metres de vols, veus com la bike deixa de tocar el terra i inicia el vol, una visió única.

Quan comentes, quan et comenten, tot passa a caminar força bé, sense fer-ho, en cap cas, per part meva, si no comparteixo, no camino, segur que no és l'única manera de fer, és evident, hi ha opcions per a tot a la vinya del senyor, i tant, però a mi m'agrada molt compartir per fer.

Anar a llocs fora d'Europa si no hi ha punts molt forts per aterrar-hi, difícil, molt. 

I faig referència únicament a bike, a Single Speed, en el sentit que per sortir a pedalar no cal masses comentaris, per fer el què fem nosaltres sense compartir opinions, no hi ha tram.  

Per això estem aturats, mirant a totes direccions, no per veure res, certament, sí per mirar d'entendre, i un cop això passi, aleshores fins i tot podria ser què deixi d'estar aturat, deixem d'estar aturats, fins i tot, o no, i no passarà absolutament res. Ho escric i millor deixar passar els objectius Single Speed d'aquest 2013, després passades aquestes, aquestes hores, veurem què en penso, què en penso, si segueixo pensant el mateix.

De moltes hores de converses, moltes als darrers dies, setmanes, des de després de la SSEC, avui hem fet un segon pas, ara ja passades les primeres lletres, ja no diré important, sí, significatiu.

Dies de SSEC.

Ara per a nosaltres, ja no

Però és una bona pensada.

 Imatge de mtbr.

Dies de MTB.

A gaudir

No caldrà esperar un mes, no caldrà.

No podem fer res més, senzillament, magnífic.



Dies de Single Speed.

I sí, cremallera curta. la Betty no hi té problema.

Per poder anar a dinar

I fer-ho un xic diferent, estaria bé sortir a pedalar, i tant que sí.

Però com fa res que el GG, va manar, i el cinema es va imposar, avui no sé a on anirem, si en bike, o si cinema, anar al cinema té la seva component positiva.

M'agrada molt veure películes al cinema, diria que quasi més que la bike, com? sí, sí, és cert, he de pensar que no, aquest és un espai de MTB, i tant que sí, però i sempre hi ha un però, o no, i ara sí, la bike no serà sempre, oi que no, i el cinema passarà sempre per sobre de la bike, segur, segur.

SSIT2012. 

Jo una película de bikes no me la miraria mai, no així una película de MARVEL, tant li fa si és bona o no, no té cap importància, les he de veure, o una creació de l'Almodovar,  des de la primera fins l'última, o una de Dràcula, i d'aquest tant li fa que sigui d'en Browning, o d'en Coppola, amb quasi seixanta anys de diferència, o el Septimo Sello de Bergman, o La Jungla de Cristal, totes, pero totes les he vist una vegada, dues, tres, no té importància, la Trilogia del Senyor del Anells, no ho sé, trenta vegades, i quedaria curt, quaranta o cinquanta El Retorn del Rei, sembla ara que ho escric que no pot ser, però és, és. Per l'escena de Casablanca de Curtiz,  Bogart-Bergman, no us puc dir per sobre d'on passaria, per la música de Steiner, bé, seria una crònica extensa, segur, segur, amb una bibliografia d'una temàtica i prou, una mica més extensa que tota l'història del MTB junta, una mica més i prou.

SSIT2012. 

Puc dir què en aquesta línia m'agrada veure películes, un mica, una mica, en aquest sender, sí, millor per prudència per a tots, restar lluny de tots i de tot, si parlem de Single Speed, vull dir, què, és evident, no ens entendrem, normal, normal.

Quilòmetres, aquest mes, no ho sé, desnivell, no ho sé, comparativament amb l'any anterior, ni la més remota idea, zones de treball amb el pulsòmetres, baixes, molt baixes, xifres concretes, això baixes molt baixes, més encara, dies de moltes converses, també perquè no, també de MTB.

Doncs això anem a dinar?

Volant de valent

Sense enfilar-me a la bike.

No passa cada dia, una jornada dilatada de despatx, que marca que avui la bike no ha sigut, així que ja amb la meva màquina d'escriure, perquè el meu ordinador és una màquina d'escriure i prou, portava mesos sense funcionar.

Avui com ahir la crònica primer i la imatge després, crec recordar, no necessito la imatge per parlar de la SSEC, pel fet què quan la calma arriba, ara a la mitja nit, tot just veig la darrera imatge del Blog, el pensament és de molta pau.

La mateixa pau que he gaudit aquesta mitja nit en deixar enrere la jornada, gran jornada, gran jornada.

Imatge de Xavier Font: Heroïna també de la SSIT2012.

És que costa, i ja està bé que sigui així, pensar amb res gran per a mi, i que la imatge no sigui de moments de la SSEC, d'instants entre bikers Single Speed a la SSEC.

Estem patint molts canvis, molts, i aquest fet, canvis sense fer, tenen un eix principal, la SSEC, certament, certament.

Mare meva quina arrancada la sortida de dissabte, i la nocturna de divendres, i l'aventura de diumenge.

Definir, no és aconseguir-ho necessàriament, si no intentar-ho, amb intentar-ho ja està més que bé, perquè mentre mires de fer-ho tot camina prou bé sempre.

Mirar de portar a terme una SSEC, implica viure una aventura de dimensions considerables, a on dia sí, dia també no puc evitar de reviure instants SSEC, impossible que sigui diferent.

Quantes bikes interessant, mare meva.

Quantes persones interessants, mare meva.

Quants projectes de futur interessants Single Speed, mare, meva.

Dies de SSEC.

Mentre estem aturats, tot s'ordena, ja és el què volem, oi que sí?

Arranca una nova jornada

El dia arranca de forma curiosa.

A on encara he de triar la imatge de la crònica, breu crònica de la SSEC del matí. 

Ara però com ahir la sortida de primera hora del matí no serà, a diferència de l'anterior jornada, a la tarda de millorar les sensacions un xic, podria haver-hi aventura de MTB. 

Els dos  cafès del matí han caigut a les set, ara ja de cara a l'esmorzar. 

Dies de SSEC. 

A una hora tocada de la crònica de la SSEC, que bé escriure això,  que bé. 

Un altre món

Dies de MTB.

White

Hi ha marques que de seguir en el seu tram, són sempre referència dins del món del MTB.

IF n'és una, sense cap mena de dubte.



Ara fa uns anys, dos o tres que el tram s'ha fet més costerut per a ells, veurem si podem arribar a dalt de tot i mirar-s'ho amb molta calma, veurem, veurem.

Dies de Single Speed.

La crònica de demà

De la SSEC a punt, l'he feta ara, després d'una jornada llarga de despatx, que ha posat punt i final a la mitja nit, i què per la intensitat d'aquesta m'ha permès enfilar amb la crònica de la SSEC.

SSIT2012: On és la BEC?

Ja anem fent una petita pila recopilació d'intervencions SSEC, cada matí, i en el seu defecte, amb alguna tarda SSEC.

Quan a la mitja nit, en la foscor de la nit, no veus les Fades de la foscor de la nit, tot fa un canvi, la melancolia passa a ser la reina de la nit, i el pensament de la caiguda dels cavallers de la llum, et fa pensar que la desaparició de les primeres, i la caiguda dels segons es podria haver evitat, o no, però cal ser prudents, la llum està envaint l'espai de les Fades de la nit, i els cavallers de la llum deixen de tenir sentit.

Que bé haver preparat una breu crònica de la SSEC per demà a quarts de deu del matí.

Dies de SSEC.

És a on anem nosaltres

MTB, MTB, MTB.

Anem a dinar?

Quan creus que prens decisions

Res més lluny de la realitat.

La SSEC2013 de Sant Gregori, les sensacions després de dies d'haver-la gaudit, porta una cua que dificilment podré saltar.

Imatge de Xavier Font.

Per què l'hauria de saltar? pel fet que bandeja d'una banda a l'altra, ara sí, ara també.

Tan bones sensacions són les pròpies de quan les coses caminen bé. És també una marca, la de la perseverar que va lligada a la sensació de caminar bé.

Avui pedalant han passat moltes coses a sota del Cratoni, moltes imatges, i la SSEC2013 és el punt d'arrancada entre diferents punts d'arrancada, no perquè sigui el punt de sortida, la sortida va començar fa molts anys, mai masses dic normalment, ara dic, i si són masses?

Hi ha ocasions per a tot mentre el temps penses que és infinit, un cop ja no ho penses, les úniques ocasions que veig són les que després de mirar d'entendre-les les puc portar a terme, i això limita i les coses a fer. pel fet que entendre requereix de temps, i aquest no va agafat de la mà de segons, ni de minuts de dies, ni de setmanes, per això l'aturada de tot plegat, el proper salt, és dels interessants, ho dit d'una altra manera, podria ser dels interessants. 

És per això també que la SSEC2013 de Sant Gregori té tant de pes per si sola, ara i en el futur, pel fet que sempre serà la que marcarà l'inici d'una frase com, va ser després de la SSEC2013 de Sant Gregori, i això, el fet de saber que serà així és la què fa que encara tingui més bon sabor.

A vuit minuts de dos quarts de nou, refent part de la crònica, mirant de millorar algunes frases, el seu significat, però toca deixar-la a aquest punt, mtb, mtb, mtb. 

Dies de SSEC.

JHK

 

OMG.

Dos bons temes

La bike, i tant que sí.

Versió, color, i un fabricant HM, de molta però molta aportació al Blog.

En segon terme, i la pared del darrera? OMG.



Dies de Single Speed.

La crònica de la SSEC

Breu però intensa, ja està a punt per demà matí.

N1 SSIT2012.

Podrà anar vestida d'un cafè de primera hora. i fins i tot podria venir amb una sortida de bike també breu, però no intensa, no he de fer cap sortida intensa, sí mirar de sortir.

Ja fins demà.

Dies de SSEC.

IF Blog

MTB, MTB, MTB.

Fournales

Bona forquilla?

 No ho sé, però jo sempre hauria volgut que vingués cap a casa, no va ser mai, no va ser mai.

Dies de Single Speed.

Vols de Drac

En formació de Y.

Perquè a l'alçada de Llavaneres un ha anat en una direcció diferent del segon. 

Una imatge que fa dies que no venia al Blog, és que aquest recorregut fa setmanes que no em veia passar. 

M'he hagut d'esforçar molt de cap, per evitar de canviar la clàssica de tot l'hivern, cosa que m'ha impressionat molt, pel fet que no sóc de canvis jo, en cap cas, i haver d'esforçar-me a mantenir la ruta de sempre i no enfilar-me per corriols alternatius, m'ha condicionat molt, molt. 

Dies de SSEC. 

Però ara veient la imatge estic content, tornen, o això sembla, els vols de Drac.

MTB, MTB, MTB. 

Helix Kit

No hauria dit què publicaria ara un equipament proposat per aquesta marca.

 

Dies de Single Speed.

Grans aventures Single Speed

Quin gaudir. i que de ser ens portaran a nous escenaris Single Speed, la SSEC2013 de Sant Gregori, ho va ser tot menys improvisada, hi érem nosaltres per tant, el de sempre, picar pedra cada dia, i cada dia, i cada dia.

Les properes propostes, van lligades de la mateixa mà, és a dir, des del minut després de la SSEC que des de casa ja se senten els pics, cada dia, a cada hora, i si bé, avui per avui, tot resta aturat, és cert, el gir sobre l'eix ens fa veure moltes coses, moltes aventures, molts projectes de bike, Single Speed és veritat.

De fet al dinar familiar d'ahir va ser sorprenent perquè nosaltres hi anàvem entre mil converses SSEC, i aleshores tota informació rebuda que ens pugui ajudar a fer camí en aquest sender, és per a casa interessant, molt enriquidora.

Aquesta imatge té el seu valor en senders USA, que també són motiu de moltes converses a casa, i tant que sí, i tant que sí.

De fet no teníem calendari a estudiar fora del Moab 24 hores, ara hi tenim una cita més a sumar, bé i NAHBS, però aquesta no la tenim dins del calendari de senders, si no de les catedrals del MTB a visitar als USA.

És evident que el nom SSEC2013, té un pes, perquè veig la imatge hi penso amb la nova cita USA, sí, aquest és el primer pensament, però el segon és de pausa, de tranquil·litat, dins d'una SSEC, que si bé jo no la vaig viure així, sí que va ser-ho, i tant que sí, i tant que sí. I de saber-ho que ja em sento encara més bé, era la intenció, i va ser pels europeus la marca Catalunya, bona estada, bon menjar, bon clima i bones pedalades, què més podíem demanar? bé, sí que de ser ara, i de ser-me concedit un desig, pensaria en demanar-lo, però sé que finalment quedaria al calaix, gastar un desig, requereix d'instants dels de veritat, i a la SSEC els més difícils, cap d'ells requereix d'una proposta com aquesta, en cap cas.

Quina bike més curiosa, la veig, i ara després de la darrera aportació sobre aquesta mateixa, encara la veig més atractiva, què tenen les Surly que les fa interessants?

Dies de SSEC.

Podem mirar de fer un bon cafè, jo demà hauria de pedalar a primera hora, però per aquest motiu el meu primer cafè serà molt i molt d'hora, tot i que de ser encertat el pronòstic tot quedarà en això, un propòsit de sortir en bike. O sigui fem un cafè?

Dies de SSEC

Quina força

Que té la imatge.



MTB, MTB, MTB.

De Salvo

De les interessants, llunyanes, lluny de casa, com quasi tot.



MTB, MTB, MTB.

Molt SOLO

I per què els darrers projectes, de casa, també de bike, van agafats d'aquests instants SOLO?

No ho sé, però va així, i la veritat és que uns jornada com la de divendres, veient com la Betty sortia sola a pedalar, la de dissabte a primera hora del matí, a on un altre cop agafava la bike i marxava tot seguit, i avui ja els dos, sempre entre converses, d'equipaments, dels propers equipaments, de l'estat actual de les bikes, d'alternatives, de moltes converses Roc, de la darrera edició, de la sensació ahir al dinar, a on sense tenir res a veure amb la SSEC, el to per a nosaltres va ser 100% SEEC, tot plegat ens ha portar un altre cop a escenaris de molta exigència a dalt de la bike, i curiosament, la sensació sempre de poder decidir què fer, sense dependre en cap cas de decisions que no siguin les nostres. 

Demà ens encararem a prendre moltes decisions. 

Quin tram aquest, avui era exigent, un tram més a fer,  fa uns anys ja em costava baixant.

Demà el pronòstic és de pluja, o sigui que el cafè serà a primera hora, la bike, podria quedar per dimarts. 

Ara esperar a demà, valorar avions, trens, i hotels, valorar si fem, de fet fa unes setmanes ja es va fer per a d'altres fites, i finalment tot va quedar aturat, ja ho vaig exposar al Blog, veurem ara per on surt el sol. 

Dies de SSEC. 

Com sempre, el millor to

Pel millor moment, certament, certament.

Necessitàvem to, i estem aconseguint to. Per aquest motiu el tindrem que capitalitzar, ho mirarem, ho mirarem.

Tinc una segona imatge, però és tan transgressora que millor la deixo per una segona intervenció. Segona o propera, no ho sé.

Les he invertit, la imatge que havia d'anar a aquí, és a l'anterior intervenció, i aquesta ve de l'anterior, que he decidit que millor venia a aquesta aportació. Vull dir que el tram a que fa referència l'anterior aportació, és aquest.

Aquella imatge, la que ara és a l'anterior aportació, aquell tram, hi hem fet un test, i la Betty quasi no notava diferència entre un 32x24 i el seu 32x22, curiós, curiós, en canvi, notava més lleugera la meva bike de 9 quilos ben passats, que amb la seva de 9 quilos justos, també curiós, curiós, perquè porta també rodes més lleugeres, i a part de bike més lleugera, jo porto 440 mm de forquilla i ella 490, crec recordar en tot cas lluny dels meus 440 mm. fet que fa que la seva joia tingui un tren davanter més juganer.

També ho és què l'he vist atacar el tram amb la meva bike i el seu rostre era de devoradora de trams Single Speed. Aquesta però, d'imatge queda per a la posteritat de casa, no ara per ara del Blog.

Tot i que la imatge d'ella que he posat ja té un to força agressiu, deu ser per les converses de properes cites de bike que podrien ser, i de pensar que podrien ser mentre pedalàvem, ja rodàvem diferent tot seguit. I aquest canvi, pujada de tensió a dalt de la bike, té una component severa, com ho és que mai iniciem una picada de pedra que no tinguem intenció de portar a terme, després les circumstàncies poden canviar-ho tot, però d'entrada el pensament, el primer pensament d'avui encara ara està fent el seus primers metres per ser, mtb, mtb, mtb.

La crònica de la SSEC de demà matí ja la tinc a punt, una Surly la motivadora de la crònica, aquest cop primer imatge, per després fer la crònica. 

Dies de SSEC.

Fa uns dies que els pulsòmetres tornen a marcar el ritme, i també que les pendents cada certs dies, ara sí,a ra també, sempre per sobre dels 300m. + cada deu quilòmetres.

To SOLO

És que és a on som, la SSEC ens ha dit a on som.

I he de dir un mot que defineix aquest to, SENSACIONAL. 

Portem una pila i mitja de dies exprimint conceptes, sempre a The Great Escape MTB, pel què fa al Blog, intentant perfilar en la línia del MTB, dic intentant perquè mai hi ha una línia perfectament definida que separi  el món Single Speed, del dia a dia de casa. Clar que, costa per a mi marcar una separació contundent, la meva bike molts dies reposa al costat de la Vicious, i aquesta ho fa al seu Mirador, coincidentment des de la meva taula de treball, veig les dues joies, costa separar, costa.

Moltes propostes d'equipaments als darrers anys, no masses, per decidir  hi ha vegades que a la primera ho tens clar, d'altres necessites de veure més opcions, Assos, Sportful, Endura, Gore, entre moltes, i ara per ara Pearl Izumi va fent el camí més ferm, no absolut, sí  predominant.

Avui. 

La darrera vegada que vaig fer aquest camí, el vaig fer de baixada, venint de Sant Celoni, d'això en fa més de deu anys, i la sensació va ser al seu dia, de ser a un lloc desconegut, desorientat d'on érem. Ara passats els anys, és a on visc, vull dir que és a centenars de metres de les zones per on surto de darrera de casa.

Les sensacions a dalt de la bike, bé, inicialment les mateixes de les darreres sortides, abans d'aquesta breu aturada d'una setmana, molt bones, i sempre des de la darrera millora a la bike, que hauria de baixar una, o dues, o tres dents del pinyó que ara porto, però hi ho dic en contundència, no serà, no serà pel fet què no és no és ara el moment adequat, i per què no?

Les dues bikes han de posar fil a l'agulla a, líquid  NoTubes segellant a les rodes per precaució, i les pastilles de fre de la Spot Brand s'han de revisar, perquè de ser necessari un canvi, aquest sí serà, revisar també l'estat dels discs, perquè si cal substituir, ara és el moment, de la meva, les pastilles són noves, metàl·liques, i fan una fressa quan freno baixant que fins i tot de fer una ruta llarga, el mal de cap seria qui vindria a fer acte de presència tot seguit, per aquest motiu he de desmuntar pastilles, netejar-les i fer el mateix amb els discs, l'estat dels meus discs correcte, no diré perfectes, però quasi.

Pneumàtics lluny de quedar esmicolats, però visiblement desgastats, això és bo, això és bo.

Pedals, els de la meva bike han de passar pel túnel de greix, ja se sap són uns Crank Brothers, si vols respectar els eixos, cal fer sovint aquest manteniment, els Ti de la Longboard fa res que han passat per un sever manteniment, i ara van de 10/10, la propera revisió ja serà de Kit complert de juntes i coixinets, penso si anar a per eixos de titani nous, veurem.

Els Shimano XTR queden aturats, van venir fa uns mesos, i són a on han de ser, al racó per si de cas.

La resta quedarà com està, des del Roc 2012 que havia de passar a ONZA 29er, però aquest pas es va quedar a la YBB. Ara ja quedarà per a properes propostes, no dins d'un futur proper, en cap cas.

Els equipaments Freedom comencen a treure fum, molt, són com bé diu el meu amic de Sant Celoni, com gossos de caça, que han de sortir cada setmana, els nostres no han rodat des d'Itàlia crec recordar des de la SSIT2012, així que hi ha neguit, hi ha neguit, abans però han de passar per la secció de remodelació, pel fet que són uns equipaments d'un període, d'una etapa, i com tot aquest, aquesta  també és viu, viva, que evoluciona cada dia, i per tant han de fer el mateix, el mateix. Demà hi posarem també fil a l'agulla, tenim molt fil, i tenim suficients agulles.

Els cascs nous, els Terron de Cratoni, ja fa unes setmanes que roden, fa uns mesos, crec recordar que van venir a casa, i ara des de fa unes setmanes són qui guarden les nostres idees mentre rodem. 

Culots, ja d'estiu, manegots, també, guants també, mitjons d'estiu, tèrmiques el mateix, d'aquestes Rapha qui més sender fa amb mi, i les Lite perquè han de ser-hi, tot i que van, no sé si faran.

Bé, deu ser que avui el tema repàs és l'assignatura a fer, de ben segur, de ben segur, després d'aquest vaig a preparar la crònica de la SSEC de demà matí.

Dies de SOLO. 

Passant entre Dracs de 29er

I a on la meva persecució no es va aturar aquí.

Mirades furtives als dos Dracs de 29er, no et diré que no, no et diré que no.

Dies de SSEC2013 de Sant Gregori.

Definitivament?

No, encara no, però d'entrada no és una Turner.



MTB, MTB, MTB.

A punt per dinar

Un matí de test de grans cites.

Dies de SSEC.