Està bé guardar dates, compartir esdeveniments, ara em ve al cap 2015, Roc de ser serà un Festival, quines ganes tinc de Roc, tantes quasi com de Finale 2014.
Són pocs els llocs per al 2014, si penso en totes les propostes que tenim a sobre la taula, aleshores les seleccionades sonen a poques, o no, o no.
Itàlia ens veurà com a poc dos cops aquest any, dues propostes que no podem deixar de banda, per ser la primera una invitació personal, i la segona obligada.
Hem d'anar a Escòcia, SOLO, que bé, que bé, que bé. Aquest SOLO marcarà de ser un dia després i un dia abans, sí, sí, en aquest ordre, omg, omg, omg.
En tenim més de compromisos ineludibles, sí, tots sempre fora de les nostres fronteres del Nord, és una norma d'obligat compliment, únicament una excepció de donar-se el cas, però fa una fila llarga d'anys que fora de tres excepcions no ens prodiguem a casa. Quina bona pensada, quina bona pensada, clar que yes.
Com els Miradors, com els Fars, sempre fora de casa i sempre des de les fronteres del Nord.
Haurem d'anar a dinar, ja no plou i un sol intens entra per les finestres del Mirador, un vespre que canta a Vol de Drac, mtb, mtb, mtb.
