Blau cel :-)

Joies sobre rodes.

MTB, MTB, MTB.

http://www.engincycles.com/bicycles/all-road-bicycles#pic-18

Casa

Els Vols dels dos darrers dies, prudents pel fet de seguir preparant la cita que no serà, crec. Però no és important, sí que l'hem preparat a consciència, molt, i per tant ara atacant les darreres setmanes d'aquesta preparació tan acurada. 

De les tres setmanes intenses, les hem canviat per una a casa d'intensa, i una més que exigent aventura als UK, per aquesta tercera rodar, únicament rodar.

Avui, ahir, sense Drac, abans de la Nocita hem de baixar el ritme, jo perquè estic un xic lent, la Betty perquè ha de pedalar al llindar de passar de costat per aquest estat alèrgic. És emocionant preparar una aventura de MTB durant un any, veure que per dates, també perquè no ens ho podem permetre, i seguir detall a detall cada punt de la preparació, oh yeaaaaaah!

Dos dies de calma, pel què fa a bike, pel què fa a bike :-)

Amb eines, amb llums, amb recanvis, com si estéssim ja dins de la cursa, la Reina rodant els dos culots nous Pearl Izumi, jo com a nota a esmentar amb les Bont, el dimoni fet calçat de MTB, que no seran en cap cas protagonistes de la No-aventura, però és ara a les sortides breus que puc sortir i esgotar aquestes ganes de carboni, clar que yes! i mira que les vaig amagar bé. Sense incidències, sense coincidències, amb un mar que ens proposava un bon bany, que no ha sigut, que no ha sigut, beure mig bidó d'aigua amb llimona natural,  a cada Vol, sense menjar el primer dia, avui dos panets del Condis, ja a minuts de casa.  

Des del Mirador del Drac, esperant, perseverant en la preparació per si agenda, i possibiliats fan un petit gir més favorable, sempre pot passar, va passar a Canberra, va passar a Fort William, mtb, mtb, mtb.

Els Vols segueixen

Les cròniques dels UK trails van madurant, clar que yes.

Sembla que va ser fa dies de la nostra aventura fora de les fronteres de casa, jo però encara hi sóc, OMG. Per aquest motiu he decidit de serguir publicant el Vols posteriors als UK, perquè no vull quedar aturat esperant el moment de proposar-ne les cròniques.

Des de la nostra tornada la Reina fins avui no ha reinicat el dia a dia de bike, una mena d'alèrgia encara avui mira d'imposar una aturada més llarga. Per la meva part vaig sortir crec recordar que dissabte i diumenge. Els dos dies acceptan sensacionals propostes d'aventures de MTB. La primera la ruta del Cister, la segona al Montseny. 

Ara únicament les esmento, no vull fer passar el carro davant del bous, en cap cas, en cap cas.

Una cosa sí que la podem compartir ara, que bé que va la meva 26", sense demèrit de la resta de propostes de rodes, i tant que no, però és que la roda de 26" és molt i molt divertida, jo crec que aquesta nova roda triomfarà, més nerviosa, amb menys inèrcies, més lleugera, més rígida, podria ser un nou model de roda de bike, bikes amb rodes de 26" :-) 

Volia sortir dissabte amb les Bont, i tant, no va ser, la por va imperar, i sort que va ser així, perquè una jornada per sobre dels 150 Km. indicava que havia d'actuar amb prudència, el Vol del Cister va començar dissabte a dos quarts de quatre de la matinada i va acabar a l'una de la matinada de diumenge. Avui dilluns a una sortida breu sí que han sortit les Bont, i no ha sigut molt dramàtic.

Des del Mirador del Drac dies de Single  Speed, mtb, mtb, mtb.

The chronicles of UK trails, coming soon.

El nostre món single speed va explosionar amb l'anada a Kilfinane sols que nosaltres no ho sabíem. Un dia podria ser motiu d'una breu crònica, o perquè no d'una llarga crònica, pel fet de veure ara Kilfinane des d'una perspectiva diferent.

La meva propera bike té un nom que va lligat a l'esdeveniment de la SSWC crec recordar que del 2011 a Kilfinane. No hi ha un sol nom, no, n'hi ha de diferents, certament, Jeff Jones, Caletti, Nicolai, Moots, i més marques, com Black Sheep, moltes, potser les que més, rodar amb els ells, amb els constructors memorable, conversar amb ells, testar les seves bikes, va ser una experiència notable, notabilíssima crec que puc afirmar, clar que yes, Bec, clar que yes. Les portes van quedar obertes, i ja s'han quedat així des del dia que vàrem anar a buscar la The Motivator el 2011, OMG.

Tenir amics no té preu, i els que tenim arreu del món són un bé tan preuat que ni les Falgueres Màgiques podran aturar amb la seva Poció aquest sentiment d'agraïment permanent del privilegi de gaudir de les seves atencions vers a nosaltres. Poder compartir aquesta passió sobre els nostres Dracs m'ha definit, m'ha perfilat, i això si Déu vol tot just ha començat, omg, omg, omg. 

Hi haurà canvis importants per perpetuar aquest estadi permanent de bones sensacions, canvis que no seran res més que l'evolució lògica del pas dels dies, de molts, segur, però en definitiva amb el resultat natural de l'evolució en aquesta direcció, que no és cap més que el de gaudir de la companyia d'apassionats per una disciplina que compartim oh yeaaaaaah!

Les emocions, les il.lusions, són les creadores dels Dracs, dels Destructors de Murs, del donar nom al  Pas del Destructor, del Mirador del Drac, sense elles no hi hauria Vols pel planeta, sense elles no hauríem gaudit del flow a les antípodes amb els nostres amics, quins cafès, OMG, sense els Dracs singulars les voltes pel planeta podrien ser, sí, però amb ells són, OMG, sense elles Fort William la WEMBO no hauria sigut, i per tant aquesta darrera estada als UK no hauria arribat, perdres compartir amb aquests magnífics anfitrions dels UK una Dyfi  Enduro, un Vol per el Forest of Dean, saber-ne d'ella i saber que no serà seria ara que ja ho hem compartit seria un tram difícil d'acceptar, OMG.  

MTB, MTB, MTB.

Yellow

Com les flors, com les flors dels camps per on hem rodat el darrer dia als UK.

MTB, MTB, MTB.

http://www.englishcycles.com

Costa decidir-se per una bike, venint de la Vicious The Motivator no veig amb bons ulls l'arribada d'una nova bike. 

Rodar aquests dies amb la Jeff Jones dia sí dia també m'ha deixat a un turó a on veig l'horitzó, sí, però no veig les distàncies més properes, les distàncies curtes, i a mi m'agrada veure-les pel fet que cada pas a fer és un tram breu, el lloc de destí crec que el tenim clar, dic crec perquè és prudent sense deixar d'afirmar que els dubtes són bons que hi siguin, sempre són bons. Un vida sense ells, sense els dubtes, sense interrogats deu ser planera, segur, amb ells també ho és de planera però amb interrogants, amb molts dubtes sempre estem dins del Vol, dins del flow, i com molt definia la Bec, a la capçalera del blog:

The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

Liquid gold: Essència de MTB

MTB, MTB, MTB. 

Sense jornades com les viscudes aquests darrers dies res tindria el to dels grans dies de MTB :-)

Voltem pel món, omg, i quant aprenem, omg, i quant compartim, omg, som afortunats, mtb, mtb, mtb. 

Quina imatge, oh yeaaaaah!

UK trails II

Ara des del Mirador del Drac la percepció d'aquesta aventura als UK trails em deixa un sabor de calidesa. És que si un mot defineix aquests dies pedalant fora de casa és precisament aquest, calidesa.

Fins i tot al darrer dia cada instant ha vingut marcat per les atencions constants que hem rebut, no puc  valorar ara com podrem proposar des de casa, com podrem correspondre a tantes mostres d'apreci, omg, omg, omg.

Són moltes les novetats a exposar, mai masses, sí però inèdites algunes, per exemple les rodes de 27,5 +, sí ja ho sé, 29+ ja fa un temps que corren, però per a mi, veure en directe unes rodes de 27,5 + és tota una novetat, fa res llegia la seva presentació, de fet per a mi sempre seran 650b :-) 

Des del Mirador del Drac descansant, gaudint de les bones sensacions d'aquesta aventura als UK trails, i a on lentament amb el pas de les hores aniran caient la crònica de cada Vol.

MTB, MTB, MTB. 

Es veu que no :-)

No ha sigut la darrera sortida. 

Sense Falgueres Màgiques per tant sense la Poció Mágica de les Falgueres els Destructors, les Fades de la Foscor imposen el seu domini, omg, omg, omg. 

Des dels UK dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Life in the rain :-)

Crec que aquesta serà la darrera sortida d'aquests dies als UK :-)

MTB, MTB, MTB. 

Green Colors

Avui  hem tornat al Forest of Dean, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Tindré una feina agradable un cop a casa, cròniques dels UK Trails :-)

Dreams

Tanco els ulls, penso amb el millor somni d'un bon dia de MTB. 

MTB, MTB, MTB.

Donarà per a una bona crònica: Dyfi Enduro

MTB, MTB, MTB. 

UK trails :-)

Tindrem una bona crònica dels trails dels UK.

MTB, MTB, MTB.

Forest of Dean :-)

MTB, MTB, MTB.

The Ride

OMG, OMG, OMG.

Una setmana més

Com sona, com sona, a on el Vols han anat amb intermitència. 

Avui era divendres siguent dijous, sí, demà tindrem Vol, i de poder mirarem de com a mínim un cada dia. 

Avui he rodat molt bé, l'Inbred va molt bé, de fet ja no puc millorar-la més. Ara rodar, rodar i rodar. Un Tintorer Curt, i una pujada per Milans a un ritme més alt, a on les bones sensacions han sigut sempre les protagonistes. 

Mentre pujava pel Tintorer m'ha vingut al cap aquest hivern, dia sí, dia també fent el Drac, també la matinada d'avui, plena de simbolismes pel fet de veure a on és ara el meu Drac, OMG. 

A 21°C a tocar de les dues, més encara a tocar de les tres, sense menjar, beure, mig bidó d'aigua de 500 ml. sense eines, amb manxa, sense bosses, amb llums sense funcionar,  sense incidències ni coincidències, amb un mar pausat, no com nosaltres, una mica alterats.

Equipat d'estiu, amb camals, portava l'armilla als primers minuts i prou. Sota la protecció de les Falgueres Màgiques es pot rodar molt i molt bé :-)

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Mutz

Dins del tram, hi ha molta, molta llum.

MTB, MTB, MTB.

http://reviews.mtbr.com/foes-mutz-27-5-plus-freeride-fattie-and-new-hydro-h2-27-5-dh-rig

Descans del Drac

Un inici de matinada exigent, com també ahir a la tarda va ser un tram de jornada a ritme, molt a ritme, cinc hores de densa reflexió dins de les meves limitades possibilitats, però com ahir que hi va haver premi, pizza a la nit a la nit sota una tempesta de primavera. Per sort va primar anar-hi amb la June, i no en bike, un bany de primavera ahir no hauria estat un bon present, en cap cas, en cap cas.

Com us deia aquesta matinada a les sis ben tocades el temps era el de la The Motivator, per diferents motius, com els de guardar les dues cadires de les 24 hores al seu lloc, així com la taula m'ha fet decidir desmuntar completament la Vicous, ja no portava la potència, ni el manillar ni els frens, ara a l'Inbred, tampoc la tija i el seient guardats a la caixa específica d'aquests components, ni els pedals. He hagut de desmuntar l'EBB, els rodaments XTR de Shimano, la Sotto Voche negra, el crankset Shimano XTR 2003, les rodes XT amb els seus pneumàtics, i la brida thomson del ST, quedant així quadre i forquilla pelats. 

Ara al Mirador darrera meu hi ha descansant sota la Superlight la Vicious The Motivator Single Speed, és el seu torn, tindrà però nous Vols, sí, però no ara, perquè ara aquest Drac ha de descansar al seu Mirador.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Entre Santuaris

Una ruta entre els signes d'identitat d'una etapa del nostre país que no sé si ja té els dies a tocar de la seva fi, com nosaltres, com nosaltres, però que en ser-hi la sensació és de ser entre espais de creadors, no de conqueridors, tot i ser conscient que són vestigis del darrers. 

Una anada passant pel Santuari de Corredor, perseguint jornada divertida a la capital del Baix Montseny, i una tornada exigent passant pel Santuari de Sant Martí del Montnegre. 

Costa aquests primers dies dels darrer tram d'abril ser a dalt dels Dracs, costa, el pensament vola lluny entre el rodar dels nostres dos conqueridors de somnis, són moltes les viscudes, sí, una sola pensada d'abril té més contingut que tots els sospirs junts de l'estiu, per breu que sigui, per poc dens sempre pesa molt més que tota inspiració de la resta d'estacions que formen el girar del pas del temps, perquè ara per ara tot són girs, constants, sí, el temps no passa quan referencies instants preciats, el temps vola quan els volem acaronar amb els nostres pensaments més d'un breu moment.

Els moments marquen el temps, sempre, i el temps ara des de fa uns anys és el què ens tenen la llicència de concedir els nostres Dracs, aquests temps concedits són sempre sensacionals, més encara, emocionants, vestits de prudència, plens de contingut, a on des de ja fa temps són sempre solitaris, mai massa, simplement solitaris.

Uns dies propis de l'estació van fer que diumenge féssim els darrers quilòmetres sota un pluja intensa a tocar de SV, clar que yes! i nosaltres contents, molt contens de ser-hi, penso que per ser al darrer tram, de ser a hores de casa, OMG.

Un Montnegre sempre és un Montnegre, abans però a peu de començar una aturada llarga amb l'Home del Montseny de la mà d'un bon cafè, per passada una hora ben bona iniciar una pujada constant que va de més a menys, cert, però constant, certament, certament, a on en aquesta ocasió les pensades dels darrers mesos fetes converses indiquen que genet i Reina estan en un bon moment de forma perquè fem la pujada fins al Santuari sense adonar-nos que l'hem fet, com sona, com sona, tot i el 16 de l'Inbred, la sensació és de no recordar cap sacrifici per arribar-hi.

Després cerquem una ruta que fa anys que no fem, part d'ella, i aconseguim recuperar una tornada que venerem, la del retorn al Mirador passant pel Montnegre, que bé, que bé, que bé.

Una aventura sense Falgueres Màgiques, per tant sense Poció Màgica, omg, omg, omg. 

Diumenge la primera ruta d'aquest tram de vint-i-un dies, de fet pel fet d'haver decidit començar un dia abans seran vint-i-dos, crec recordar que vuitanta quilòmetres amb un desnivell notable, a on un dinar a SC de croquetes, pollastre, galetes, i una cervesa per beure els aliments de la ruta, suficients per fer-la, i em deixava d'esmentar el consum durant la ruta d'un bidó d'aigua de 500 ml.

Equipats d'estiu amb camals i manegots, així com l'armilla, no sempre, no sempre però sí de manera intermitent pel pas canviant del temps mentre anàvem corriolejant cap a Calella des de Sant Martí de Montnegre. 

Sense eines, sense recanvis, amb l'inbred a 26", amb manxa, sense coincidències, sense incidències, amb llums les darreres dues hores, amb les dues bikes funcionant a la perfecció, amb un mar reclamant poder manifestar la seva força però mostrant-se fins ara calmat.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

GP New Dog Mount

Els USA, lloc d'aquestes tendències, cal mirar i fer un silenci, les bikes per muntanya també fa trenta anys semblava com aquesta imatge, que res de res.

MTB, MTB, MTB. 

http://www.vitalmtb.com/photos/features/INTERBIKE-2014-Outdoor-Demo-Rad-Bits-and-Randoms,8113/GoPros-New-Dog-Mount,81956/bturman,109

Pactimo

Pel mallot concret, fa uns dies vaig estar mirant marques noves per a mi, d'equipaments. Ara per ara seguirem amb Pearl Izumi, pel què fa a culots i mallots, minoritàriament Castelli, i Mavic, parlant d'estiu, perquè d'hivern els culots Mavic han ocupat tota la plaça.

MTB, MTB, MTB.

http://reviews.mtbr.com/sea-otter-video-pactimo-cycling-apparel-2014/pactimo

Recollida de components

Divendres havíem de recollir la roda del darrera Shimano XTR, i també el pedal de la mateixa marca i model, i aquest va ser un motiu per decidir fer una volta força més llarga, això sí si bé no respectaríem el quart dia de rodar fent una distància de trenta quilòmetres, vàrem anar a vuitanta, sí que vàrem però fer un desnivell molt conservador.

Una anada a Vallromanes clàssica, aprofitant per menjar, beure un cafè, uns anada a Vilanova amb l'Oriol anant a buscar la roda i el pedal, per després fer ruta direcció a Llinars, i un cop arribats enfilar directes cap a Can Bordoi, aquí l'Oriol va fer camí cap a Vallromanes passant per Parpers, i nosaltres direcció Mataró passant per Dosrius.

El ritme va ser sempre molt tranquil, curiós perquè dissabte, ahir no vàrem sortir de la sensació de fatiga que teníem.

Les bikes molt bé, l'Inbred amb la roda de 29" davantera va molt i molt bé, però curiós la roda de 26" posterior a les baixades pedregoses no sé el motiu però recepciona els cops de manera molt seca, fet que ha fet que el Vol d'avui diumenge fos amb l'inbred vestida de 26" no 69, per temor a esmicolar un altre cop la roda de 26" del darrera, seria el tercer cop, de fet encara tinc que reparar la Crossmax XL d'ara fa dos anys. 

Equipats d'estiu amb la Lite les darreres dues hores. Beure, un bidó d'aigua de 500 ml. sense eines, sense recanvis, sense les bosses, amb llums funcionant a partir de les nou del vespre, amb manxa, sense coincidències, sense incidències, amb el mar calmat. 

Després de la ruta la sensació de fatiga va imposar descansar, inclòs el dissabte, per diumenge, avui tornar a la normalitat.

Sempre hi ha dies per fer coses noves, divendres va ser un d'aquests dies diferents.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

De cara a demà miraré d'anar preparant la crònica de la jornada d'avui, una sortida exigent porta d'entrada de les properes tres setmanes, a on farem una pujada pel què fa a un augment prudent, però augment de la intensitat a cada dia que passi, siguent molt prudents amb les distàncies, per a la tercera setmana al primer dia d'aquesta fer la darrera aventura a dalt de tot d'aquest pic d'intensitat, i després dia a darrera dia anar baixant fins a rodar com tot aquest hivern, lents però constants, clar que yes!

Com m'agrada :-)

Una marca que pesa a casa, de lluny, sí, però pesa.

Publicada varies vegades al Blog, una més, una més.

MTB, MTB, MTB.

http://forums.mtbr.com/singlespeed/bolt-mandatory-horizontal-drops-clyde-638971.html#post7167751

Rueda delantera para la HTR 550

Teniendo en cuenta que voy con rígida de 650b y habiendo recibido algúm correo del organizador advirtiendo de lo brutal que es para los brazos la ruta de la Highland Trail Rail ya había pensado en hacer algún cambio.

Hace poco puse barras de carbono, las Easton EC90 SL riser, tope de la gama, también le cambie los viejos ESI grips por unos nuevos y un poco más grandes. Solucionado el problema con el headset gracis a los chicos de Biketrax.
Por último, una llanta de carbono de 30mm bastante ancha, de Light Bicycle, con radios Sapim cx ray y Shutter Precision  PD 8x thru axle dynamo. David, de DCR wheels se encargó de enlazar los componentes. La goma, por primera vez una 2.4 adelante, Continental X King protection. se ve gordota.

Miércoles tarde noche salí con los de MBRO35 a Epping forest, ahora con singletrack muy seco y rápido. La rueda pesa más que la AC Wide Lightning en aluminio que vengo usando, pero la mayoría del peso extra está en el centro, la dynamo. Acelerar, sigue acelerando bien.
En 1 mes esta bici parece otra distinta. Ahora me da mucha más confianza  bajando y la cantidad de vibraciones que se traga el rueda , la suspensión y las barras de carbono ha cambiado mucho mi perspectiva para la HTR 550. Aunque la última palabra la tomaré en este mes de Mayo, cuando pruebe todo el equipo in situ,  en el terreno rocoso de Escocia.

O las ramas estaban un poco bajas o crecimos 2 palmos

Rueda nueva...aunque no se ve mucho

Tercer dia de quatre

Rodant prudents, sense desnivell a les sortides. Avui divendres mentre escric aquesta breu aportació veig l'Inbred i quedo sorprès perquè no recordava que aquest matí a primera hora l'he passat a 69er.

Ahir però aquesta modificació, no he dit millora no estava feta, certament i per tant les sensacions a dalt de la bike van ser germanes del dia anterior, no d'avui de ser el Vol, que per cert podria ser curiós, però aquesta ja serà una altra història motiu de publicació d'una propera aportació.

Rodar sense desnivell tota aquesta setmana a un ritme lent, més del que ja rodem normalment ha sigut un decisió de percepció d'ahver finalitzat el tram d'hivern, i entrar a la recta final coincidint amb l'arribada del bon temps.

Ahir el mòbil, el meu no va fer cap foto, el ritme era per fer-ho, he de pensar que va ser per ser una ruta repetitiva per tercera vegada, tres de tres, gens emocionant en aquesta línia de conversa, molt interessant si parlem del comportament de les bikes, les dues. 

Equipats d'estiu, sí senyor, sense passar fred, sí fredor als primers deu minuts des de casa fins a Caldetes, el pas de baixada entre les Falgueres Màgiques properes a Milans necessari, després de la ruta no recordo massa bé el fet. Sense eines, sense recanvis, sense manxa, sense bosses, sense incidències, sense coincidències, sense llums, sense menjar, sense beure portant el bidó de 500 ml  amb aigua, amb un mar pausat, menys que el dia anterior, però pausat.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Avui tenim un dia divertit, la roda Shimano XTR ja està reparada, el pedal Shimano el M980 no, ja en parlarem de donar-se l'oportunitat, però estem decidits a no posar en marxa la June per recollir la roda, un vehicle de la dimensió de la June no es pot moure per un component com és la roda de 26", si fos de 32" encara m'ho estudiaria :-) per tant què ens queda? 

Oh yeaaaaah!

Pink

Una marca que podia haver fet història a casa, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

http://cyclepathnw.com/2010/06/joshuas-pink-5-spot/

Gristle

Un inici de jornada 69 oh yeaaaaaaah!

http://cyclepathnw.com/2010/06/moots-gristle-26-29-singlespeed/

MTB, MTB, MTB.

Fa dos anys vaig participar a les 24 hores de Finale a la categoria SOLO amb l'Inbred muntada en 69, la bike anava molt i molt bé, curiosament vaig haver de passar a 29" perquè vaig esmicolar en un mes dues rodes, una Mavic Crossmax SL i una Shimano XTR, i ja no tenia més rodes de 26". Aquesta última roda és precisament la que ara estic reparant. 

A mi em va captivar amb aquesta proposta el Travis Brown amb la seva Trek muntada amb la forquilla Maverick amb la DUC 32, OMG, per a mi aquesta va ser la porta d'entrada a les 69. 

Migdia sota la pluja

Una sortida que va començar en sec, i va continuar amb una pluja constant mentre va durar.

Com el dia abans seguint el pla de quatre dies de rodar planers, sé que ho vaig repetint, ho sé, però és que costa més controlar-se que no pas rodar a alta intensitat, per això ho dic, per això ho dic.

Un ruta que a excepció de petits detalls va ser com la de dimarts, la diferència la pluja, agradable aquesta pel fet de no fer gens de fred, rondant els 20ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les tres la pluja és amiga. Curiós com els nostres equipaments gestionen bé aquest tipus d'inclemència, sempre gaudint del rodar pausat, cap molèstia pel què fa referència als equipament humits, fins i tot vàrem protegir-nos a sota d'un túnel uns minuts però passats aquests la decisió va ser seguir rodant sota la pluja, i va ser una bona decisió, es rodava bé, molt bé en aquestes condicions. 

El fet de compartir aventura en aquestes condicions ens va fer decidir no dirigir-nos a Mataró fet que va restar uns vint quilòmetres a la sortida, no passa res, ara toca rodar dos dies més sense cap pressió, fins divendres, i serà a partir de dissabte que entrarem a un nou tram. Però ara estem fent el previst, i per tant toca gaudir del què estem fent ara, rodar sense cap més objectiu que pedalar quasi sense imposar-nos ni seguir una ruta molt determinada, que també, però com dimarts, com dimecres, si decidim fer menys estona a dalt de la bike, bé, allargar la ruta, en cap cas, en cap cas. 

Anant de Caldetes a Arenys de Mar vaig proposar-me d'anar fins a Jalpí és a dir seguir pujant una estona més, la prudència però ens va portar a no fer-ho, fer més no, fe menys ara i tant que sí, fins divendres, fins divendres, perquè dissabte començarem un festival de tres setmanes, o això penso ara, un cop hi siguem ja anirem decidint sobre la marxa. La intensitat moderada dins d'un programa sempre ha de pecar més per excés que no pas per defecte, quan ets dins d'un tram marcat per aquesta intensitat. 

Equipats d'estiu, sense cap protecció sota la pluja, sense eines, sense recanvis, sense bosses, aigua, sense beure portant el bidó ple de 500 ml. menjar, cap, coincidències, cap, incidències, cap, les dues bikes van molt i molt bé, crec que pujaré una mica més la tija entre dos i quatre milímetres, o no, o no, perquè esperarè a tornar a fer desnsivell, les sensacions en pla no són les que han de marcar modificacions posicionals. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

RSL SS

Certament el titani pot ser molt bé matèria prima i prou.

MTB, MTB, MTB. 

https://cyclepathnw.com/2015/04/daves-custom-moots-mooto-x-rsl-singlespeed/#comment-4658

Després de la tempesta

La calma, la calma, mtb, mtb, mtb. 

Dos dies de descans donen per molt, i ahir les ganes de bike marcaven el to de la jornada de MTB.

Una molt bona temperatura rondant sempre els 20ºC indicaven equipament d'estiu, clar que yes! i així va ser. 

La ruta sense Drac, perseguint rodar, un pla de quatre dies de rodar planer, i ahir era el primer, avui ha sigut el segon. Portàvem mesos fent desnivell, sí, entre setmana més que els caps de setmana, no sempre, no sempre, però després d'apropar-nos cap de setmana sí cap de setmana també a la barrera dels 200 Km. per sortida, fa dos divendres les sensacions ja ens van indicar que el tram estava a punt per donar pas als Vols d'intensitat. 

El pròxim dissabte serà el primer dia dels propers vint-i-u a on les distàncies seran entre setmana les mateixes, dependrà si decidim fer una o dues sessions, i els cap de setmana baixem distància, a totes elles però hi haurà una component predominant, la intensitat.

Ahir va ser una sortida amb molta calma, anàvem a fer quaranta quilòmetres, no van ser, el dia a dia mana molt, i ahir va ser un dia d'aquests.

Les dues bikes perfectes, la Longboard portava disc nou del darrera, el davanter no perquè la clau específica del CL no entra bé, entra poc a l'estriat de la boixa DT240 de 9 mm :-( Ara la Spot Brand ja no fa soroll frenant, és un bon pas. Han de venir ferodes nous pels R1 i també pels Shimano de l'Inbred, també cadenes de 7-8 velocitats, ara per ara res més.

Ahir anàvem bé a dalt de les bikes, no pas millor que avui, però això ahir encara no ho sabíem, va ser una sortida breu, sí, prudent, també. Dues hores de rodar està prou bé per a nosaltres. 

Sense Incidències, sense coincidències, sense menjar, beure, un quart del bidó de 500 ml. d'aigua, sense llums, sense recanvis, sense eines, cap, amb manxa, amb el mar calmat, molt. 

Una anada a Canet passant per Caldetes i Arenys de Mar, una tornada a peu de mar fins a Llavaneres i cap casa, just per sota dels trenta quilòmetres, a on ara des del Mirador del Drac hi penso i sí són dies de Single Speed.

M'estic adaptant prou bé en primer terme a l'Inbred, en segon terme al 32x16, ara per ara, caldrà veure les properes tres setmanes quines sensacions tinc a dalt de la bike.

MTB, MTB, MTB.