MTB, MTB, MTB.
diumenge, de gener 24, 2016
dissabte, de gener 23, 2016
No serà, crec
Un Vol avui per Cap de Creus, i sí que podria ser que avui fes un Drac, i de ser, de fer-ne un primer, que ara m'he despertat a les quatre de la matinada el pensament és de fer-ne un segon, crec que el què no serà és un tercer, seguarament tampoc el segon, i veurem si el primer consolidarà, veurem.
Les temperatures ara, aquests darrers tres dies són molt suaus, i més sortint al migdia, entre 15°C i 17°C, OMG, i per avui el pronòstic és de 14°C, està prou bé.
MTB, MTB, MTB.
No estic emocionat pel nou Drac, renoi, les demores en les contestes del fabricant HM no ajuden gens a estar motivat, llàstima que l'alumini no és el material que vull avui pel meu quadre perquè una Ventana seria de justícia que estés rodant des de fa mesos pel Montalt, seria de tanta justícia que em cou.
divendres, de gener 22, 2016
48 III
Creia mentre rodava ahir equipat de tardor, no d'hivern, amb pirata Assos F1, mitjons d'hivern, Giro Privateer noves, tèrmica Gore sintètica de màniga curta, mallot de Gore també, Alp-X Windstopper Shoftshell blanc i negre, com els guants mateixa marca i model de canell curt, protector de cara als primers vint minuts, gorra Spok, casc Cratoni Terron, ulleres Limar Photocromàtiques quasi sempre únicament baixant, per aquest equipament menys dens ahir rodava amb una sensació equivocada de lleugeresa extrema, dic equivocada perquè un cop a casa la sensació va ser la d'un Vol que em va costar en conjunt de fer, no a un tram de pujada concret, no, la sortida en si mateixa un cop feta em va deixar amb aquesta sensació de, renoi.
Sí remarcar que la percepció pedalant amb les lleugeres Privateer d'estiu vers les MX140 d'hivern és de fer una pedalada amb les Giro sense fer força, fet que no es va veure reflexat amb el temps, 48' és un temps estadístic dins del gruix de la campana, és així, però per intensa aquesta sensació de lleugeresa fent el Tintorer curt crec que l'he de compartir, de comentar.
Fa uns dies que persevero, que us exposo que mentre faig els Vols sumo el gaudir de la bike, i també hi sumo una llista de bones pensades, ahir no va ser una excepció.
Un mar aturat, sense voler, un vent suau, sí tant que el mar únicament en gaudia de ser-ne acaronat, no de fer-ne moviment, un instant aquest propi de pensades memorables, OMG.
L'estiu, ara distant, tant en passat com en present sempre m'ha portat instants com el del mar ahir, pausats en aspecte, intensos en sensacions, l'hivern per ser equidistant sempre d'ell, de l'estiu gaudit i per agudir ve farcit de pensades passades de l'estiu caigut, i de pensades futures d'estius per venir.
Un Vol sense coincidències, sense incidències, amb aigua, sense beure tot i els 17ºC a la rira de Llavaneres a les 14:20, a un quart i cinc de tres per un matí dens de conceptes, d'entre els més densos en anys, fent referència a ser propers a ser interessants. El picapedrers no tenim el do dels Destructors de Murs que amb una mirada mouen muntanyes, per sort, per sort, per poder-ho fer cal també tenir un molt bon fons, no únicament un bon fons com el què tenim els humans. Sense un molt bon fons amb el do dels Destructors ens podríem fer mal, o fer-ne :-)
La bike un 10, encara apurant els discs, sí, amb ganes de decidir si fer venir el pneumàtic nou del darrera, menys urgent ara rodant amb més psi, vull dir que l'Ikon actual EXO 3C TR 2.2 a més psi menys castigat lateralment, i això fa que el seu estat es mantingui millor, roda més ràpid, també em castiga més amb els impactes, veurem, dependrà del HM, com? sí home sí, si respira positivament no vindran més recanvis per a l'Inbred, mentre que si el meu correu d'ahir de dues preguntes es difumina en el temps, tant que quan em contesta el constructor, ja no recordo quines eren les preguntes, passaré al plan B i al plan C, el B, reequipar la 26, i el C mirar de demanar una K.I S.H de 26 idèntica a la 29 que estic demanant ara, però diferenciada únicament per les mides que condiciona el fet de passar de 29 a 26, per què si és K.I.S.H passo a 26? el fons és massa dens, i diria que quasi que fins i tot proper a ser definit com a supersticiós, i no estic per compartir avui aquest entorn, perquè d'aquí volaríem directament al Far de Sant Sebastià, i d'aquí a Cap de Creus, i no cal, i no cal, el fet és que la vinguda d'equipaments per l'Inbred que ja ens portaria a entrar directament a la primavera dependrà dels propers dies de com camini a l'avui del meu HM.
MTB, MTB, MTB.
Avui descans de Vol, diria que mirant primer d'aconseguir una seqüència digna de Vols, i en segon terme, passar el dia de descans dels dilluns al divendres, per fer coincidir els Festival dels migdies dels divendres amb el dia de descans, més que res, perquè sense Vols al trenc d'alba, aleshores estaria descansant dos dies, això si aconsegueixo la seqüència de l'hivern del 2013 i del 2014, que crec recordar era potent, i que ara dubto de si estic a aquesta via, o sense veure-ho estic quan parlem de Vols dia sí dia també a la via de la darrera seqüència de Thelma i Louise :-)
He de pensar que no, he de pensar que no, oh yeaaaaah!
dijous, de gener 21, 2016
47'
Ahir millor que avui, i tant, m'agrada ara definir l'equipament dient, mateix equipament, canviant únicament el color del mallot, a la crònica de demà sobre el Vol d'avui però no serà així, avui no he sortit equipat d'hivern, ahir sí per no haver previst els 17°C a les 14:14 a la riera de Llavaneres, un equipament d'hivern dens per la temperatura que feia, OMG.
Sense menjar, amb aigua, sense beure, sense incidències, sense coincidències, amb un mar mogudet sense estar però enfadat, amb llums sense funcionar, amb manxa, amb càmara de recanvi, amb eines.
Pujant proper a Milans sense Falgueres Màgiques, millor dit, amb elles dormint per la inexistència de pluja, i per tant cada dia, a cada pas entre elles mentre descansen, j per tant sense respirar la seva Poció Màgica això fa que recordo cada vegada més instants, OMG.
Ara ja a una estona d'entrar a una nova jornada, de repòs, sí, d'un bon descans, i també de reflexió, dues Corones de Granit, una amb els cavallers de la llum, la segona, sense les Fades de la Foscor, sense la Fada Reina, hi he de donar més voltes, que no fer més Dracs, i mirar d'entendre, mirar de comprendre la mirada intensa del Destructor Independent, perquè darrera d'ells, de la seva mirada hi ha la clau pel retorn de les Fades.
MTB, MTB, MTB.
Avui he contestat breument al constructor HM, oh yeaaaaaah!
dimecres, de gener 20, 2016
48' II
Per a mi difícil baixar temps, senyal que els límits aeròbics meus són estables, perquè entre els 50 minuts i els 47' és una zona que definiria com a inamovible si parlem de temps.
Satisfet a data d'avui dels darrers cinc Vols, de fet aquesta aportació és del quart, i ja puc esmentar que el cinquè ha sigut de 47'.
L'equipament com a les darreres sortides idèntic, i com a les darreres sortides únicament diferents els colors dels mallots. Aquest darrer avui per avui funcionant molt bé, des de l'arribada dels mallots Alp-X Windstopper Shotshell que les Xenon AS 2.0 no surten, quan la pluja vingui ja en parlarem, ja en parlarem, i si les temperatures baixen dels 15°C a la riera de Llavaneres a les 14:43, aleshores les Alp-X amb una bona tèrmica tindran la seva oportunitat, fins i tot si la pluja és lleugera.
Ja van cinc sortides, totes amb aigua sense beure, totes sense passat fred, certament, certament, gener, i sense passar fred, OMG.
Ahir vaig utilitzar les eines, per pujar la tija desconec perquè baixava sola, però girant la brida 180° he aconseguit posar-hi remei, ja no baixa, i per tant he fet un bon pas, un bon pas.
Que bé anar saturat de cròniques de Vols, és literalment sensacional, però sensacional, per tot. Bones pensades, bons Vols, bons Dracs, què puc dir fora de que duri, que duri, i seguint en aquest tram demà miraré de repetir, el 6è estaria bé.
MTB, MTB, MTB.
Miraré de concretar la bike HM demà, ganes de fer-ho crec que sí, demà es veurà.
48'
I d'aquí ara per ara ja no baixaré. Ahir mateix perquè aquest Vol fa referència a dilluns, vaig repetir aquest temps de 48', sempre rodant dins de la zona aeròbica sí, sense anar en cap cas rodant tranquil, és més, fent una baixada a ritme per a mi exigent.
De fet aquesta sortida, no la d'ahir si no la de dilluns ha sigut la millor de les quatre amb diferència. Ahir mateix les sensacions eren de molta limitació fent referència a poder rodar amb una pedalada alegra, no va ser aquest el cas de fa dos dies, a on arribar al punt més alt del cap del Drac va ser un dit i fet. He de dir que crec que les pensades mentre sóc a dalt de la bike també hi fan molt, ho comentava a la darrera intervenció, sensacions bones mentre rodo per aquest mateix recorregut farcides de moltes pensades bones.
De fet ja fa uns cinc anys que dins del Drac les pensades són molt interessants, fins al punt que cada tram va lligat al resultats d'aquestes, clar que yes.
Equipat con cada dia, repetint idèntic equipament, variant únicament colors. Sense incidències, a diferència d'ahir, sense coincidències, amb eines, amb llums sense funcionar, sense manxa, amb aigua, sense beure, sense menjar, amb un mar lleugerement mogudet.
Ara preparant la crònica del Vol d'ahir, i ja la d'avui que ja ha sigut fa uns minuts, i que ja puc dir que ha sigut la millor de cinc.
Remarcar el bon funcionament de l'equipament, i en concret un 10 per els nous mallots Alp-X Windstopper Shoftshell :-) veurem com van amb unes bones tèrmiques, de baixar les temperatures entre els 5 i els 10°C.
MTB, MTB, MTB.
dimarts, de gener 19, 2016
49'
Un minut menys no és res, a vegades però ho és tot, de coincidir, de no coincidir, i mil i una situacions que són o deixen de ser per un minut de temps, per un esquitx de temps.
Un segon Vol dins de les bones sensacions, ara ja fa dos dies d'aquesta sortida, ho concreto perquè ahir que també hi va haver Vol, no van ser tan bones les sensacions ahir, però diumenge sí, a on les coincidències van ser, però recordar-les no les recordo, quasi cap, quasi cap.
La bike va molt bé, sí, tot i tenir pendent el canvi dels discs de fre, molt deteriorat el del darrera, però la bike tot i així va molt i molt bé. Els Ikon un xic massa inflats, però no faré res per posar-ho a lloc.
Equipat com fa dos dies, idèntic excepte pel color, ara blanc i negre, i no groc i verd, equipat sense canvis per unes temperatures únicament 2°C més baixes, i per tant sense notar res de diferent. No sempte dos graus són indiferents, però entre 15ºC i 13ºC avui per avui no tenen pes, demà no ho sé, és així, és així, clar que yes.
El terreny està molt sec :-( i seria bo que deixès d'estar-ho, per tot, també per rodar gaudint de l'estació a on som, a on de ser un clàssic rodaria més lent, sí també divertint-me més. El sauló sec està bé per l'estiu, ara toca que la pluja ho torni tot al seu lloc.
Amb aigua, sense beure, amb llums, sí, sense funcionar, amb eines, amb càmera de recanvi, amb manxa, amb molta gent al Passeig dels Anglesos, moltíssima, amb un mar divertit, divertit i prou sense arribar a mogudet, i jo en darrer terme gaudint del moment mentre aprofito a pensar en d'altres bons instants, mentre en recordo d'altres de bons, motivat perquè el Passeig dels Anglesos per ser pplaner dóna per pensar i molt, de fet tot el Drac dóna per reflexionar, pel fet ser sempre tan repetitiu com divertit, OMG.
Ara ja esperant el proper Vol d'avui, de ser, de ser, i pensant en la crònica del Vol d'ahir, i tant, i tant. El títol del d'ahir serà 48' :-)
MTB, MTB, MTB.
El constructor HM em va contestar, jo ja fa tants dies que esperava la seva contesta, que estic mirant de motivar-me a seguir el fil conductor, i ara per ara no ho he aconseguit, per tant resto aturat esperant a que aquesta motivació per la bike nova torni. De fer motivació per la bike nova la tinc, en tinc, no tanta però amb aquest fabricamt HM, cert, sí, però he obert d'altres conceptes de bike, que tenia tancats, i aleshores costa tornar al punt d'origen a on havia quedat amb aquest constructor. HM que no puc deixar de banda així com així, no en tinc cap avui que m'interessi més, això no implica que mantingui el meu interès inicial, tampoc que ho deixi córrer, veurem, veurem, ara per la llarga espera entre contesta i contesta, dubto sobre el tipus de quadre, sobre el material d'aquest, sobre les característiques tècniques del quadre, entre elles la de la roda també, sense deixar de banda a on sóc amb el constructor, però les esperes llargues tenen això, no diré massa llargues perquè segurament ja està bé que sigui així, crec.
dilluns, de gener 18, 2016
diumenge, de gener 17, 2016
Vol de tornada
A on després de dies de ser lluny dels Vols, ahir va ser la primera aventura des de fa tres setmanes, aquest cop però la sensació ha singut de fer mesos que no pedalo, tot i que a dalt de la bike he rodat força bé, i de fet 50' a fer la mitja volta així ho indica.
Abans de sortir he hagut d'inflar els dos pneumàtics Maxxis Ikon EXO 3C TR, res més però. El fre del darrera demana el canvi de disc, però no era l'ocasió. Segurament sí que ho serà durant la setmana, no m'agrada fer els manteniments a minuts de sortir en bike, és evident que si no hi ha més remei els faig i surto, fa uns anys a l'etapa de les dobles de 26 minuts abans de sortir sempre repassava les bikes, el resultat era que començava l'aventura com fatigat, no en sé el motiu, però amb aquesta sensació dolenta, força dolenta ara passats els anys miro de fer els manteniments a estones a on el Vol no és proper a ser.
Ara sí, pel fet de ser dissabte a tocar de les dues, amb moltes coincidències, a 15,5°C a aquesta hora a la riera de Llavaneres, dos graus menys pel segon pas per aquest mateix punt. Baixant amb els guants Alp-X llargs, pujant amb els curts, equipat d'hivern, a excepció de la tèrmica sintètica de Gore d'estiu de màniga curta, la resta, mallot Alp-X Windstopper Softshell de la mateixa casa, culot llarg Echappée de Mavic, mitjons Endura, botes Lake MX140 que seguiran siguent aquest hivern les protagonistes, un protector de cara sempre, gorra Spok, casc Cratoni Terron, la tanca del casc la cinta és va deixar anar i per tant vaig arribar a casa sense portar el casc lligat :-( , seria la incidència del dia en marxa, ulleres Limar Photocromàtiques per baixar, perquè per pujar darrerament reposen al casc.
Per tant únicament la tèrmica era d'estiu, als braços pel fet de no ser màniga llarga la tèrmica hi he notat lleugerement la fredor de la jornada, perquè rondant avui a les rieres els 10°C per a mi ja requeriria de passar a tèrmiques més denses, i també a les intrèpides jaquetes Xenon AS 2.0, perquè entrin a la partida aquestes últimes però jo he de millorar el meu estat de forma, i per tant també he de perfilar el meu físic, el Nadal, les Festes hi tenen una mica a veure, sí, i l'aturada llarga de l'estiu també, esperant l'hivern per preparar Rotorua van marcar erroneament aquest tempo invertit, és a dir dscansar de bike intensa a l'estiu, i rodar intensament a l'hivern. El fet és que no vàrem rodar a l'estiu que ens va evitar de rodar sota unes calors excepcionalment intenses, i a l'hora de fer-ho a l'hivern el braç dret de la Betty no li ha permès de fer ni un sol Vol en condicions, i en el meu cas he anat mantenint les sortides però a mínims si parlem de periodicitat, sense fer les llargues rutes dels caps de setmana regularment, fet que comportarà d'oblidar la participació a la propera edició de la WEMBO a NZ, i també implicarà de replantejar el calendari d'aventures de bike del 2016 i fins i tot del 2017. I aquest darrer el 2017, el calendari d'aquest any marcarà decisivament el del 2016, i per tant anirà siguent aquesta nova situació motiu de moltes aportacions als propers mesos.
En resum una primera sortida després d'una aturada no de dies, si no de setmanes, i que avui ha donat pas a un segon Vol.
MTB, MTB, MTB.
Curiositats, he marxat sense el bidó d'aigua, i me n'he adonat un cop de tornada a casa quan l'anava a guardar a la nevera :-)
Repetim?
Veurem, veurem, quasi una hora abans pot ser porta d'entrada a repetir Drac.
MTB, MTB, MTB.
Tinc pendent la crònica d'ahir, i de ser també la d'avui :-)
Oh yeaaaaaaah!
dissabte, de gener 16, 2016
Estructurats?
He de pensar, he de pensar que és així.
Constructors, Destructors de Murs dirigits per l'Independent, cavallers de la llum, Fades de la Foscor amb la seva Reina, Corones de Granit, genet, Reina entre Reines, Falgueres Màgiques, Naus Insígnia, i en darrer terme sense indicar, els Dracs, dos, els primers de pocs, i per tant en cap cas els darrers, crec, crec, dins del Drac, el primer i possiblement el darrer, no per temps, he de creure, no pensar, que tindré molt temps per seguir-lo gaudint, sí, i també per seguir-lo compartint a The Great Escape MTB.
Podria ser que estigui a minuts del retorn dels Vols.
MTB, MTB, MTB.
"Dis-moi si il y a des choses a corriger sur le design ?"
Tot camina, tot camina, dins d'un elevat, quasi impossible desnivell, no per costerut, que també, si no més aviat per imperceptible, OMG.
divendres, de gener 15, 2016
dijous, de gener 14, 2016
Idees
El fet a perseguir és el de mirar de respectar els nostres genolls, altres aspectes com millorar la potència segur que també, però el fet per a mi és el de mirar de proposar un tema i prou, el dels genolls, la posició d'aquests quan pedales, i entenc que també deu ser important la posició del turmell.
Si parlem de potència quedo una mica aturat, potència en bike em costa de relacionar amb coherència prudent, és a dir, parlar de potència caminant és segurament la conversa a tenir per a mi, vull dir que per a mi és entenedora, si parlem de bike, bé com que és anti natural, vull dir, el nostre cos no està preparat per fer bike, aleshores concretar un aspecte concret d'una proposta de descompensació màxima, és a dir concretar la millor posició del quadriceps perquè rendeixi a la màxima potència amb càrregues de temps considerables ara sí ara també em fa témer que implica d'importants conseqüències per l'estructura del genoll, així d'entrada, com també per l'esquena.
Però centrant el tema en la imatge de la posició del peu, el què sí que fa és obrir una mica la visió que tinc, i fer-me tenir present que no ho estic tenint present, per temor, sí, perquè opinions, com ara la meva, un profà en la matèria, cert, però sense entendre massa bé qui no és un profà en aquests temes, partint de la base que l'home no està preparat evolutivament per la pràctica del MTB. La sort és que d'aquí a uns milions d'anys de seguir fent bike, que segur que sí, sí que ho estarà, i així aquests dubtes ja no els tindré.
MTB, MTB, MTB.
"Vailable in 3 axle lenghts. Standard, short with -5mm and long with +15mm. Conventional pedals force the feet into a nearly parallel position. The extended axle of the SQlab pedals allows a physiologically more natural foot position. This will prevent an unilateral burden - especially with a fibula head syndrome".
En el link que us aporto hi ha la imatge del pedal amb les diferents longituds d'eixos.
http://shop.sq-lab.com/MTB/SQlab-Pedal-511.html
Intentant
Però encara no, prudència que com exposava el 2014 va marcar un punt d'inflexió, propers a refredats sempre des d'aquest any que esmento sempre sense Vols.
És cert que cada matí hi penso un xic més, en els Vols.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de gener 13, 2016
Sealant
Sense aquest els UST no funcionarien.
A casa des de fa ja uns anys NoTubes marca el ritme, ara amb els nous TR imprescindible, opcional si parlem dels UST.
MTB, MTB, MTB.
Calculo que cada tres mesos vaig afegint el líquid segellant a cada roda.
dimarts, de gener 12, 2016
SLX pads
I tant, orgàniques, i tant.
Aquí passa exactament el mateix que amb els discs, per cada quatre jocs de ferodes Shimano orgànic en tinc un de Formula R1 sinteritzat.
MTB, MTB, MTB.
Tenen un desgast les orgàniques bàsiques de Shimano accelerat vers les de base metàlica, sí, cert, però per la meva conducció són ideals per la modulació de la frenada que em proposa aquesta, vull dir les de la base orgànica.
R1CL
Ja són a casa, sí, per a mi una compra difícil de fer, per cada unitat de disc Formula com aquests en poden venir quatre de Shimano SLX CL, renoi, els motius per fer aquest dispendi extrem per a mi són pocs però a quin més interessant, com ho és en primer terme que no tinc ni una unitat de recanvi dels Shimano, que la propera bike nova, de ser anirà amb Formula R1, que normalment per cada disc Formula CL com aquest en vindrien vuit dels Shimano SLX CL, és a dir que encara he d'estar satisfet, i en darrer terme que vull que la Spot Brand rodi amb aquests discs ara, si més no que quedi muntada així, veurem quan tornarà a rodar, i així l'Inbred acabarà de gastar els Shimano que porta ara la Longboard. A on vull anar finalment és a rodar a partir dels propers mesos amb els dos Dracs amb discs Formula R1 CL.
Bé, aquest és un primer pas, si van bé els discs Formula, vindran capa casa els de l'Inbred, els de la bike nova i un tercer joc nou. En tot cas properament de ser, el Drac nou podria inicialment rodar amb discs Formula sense ser CL, amb l'adaptador específic de sis torniols a CL, dic això perquè aquests darrers ja els tinc, i tenen molt bona pinta, i tant.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, de gener 11, 2016
Baggy
Parlem de la breu experiència als UK amb el culot germà del Gore proposats a l'anterior intervenció. Als UK entre aquest tipus de culot olgat, GT, o Windstopper, o sense cap d'aquestes dues proteccions, una gran majoria dels bikers els utilitzen ara sí ara també, tant com utilitzen com a calçat les Five Ten, i tant.
Arxiu.
Al cap hi tinc aquestes dues imatges, culots a les antípodes de la licra, i el calçat lluny del claqué més XC, i la veritat és a mi em va agradar molt aquest estil d'equipament, fent referència al culot, puc fins i tot opinar sobre el seu funcionament.
Arxiu.
En el meu cas amb culot preparat per la pluja vaig arribar a casa xop del cul, l'aigua entrava pel pirata que portava a sota del culot olgat quan el genoll està al punt més alt de la pedalada, en segon terme aquest culot pel fregament m'ha destroçat la punta i els lateral d'aquesta dels dos seients que ja fa més de deu anys que rodem junts, amb quatre sortides el deteriorament del seient ha sigut important, i quan dic quatre són quatre, tal ha sigut aquests desgast que els dis seients ara van reparats de les puntes amb cinta americana, que tampoc aguantaria una sessió més amb aquest tipus de culot olgat, en tercer lloc exposar el soroll constant d'aquest culot fregant amb el contacte amb el seient pesadíssim i constant, tantes voltes de pedalada com soroll, OMG, en darrer lloc pel fet de rodar sempre amb culots amb tirants, em costa adaptar-me a rodar sense aquests, sense els tirants, no diré que el pantaló em caigués, no, però la sensació sí que la tenia. Tot i aqueses opinions, de ser un altre cop als UK crec que repetiré experiència amb el culot olgat que tinc Madison Waterproof, per mimetisme amb els bons amics dels UK, i de poder ho faré amb unes Five Ten, oh yeaaaah!
MTB, MTB, MTB.
diumenge, de gener 10, 2016
GT
Tenim els pantalons de pluja des de Fort William, i ara per ara no tindrem recanvi, però aquests serien per a mi un bon candidat.
V5
Interessants, molt.
El punt positiu va agafat de la mà del pes, segurament per sota dels 300 grams, i singularment per a nosaltres pel fet que són compatibles amb les cales Shimano, i aquest darrer aspecte facilita la seva entrada a casa, perquè no comporta de canviar totes les cales del calçat, com sí que ens va passar amb els diferents canvis de l'etapa Shimano a Exustar, d'aquests darrers a Crank Brothers, i el darrer canvi retornant a Shimano. Esmentar també que els del mig, els Crank Brothers jo remarcaria com a punt important que amb aquest les molèsties als genolls siguin quines siguin les exigències del guió de l'aventura són inexistents, en el nostra cas, no així amb Exustar i Shimano, i crec que té a veure amb la llibertat de moviment lateral del peu, més ampli amb els CB, vers la cala del pedal, el fet és que aquest punt vital per mirar d-evitar els desgast prematur del complexe mecanisme dels nostres genolls sempre em fa dubtar d'acceptar aquests manteniments més freqüents dels CB vers els fiables Shimano, el fet però és que avui per avui no estem per tornar a CB.
El punt feble dels Ritchey per a mi és que no recordo si porta doble coixinet, o casquet/coixinet, perquè crec recordar que aquesta segona opció la del casquet/coixinet és el què els fa tan lleugers. I aquesta segona opció requereix de fer un manteninent constant, afegint ara sí ara també greix a les zones de contacte de l'eix amb el casquet de teflon/coixinet. Si no ho fas provoques un desgast accelerat de l'eix en aquests punts de contacte, portant aquest desgast el trencament de l'eix, fet que implica en el millor del casos a haver de seguir amb un sol pedal, fet quasi impossible si el què et queda de ruta té un perfil de desnivell. Clàssic problema dels Crank Brothers antics, dic antics perquè la nova generació intueixo que ja són coixinet/coixinet, el pes i el volum dels extrems del pedal, ara més voluminosos per entenc donar cabuda al coixinet, dels nous pedals així ho sembla indicar, aquest fet de ser confirmat obriria la porta al retorn de CB a casa. Que sigui confirmat no requereix de res més que veure els arxius de manteniment dels nous pedals de la casa CB, cosa que no he fet.
Remarcar que Shimano utilitza conos/boles, i fins a la penúltima generació de Shimano XTR aquests pedals presentaven un rendiment molt bo, un xic més pesats que els seus competidors per aquest mateix motiu, però comparats amb el sistema casquet de teflon/coixinet passavem a ser els Shimano, indestructibles. El darrer pas de Shimano cap al 2012 amb els seus pedals XTR per alleugerir 25 grams el pes, i aconseguir quedar a la barrera psicològica crec recordar dels 300 grams va fer que el conjunt d'eixos-conos/boles perdessin fiabilitat. A partir d'aquest fet no han vingut més pedals XTR a casa, sí 520, més pesats però avui per avui fiables. No tots els pedals Shimano de darrera generació han funcionat bé, perquè el model 540 ja havia presentat també fa uns anys un problema de joc eix/coixinets, però també he de dir que fa uns anys que no en llegeixo res sobre aquest punt negatiu, fet que em fa pensar que avui puc incloure com a fiables també als 540.
Ara per ara però seguirem amb Shimano, per sota sempre dels XTR fins que no tinguem clar que aquests darrers tornen a ser fiables :-)
dissabte, de gener 09, 2016
Sintered
Si són R1 a casa ferodes Sintered, sempre :-)
Ara mentre ja tenim el recanvi per un parell o tres de mesos, dependrà de si posem en marxa la nova bike o no, perquè aquesta de ser ara anirà també amb Formula R1, deia que ara falta que vinguin els ferodes orgànics dels vells Shimano XTR crec recordar del 2003, a on en aquesta ocasió en tindrem vuit conjunts, que sembla molt, en cap cas, en cap cas, perquè d'aquí avui per avui són dues les bikes que les utilitzen, l'Inbred i la sempre Reina de la casa, com ho és una de les ASR-SL que encara roda, i que per molts anys ho segueixi fent, clar que yes.
Mentre guardava els ferodes a la caixa dels petits recanvis d'un grup de petites caixes que entre elles formen un petit armari que és el que portem/àvem a les cites SOLO, he vist que encara tinc 3 litres de líquid segellant NoTubes, és a dir que els quasi 2 litres que estan venint es sumaran a aquests tres, no passa res, quan entrem a la primavera-estiu volaran tots, i tant, i tant.
També espero amb ganes l'arribada dels discs Formula R1 CL, perquè aprofitaré per posar al dia la Longboard, a on ferodes, líquid segellant, cinta manillar, greix pistes de direcció, i de poder ser també els pedals han de passar tots per quirofen.
Ara com esmentava aquest matí, esperant prudentment el pas de les jornades. Si bé això és així, també ho és que poc a poc van venint sense pauses els equipaments, tant per aquest fins ara quasi inexistent hivern, com per la propera primavera i estiu. També estic mirant a part dels equipaments comentats, mitjons per aquest hivern, i també pel proper estiu, Mavic i Gore Bike Wear els que centren ara mateix tot el meu interès :-)
MTB, MTB, MTB.
Matins
A on l'espera marca el ritme, i tant, pel fet de ser a la porta d'entrada dels Vols.
La intenció ara únicament és passar silenciosament, sense fer soroll proper al refredat intens, sense patir-lo. Ara per ara ho estic fent bé, crec, ja vaig per la tercera setmana, i tant, i als darrers dos dies costa fer bondat, perquè les mínimes a ple hivern ronden els 15°C, com? sí, sí, el dijous a les onze de la nit a la riera d'Arenys de Mar a 17,5°C, ahir a quarts de vuit del matí a SV a 18°C, al migdia a 26°C, la sensació és al vespre quasi d'estiu, i després durant el dia la percepció és de ser finals de primavera no a l'hivern, OMG
Per a mi però aquestes són cartes perdedores per rodar, calor-fredor-calor a dalt del meu Drac dia sí dia també em porta a un estat alèrgic intens, senyalo el mot perquè ho suposo, no en tinc la certesa que l'origen sigui aquest, però l'agost del 2014 va marcar una abans i un després amb el nivell de prudència vers els refredats, a on ara dins d'ell, crec que sortint-ne, he de seguir aprenent a escoltar al meu cos, si és que tinc capacitat, sensibilitat per fer-ho, perquè sobre aquesta capacitat en tinc severs dubtes. Dic canvis de temperatura fent referència no als que lògicament es produeixen dins del Vol segons els trams, que segur que també en son causa important, però crec que pesa molt aquest entrar i sortir a dies amb canvis tan importants de temperatura, les diferències a una mateixa hora del dia entre setmanes ronden els 10°C, i aquestes diferències són les que crec que fan que entri a aquests estats alèrgics.
Un inici de jornada amb un cel gris a on el termòmetre no baixa dels 15°C, quasi que em costa de llegir aquestes temperatures, avui és el primer dia a on els ametllers de casa comencen a florir, OMG.
MTB, MTB, MTB.
No vaig decidir-me encara per les botes Defroster en talla 43, a veure si ho faig avui, tampoc em vaig decidir per fer venir els equipaments d'estiu, serà que he d'esperar, unes hores, dies, setmanes.
També em pesa en l'ànim de prendre decisions el silenci absolut del constructor HM de la meva futura bike, afegiré ara possible futura bike, no per res, però és que crec que si no moc fitxa, no sé com, aquesta opció va en camí de deixar de ser una possibilitat real i passar a ser una opció passada.
divendres, de gener 08, 2016
Sí 44, no 44, sí 44...
Vull dir, no sé si aleatòriament les possibilitats cauran al cantó del sí o del no Defroster.
Avui m'he decidit a tornar les botes, dubtant de si és o no la talla, però han pesat les Privateer i les Fury, a on les primeres en 44, i les segones en 43 1/3 no són cap de les dues d'entrada la millor opció. Dic d'entrada perquè ara les Giro Privateer en 44 m'ajuden i molt a dalt de la bike, i no puc opinar sobre les Fury perquè siguent la talla, com també ho és amb les Defroster, amb les primeres per ajustades, i amb les botes d'hivern per olgades, sóc prudent, i he decidit fer un pas enrere.
Ara un cop fet el pas de deixar anar les Defroster en talla 44 he de decidir si fer-les venir en talla 43, crec que sí, dubto ara ja no de si la talla serà la correcta, que també, si no de si obtar per una bota més complerta pel què fa a soles més agresives, i la possibilitats de muntar els dos tacs frontals. No ho sé, segurament optaré per fer venir el 43, aquesta nit decidiré, crec, crec.
Avui ha arribat el paquet amb el mallot Gore Bike Wear Alp-X Windstopper Shoft Shell negra i blanca, i també els ferodes Formula R1 sinteritzats. No l'he obert encara, per tant ho poc exposar, comentar però no presentar.
Sí que durant les properes hores ho presentaré al blog, i durant els propers dies serà ja dins dels Vols, fent el Drac amb el Drac, amb el Drac vell perquè del nou ni una sola, però és que ni una sola notícia. No diré trist, sí una mica, dins del privilegi de poder gaudir de fer venir un nou Drac, fer-ho dins d'aquests trams de silenci costa per part meva de gestionar animosament, crec, crec.
Bé, aquestes són les novetats avui, no totes, n'hi ha més, i esperaré a tenir-les més ben encarrilades per també proposar-les aquest espai, i tant. Puc avançar una pinzellada, mallots Pearl Izumi, Gore, culots Pearl Izumi, tèrmiques Gore, guants Hirzl, mitjons Gore, tot d'estiu, i tant.
MTB, MTB, MTB.
Ja a casa, amb la jaqueta a les mans, un mot, encara m'agrada més que la que ja fa uns dies que roda, de cara a demà aniré preparant la presentació. Per poder entrar a dins d'ella hauré d'esperar uns dies, perquè encara no estic del tot recuperat del refredat, i per volum, per volum :-)
dijous, de gener 07, 2016
Defroster shoes
Un cop oberta la caixa, curiós la primera impressió, enormes.
Després passats els primers minuts ja no.
No hi ha possibilitat de portar els dos tacs frontals.
Protecció imprescindible si has de passar per llocs estrets, i tant, un clàssic entre clàssics al Maresme a on el sauló va llimant sempre els laterals del calçat ara sí ara també.
Visibles en la foscor, ja ens va bé oi?
Compactes, molt, i ben protegides de possibles enganxades, únicament el mecanisme del BOA queda exposat, i amb les Lake MX140 en alguna ocasió aquesta exposició ha fet que amb una enganxada amb un matoll, o un lleuger cop amb una pedra el mecanisme deixi de tensionar el cable, però no ha passat mai d'aquí l'incident.
Una sola descafeinada.
Vull dir que no té els tacs agressius de goma de la MX140.
Ben protegides del darrera, i tant.
I des del darrera el punt més vulnerable també molt visibles.
Diferents mesures per allunyar el fred i l'aigua de l'interior de la bota
El problema del tancament a la zona del turmell del Velcro de les Lake, que em queda olgat, és a dir no em queda cenyit al turmell. Per fer que això sigui així hi ha un primer tancament de la llengüeta amb el Velcro interior, i un segon tancament amb una segona llengüeta per sobre de la primera, i aquesta també tanca o es fixa al turmell exteriorment aquest cop, a bota amb un Velcro de grans dimensions.
Amb les Defroster aquesta zona de la primera llengüeta amb el Velcro queda perfectament cenyida al turmell perquè no sigui aquest en principi el lloc per on entri l'aigua, i el segon tancament amb una segona llengüeta externa com us en faig referència, ha de garantir aquesta estanquitat, veurem, veurem.
La canya, la zona de subjecció del turmell, molt alta.
D'entrada em fa impossible pensar que podré caminar amb elles.
Perquè és tan alta i no diré rígida però ara de nou en nou gens còmode. I no és una sensació, comparativament amb les Lake són més altes i més rígida aquesta llengüeta de tancament.
La sensació tot i que la plantilla interior té l'allargada correcta, un cm. més que l'allargada del meu peu, és que aquestes Defroster em van grans, tot i ajustant molt el cable BOA, OMG, això siguen el número 44. Tot i així esperaré a fer la devolució, perquè si em decideixo per un número menys serien crec un pel justes, i això si que no, veurem, veurem.
Ara mateix puc fer venir el 43, què faig?
Dades estadístiques.
I les botes, una de sola.
Molt propera, per no dir germana de les Lake si parlem de pes, perquè cal tenir present que la Lake porta incorporada la pesada cala Shimano.
I el conjunt, no tinc experiència pel què fa a pes de les botes d'hivern, d'on queden aquestes Defroster a la zona de les pesades, o a la zona de les lleugeres?
Bé ara quedarem pendents del seu rendiment, en primer terme del canvi, vull dir de decidir o no si són la talla correcta, i després un cop decidida la talla, de fer fred, el pronòstic és que no, els hi tocarà el seu torn dins dels Vols d'aquest hivern.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)