La proposta de fer la Vallromanes-Montserrat per part dels Trinxes va ser una oportunitat per tornar a marcar un Vol per sobre del 200 Km, el darrer perquè després d'aquest ja no repetirem aquestes distàncies fins al juny-juliol, preparant el salt a l'altra cantó de l'oceà,
mtb, mtb, mtb.
Per aconseguir que aquesta distància sumés aquesta xifra calia afegir-hi una anada des de SV a Vallromanes, una tornada de Montserrat a Vallromanes, i finalment fer el tram de Vallromanes a SV.
Aquesta era la proposta i aquesta va ser la ruta que finalment vàrem fer. Per portar-ho a terme havíem de matinar, clar que yes, i per tant les tres del matí del dissabte hora d'inciar la jornada, per sortir de casa a les quatre, tocaven les quatre al campanar de SV que nosaltres estàvem sortint del portal de casa, amb els llums Cateye-Sigma Powerled en marxa. Equipats d'estiu, amb manegots, armilla, i darrera del mallot la Lite i un protector de cara i coll. A la riera de Llavaneres a les quatre tocades a 14ºC, ja vàrem veure que la Lite i el protector de cara es quedarien a Vallromanes a l'aturada que teníem prevista per fer el segon esmorzar, en aquest cas els protagonistes van ser, llet amb xocolata en pols i galetes, i que tant la Lite com el protector serien de molta utilitat per la tornada cap a casa a la nit també aprofitant l'aturada a on dos entrepans i un altre cop la llet amb galetes van ser l'energia perfecta per arribar a casa a tocar de l'una de la matinada de diumenge.
Portàvem per menjar, dos entrepans de pa de cereals amb formatge i tomàquet, una bossa de fruits secs, i mitja de llaminadures, per beure aigua, aquesta vegada un bidó de 750 ml. Durant tota la ruta vàrem beure crec recordar quasi quatre bidons d'aigua. A l'anada un entrepà al quilòmetre 60, i durant la ruta abans de l'entrepà, i després ja fins a Montserrat part dels fruits secs, i llaminadures aprofitant les aturades per reagrupar aquest grup d'uns vint bikers. A Monistrol abans de començar la darrera pujada fins al Monestir, segon bidó d'aigua.
L'anada fins a Monistrol per una ruta erronia millor la deixem per una altra ocasió amb un nom que la defineix sense embuts, per oblidar. El fet és que unes vuit hores ben tocades després de sortir de SV ja estàvem a les portes del Monestir de Montserrat, el grup part d'ell es quedava a dinar, nosaltres no, havíem de tornar i no teníem ruta definida per refer el camí, repetir l'anada feta ara de tornada no ho vèiem prudent, preferint tornar per una ruta més de muntanya evitant de ser possible zones de molta circulació de cotxes.
Per aquest motiu teníem clar que havíem d'anar directes a cercar el parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Drac de Sant Llorenç cridava amb força als nostres dos Dracs, mentre, el Sol anava fent la seva lenta però continuada caiguda. La baixada des de Montserrat per muntanya, un cop a Monistrol, aturada per menjar un entrepà de formatge i beure una clara, energia necessària tot i tenir nosaltres encara un entrepà darrera del mallot, així com llaminadures, i més de la meitat dels fruit secs, des d'aquest punt després de menjar, vàrem estar mitja hora ben bona cercant la ruta per encarar cap a Vacarisses per muntanya, un cop localitzats els indicadors de la Diputació va ser una sensacional aventura de pistes, de seguiment de pistes, abans de sortir de Monistrol, tercer bidó d'aigua a la mateixa font del poble de l'anada.
Un cop passant per sobre de l'estació per tercera vegada a on hi havia un altre cop un tercer grup de bikers a l'estació esperant el tren, a un mur natural de pedra s'hi llegia aquest escrit, ruta a Canet de Mar, o quelcom similar, aquesta era la nostra segur, la resta mentre tinguéssim llum natural vindria tot donat, oi que sí?
Entre aquest punt i la carretera, com? sí noi, vàrem haver de fer un tram de carretera d'uns quatre o cinc quilòmetres de pujada al parc Natural, a on fa uns anys amb en Tempo va trencar la biela, i és per on vàrem baixar en aquella edició, ara aquest cop de pujada, després baixada ja feta fa uns anys a la sortida de les Ibis Mojo Carbon, Xavi el dia de la pluja i les presses del grup per arribar, nosaltres tres darrera rient, ara la Betty i jo tots dos sols, esperant poder ser abans de l'arribada de la nit propers al riu Mogent, punt de referència conegut per a nosaltres, lloc a on ja podríem dir, casa, el que us deia, abans d'aquesta carretera de pujada ens aturem a fer un Colajet ben glaçat fins i tot massa però que ens va anar d'allò més bé, que bé que ens va anar per encarar la calurosa pujada que ens esperava.
Un cop al punt més alt, podíem endinsar-nos al Parc perquè a aquest punt sí tenia clar quina era la ruta a fer fins a Terrassa, però la prudència ens va portar a fer la baixada més ràpida per pistes, fetes aquestes ara fa uns anys el 2008 crec recordar amb el grup que us esmentava, un cop a Terrassa anem directes a fer un segon entrepà, mitja cola, i un cafè dels de veritat, per seguir ruta passats uns minuts.
Una mica inquiets certament, no teníem ni idea de com tornara cap a casa, seguint els indicadors de la Diputació ens vàrem plantar pista darrera pista molt propers a la ciutat de Mollet.
Aturada breu a on va caure mig entrepà dels nostres de pa de cereals amb formatge i tomàquet, que bo que estava, que bo que estava. I encara ens en quedava un més, omg, omg, omg.
Passada una estona llarga ja rodem amb llums, Cateye-Sigma Powerled en marxa. Sense cap incidència durant la ruta, sense cap coincidència.
Entràvem a Mollet de nit, i no aconseguíem encarar direcció al riu Mogent, després d'una estona ben llarga, i de ser ja dins de la nit més fosca ja rodàvem direcció a Vilanova del Vallès, a aquest punt un quart bidó d'aigua a la font del Parc direcció a Vallromanes.
Curiós, de SV a Vallromanes a la matinada ens va costar gestionar els quilòmetres, jo crec perquè anàvem adormits, de Vallromanes a Monistrol el mot que ho definiria, va ser tensos per una ruta extravagant, molt, de Monistrol a Montserrat per ser definitivament a zona entre pistes de muntanya, relaxats, diria que fins i tot xafats, tant que un cop tornant sortint de Monistrol el primer pensament va ser, estem morts i ens queden per fer cent quilòmetres, per després a cada minut que passava rodant entre pistes cada cop anàvem més bé a dalt de la bike, així fins a Vallromanes, a on després a l'alçada de les Cinc Sènies teníem ganes de ser a casa, no cansats, que també, però en major grau diria siguent prudent, una mica desanimats de la ruta d'anada a Montserrat.
Un cop a Vallromanes, una aturada sense presses per menjar, i d'aquí equipats amb l'armilla, manegots i la Lite, sense presses però sense pauses directes cap a SV, sortíem del Vallès Oriental cap a tres quarts d'onze de la nit, i vàrem arribar a casa ben passada la mitjanit, total 21 hores fora de casa, rodant a dalt de la bike penso que unes 19-20 hores, està prou bé.
Avui dimarts hem tornat a rodar, diumenge i ahir vàrem descansar, avui ja hi havia ganes de Vol, aquest, i els propers tres seran de rodar sense desnivell, per passats aquests iniciar un intens programa de tres setmanes de rodar a una intensitat alta, en cap cas anaeròbica, no però sense veure-la propera, sí notant que augmentant tres punts més la intensitat ja seríem dins de la zona vermella. Els caps de setmana els Vols disminueixen pel què fa a la distància, passant ara de fer entre els 80 i els 200 Km, a fer entre els 50 quilòmetres i com a màxim just per sobre de les tres xifres, això sí, fets a un ritme ara amb aquest dos punts més d'intensitat, a diferència d'aquest hivern, i aquesta primavera fins al proper divendres que haurem rodat sempre a un ritme molt prudent.
Amb eines i manxa, sense veure el mar, per passar-hi de matinada dissabte, i de matinada diumenge sempre de negra nit.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Un punt a comentar, l'Inbred amb la tija Thomson sense retrocés, i el seient Tune perfectes per a poder afirmar que ara ja no tinc dolor de les lumbars, zero molèsties, funciona ara de 10/10, un punt important per a mi, caldrà esperar per prudència a fer desnivells més importants que els fets fins ara per consolidar definitivament que no he de passar a una potència de 90 mm. Segon i darrer punt, el culot Pearl Izumi PRO va agafat de la mà de l'Inbred, és a dir un rendiment excepcional.
La imatge m'ho diu tot, a tu també?
MTB, MTB, MTB.
