Hauré de dir
"o sí". Aquest és millor títol,
"Fer no és intentar, o sí", és necessari haver de fer quebrar els pilars?, jo crec que no, perquè no està bé.
"Fer no és intentar", fa referència a que fa uns dies un pensament de somni, a un moment de somni, vaig dir, millor dit, vaig dir-me,
"fer no és intentar", dins d'un to sempre de bones sensacions, les millors sensacions. Utilitzar aquest títol, el motiu va ser, per recordar-me la bona sensació al seu dia en venir-me al cap aquesta frase, i llegint el text d'aquesta intervenció la de
"fer no és intentar", queda clar que el títol aquest cop no té relació evident amb l'exposició, i tant que no.
Ara passats els dies, pocs, molt pocs, reedito aquest pensament i únicament li veig connotacions positives, en cap cas negatives, però també entenc que pels picapedrers, els que sí piquen pedra cada dia, un grup concret, als que fa temps que són a les profunditats, molt temps, crec que jo no en conec cap però, clar llegir,
"fer no és intentar", pot semblar un títol agosarat, en cap cas, clar que jo d'aquest darrer grup no en conec cap, crec.
La frase esmentada m'agrada, quant cops no he sortit a rodar i no he prestat atenció a fer zones tècniques, i passats els mesos per no haver-ho fet, al Roc ha estat un petit infern? i com aquestes no finalitzaria la llista.
Avui, ahir han estat dos dies de MTB, per diferents motius, ahir per la visita a BO, avui per les converses, entre elles, amb en Colorado, totes elles de bikes, bikes i més bikes.
Però per diferents motius aquesta frase,
"fer no és intentar", m'ha quedat en aquesta ocasió més present que en d'altres. De fet no sé perquè, pel què veig, serà decisiva en el meu esdevenir, a curt, mig i llarg termini, el com i el perquè no cal ara aprofundir-hi, però com ara, tornarà a ser crec motiu de posteriors reflexions per part meva, no sé si obligadament a aquest espai, sí de ben segur fora d'ell. Per sort aquestes, les reflexions, com en aquesta ocasió les faig jo sol, no sempre és així, però sí en aquest cas.
Molts cops, com a la guerra de Cuba, a on els americans i van entrar auto enfonsant el Maine, el fi pot justificar els medis, finalment els hi va costar, encara avui molt car.
Dies de MTB, com ahir, com avui, com demà, espero, a on l'arribada de la Vicious, és, va ser, i no sé si serà, determinant, i tant.
Ahir va ser un dia que va representar un canvi, un canvi molt important, per quatre motius per a mi molt significatius, que no sé si positius, són moltes les entrebancades i moltes les remuntades pensant que
"ara sí", res que tots el que llegim aquestes paraules no coneguem, moltes bikes, totes al seu dia de somni, i tant. Un d'entre el quatre va venir motivat perquè accidentalment, i d'això en dono fe, em van enfonsar totalment la popa. Però tot té el seu què, en enfonsar-se la popa, ara fa un any ben tocat van enfonsar-me la proa, però en aquesta ocasió en enfonsar-se la popa vaig córrer a enfilar-me a la proa, a l'inrevés de fa un any, i des d'aquesta quina visió de l'horitzó més curiosa, que curiosa. De fet fa uns mesos, no molts que entra aigua per la proa, un any i un xic més, i això fa que una bona via d'aigua a la popa et tregui de tots els dubtes, renoi quina visió més nítida. El futur més proper s'escriu amb SS, el de després no ho sé, el de més enllà intueixo com serà, però millor espero a d'aquí unes hores i així no caldrà d'entrada pensar en aquest futur més recent.
Fa uns minuts conversa amb en Jordi, bikes, bikes, i més bikes. A totes les converses des d'ahir, podreu dir,
"home des d'ahir és res", error en el meu dia a dia de MTB, que no de feina, aquest darrer és molt pausat que no curt, el de MTB és d'una intensitat sensacional, fet que fa que la conversa estrella de les darreres hores sigui
Pivot 5.7, sí, sí com sona, i avui des de l'hora de dinar, no sé massa bé perquè la mateixa però de carboni. I d'aquí a uns minuts no sé que serà, però que serà segur, i tant.
Ahir creia que com molt bé em deia l'avia dels meus divuit tocats als trenta tocats,
"qui fa tot el que pot, no està obligat a més", avui encara més, no a tothom els hi va bé aquesta frase, avui a aquest espai, afirmació meva aquesta que és una frase per a picapedrers, que cada dia piquen pedra, que no cal dir-ho, perquè
"se le supone".
MTB, MTB, MTB.
Ara fa uns minuts en Colorado em pregunta pel WA,
"Nomad o Cove?", minuts després en conversa,
"una del teu color, una Cove del teu color". Decididament una jornada memorable, emocionant, mtb, mtb, mtb.
Tinc sis Rosites a punt a 5ºC.
La darrera opció amb en Colorado, avui.
Intense
The Carbide.
