Demà dia crònica Finale

Aquest és l'objectiu, mtb, mtb, mtb. 

Hi ha dies per a tot, avui ho era des de les 00.00 del dia 8 a 20°C, pedalant des de les nou del matí de dissabte fins les tres de la matinada d'avui, a on les imatges de Finale mentre pedalàvem van ser constants. 

Ara mentre seguia amb la crònica de Finale han sonat les campanades de la dotze de la nit per tant som dia 9, i seguidament he pensat, demà tindré la crònica a punt, oh yeaaaaaaaah!

Quina jornada de celebració dels meus cinquanta anys, OMG.

Des des Mirador del Drac, amb curiositat per veure com serà la setmana, perquè la d'ahir va ser exigent, molt exigent, SV-Vallromanes-Santuari del Corredor-de Sant Martí de Montnegre-Blanes-SV, a on les sensacions van ser d'estar castigats encara de les 24 hores de Finale. 

Les pendents del Corredor no, però les del Montnegre, omg, omg, omg.

Per aquest motiu avui mig segle i dia de descans absolut, sense objeccions, tocaven 24 hores de descans de MTB. Però això era avui, ahir tocava festival de MTB, clar que yes!

Amb premi a Blanes, amb premi Santa Susanna, pel fet de ser la mitja nit en arribar aquest punt, i a on começava el meu aniversari.

MTB, MTB, MTB. 

Bicycles as a fence

Bicycles in the outback, Silverton, Australia...

Les bikes SOLO

Us proposo compartir en primer terme les dues bikes amb les que vàrem anar a córrer aquestes darreres 24 hores SOLO, us faig aquesta proposta perquè he avançat molt amb la crònica, sí, però encara no he arribat al circuit, el inici de la cursa començava a uns vuit quilòmetres del circuit.

Les bikes, rígides, de cromo, la Spot Brand, just per sota dels 9 Kg, la Vicious a la barrera dels 10 Kg.

La forquilla però de la Longboard, de titani. Com també encara els radis de les rodes.

Preparades per no haver de fer cap aturada si els dos genets decidíssim que no les volem fer, vull dir, de poder nosaltres elles no necessitaven de cap manteniment, les bateries del Powerled, una normal, i una XL, ja anaven agafades dels manillars, i la transmissió per cadena no requereix de cap manteniment si el temp és el d'un clàssic de primavera, com va ser, vull dir, pols, molta pols, i pluja o tempesta puntual. 

Els pneumàtics de 750 g. Tubeless Ready Onza Canis, un 10. A 16-17 psi la Longboard, i el Mix Canis i Crosmark la The Motivator va fer que les dues bikes volessin a Finale, cap noia anava més ràpida que la Betty baixant, com sona, com sona, altra cosa que com a Canberra a la nit no ens hi veiem quan venien per darrera els nostres competidors. Però aquest és una altre tema que siguent un greu problema no va ser-ho, mtb, mtb, mtb. 

Un sol bidó de 750 ml. i la bossa per les llaminadures, fruits secs i els M&M.

MTB, MTB, MTB. 

La bossa sota seient de la Spot Brand no portava la càmara a diferència de la Vicious que sí, pel fet que no podem desmuntar els pneumàtics siguin quins siguin de les llantes NoTubes Crest, un apartat que de poder, ara no podem, hi haurem de posar remei. Però el fet és que si punxéssim un pneumàtic hauríem d'abandonar, i aleshores si bé això no ens ho hauríem de permetre que fos així, mentre ho és no té cap sentit que arrossegui una càmara de recanvi, oi que no?

Des del Mirador del Drac a les sis tocades del matí de dissabte fent el primer dels dos cafès, mtb, mtb, mtb. 

Preparant el pas

Per on ha de passar la crònica de les 24 hores.

Ahir nit Trinxa, a on el cava, la coca, i les galetes Birba van ser dignes acompanyants dels protagonistes, els Trinxes. Quin gaudir de Finale, omg, omg, omg. 

El post Finale immediat està siguent molt emocionant, certament, certament, i a excepció de la celebració d'ahir a la nit, breu però intensa, ho està siguent de forma silenciosa, dins de l'armonia del pas d'aquests primers dies. Som dins de la setmana de Finale, encara, vull dir que aquestes 24 hores ara mirant enrere són a tocar físicament, després amb el pas dels dies els fotogramas seran qui ens permetran gaudir-ne durant tot l'any.

Quants brindis podrem fer per Finale, OMG.

Ara preparant per una banda la crònica de Finale, i també la dels dos Dracs, després arrancaran un altre cop els Vols, que haurien de ser més regulars que mai, més intempestius que mai, i seguidament us proposaré totes les millores que hem de fer als propers mesos, tant d'equipaments, com de components, i de poder tenir-ho clar dels tipus de Vols, aquest darrer punt però crec que no el proposaré per mirar de no canviar res del que hem  fet des de l'anys passat a aquestes dates fins avui. 

Ara deixant reposar el que són per a mi les millors sensacions, mirant de no fer un pas més que no ens porti a mantenir el tram a on som, oh yeaaaah!

Des del Mirador del Drac, posposant prudentment el proper Vol Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Superat pels esdeveniments

Vull dir, fa uns anys que tenim aquest espai, de fet les aportacions han anat variant, The Great Escape MTB ha anat visquen diferents etapes, venia de diferents espais, i ara ja anem a pel cinquè any.

Perquè exposo aquest aspecte ve marcat per la reflexió de la construcció de la crònica de Finale, de les 24 hores SOLO d'aquest 2014, en aquesta edició Campionat d'Europa 24 hores SOLO. 

Nosaltres preparàvem únicament Finale, i a tocar de l'esdeveniment va ser proposat com a Europeu per la WEMBO, i aquest fet encara ens va motivar més. 

Sí, aquest any ser al podi tenia una component diferent, pel fet que de ser, implicava gaudir de la posició durant tot un any, fins al proper europeu, mtb, mtb, mtb.

Per mirar per quin any anàvem amb el Blog, he anat als origens, setembre del 2009, OMG.

Hi ha dies per a tot, temps per a tot, aquest darrers mesos tocava després de l'experiència de Canberra, intensificar els Vols de Drac. Aquest va ser el propòsit, i passats els mesos va consolidar en una realitat amb la participació a les 24 hores SOLO de Finale.

Del 2009 a ara el 2104, han canviat, genets i Dracs, omg, omg, omg, i de quina manera. 

Les bikes, la Superlight, i l'ASR-SL, han donat pas a la The Motivator, i a la Longboard, de dues dobles suspensions, a dues rígides, de dues Geareds a dues Single Speed, de roda 26" a roda 29".

Els bikers, si bé s'han mantingut els caps, han canviat els barrets, vull dir, som els mateixos nosaltres, sí, però com el com anem en bike ha canviat de la nit al dia. 

Tots aquets fets, el pas dels anys del Blog, els canvis que us esmento, que nosaltres som els mateixos però amb aquests anys de més experiència, fan que fins i tot la crònica a fer de Finale 2014 sigui diferent, de fet les cròniques han anat evolucionant. Des de les prèvies a Canberra que tot ha anat fent un canvi constant, de fet des de Finale 2013, des del sopar del diumenge de la SSEC 2013, clar que yes, de fet des de la WEMBO a Finale del 2012.

Ara a aquest punt d'aquesta intervenció, penso,  la crònica ha de gaudir de la seva maduració abans de caure al Blog, o no, i la posposo, no és important, sí que ho és l'experiència que hem viscut, i tant que sí, i tant que sí.

Ara des del Mirador del Drac, descansant, descansant, i descansant entre pensaments d'aquest darrer SOLO viscut a Finale, oh yeaaaaah,

Ja tinc les fotos del Sportograf, les meves, em falten les de la Reina, un cop les tingui haurem fet un pas més.

MTB, MTB, MTB. 

Arranquem la jornada

Banyats de pensades i pensades SOLO. 

Després de Finale, les sensacions post Finale de 10/10.

Finale podria marcar i molt l'hemeroteca, podria amb el seu vent càlid indicar el Nord de la Nau Insígnia. 

Ara però esperant les fotografies del Sportograf de la cursa per poder incorporar-les a la crònica d'aquestes 24 hores. 

El dia a dia imposa la seva llei, jo però tinc un altre pensament. 

MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed. 

Preparant la crònica del SOLO

En aquest tram és a on sóc, no escrivint-la, encara no, primer he de digerir tantes emocions concentrades, després la podré escriure. 

És el què té competir a una o dues curses a l'any, que cada una d'elles pesa molt, vull dir m'imposa molt. Fa uns mesos, abans de Canberra mirava de proposar la cròñica per mirar de seguir el ritme de les notícies, pel fet que el que és notícia avui ja no té interès demà, i entenc que sigui així per a moltes persones pell ritme que imposa el dia a dia, també he de dir que no és el meu cas, el meu diia a dia té ritme però aquest està caracteritzat per una dinàmica molt pausada, no perquè els temes siguin pausats, si no per la forma que agafa tot quan passen per casa, sempre molt i molt pausat.

He brindat per Finale 2013 tot l'any, i també pel del 2012, per tant ara agafa el relleu Finale 2014, brindarem tot l'any per Finale, i per aquest motiu el ritme de construcció de la crònica no té un tempo establert per caure dins del Blog.

MTB, MTB, MTB.

Com esmentava ahir un bon vent, un bon Vol. 

The Best Race

Ara a una aturada tornant de Finale, tot està com esperant a poder-ho gaudir en la seva dimensió, increible, sensacional. 

Segueix el vent i tindràs un bon Vol. 

Un any a dalt de la bike ens ha portat a un bon port.

OMG, OMG, OMG.

Bec, Phil, find the flow is the best moment.

Les sis del matí a Finale

Hem dormit com troncs, profundament, ahir un sopar de tradició, avui per avui.

També  ja un clàssic el passeig per Finale abans o després de sopar, així com la compra de la fruita, el pa pels entrepans, el formatge i pernil dolç, i en darrer terme el gelat de rigor, va comportar que en arribar a l'hotel la son va ser la protagonista, com hem dormit, omg, omg, omg. 

Mateixa volta, idèntica a la dels darrers dos anys.

Fruita, fruita, i més fruita.

Ara a la matinada de divendres un cop hem descansat ens queda en primer terme fer un bon esmorzar, i tant, això serà a dos quarts de vuit del matí per seguidament a tocar de les vuit fer camí cap al circuit per preparar la parada, vull dir, com que en aquesta ocasió disposem de corrent podrem disposar de carregadors per les bateries dels llums, d'alimentació per la nevera Waeco, de llum pel Box, així com d'ordenar tota la filera de menjar que necessitarem per aquestes 24 hores SOLO.

Ara però descansant, molt relaxats, OMG.

Des de Finale, des de l'hotel, esperant pausadament el pas de les sis hores que falten per iniciar aquesta aventura, mtb, mtb, mtb. 

Un pronòstic curiós del temps, ahir ja havia de ploure, no ho va fer, ara indiquen pluja per demà, veurem, veurem. Mentre ens respecti el fred podem respirar tranquils, no és garantia, però és que encara que ens respecti el temps res està garantit, oi que no?

MTB, MTB, MTB. 

Som a Itàlia

Tot és diferent, tot és idèntic, omg, omg, omg.

És el país del color, clar que yes.

Hem recollit el xip, els dorsals, hem deixat part del nostre espai a un equip, hem parlat amb en Mauro, que no sé on era, venint cap a Finale, hem coincidit amb bikers que van ser a Canberra, hem fet una única volta al circuit, hem decidit com anirá el tema llums, he deixat els Dracs a punt a falta d'un darrer repàs, hem comprat fa uns minuts tota la fruita, i ara ja som a l'hotel per dutxa, i directes com cada anys a sopar a Can Tonino.

Em deixava el dinar al Gambero Verde, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Tot a punt, clar que yes. 

Aquesta nit desfilada de models, hem de decidir cada detall dels  equipaments  que seran protagonistes del proper SOLO.

Des de Finale, dies de molt de Single Speed. 

Un dia després

De la nostra arribada a Finale, i dues versions germanes però també diferents.

Mentre la Reina dormia ahir a la nit jo mirava Els Misteris d'en Murdoch, els dos darrers capítols, aquest matinada a les tres la Reina no podia dormir i jo dormia com un tronc.

Esmorzats es pensa millor, es recorda millor, OMG.

Finale després del 2009 porta agafat de la mà un tram molt trist, de la marxa dels nostres durant aquest període 2009-2011, un de sol ja seria massa, per poder compartir un sol segon amb un d'ells ho donaríem tot. Passaran els anys, estan passant els anys i tornem a ser a Finale, tornem a ser per tercera vegada al mateix hotel, un espai de somni per una aventura de somni. Ara l'habitació és encara més gran que a les dues ocasions anteriors, cada cop que venim rebem millor tracte. 

Els organitzadors en arribar ens han dispensat els millors somriures, i també les millors converses que podrem escoltar, de fet com a la SSEC del 2013 a on jo deia que les mostres d'afecte van ser tan grans que de no repetir-se més ja em donava per pagat de per vida, ara a Finale després del dinar de la darrera edició amb ells, d'un dinar a on anaven passant plats i més plats de menjars típics de la regió entre converses entre el Staf organitzador de Finale i el nostre grup Single Speed i amb en Javi, quin dinar, quin dinar.

Una edició en petit comitè pel fet que al 2013 els equips havien corregut una setmana abans, ara a aquesta edició correm tots, SOLO i equips, aquest  mateix cap de setmana, separats sí, però si a l'any passat érem com a molt 250 persones entre corredors SOLO i organitzadors,  a aquesta edició entre SOLO i equips serem 2.700 persones. Aquest fet podria marcar la distància entre nosaltres i els enfeinats organitzadors, res més lluny de la realitat, encara gaudim d'una millors recepció, i de donar-se el cas ja us exposaré els comentaris en mode elogis dels organitzadors vers a nosaltres, ara per ara però queda per l'hemeroteca, OMG.

Ahir la meva intervenció en arribar a Finale venia marcada per la fatiga, un mes de maig molt intens ha indicat la ruta a seguir, ara, aquest matí des de Finale, un any després, a mesos de Canberra, la pau s'imposa, omg, omg, omg. 

Venim de fer un bon esmorzar, i tant, i ara d'aquí a una estona anirem al circuit, ens posarem les armadures pretorianes, ja des del nostre Box, que us vaig exposar ahir, i un cop fet aquest tràmit, tornarem a descansar ara sí ara també. Ahir sopar en la intimitat, avui toca Finale, pizzeria, i dinar a la capella, en honor als que ja no són entre nosaltres, clar que yes, ara però passats els anys, agafats de la mà de la nostalgia feta records, i per tant silenciosa i càlida, mtb, mtb, mtb. 

Per tots vosaltres, des de Finale, entre aventures Single Speed. 

Ja som a Finale

Ja hi som, omg, omg, omg.

Res encara definit, sí el nostre lloc SOLO.

Ara descansant a l'hotel, l'habitació fa dues vegades casa nostra, OMG.

Hi ha temps per a tot, ara és el de descansar, el de deixar que tot passi a la seva manera.

A sopar, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Oh Yeaaaaaah :-)

Vol SOLO.

MTB, MTB, MTB.

Infinit

Una llista llarga, certament de tasques a fer.

Ara tot  punt, mtb, mtb, mtb. 

I he tingut sorpreses, un comanda perduda de Chain, que finalment ha arribat a casa, OMG. Ara ja tinc la clau Torx per poder canviar les pastilles de fre dels R1, vull dir la clau per poder-la portar mentre volem.

El què us deia de Can Brabo. Un festival, un festival, la imatge així ho indica, clar que yes.

Molta feina, i tota molt agraïda, i tant que sí.

I plena de color, omg, omg, omg.

i de dolç, dolç, dolç.

Ara des del Mirador del Drac, descansant, esperant, emocionats, molt, propers al proper SOLO.

Pluja intensa a SV

D'un dilluns a les prèvies de la nostra aventura SOLO. 

Una matinada que indicava Vol de Drac, però que no sé perquè no hi hem anat, i una hora després una tempesta ens marcava que havíem de ser a casa. 

Així ho hem fet, mtb, mtb, mtb. 

Ara a punt de sortir del niu, sense els Dracs, deixant tota la part d'intendència a punt. 

Són una llista llarga, la de Can Brabo per si sola ja és infinita, la resta, mecànica, vaig agafant de cada caixa de recanvis i components, els que sempre portem. Aquest cop potències i manillars no vindran, i els punys tampoc, de fallar per la pluja la cinta de manillar Brooks, sense, anirem sense si es dóna el cas.

Les cadires 24 hores, la taula 24 hores. 

Molts els preparatius, molts de fets, molts per fer, emocionant, molt, demà dimarts, i tant, i tant, encara tenim temps per portar-los a terme, clar que yes.

Demà dos d'estratègics, certificats agonisticos, i un segon que ja us l'exposaré, OMG.

Bé, la June començarà a ser motiu de planificació, certament, certament, i després ja estarà tot enllestit, únicament ens quedarà, començar l'aventura, la gran aventura SOLO.

MTB, MTB, MTB. 

Bikes a punt

I més coses, i més coses de les bikes.

De les dues, pastilles de fre, de les dues cadenes.

De la Vicious fins i tot repàs de l'EBB, no girava per poder tensar la cadena nova, OMG.

Ara a esperar que el soroll no torni, tocar l'EBB, té aquest risc. 

Aquesta revisió de les dues bikes m'ha requerit de tres hores. 

Caldrà veure si sortim en bike, la Betty no té bones sensacions avui, nervis pel proper SOLO? Una mica de tot diria jo, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac, dinats, esperant el moment, de ser, de ser.

Les bikes però a punt, esperant també, i a on de donar-se el Vol podrem veure si els canvis han sigut satisfactoris.

MTB, MTB, MTB.