Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de maig 15, 2010

90%90.

Ara ja fa mesos que rodo amb la Vicious The Motivator SS i cada dia que surto ho faig amb ella, no amb la Superlight.


Sempre, durant aquest temps des de l'arribada de la Vicious, la Superlight ha quedat aparcada, és la realitat, quan ho escric em sembla impossible. Que una bike que m'ha anat tant i tant bé, ara després de rodar dia sí dia també amb la Vicious i agafar un sol dia la Superlight, i tenir la sensació de que és un flam, però un flam.

És que em fa mal el cor afirmar "és un flam", és una severa contradicció. Perquè és desconcertant que una bike, la Santa Cruz Superlight construïda per a ser utilitzada per a mans expertes, proposada al mercat erroneament per a principiants però, i que jo ara la trobi molt menys eficient pujant, em deixa bocabadat.


Les dobles, la majoria "crec", estant pensades per escalar anant el 90% del temps assentats i per aquest motiu els sistemes de suspensió estan fets per optimitzar el seu rendiment pujant en aquesta posició, assentats.

Ara amb la SS, el 90% de la sortida vaig dret, fet que fa que és rar tenir molèsties lumbars, però el fet és que quan passo a la doble, hi he anat un sol dia, o dos, des del dia 1 de gener, dret puc anar-hi uns minuts, per compensar la musculatura, creia fins i tot que havia aconseguit la posició perfecte per atacar dret les pujades llargues o intermitents de Girona. Fins i tot la sensació era de que la bike no es movia gens, amb aquesta darrera, amb la doble, els dolors lumbars rodant assentat són presents després dels primers vint minuts i si vull compensar rodant una estona llarga dret, tinc la sensació que la bike és mou, fins el punt de tornar a rodar assentat i per tant afavorint el dolor lumbar.


Però quan rodes amb freqüència, vas perfilant cada cop més les teves necessitats, vas definint detall a detall la teva bike. Aquest és un procés que costa de tancar.

Ho dic pel fet de que l'arribada a casa de la SS obre moltes portes a qüestionar aspectes que ja tenia clarament definits.

El primer és que jo soc biker de doble suspensió, en cap cas de semi rígida i ja no et dic de rígida, fet que fa que a data d'avui pensi encara amb clau de doble, però que curiosament amb la bike que estic sortint és amb una rígida, 29" i SS. Vull dir que no m'importa entrar en una contradicció amb el tema de bikes, si aquesta funciona. Per això tinc una 29" i SS, perquè em funciona, però això implica en el meu cas fer una comparació directa i crua de les diferències que experimento entre la rígida, 29", SS i la doble, 26" i 2x9. I em desconcerta a aquestes alçades que segueixi rodant únicament amb la SS.

L'única explicació que considero viable avui, és que em cal esperar més temps per treure conclusions, bé conclusions ja en trec ara, però vull dir conclusions definitives.

Un fet és un fet i aquest és que ara fa dos dies vaig començar a desmuntar la Superlight, ara ja no té rodes ni el porta bidó Chris King.

Que com a criteri tingui clar que entra com a possibilitat desmuntar components de la millor bike que he tingut mai, em deixa aturat. De fet no és cert, no és una possibilitat, és un fet, no té rodes ni porta bidó.

El raonament per fer-ho ha estat que una bike que no utilitzo i uns components d'aquesta que necessito, fa que tot seguit procedeixi a desmuntar la Superlight.

Què implicarà això, no ho sé. De fet no oblidem que dins d'una funda de bike hi ha encara la Yeti ASR-SL 2009, impecable. De fet cada dia que veig la del meu germà, clavada que la meva però 2008, penso "la podria tornar a muntar", però no ho faig.


Vaig estar a punt fa uns mesos, quan vaig procedir a comprar tots els components per a fer-ho, bieles i desviador Shimano XTR03/07, tija Thomson Materpiece, potència FSA OS99 110 mm. 6º, Grip Shift i canvi Sram X.O, pedals Crank Brothers Egg Beater SL, pneumàtics Maxxis Larsen TT i Monorail Tubeless, manillar recte FSA SLK 600 mm. que amb els components que ja tenia, com són les rodes i els pinyons Shimano XTR07/03, cadena Shimano Deore, seient SLR 135, frens Magura Marta 160 mm. punys Pedros, direcció Ritchey WCS, i el joc de forquilles, Reba, la groga i la Fox Float RLC de 140 mm. passada a 120 mm. hauria estat el retorn de la Yeti, però un cop ho vaig tenir tot, vaig muntar la Yeti ARC de la Betty.

dijous, de maig 13, 2010

Causeway Coast Ride 70km



Breakfast for the journey ahead. Scrambled eggs, Pork Sausages, Ham and Toast.


Portstewart Beach above the start of the coastal ride. The weather was cloudy with sunny spells. A cold north head wind on the journey out. The route starts on a coastal path and soon turns to a single track that leads along the side of Portstewart golf course.
Portrush Whiterocks beach above. The route now was on the road for a section. The roads follow the coast along the cliff tops passing the famous Dunluce Castle below.


The road leads to Portballintray a small fishing village seen below. Shortly after the village the route changes to single track cliff path. High sea cliffs with many coves and headlands.


The world famous Giants Causeway below is next on the journey. The high sea cliffs tower over the world heritage site. This part of the journey is all single track climbing and descending. Snaking through the ports and coves a great part of the journey.




The problem with this path is the land is grazing land for Sheep and Cows. The fences have steps I think I counted 12 before I got bored.Whitepark bay is another very nice beach on the route. In the distance you can see Rathlin Island a small Island with only around 100 people currently living on the Island.
Another view of whitepark bay looking back towards Portbradden. Portbradden is home to Irelands smallest Church.
On the coastal trail you pass through a cave. This leads to Portbradden harbour a small fishing harbour with only one or two boats.
Portbradden Harbour from above.


Larrybane headland white rocky cliffs that lead to Carrick a Rede Rope Bridge.

The turning point and half of the journey finished. Carrick A Rede Rope bridge was first installed by the salmon fisher men to get to the best fishing point on the small island. Now the bridge remains mainly as a tourist attraction. The distance at this point was 38.69km
Time for lunch before the same journey home. The way home was a lot faster even though I was more tired. No camera stops and the wind had settled down.


As I arrived home the distance was 70.34km
A great ride on some of Irelands most beautiful scenary.


dimecres, de maig 12, 2010

BWC

Si, si, ...., ja se que vaig prometre que no ho tornaria a fer, .... però es que no m'he pogut aguantar. Espero que us agradi.

dimarts, de maig 11, 2010

Lapierre X-Control 410: set-up FPS2



Amic SantaFe, per al·lusions, això va per a tu:
Per fer un bon "setting" a la suspensió del darrera de la Lapierre X-Control tan faci'l com que seguim les instruccions del Manual d'utilització d'usuari.

Copio i engan-xo textual:
"El sistema FPS (Full Power Suspensión), ha sido basado sobre una posición de equilibrio, es necesario efectuar un reglaje de la presn en el amortiguador trasero con el fin de obtener un redimiento óptimo. Para ello, las bicicletas FPS2 disponen de un indicador de reglaje sobre el brazo trasero.
Pasos a seguir : 1. Sentado sobre la bicicleta, pies sobre los pedales y manos sobre el manillar, (apoyarse ligeramente en un muro por medio del codo facilita la operación). 2. Una vez en equilibrio, debe hacer coincidir el indicador con la posición de equilibrio. Para esto, dos posibilidades, : - Si su indicador esta situado entre las posiciones « zéro » y « min », hace falta disminuir la presión. - Si su indicador esta situado entre « zéro » y « max », hace falta aumentar la presión. Para ello se recomienda una bomba alta presión . ¡Atención! : no sobrepasar 200 PSI o 14 bares máximo y no introducir impurezas a lo largo del reglaje. Para finalizar el reglaje, puede brincar sobre el sillín y comprobar la posición de descanso o controlar rodando sobre llano que el indicador este bien frente al « zéro .» "

Lo de "se recomienda una bomba alta presion" no sols es recomana sino que es absolutament imprescindible que sigui aixi o podríem malmetre l'amortidor, prohibits compressors i/o altres invents, també m'ha fet molta gracia això de "brincar sobre el sillin".

De fet jo quan vull fer una bona posta a punt de suspensions me'n vaig sol a una zona trialera amb la bomba d'alta pressió a la motxilla i faig diferents proves de pressions fins que trobo el "meu tacte" (per exemple: la meva crònica del passat dijous 1 d'abril).



I per entendre una mica millor el funcionament tan eficaç d'aquest sistema:

http://www.cyclesuperstore.ie/shop/pc/viewContent.asp?idpage=75


Com mes coneixem el nostre Drac, mes gaudim d'ell.

Race Across The Sky

Dear Genets, I know we already shared this awesome video, but here it´s again, just to remind us how great it´s our MTB !!!!



From SC, Xavi Paricio

dilluns, de maig 10, 2010

Lapierre x-control 410 el estreno











Llego mi esperada Lapierre X-control 410,cuando la baje del coche y me di una pequeña vuelta por el parking ya tuve buenas sensaciones, el siguiente día me di una vuelta cerca de casa y comprobé que las sensaciones del día anterior se multiplicaban incluso sin poner las presiones adecuadas la bike no contaminaba mi pedaleo, subía y bajaba escalones y absorbía muy bien los impactos. Pero por fin llego el sábado, habíamos quedado el trío de siempre Esteve, Jonny (mi hijo) y yo para ir a estrenar la bike al Valles, zona Granollers hasta el Fígaro, una salida de unos 40km, 600m desnivel + que nos organizaba unos bikeros del Club Tándem de Granollers, en total 7 bikers y 2 bikeras, el trato excelente, la zona impresionante, agua por todos los orificios de la montaña casi toda la ruta por corriols o pista estrecha, mucho rato cerca del río Congost incluso tuvimos que vadearlo en algún momento. Lo dicho todo perfecto, pero a lo que íbamos la bike MI BIKE perfecta en todos los sentidos, subir sube perfecta no contamina nada el pedaleo, el tema cambio el esperado para una transmisión toda XT como la que me montara Lagranevasio en su día en mi Scott G-zero y que tan buen resultado me ha dado, donde más disfrute por eso fue en las bajadas, madre mía! hacía mucho tiempo que no me lo pasaba también bajando, me daba una seguridad bestial lo absorbía todo piedras, rocas, raíces, y eso que no bajábamos parados, también decir que el terreno estaba ideal para practicar el mtb, a los neumáticos unos Continental Race King UST 2.2 les doy un aprobado alto, rodaban muy bien y tenían buen agarre en subidas técnicas con raíces muy húmedas. De la horquilla Fox 32FRL FIT 120 decir que ya me sorprendió incluso sin estar tarada para mi peso, que no es peso pluma. A mitad de salida le di algo más de presión y la puse un poco más rebotona y creo que su funcionamiento todavía mejoro más, seguiré robando hasta que la deje a mi gusto, espero coincidir un día con Tr@il para que me enseñe a graduar dicha horquilla y el amortiguador que supongo que el domina este tema mucho más que yo. Al finalizar la ruta en la cual todo el mundo elogio mi bike, (esto no me había pasado nunca) fuera del ámbito de Lagranevasio y familia. Esteve me propuso ir a hacer el día siguiente la I Transcorredor en Dosrrios, no me pude negar tenía muchas ganas de pedalear y de seguir probando la Bike así que llamamos a organizador para preguntar si quedan plazas para inscribirnos, y así lo hicimos el domingo nos levantamos temprano para ir a la pedalada, una pedalada muy dura para nuestro nivel pero en la cual nos lo pasamos muy bien, incluso pude verificar que las sensaciones con la nueva Lapierre del día anterior no habían sido casuales. También tengo que remarcar que en esta pedalada llevaba al enemigo al lado y yo sin darme cuenta, lo que os digo mi hijo, si, sí ese que hace algo más de 13 años vi nacer me llevo durante algo más de 20 min. al limite, el niño se ha cargado mi monarquía de un plumazo ahora es una dictadura en la cual el dictador es el, yo por si acaso me pongo a entrenar mañana mismo. Bueno Biker@s os unas pongo unas fotos de mi nueva montura y ya os iré informando de como nos vamos adaptando mutuamente.Saludos para todos.Santafé.

diumenge, de maig 09, 2010

Vimeners 2010.

És a on ens em dirigit aquest matí.

Avui sortida de matí, únicament pel matí.

Cinc genets, amb dues dobles, una semi rígida, una rígida, de 26", i la meva rígida, SS i 29".

Un bon esmorzar després dels vuit primers quilòmetres, a Gualba de Dalt, per facilitar poder rodar durant tot el matí sense aturades. I així ha estat, un entrepà de fuet, una cola i un cafè amb llet, 1 litre d'aigua durant la ruta, i barretes energètiques cada 45', cap.

La sortida a les vuit del matí, l'arribada a l'úna tocades. La distància per sobre dels 45 Km. el desnivell +, per sobre dels 1.200 m.

De Gualba de pet a Riells, passant propers a les mines de l'Aimar, com puja, i de Riells sense pauses directes a escalar fins a Santa Fe per Vimeners. Així de senzill i de decidits. Com m'ha costat superar els trams més costeruts del 26%, de fet he patit després dels Corrals, però més encara després de Vimeners.

Hem tornat a posar dreta la senyalització, Riells-Abúcies- Santa Fe a la cruïlla per sobre de Vimeners, que cada cop que passem és a terra descansant.

El dia perfecte per rodar, un sol preciós amb uns núvols intermitents gens amenaçadors.

M'he desgastat i molt pujant en aquesta sortida, on hem gaudit d'una jornada humida, pel fet de que el Montseny tot ell era un doll d'aigua, una explosió efervescent d'aigua, per tant de vegetació emergent, quins colors, quina varietat de terrenys, pedregós, sauló esmicolat, compactat, zones plenes de fang on he submergit les Sidi, zones amb estores de fulles seques, tot una escena improvisada per a nosaltres, programada estacionalment pel Montseny.

Un recorregut de somni, que ha fet que la jornada tingués el to càlid més preciat.

Les bikes totes perfectes, unes més que d'altres, però sense incidències.

Equipats de primavera i on el Paclite ha estat necessari durant uns minuts i prou. Eines les de sempre.

La tornada des de Santa Fe, passant per Can Perepoc, una baixada memorable, ràpida, vertical, del 27%.

Sempre veient la neu, en cap cas patint-la com a la imatge de la darrera aventura al Montseny.


Ara ja fins la propera sortida, podria ser demà, si el temps així ho disposa.

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de maig 08, 2010

Helmet Cam

Dear Genets,

I was requested some time ago to give you some advice regarding helmet cams, as some of you know, I have a VIO POV 1.0 which I have to say, works really well. We know other people wearing other cams, but as this technology quickly evolves, I wanted to share with you what I really think are right now the best two options in the market

1. VIO POV 1.5

This is an update of the one I already have, so they upgraded even if it's not a really new cam. One of the main improvements is that cames with a shorter cam, and new mounting devices, also some improvements regarding the output sizes options and the record cards.

My experience with this cam have been great, nice footage, and the possibility to review what you are doing on the same moment due to the small screen. The bad side, is that you need to wear this unit on the backpack, while with other cameras you only need the cam itself.

Attached the link to the official website

http://www.vio-pov.com/products/pov_15.php

2. GoPro HD Hero

New version of one of the helmet cam best sellers, this release is comming with a new HD version, so it's the first High Definition helmet cam on the market. This one is still keeping one of the best options, the 170 degree wide angle, which gave to the footage a especial effect, but helps a lot to capture all that happen around the cam.

For me, the only contra on this cam, it's the size, so too big to carry on top of the helmet if you are a "trail" rider.

Attached a lin to the official website

http://www.goprocamera.com/index.php?area=2&productid=29

Both options are good ones, and the final decission it's more a kind of personal approach, but I'm sure the final price will help, and on this case the GoPro it's unbeatable

VIO POV 1.5: $ 529.95
GoPro HD Hero: $ 299.00

Both prices from Helmer Camera Central

http://shop.helmetcameracentral.com/all-helmet-cameras/activity/motocrossatv/

From SC, Xavi Paricio

Avui com ahir.


Sortida dels mateixos genets, per la mateixa zona, però diferent carena.

Inici escalador, dur, exigent, fins a carenar, una pujada d'uns vuit quilòmetres, amb un pujador on avui he posat peu, demà no ho sé i posteriorment una baixada en forma de "S" entre vinyes, senzillament única, terreny de sauló minat de rocs afilats, per seguidament rodar per tobogans dels que et fan rodar cada cop més ràpid, trams on l'aigua era abundant i creuar aquestes zones humides ha estat un plus al to 100% XC.

Darreres baixades entre corriols de dos pams, plens d'arrels humides, descens fet a molta velocitat fins arribar al punt de sortida.

Mentre escalàvem un grup d'avions propulsats a reacció en formació ens feien d'escoltes. Unes bales molt però que molt ràpides, més que el so, de ben segur, menys que nosaltres però.

El terreny perfecte, jo diria que fins i tot, immillorable. Jo anava un xic baix de pressió de pneumàtics però no he inflat i en els tram de revols més ràpids mai han flexat.

Quines sensacions més bones, quina ruta més ben seleccionada per l'amfitrió, sensacions de pur MTB.

Simpatia, més simpatia i més simpatia, que més és pot demanar, bé sí, si a més la ruta és sensacional com ahir, això fa que siguem molt propers a tocar el cel, com deia en Colorado a la sortida de Calella, "el cel ha de ser així, si no quin sentit tindria"...

A diferència d'ahir tot i no fer calor, tampoc hem passat fred, en cap cas.

Les bikes de 10/10, eines les de sempre, equipats de primavera, en aquesta ocasió sense Paclite com ha opció, aigua un quart de bidó de 750 ml. barretes cada 45', cap.


Han estat menys de 20 km. i menys de 1.000 m. de desnivell +.

Una tarda de bike per recordar.

divendres, de maig 07, 2010

Nou camí (II)

Perdoneu però volia afegir un comentari a la meva entrada d'ahir però el blog no hem deixa dons es massa llarga així que la fico com nova entrada. Us prometo que no ho tornaré a fer.


Crec que aquestes bicicletes nomes tenen un problema: que si en proves una, el temps que passa fins que te la compres i la tens a les teves mans pot ser una autentica tortura. En el meu cas no vaig fer aquest pas: la vaig comprar sense provar-la i no m'he arrepenteixo gens d'haver-ho fet així dons quan la vaig fer servir per primera vegada m'hi he quedat completament enganxat: nomes busco excuses per ferla servir.

Us explico una mica com he arribat a aquest punt. Fa temps (un any o mes) navegant per Internet i mirant temes de bicicletes vaig caure en alguna web que parlava d'aquestes bicicletes i vaig començar a mirar fabricants i altres webs relacionades. Allí vaig descobrir que a mes d'anar per ciutat, que era per lo que jo hem pensava que nomes servien aquestes bicicletes, la gent les feia servir per fer un altre munt de coses: viatges de molts i molts kilòmetres, petits passejos per el camp, passejos per ciutats, us en desplaçaments urbans, commuting, …

Vaig seguir mirant i aprenent mes sobre el tema i vaig veure que realment eren unes bicicletes molt polivalents a la vegada que amb molta tecnologia i fiabilitat (molta mes que la que desprenen en la seva primera imatge). Lo primer que hem vaig imaginar va ser fer un viatge per França, fent servir la bicicleta i el transport public, tant de trens com autocars. Que us tinc que explicar de la sensació de llibertat que et deu donar fer un viatge així però que a mes el pots combinar amb la facilitat de combinar-ho amb el transport public i sempre amb la teva bicicleta al damunt.

El tema va quedar una mica aparcat però ja tenia molta informació. Fa uns dies vaig començar a pensar en la possibilitat de que els nens es desplacin al col·legi en aquestes bicicletes i així ja van agafant l'esperit de llibertat e independència que els hi proporcionaria (i es van introduint en els transports del futur: bicicleta, tren, avio) per lo que vaig tornar a reprendre el contacte amb aquest mon. A mes hem van tornar a venir al cap els pensaments sobre el viatge per França amb tota la família, cada un equipat amb una plegable i amb un remolc.

Començant a buscar una primera bicicleta vaig tornar a remirar i a informar-me de nou. De les que mes m'agradava hi ha les Dahon, les Brompton i les Airnimal. Totes son bones però cada una es millor per certes coses. Per exemple, la Brompton es la que es plega mes ràpid i ocupa menys lloc (ciutat i commuting). Les Airnimal tenen roda mes grossa i prestacions mes esportives (cicloturisme i viatges). Les Dahon tenen models per a tot i el preu es el millor.

Per feina hem tinc que desplaçar algun que altre dia al despatx de Barcelona, així que vaig afegir a la llista de possibilitats el fer-la servir per anar amb tren i desplaçar-me amb ella. Per tot això la decisió va caure sobre una Brompton. Tal com vaig dir, la meva idea serà tenir altres marques i així poder agafar la millor en cada cas però tenint-ne una per cada membre de la família per així poder fer el somniat viatge.

Ahir la vaig tenir per primera vegada a les meves mans. Una altre possibilitat que he descobert es el portar-la sempre al maleter del cotxe. Per exemple, ahir vaig tenir que anar per feina tot el dia a Granollers. Jo no conec Granollers dons sempre que hi he anat a estat per qüestions de treball. Peró ahir va ser diferent: al mig dia vaig obrir el maleter i vaig desplegar la Brompton i hem vaig gratificar amb un petit passeig per el centre de Granollers. No us puc descriure la sensació de llibertat que vaig experimentar al sentir-me lliure com un ocell i descobrint el centre d'aquesta ciutat.

En un altre aspecte de coses i sempre des de la meva situació de aprenent es que les sensacions d'alt de la bicicleta son molt bones. Les rodes acceleren molt ràpid, la posició de conducció es perfecte: vas quasi vertical. Pots pedalar molt a poc a poc o pegar-hi molta canya (el meu model te 3 marxes dins del buje de darrera), pots pujar perfectament desnivells i pujades fortes, els frens son correctes, es molt rígida i no flexa gens, en fi, tot molt be. El plegat i desplegat, jo que hem pensava que hem costaria, es super ràpid i això que hem falta experiència.

Un cosa ha tenir en conta es que no tens que pensar que no vas amb una mtb: no frena ni de lluny com aquestes amb lo que tens que controlar sempre la velocitat ja que vas en un entorn on les sorpreses poden ser continues; no pots pensar en saltar o pujar esglaons, aceres o petits desnivells que trobis: sempre tens que anar per pla; al tan-to amb les superfícies mullades: rellisquen que no vegis i sobre tot al tan-to amb els llocs on hi ha obres: evitar-los. Una cosa bona es que sempre et queda el recurs de baixar de la bicicleta i anar a peu.

Espero haver donat una mica de llum sobre la meva decisió i ja us dic que es tot molt nou però ja us aniré informant.

Records,

Wet Wet Wet!!!

Weather seems to be the topic for May! Just to show you how wet it can get in Ireland here is the Irish DH championship Rnd 3. http://www.pinkbike.com/video/136638/ Rain Rain and more Rain made the trail into a mud slide in places. The video includes the Chainreaction Cycles team. They are over testing bikes and took the team to Race in this round as Preparation for Fortwilliam next month.
I was at the factory last night and got to see the bikes before they were loaded onto the Vans.

dijous, de maig 06, 2010

Getting into the Mountains

All Mountain bike! Well its proving to be just that. The bike has been handling anything I've thrown at it with ease. The bike is handling the conditions better than me. I took it for a real open mountain adventure at the weekend. (Storm Clouds over Belfast)

Through the mountains over roads onto single track and finished with a DH trail. Next time I will start with the DH trail as it was tricky on tired legs. Clipless pedals have made me nervous at times. I get times when I think should I go back to Flats. I will keep trying and hopefully the more I ride the more I get use to them.

New helmet time also as mine has got to old. Giro Athlon. Nice big air vents for the warmer months. (In reality in this country the vents are for the rain to run off it easier)

Entre núvols.


Avui a la tarda sortida rodadora, divertida, diferent pel fet de que el temps ha estat gris, molt gris.

Hem sortit per la carena, amb la vista de la costa a la dreta, també d'una Barcelona tapada per un sostre natural, fosc, tenebrós, que segurament també ens tapava a nosaltres.

Ha estat una sortida més i ens cal sortir per poder gaudir, si decidim confirmar la participació, del Cabrerès 2010.

No hem sortit sols, hem coincidit amb molts bikers, que com nosaltres tot i el temps que feia, han decidit sortir i que no puc assegurar però que penso que també han pogut arribar secs a casa.

Sortir amb bikers de la zona per on rodes, té moltes compensacions, entre d'altres, que sempre aprens coses noves, avui també ha estat així.

Històries de famílies terratinents, històries de masies i el més important, el privilegi de ser tractats amb molta però que molta deferència.

Tota la ruta ha estat un parlar i parlar de temes interessants, no per importants que també, si no per atractius.

Les bikes de 10/10, aigua menys de mig bidó, barretes energètiques cada 45' cap, eines, les de sempre, equipats, de primavera i mira que el Montseny és blanc, però blanc polar, que ha fet que la tornada propera a les nou de la nit tingués el to gelat d'un fred contundent, que ha provocat que la Betty arribés a casa equipada amb el Paclite, jo no i per aquest motiu el fred m'ha deixat ben servit.

Quin dia més curiós, quina jornada més treballada per poder rodar durant la tarda.

He de dir que penso que ja som a recta final per poder rodar al Cabrerès, dues setmanes tocades i ja hi serem.

El Cabrerès no és un repte, tampoc una cursa, per a nosaltres és una festa del MTB, un clàssic.

Avui menys de 20 Km. menys de 800 m. de desnivell +.

MTB, MTB, MTB.

Nou camí

Bon dia nois. Ja se que hem tractareu una mica de heretge ja que lo que explico no te a veure amb MTB però si que te a veure amb la B de bikes.

Al final, ahir hem vaig decidir a investigar de forma practica les possibilitats de les bicicletes plegables i us presento a la escollida: una Brompton M3L.

Portava ja uns dies mirant i mirant i pensant en tot lo que es deu poder arribar a fer amb aquest tipus de bicicletes i al final hem vaig decidir. Hi havia altres alternatives però aquesta es la que es plega mes ràpid i queda mes petita.

Aniré experimentant i si la prova es positiva, a casa en vindran unes quantes mes de bicicletes plegables, encara que poder no seran totes iguals.

Ja us informaré. Ah, i això no vol dir que ja no pensi amb la Ibis. Simplement crec que es poden complementar.







Records,

Lapierre x-control 410

Hola a todos, hoy es un Gran día para mi, desde hoy, perdón, ayer soy propietario de una Lapierre x-control 410, si una igualita a la de Tr@il, todavía no la he podido probar solo una pequeña vuelta por el parking, pero ya me ha llenado de placer, ahora solo tengo ganas de salir, salir y salir, espero poder coger el ritmo suficiente con esta nueva montura y coincidir con vosotros en breve haciendo una buena ruta bikera. Cuando baje de la nube en la cual me encuentro y ya halla estrenado la bike, pondré una crónica y sus correspondientes fotos.

Saludos
SANTAFE.

dimarts, de maig 04, 2010

Trencadisses i novetats










Bon dia

Com ja sabeu els components de bici son cada vegada més sofisticats , lleugers i cars, però gairebé sempre pagant el peatge d'una fiabilitat dubtosa o un funcionament i muntatge molt delicat. Una vegada més l'hi ha tocat el torn a mon germà, amb la fissura de la magnífica i cara tija Thomson Masterpiece que porta muntada a la bici de carretera. Segurament es tracta d'un grau de "torque" excessiu aplicat, però no sempre tens a mà la clau dinamomètrica adient, sobre tot modificant la posició del seient sobre la marxa, a 80 Km de casa.

I, parlant de la clau dinamomètrica, encara estic a l'espera de rebre'n una que vaig demanar a Alemania i em va sortir defectuosa (a les dues o tres apretades, es va quedar completament bloquejada com una clau fixa). Al estar en garantia l'ha vaig haver de retornar (pagant jo els ports, es clar).

En fi, i per que veieu que no tot son penes i alegrar una mica el dia trist i pluviòs, us presento els magnífics, lleugers i potents frens Formula One M1 2010. Veureu, malgrat la poca precisió de la balança de la cuina, que la diferència de pes respecte als XT 4P es notòria (200gr), sense contar els discs, però incloent la "tornillería" i els adaptadors corresponents. Cal esmentar que torno als discs de 160mm, amb lo qual estalvio uns 40-50gr, el que fa que els meus càlculs previs es compleixen amb força exactitud.

Ahir, desprès de tallar l'excés de tub i purgar els vaig muntar a la Ibis. Els ajust i centrat-ge es molt més fàcil, prescindint de les clàssiques arandel.les. Cal esmentar que les manetes tenen un aspecte molt fràgil comparat amb les Shimano, degut al seu diminut disseny, però son molt anatòmiques i de bon tacte, amb torniols torx daurats. Les pinces son mes normals i la sensació es de robustesa amb uns sobredimensionats pistons de 24mm. i una tapa daurada que em va robar el cor. Els acabats son de 10 i ara nomes cal provar-los, quan deixi de ploure. Com podeu veure els he muntat amb torniols de Titani daurats, una troballa que reforça l'estètica i l'estalvi de pes. Ja us faré la crònica aviat.

I espero que la fiabilitat i funcionament estigui al nivell dels Shimano XT 4P, que ara reposen ben guardats a la capsa dels Formula amb la seva missió sobrada ment complida en el transcurs de 10 anys i passant per 4 bicis diferents sense cap problema ni tant sols una purgada o canvi de liquid, sols els canvis de pastilles i discs.

Una abraçada a tots de'n Fliper

dissabte, de maig 01, 2010

Habilitat

http://forums.mtbr.com/showthread.php?p=6866995#post6866995

Mireu el vídeo del/de la Jeff Jones, caldrà seguir practicant i molt.

The Long Seat Post!!!!

The seat post on the bike is big very big. I understand the end of the seat post should never be above the end of the top tube. Thankfully the seat post even tho it is extended out quite a bit still sits below the top tube. See the photos below. If you still think the size isnt right let me know.

I took the seat post out so you can see where it sits in the tube. The bottom is below the Top tube so this is good yes? Thank you for point this out tho. It is always good to get Professional advice from the Catalan Masters.