Dos Vols de Drac, tres caps de Drac

Les darreres 10 hores interessants, per les pensades a dalt del meu Drac. Quan sumes tants Vols i tots tan emocionants, les explosions de concepte les he d'anotar, totes i  cada una d'elles, i tant que sí, i tant que sí.

No són pensades independents en cap cas, el Destructor sí que és Independent, les meves pensades van totes sempre lligades entre elles, no per temes necessàriament, sí per concepte.

Ahir a la nit pel bon temps, pel fet de no fer fred, per una jornada intensa, del cap més que del cos, aquest darrer encara s'està recuperant del pas per Céllecs, ahir mentre pedalava tenia el gluti esquerra sentit, avui després de pedalar no mentre, el dret. Una temperatura rondant sempre per sobre dels 10ºC, que va fer que les ganes de ser a dalt de la Vicious finalitzessin per prudència, pel fet que era a tocar de la mitja nit, i encara volia fer un darrer tram, el pensar que avui la jornada de cada dia finalitzaria fins ben entrada la nit, i hauria de sortir de matinada, em va imposar no fer el darrer tram, perseguia dos Dracs, van ser dos caps, no dos Dracs, omg, omg, omg.

Cap coincidència entre les vuit del vespre i les dotze del vespre, aquestes darreres tocaven des del campanar de SV tot just entrava a casa, mtb, mtb, mtb. 

Un cop a casa, què puc dir, sensacional. També encuriosit per veure com caminaria la matinada d'avui, pel fet que avui havia de ser més d'hora encara a casa, i per aquest motiu l'arrancada ha sigut un xic abans. No passa res perquè la temperatura aquest cop sempre a 8ºC, un xic menys a segons quins llocs sí, però molt propera sempre a aquest bon número. M'agrada el 8, crec que podria ser el meu número de tenir un número preferit.

La matinada d'avui, ahir vaig escoltar els dos quarts de dues de la matinada al campanar de SV, i he sentit tocar les cinc un altre cop, aquest darrer ja per fer els dos primers cafès del dia mitja hora després, sonaven les 6 al campanar de Sant Vicenç quan ja era lluny de casa, i del poble, i les he sentit per un vent que dirigit dolçament pel campanar em volia acaronar amb la companyia de les seves suaus campanades.

Cinc minuts després ja passava per la riera de Llavaneres, set hores després de la darrera passada, OMG. Avui els Tintorers, anant, la riera baixant entre dones caminant, i dones pedalant, cap home, a les sis del matí, i a les set del matí aquests dos grup m'han deixat aturat. 

Sensacional, literalment sensacional, que bé, que bé, que bé.

A diferència d'ahir al meu pas pel Passeig dels Anglesos avui hi havia més trànsit caminant, no recordo si en bike també, ahir el pas va ser solitari a les onze tocades de la nit.

Avui he pujat pel pas més proper al Remei, també per Milans, però pel segon pas, entre Milans i el restaurant del Castell de l'Oliver, creia que pujaria menys, o que, de com el recordava, exigent, ara seria més lleuger de fer, en cap cas, en cap cas. És una pujada que a part de la pujada amb els Trinxes del darrer mes, feia anys que no feia, tants que encara anava amb geared. O sigui des del 2010 que no gaudeixo de passar-hi entre Vols de Drac, per això us en poso la imatge, perquè l'arribada dels cavallers des d'aquest cantó és nova per a mi, i pel Blog.

La passada pel forn, obligada, la passada per la porta de l'església, encantadora, la tornada a casa  entre presidents, sí, sí, entre presidents.

Equipat d'hivern al primer tram, i tornant des de dalt del Tintorer ja de rigorós hivern, ahir d'hivern sempre, eines totes, ahir també, aigua, una quart de litre avui, mig litre ahir, menjar, llaminadures de fruites naturals destructores de Murs, quin plaer tenir-les, degustar-les al paladar entre Vols d'ahir i d'avui, Cateye i Powerled, sempre aquest darrer a mitja potència els dos dies baixant Tintorer i riera de LLavaneres.

Avui ja no hi ha un altre Vol amb la Vicious, Vol sí, però de la Nau Insígnia, test important, molt, diria més, estratègic, certament, certament, la `pedra, el pas pel lloc que us esmentava ahir aquesta nit explosiona, Bec, Phil, primer test seriós de la Nau Insígnia, després d'aquest les dues Naus Insígnia es posen definitvament en marxa.

Des de  Mirador del Drac, esperant per fer el manteniment dels dos Dracs, tensió de cadenes, pastilles dels darrera de la Vicious, les tasques a fer, dies de més, de molt, d'intens Single Speed.

Anem a dinar?

Reflexionant

Sobre com m'ho puc passar tan i tan bé a dalt del meu Drac fent Dracs. 

MTB, MTB, MTB.

Doble cap de Drac

Sonen les dotze al campanar de SV.

MTB, MTB, MTB.

75'

Els minuts per a poder decidir de fer un bon Vol.

Ara hi penso, i realment de no ser per la visió dels ametllers florits tinc la sensació que res em portarà direcció al proper Vol, també he de dir que ho escric i una filera llarga de pensaments ja diuen, si no fa fred serà una bona pensada fer un bon tram, o per què no el tram clàssic d'hivern? sempre és un bon tram fer aquest clàssic. 

El patí de casa comença a ser una estora de flors caigudes dels ametllers, la sensació és emotiva, perquè aquestes entren fins a dins de casa seva, i en veure-les a terra em recorda la presència dels ametllers, del seu protagonisma omnipresent, sí, però ara encara més per la radiant florida, un blanc rosat que fon el cor més fred, que fa que el meu Drac s'inquieti si no veu indicis clars d'un proper i necessari Vol, les flors cauen dels ametllers pel batre de les ales del meu Drac, un moure aquestes ales afilades per tallar l'espai per on rodarem, millor dit un moure les ales demanant, imposant el proper Vol, i un genet de seguir notant l'aire fet corrent d'aire per ales del meu Drac que no vol ni pot resistir-se a les intencions del seu Drac, omg, omg, omg.

Decidir passada la propera hora, hores segons quin sigui l'inici, de ser, el proper a fer, crec que no aniré de rigorós hivern, equivocadament, no diré que no, però crec que un equip d'hivern serà el seleccionat, certament, certament. 

Veure com marxen els cavallers de la llum implica poder pensar en l'arribada de les Fades de la foscor, i aquest pensament m'inclina, dolçament, sí, però una emotiva devoció s'imposa, he de ser prudent, sí, però també veure que hi ha realitats difícils per no dir impossibles d'evitar, decideix el meu Drac, imposa millor dit, decideixen els cavallers quan marxar, decideixen les Fades quan entrar, els blocs de granit imposen de la mà dels Destructors de Murs la creació de les corones de blocs de granit, entre tots ells decideixen la protecció al seu interior de les Fades i els cavallers, i tots els que decideixen queden supeditats a la Nau Insígnia.

La Nau Insígnia va ser dissenayada pel genet del Mirador de SV, aleshores és un plaer inclinar-se entre tan distinguits protagonistes, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, un genet emocionat per veure si abans de la mitja nit hi haurà Vol entre Fades de la foscor, si tindré la sort de compartir ruta amb el Destructor Independent, mtb, mtb, mtb.

Emocionat per la propera arribada dels equipaments de Gore, de Pearl Izumi, concrets, molt treballats, però en tot cas sempre condicionats a què com els anteriors aportin continuitat a la filera de Vols de Drac de les darreres setmanes, crec que puc dir fins i tot mesos.

MTB, MTB, MTB.

1961

Sortida 61 la d'ahir, és que mirant les sortides respectant sempre el descans, són 61, i ahir una de les imatges que hem vaig veure en la necessitat de fer i que abans d'ahir a la nit em vaig deixar és la de la porta de l'església a on hi indica l'any, un any important a casa, aquest i l'anterior, OMG. 

Està bé guardar dates, compartir esdeveniments, ara em ve al cap 2015, Roc de ser serà un Festival, quines ganes tinc de Roc, tantes quasi com de Finale 2014.

Són pocs els llocs per al 2014, si penso en totes les propostes que tenim a sobre la taula, aleshores les seleccionades sonen a poques, o no, o no.

Itàlia ens veurà com a poc dos cops aquest any, dues propostes que no podem deixar de banda, per ser la primera una invitació personal, i la segona obligada.

Hem d'anar a Escòcia, SOLO, que bé, que bé, que bé. Aquest SOLO marcarà de ser un dia després i un dia abans, sí, sí, en aquest ordre, omg, omg, omg.

En tenim més de compromisos ineludibles, sí, tots sempre fora de les nostres fronteres del Nord, és una norma d'obligat compliment, únicament una excepció de donar-se el cas, però fa una fila llarga d'anys que fora de tres excepcions no ens prodiguem a casa. Quina bona pensada, quina bona pensada, clar que yes.

Com els Miradors, com els Fars, sempre fora de casa i sempre des de les fronteres del Nord. 

Haurem d'anar a dinar, ja no plou i un sol intens entra per les finestres del Mirador, un vespre que canta a Vol de Drac, mtb, mtb, mtb. 

Preparant-me

Perquè demà el pronòstic indica pluja de 3 a 3, per després proposar l'arribada del sol. Molt no podrà ser si realment l'entrada d'aquest és cap a les tres, però de ser, podria ser que passades les hores em decidís a fet un bon Vol, com el d'ahir a la nit.

Tres Miradors, dues Naus Insígnia, omg, omg, omg.

Repetiré una imatge avui que em comporta la presència de bones sensacions, perquè el pas per aquest punt del tram clàssic d'hivern sempre va agafat de la mà de les millors pensades, OMG.

De fet les bones sensacions hi són sempre, i tant que sí, puntualment no diré que no, però si valoro objectivament cada minut del dia cada un d'ells porta un rodó de pa de pagès a sota del braç, sempre. I com que el pa m'agrada, com les galetes, com el pa de pessic, tot camina a cada minut, mtb, mtb, mtb.

És difícil no gaudir de cada Vol tenint tantes ganes de sortir cada dia, no és una norma, no hi ha res marcat, sí una sensació bona que comporta que un pensament em passa pel cap i seguidament enfilo cap al proper Vol, com ara, que la sensació és molt bona en pensar en la possibilitat de sortir demà, tot i aquest pronòstic de pluja de 3 a 3, veurem, veuré.

MTB, MTB, MTB.

Jo per si de cas tinc ja l'equipament a punt per demà, clar que yes. També per fer-ho més planer avui la persiana baixarà  d'aquí a una estona breu, he de descansar bé sempre, però avui especialment. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Carregant les bateries de febrer

Per mirar d'aconseguir un mes divertit a dalt de la bike.

Avui no ha sigut en cap cas una sortida fàcil, i no perquè el tram no sigui un bon tram, a l'inrevés, si no per la proximitat de les dues darreres sortides, sobretot perquè la sortida d'ahir la vaig salvar al darrer moment, certament, certament.

Sort que tenia poca bateria, vull dir que ahir no tenia moment de tornar a casa, perquè en no fer fred les ganes de ser a dalt de la bike eren imparables, el què no va ser imparable va ser la bateria del mòbil, que estava a punt de dir prou, mtb, mtb, mtb, i em va imposar posar fi a la sortida, sort perquè avui de matinada he hagut de rodar a un ritrme molt lent, més encara per a poder gaudir de les pujades.

Un error que he comès és no alimentar-me a la nit havent sortit la mateixa nit, i sortint passades unes hores un altre cop, pel fet que passada la primera hora d'aquesta matinada la gana s'imposava, de fet he passat pel forn reobert de Sant Vicenç abans d'arribar a casa, per reforçar l'esmorzar que ja tenia a punt des d'abans de sortir, clar que yes.

Porto tot el matí perseguint aportació de calories, OMG.

Ara entra un sol càlid per les finestres del Mirador, que bé, que bé, que bé. 

No he passat fred, sí molta fredor, entre 7,5ºC i 6,5ºC, fins la baixada de la riera de Llavaneres, tot molt bé, després bé. Equipat d'hivern, ben equipat, sí, no de rigorós hivern.

Una sola coincidència, per tercera vegada una corredora, la mateixa amb el llum a la cintura, baixant pel carril bici de Llavaneres a dos quarts de set, incidència, cap, eines, totes, aigua, un quart de bidó de 750 ml. menjar, cap, Cateye-Powerled sempre en marxa, el darrer a mitja potència a la baixada del Tintorer llarg i la riera de Llavaneres. El proper dia si fa fred, de ser obert com avui, m'aturaré a un lloc que té pinta de ser molt interessant, a fer el cafè i poder fer el test de si fa molt fred, o és bàsicament perquè vinc des de dalt del Tintorer baixant fins a Llavaneres que pateixo aquest canvi tèrmic tan dràstic, de fet deu ser una mica tot, trenc d'alba, que baixo molta estona després de pujar molta estona, que la riera és el lloc més fred, però una aportació intensa de calor podria equilibrar si més no la baixada des del Tintorer, veurem, veurem, avui ho volia fer, però és que avui no tenia fred.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Una volta a l'església aprofitant que he anat a buscar el pa, i una imatge amb l'any del meu germà, bon any, bon any. 

Ja he rebut confirmació de la sortida cap a casa de la primera de les dues comandes, quina eficiència.

Que bé que va la Vicious, que bé que va la Vicious, oh yeaaaaah.

Tres quarts de cinc

Sonen al campanar de SV.

Com em va agradar la volta a l'església de SV, i escoltar les campanades de les onze de la nit a dalt de la Vicious, omg, omg, omg.

A minuts de ser, d'enfilar el proper Vol, de matinada de febrer, un bon pas de no fer fred, com ahir a la nit, com a fet excepcional, febrer i pedalar com ahir de nit per a mi sensacional, ara passades quatre hores de la darrera baixada de persianes, a l'una d'avui encara no dormia pel neguit de la sortida que acabava de fer, i pel pensament de si avui tindria aventura de matinada, que ara crec que sí, crec.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

El segon cafè ja ha caigut, mtb, mtb, mtb.

Rodant sense fred

El què us deia, mirant cada tram de la jornada per mirar de cercar un pas ni que sigui estret i breu.

Avui m'he equipat d'extrem hivern, avui no feia el fred dels darrers dies, en cap cas, mtb, mtb, mtb. 

Entre 8,5ºC  i 9,5°C avui no feia fred a la nit, he arribat que sonaven les campanades de les onze, i m'he permès abans d'arribar fer una volta a l'església de SV a minuts de sonar les campanades, m'agrada fer voltes a on la mare es va unir de per vida amb el pare en pau descansi, omg, omg, omg.

La pujada pel Tintorer curt, això breu, la baixada pel Tintorer llarg, això extensa.

Sense fred a les rieres per un vent lleuger que deu ser càlid, he de pensar, la riera de Caldetes volia fer mal, però aquest vent ha determinat que aquest no seria el dia de passar fred, que bé, que bé. 

Cap coincidència, cap incidència, toca tensar cadena, el Canis segueix funcionant molt bé, eines totes, aigua, sense bidó, sense menjar, Cateye-Powerled aquest darrer a mitja potència baixant pel Tintorer i la riera de Llavaneres. 

Quan sigui gran vull pedalar amb lagranevasio, clar que yes.

El Destructor Independent sempre seguint les ales del meu Drac.

Les Fades, OMG, reines de la nit, què en puc dir, bé sí que han llegit als meus ulls la meva darrera intervenció, qüestionen en silenci dins de la corona la meva decisió que el Destructor Independent no marxi amb la segona Nau Insígnia cap a Austràlia agafat o no de la mà de la Fada, poc puc fer, no és una decisió meva si no seva i del meu Drac. 

La Fada motiu del desordre no dubte sobre quina és la seva Nau, ho té clar, la segona, jo tampoc, sé que ha de compartir la foscor de les antípodes, de ser, de ser.

La Fusion avui pilar de la sortida, que bé que funciona aquesta jaqueta, tot i no portar la bossa del darrera, demà veurem amb quina surto a fer el Vol, de ser, de ser.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Prudents, pel fred, emocionats, per les dues Naus Insígnia

És el tram a on som, no gastarem ni un recurs ni físic ni material amb aquest temps, omg, omg, omg.

Vull dir que seguim un fil conductor impecable a on els Vols de Drac estan funcionant d'allò més bé, hem de frenar en sec, tot i ser una contradicció, per respectar que ens estem fins ara protegint de recaure en el cas de la Betty i de caure en el meu cas dins d'un refredat que vindrà, però que de poder vull enrederir.

Aquest és el pla, aturada, febrer és interessant si es presenta com a interessant, i si no, març ens espera.

Si les temperatures ens respecten, tornarem a enlairar els nostres Dracs, i tant que sí, i tant que sí, però ara la sensació no és de voler, poder, sí, voler, no. 

Vols de Drac, OMG, que bé que sona, mtb, mtb, mtb, esperant la fi de la jornada per valorar cada dia a cada tram de la jornada quina temperatura fa, de millorar decidirem de sortir i si no, precaució a casa, per a poder presentar continuitat a dalt dels nostres Dracs. 

Els blocs de granit es mouen pel nostre pas, els Destructors de Murs, atents, no és la seva tasca esclafar, però sí la seva principal característica de donar-se la necessitat, fins ara des del descobriment de la seva presència no ha calgut, que bé, que bé, les corones de blocs de granit giren engranades a la Nau Insígnia, sí, sí, fa dues setmanes que el meu Drac les va posar en marxa, puntualment és veritat, caldrà aturar-les per poder decidir la seva arrancada definitva, de ser, de ser, aleshores dos dels quatre fars començaran a emetre llum, i al mateix temps els Miradors, dos dels tres, veuran com els seus Dracs volen directes a les dues Naus Insígnies construides des del Mirador del Drac de Sant Vicenç. 

Dues Naus, específiques, una per Europa, i la segona específica per Austràlia. 

La segona la d'Austràlia va carregada dels millors Destructors de Murs, dels millors blocs de granit, porta les millors corones que envolten els cavallers de la llum més intensa, de les Fades de la foscor, una d'elles la Fada que té el cor robat del Destructor Independent, sense ell, sense ell, aquest és l'únic que no marxarà a Canberra, la resta, són els nostres millors representants, com sempre des de casa, els nostres millors atributs pels australians, tenim un diamant màgic per a ells, el nostre millor diamant, sense cap mena de dubte.

La primera Nau, amb un nombre menor de Destructors de Murs, amb un nombre menor de blocs de granit, amb dues corones de menors dimensions que la segona Nau, a on cavallers i Fades esperen el seu moment d'explosionar llum i foscor, i, i el Destructor Independent decidit a protegir les ales del meu Drac, sense ell, sense elles no hi ha Vols, i sense aquests no hi haurà aventura entre oceans. 

De ser, de ser, clar que yes, des del Mirador del Drac, dies de la consolidació de les Naus Insígnia.

Emocionat, emocionat, per com de bé sona la música, i com a excepció repetiré, omg, omg, omg.

Una aventura amb corones

De Reis, sí, sí, com sona, un dia de donar-se el cas en parlarem, i no, ara no és dóna.

Una llarga aventura de MTB, divertida, amb un dinar de Reis, canelons, i abans per picar unes galetes de les top, i tant, i tant.

Avui hem passat per una zona infestada de blocs de granit, Céllecs, omg, omg, omg.

Que bé que van les dues Single Speed de casa, mtb, mtb, mtb, zero problemes.

Què bé que van els equipaments d'hivern, fins ara, fins ara, febrer ens està posant contra les cordes, veurem si aconseguim seguir a dalt de la bike, veurem. Avui mateix la darrera hora i mitja ens ha portat a desistir d'acostar-nos als cent quilòmetres, un fred entrant a ritme d'un sol sortint ens ha indicat que calia fer camí directes cap a casa.

Per a mi Céllecs és, trial, trial, trial. 

Avui hem fet una bona ruta, demà tocaria aventura de matinada, perquè el descans ja el vàrem fer ahir, certament, certament, però ara fa un moment recollint la rentadora amb els equipaments, un el necessito per demà, OMG, quin fred que fa. Demà el pronòstic és de 6-7°C entre les cinc i les vuit de la matinada. 

Hem evitat fer la zona del Baix Montseny que tan aturats ens ha deixat després del cop de fred entrant a Sant Celoni diumenge passat. 

Però no passa res, de ser i coincidir sense voler amb el mateix fred de dissabte, o de divendres mateix,s fàcil, al quilòmetre vint giro directament cap a casa, perquè és a partir de mitja riera de Llavaneres que aquest punt intens de fred ja es fa difícil de portar, però primer veure si la pujada a Céllecs d'avui des de Vallromanes no em passa factura per demà, baixant les escales ara ja tenia un lleuger dolor de cames, i de ser aquest el cas, millor decidir un cop a ple Vol, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, una bona jornada de Single Speed.

Equipats d'hiver, no de rigorós hivern, cap coincidència, cap incidència, eines, totes, Cateye i Powerled les darreres dues hores en marxa, aigua, mig bidó de 1.000 ml. menjar, canelons, galetes, un gelat mini, beure, una cola, i un cafè llarg.

La nova jaqueta Gore Active Shell funciona com la primera, impecable, que bé que va la bossa del darrera d'aquesta jaqueta, que bé que va.

Ve un equipament per a mi, que marcarà el to, si em decideixo a portar-lo, com deia abans, un cop a casa, veurem, veurem.

Ja està

Les ales, el batre d'aquestes ja ressona per les denses i pesades parets de casa, no hi podem fer res, hem descansat 50 hores i les converses van totes sobre les novetats  que estan venint cap a casa, millor dit van dels efectes que comportaran per als SOLO quan sigui, omg, omg, omg.

Quan una societat s'excedeix de manera fins i tot propera a entrar a fer un cert ridícul fent ostentació constant de la seva bandera, és perquè senzillament ja és una nació. M'imcomoda molt l'ús que es fa de la bandera catalana, em genera una sensació de falta de respecte cap a la nostra propia nació catalana,  la realitat és que quan una societat actua d'aquesta manera és perquè ha consolidad el seu procés nacional, i això no implica que el nostre estimat país aconsegueixi el retorn oficial a la seva identitat nacional aconseguint ser reconeguda aquesta oficialment com a nació, sí que la societat catalana, les generacions que viuen aquest moment són per si mateixos reconeguts o no, protagonistes d'un fet històric, una llengua una nació. Espero i el cos em tremola que la nostra petita societat catalana i la nombrosa societat espanyola entenguin que sigui quin sigui el proper tram res valdrà un segon de violència, com deia l'àvia en pau descansi, res, res val una guerra, 

Després dels dos cafès, un bon esmorzar, i de ser, de ser, gaudirem d'una aventura, entre Dracs, mtb, mtb, mtb.

Novetats

De components, de recanvis, a on aconseguir calma pels SOLO facilitant que tot estigui a punt l'objectiu a aconseguir.

Com ja he comentat estic canviant de pneumàtics, de marca, no un canvi radical, en cap cas, cada època té a casa la seva marca i model de referència, Tioga, Ritchey, Hutchinson, Michelin, Kenda, Maxxis, i moltes més. Aquests darrers anys Maxxis el rei de casa, el rei de les dues Single Speed, ara de les tres. Aquest febrer consolidarem un MIX, Onza Front, Maxxis Rear. El març pel què fa a pneumàtics ja us l'exposaré un cop la Spot Brand rodi el febrer amb aquest MIX.

Durant el febrer la Longboard portarà també el Canis 2.25 de 60 TPI, TR. 

Durant el febrer seguirem rodant amb el Powerled i prou, pel març fer camí ja sempre amb el Powerled-manillar i Karma-casc,  reforçats pels Ay Up de la Bec, venen cap casa les noves bateries dels Sigma de recanvi per la cursa , no les XL, aquestes ja les demanarem a en Josep i a l'Oriol per a l'ocasió, clar que yes. Però la intenció és rodar amb Powerled al manillar amb dues bateries de les petites, el Karma amb una de petita i una XL. Els Ay Up a la VW per si falla tot, que sempre pot passar. Com sempre portarem el Kit de piles pel Powerled, aquest sempre.

Venen més novetats pel què fa a equipaments, i tant, i tant, el què estigui a les nostres mans per no aturar els Vols de febrer, és important seguir el ritme de Vols actual, i ara que el segon genet està sortint del refredat, ja entra a la roda dels dia sí dia també a dalt de la bike, de ser, de ser.

Per l'arribada de les temperatures més elevades també venen unes millores també d'equipament, pensades per la nit SOLO.

Tinc un canvi important per la bike, o les bikes, fa referència als pedals, canviarem, de ser, deixem  Shimano, i no tornem a Crank Brothers, una segur que fa el canvi pel proper SOLO, dues com els Sigma, no sé si ens ho podrem permetre, veurem, veurem. Els Sigma continuen, i hi hem invertit més recursos perquè un cop siguin desterrats aniran a les bikes també de casa, no nostres. Amb els pedals el mateix donaran pas a les noves propostes i els Shimano passaran a ser els pedals de les altres bikes de casa, no nostres.

Per què Shimano i Sigma no ens valen a nosaltres i sí a les altres dues bikes de casa no nostres? perquè nosaltres no podem entrar al circuit sense components fiables, i ells sí perquè d'aturar-se un dels llums Sigma  no els hi passa res, ni de trencar un eix d'un pedal Shimano XTR, pel fet que hi roden LOCAL i no fan curses. Cal tenir present que parlem sempre de games altes, vull dir és difícil que a una sortida de dues hores un o dos cops per setmana aquests components presentin cap problema. No així a la disciplina nostra, de fet estan fallan, per tant cal prendre aquestes decisions ara, a mesos de les cites que perseguim.

Per què hem de posar recursos a equipaments d'hivern si estem caminant cap a la primavera, i a més si sempre comprem els equipaments d'estacions que no toquen? pel fet que hem canviat el programa d'aventures, i això implica canvis en l'equipament, i ens ajuda aquest cop que les propostes d'equipaments tenen curiosament preus molt atractius dins de la mateixa estació d'ús pels que estan pensats. 

Des del Mirador del Drac, dies de descans, i de molt Single Speed.

Les pluges manen, el fred imposa

Un bon descans a casa, un bon descans a casa, que ens portarà a un bon tram, segur, segur.

Encara no hem dinat, i no són quarts de tres, en cap cas,. és que ahir al vespre el festival d'entrepans per a mi, i amb més prudència de creveses, la decisió d'ahir d'aturar la bike a la nit, sumant aquests dos factors, únicament hi falta un punt que és decisiu, la bona companyia ha fet que l'assemblea Trinxa d'ahir el vespre obrís la porta al festival entre bikers d'ahir a la nit, omg, omg, omg. 

Converses i més converses entre bikers, entre bikers apassionats, ahir la nostra primera assemblea oficial, a on un fet va marcar un canvi per a nosaltres molt important, vèiem uns perfils definits, ara també però diferents, el fenòmen que vivim, i no en parlarem al Blog, ho miraré que no en parlem, és un Blog de MTB, MTB, MTB, els dos Dracs de casa, Single Speed, i en aquest sender seguirem, ara per ara, atents a tants canvis, sorpresos per tants canvis.

Sortir al pati, veure els ametllers florits, un senyal que tot segueix el seu curs natural, i tant que sí, i tant que sí.

Des del Mirador del Drac, molt content d'aquest descans de les darreres hores motivat per aquest fred intens, m'agrada maniobrar per poder seguir fent camí amb constància, aquesta darrera em fa sentir bé, molt bé.

El cop de fred ha obert una porta a perseguir l'aportació de calories, no passa res, el cop fred va ser molt breu, i sense conseqüències, crec, per tant aquest delit per menjar constantment no serà res més que molt positiu, segur, segur.

Dia u de febrer, emocionat, dia 1 del 2 del 2014, molt emocionat pel què em transmet cada aventura, cada tram fet, i el neguit que em genera cada proper tram, què més puc demanar, fora de seguir en aquest emocionant tram, a on no sé si equivocadament penso que tots hi som, a mi em va bé creure que tots cada un des de casa seva, formem part d'aquest gaudir tant de coses tan senzilles i planeres.

Avui sí que el cafè al mig dia ha caigut al taulell, que bé, que bé, que bé.

Esperant molt emocionat a què ens espera demà, de ser, de ser, fa dos dies pensava, Cap de Creus quan el temps acompanyi, no ara, en cap cas, en cap cas. 

Ahir em vaig comprometre amb els Trinxes a organitzar una anada al Roc, a poder ser pel 2015' veurem, veurem, si mana Roc o mana Califòrnia, OMG. 

Enjoying the rain

It's been a tough week on the bike. I've had to get up before 5 each morning to have enough time to grab a quick coffee, then ride into work and be ready to drive the work car out to the excavation by 6.30. Sometimes managing to grab some breakfast in that our and a half, sometimes not. Then digging holes in 32-39 degree heat before dragging myself and the Fargo Drac up the hill to home in the hottest part of the day.

Eat, drink, sleep, repeat.

Friday was the hottest day of the week, it was 39C by 2pm. I changed into my bike gear at 3pm, only to see rain starting to fall outside...and a smile crept across my face.

Any other day and I would have cursed the fact that I had no wet weather gear. But yesterday I was excited to ride home in the rain knowing that it was going to be cooler.

When I reached the hill up Bindubi, the  biggest and last hill on the way to the Mirador del Canberra, the rain started to fall harder and my smile grew as my body finally reached a comfortable riding temperature.

Blue sky was still visible ahead, but around me the rain was bucketing. And boy oh boy do those paddocks need rain. Just look at how brown the grass is!

Not that we got enough rain to make a difference, just enough to make me smile.

Sleeveless top, fingerless gloves, rain...and still sweating. It's a long way from the scary red hands in the Mirador de SV, but the temperature extremes in the antipodes bring their own set of problems.

I think I can hear the surf calling. Soon, soon we will go visit Bawley Point and Old Blotchy. Soon we will reunite with the tree that was a seedling when Catalonia was last independent.

Clar que yes!