Esperant :-)

Que torni el Sol, l'escalfor :-)

Per reiniciar el Vol, oi?

MTB, MTB, MTB.

Sense anar més lluny :-)

El Gabba ja porta aquesta setmana dos Vols de quatre que se n'han fet des de la seva arribada, d'un total de cinc :-)

Ahir va tornar a sortir per segona vegada. D'haver tingut els tres Syntesy al Mirador ja us puc afirmar que ni la jaqueta Xenon 2.0 AS dilluns, que va arribar xopa, després de coincidir passada la primera hora amb una pluja intensa i constant.

Ni dimarts tampoc hauria sortit la jaqueta Phantom amb les mànigues tretes. 

Ni dijous aquesta joia de jaqueta hauria repetit Vol.

Haurien sortit els quatre mallots Windstopper, un hauria repetit Vol cert, no passa res, com també ha passat amb els quatre culots, a on un dels pirates Mavic + va sortir dos cops. 

MTB, MTB, MTB. 

Després de Blanes? MTB

I tant, ara a primer de març li toca el torn al MTB, com sona, em rodat aquests darrers dos mesos perseguint mantenir quilòmetres rodadors, ara toca passar-ho molt bé, com fins ara però gaudint encara més a dalt de la bike.

Avui hem tornat a disfrutar d'allò més a dalt de la bike, molt, hem escalat força, i hem gaudit molt mentre ho fèiem, omg, omg, omg.

Perdem unes coses, en guanyem unes altres.

Les dues bikes van molt i molt bé, cal ajustar-les de frens, el sorolls, però esperaré a canviar els discs.

Avui equipats com ahir.

Aigua, un bidó de 500 ml. una cervesa, dues coles,  un cafè, coca, quatre panets de  Viena, amb formatge, amb parnil salat, galetes, neules, xocolata negra, amb eines, amb manxa, amb coincidències agradables, amb incidències que no es mereixen ser esmentades a aquest espai, a una temperatura sempre sensacional rondant els 14°C, amb llums funcionant les darreres dues hores.

Per sobre dels 100 Km, per sobre dels 2.000 m. +, sempre amb diversió, exigència també, sí, però amb tants moments memorables que costa d'assumir que l'aventura ha durat únicament un dia.

Hi ha instants brillants, i instants per sobre d'aquests, avui els darrers columna principal del Vol.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Perseguint quantitat

Dins de la normalitat, i a on cada dia que passa esperem amb més ganes l'arribada de la primavera. 

Ara mentre estem gaudin de l'hivern, venim de dies curts, ara anem a dies llargs, i per tant tenim clar que com més quilòmetres fem ara amb absoluta normalitat, sense esforços excepcionals amb l'increment de les hores de Sol encara motivarà més sense fer res d'especial a ser més hores a dalt de la bike, i si a més a més fa un xic més de calor, encara millor.

En aquest tram estem, i per tant mirem de seguir a dalt de la bike a aquesta estació tan atractiva però també exigent per a nosaltres. 

Ahir teníem un pronòstic, aquest estava errat, però nosaltres no teníem aquesta informació, crèiem que el vent no coincidiria amb nosaltres, pel fet que el pronòstic cantava vent des del migdia fins a les cinc de la tarda a Blanes, no deia res de vent a Vilanova, ni a Sant Celoni, ni a cap de les poblacions per on havíem de passar a la nit, per aquest motiu entre d'altres vàrem deixar el pas per aquesta ciutat de Blanes per la darrera hora. Sorpresa, el vent va arribar a les nou del matí passat Mataró i ja no va marxar, perquè passades les hores a les deu de la nit, propers a aquesta hora encara el teníem present i a la contra. Sí, sí, per sort des de Sant Pol a casa, a tocar de les nou de la nit fins arribar a casa aquest vent no era fred, perquè de Sant Celoni a Calella passant per Blanes la Betty no anava gens bé per la sensació d'un fred intens. De fet a les vuit del matí a la riera de Llavaneres estàvem a 4ºC, normal que hores després sortint de Sant Celoni coincidint amb la caiguda del Sol amb vent la sensació no fos bona.

Curiosament a Blanes la temperatura era força elevada, a les set tocades del vespre,17ºC, però el vent feia la seva feina sense el Rei el Sol. Després, a Santa Susanna, 11ºC, a Sant Pol, 13ºC, a aquest punt la Reina anava fatal de mans, i propers a casa un altre cop a 11ºC, concretament a Caldetes, però com us deia de Sant Pol a casa, la sensació de fred inexistent per un vent càlid que ens va ajudar a fer el darrer tram amb millors sensacions, pel què fa referència a fred, no a fatiga, per una Reina amb ganes d'arribar a casa tocat el quilòmetre 160.

Els dies pel nostre ritme rodant encara són curts, no passa res, el pas d'aquests, dels dies, ens va a favor, i per tant tindrem més hores de Sol, i això podrà ajudar a assolir els quilòmetres que perseguim a dalt de la bike.

Hem de canviar la volta, la d'ahir no ens va bé, molta gent caminant, fins i tot un tram que hem de fer a peu per estar prohibida la circulació en bike, i una ruta de Sant Adrià a Mollet, lletja, lletja, lletja. Però fina avui ens ha funcionat bé per aconseguir quilòmetres sense desnivell ara aquest hivern a on el dia té un jornada més breu de llum. Ens argrada rodar de nit, sí, per això portem llums, però és la ruta que no ens va bé, i per aquest motiu, la propera sortida perseguint quilòmetres tindrà una component de ruta diferent.

Una aproximació a Blanes freda però amb una visió de l'entorn molt emotiva.

Menjar, pa amb xocolata a Badalona, pa amb tomàquet amb pernil salat, i per postres bombons de xocolata a Sant Celoni, beure, dos bidons de 500 ml d'aigua, una cola, i un cul de cervesa. Amb eines, amb manxa, sense incidències, amb coincidències, a Sant Pol, per acomiadar a un jove aventurer que marxa a viure al Canadà, amb unes bikes funcionant a la perfecció, amb un mar enfadat sempre, més però de cara a la nit.

Equipats 100% d'hivern, amb tot, tèrmiques de màniga llarga sintètiques, doble protector de cara i coll, gorret Assos, jaqueta d'hivern Mavic Equipe, guants el 80% del temps Gore Alp-X de canell llarg, culot Mavic Echappée, mitjons Inverse HM tr@il, botes lake MX140, al migdia amb un sol protector de cara, gorra Spok, i guants Hirzl. 

Des del Mirador del Drac, dies de MTB, de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Aguantant el tipus

Perquè el què és evident és que no afrontaré un febrer en la línia de la sortida d'avui, en cap cas.

La pluja, el fred, la sensació de fredor constant no són bones companyes de ruta, crec.

Hi ha dies per a tot, segurament, però estic a un tram d'aventura a dalt de la bike, i he de mirar de recuperar aquest to, el de les bones sensacions mentre pedalo, mtb, mtb, mtb.

Una sortida sense exigència, a on únicament cercàvem ser-hi, com ahir, sense més pretencions, pel fet de perseguir únicament passar el febrer a dalt de la bike, ara sí sra també, el dia no ajudava, perquè quan ho feia nosaltres no ho teníem bé, i quan no ho ha fet nosaltres hem decidit arrancar el Vol.

Tot no pot ser, hem deixat passar l'estona de sol, i quan la pluja no presentava batalla, una humitat intensa sí, però la  pluja no, o sigui que a volar, i això hem fet.

Avui la sortida 66, ara a defensar la propera, aquesta ja és al sac, i ha costat, ha costat.

Sense veure aigua, llaminadures, 20, incidències, les deixo per comentar, coincidències, cap, eines, totes, Cateye-Powerled, sempre, equipats d'hivern, i prou.

He de tornar a fer Dracs, i deixar les zones planeres no són portadotes de bones sensacions per la fredor que hi mana, i no gaudeixo del Vol com ho faig als Tintorers. Tinc necessitat de fer Vol entre les Falgueres Màgiques.

Prudent però fer aquests dos dies sense desnivell, pel fet de preparar-ne alguna de les de veritat, OMG.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Ara esperar a demà, clar que yes, aquest cop amb un pronòstic, sol, i temperatures prudents rebaixades pel vent, veurem, veurem.

Més enllà de l'horitzó

Hi ha la Nau Insígnia presentada en societat des d'on arranquen ja des de fa uns mesos els Vols de Drac.

De fet Canberra ja va volar des de La Nau Insígnia, per això la segona Nau, omg, omg, omg.

Quin esmorzar el d'avui, esmorzar a quarts d'onze d'un dia entre setmana, rar, rar, rar.

Són pocs els termes, ahir a la nit, murs, d'inici infranquejables, avui amics, mtb, mtb, mtb, si la música sona bé, nosaltres hi anem, sempre, sempre, sempre. 

Una jornada que havia de ser de bike a la tarda, però per la proposta de l'Home del Montseny, avui descans, no dissabte, demà tenim aventura de bike, havia de ser al Baix Montseny, iniciant la jornada a les cinc de la matinada, de bike, de bike, havíem d'arrancar a les quatre per enfilar el Vol a les cinc, finalment el Vol serà des de casa, clar que yes. 

L'Home del Montseny vindrà al Maresme, demà tindrem corriolada per darrera de casa, propers a casa, esmorzar dels de veritat, perquè els corriols imposaran un bon esmorzar, OMG. Aquest cop tindrem l'hereu entre nosaltres, divertit, divertit.

Avui ha sigut un dia de moltes novetats, recanvis, components, equipaments, SOLO, SOLO, SOLO.

Entenc que mirar d'entendre és un sender inifinit, per això els Destructors de Murs són contructors, per això els genets són creadors, per això les Fades són portadores de la foscor, els cavallers de la  claror, com es pot compartir més i millor, fent un bon sender, mirant de fer-lo, mirant de fer sonar una bona música, m irant de fer-ho bé i acceptant que no surti bé, no sempre, no sempre, hi ha ocasions que fins i tot pot arribar a sortir bé, certament, certament.

PINK, PINK, PINK.

Demà les Gores Active Shell reines de la ruta, demà les tèrmiques d'estiu protagonistes del Vol.

Preparant l'arribada de març dels recanvis, components, i equipaments que ens falten, de ser, de ser.

Em vaig saltar el 48, un dia us en parlaré. Espero perquè tindrà més sentit, encara més.

Crec que demà serà la 64, de ser, el meu any, no és un número amb el caràcter del 44, no passa res, és el 64, important per a mi, i tant, i tant.

Necessito seguir la serie de sortides dels darrers mesos, és més, de poder-les mantenir, no en tindré prou, no en tindrem prou, estem superats per les propostes de bike, clarifiquem, de propostes SOLO, hem de fer un salt, miraré de programar-ho per aconseguir assolir un dels Vols que ha de ser hemeroteca de la Nau Insígnia, portem dos mundials 24 hores SOLO Single Speed, ens en queda un, ens en quedava un, ara el ventall s'ha fet més ampli, necessitem proveir les noves propostes, estem gaudint d'una bona proposta de Vols de Drac, m'ha costat molt descansar avui, esparava des del matí per sortir, el dia era magnífic per sortir, però a part dels Vols portats amb certa continuitat, necessitarem millorar i molt d'altres factors, si volem enriquir la hemeroteca de la Nau Insígnia no tinc tant temps per poder-ho fer, si és que en tinc, aleshores millor posar fil a l'agulla, que ja és per aquest motiu que les portes han quedat obertes de bat a bat dins del què ens podem permetre, que és molt limitat, per fer venir el que calgui per a seguir amb els Vols de Drac al febrer, per mirar de passar aquest mes, i el proper a dalt dels nostres Dracs. 

Mirant de controlar la propera explosió de la reina, veurem, veurem. 

Un dinar avui, que el defineix clàrament el mot, emotiu, per les converses, de bikes, bikes, i més bikes, per les notícies excel.lents del resultat d'haver exposat a la llum la proa de la Nau Insígnia, hi ha dies per a tot, avui era dia de somriures, de distensió, de gaudir del fet d'haver passat el portal d'entrada a l'espai de la Nau Insígnia i les seves corones de blocs de granit. 

Les dues bikes a punt, tensió de cadena de les dues, estirament per sota dels 0,07mm. pastilles noves del darrera de la Vicious, quedarà pendent el canvi de pneumàtics de la Spot Brand, Crosmark rear, Canis front.

Des del Mirador del Drac, proper a baixar persianes, proper a obrir la porta a la propera aventura Single Speed de demà. 

Preparant-me

Perquè demà el pronòstic indica pluja de 3 a 3, per després proposar l'arribada del sol. Molt no podrà ser si realment l'entrada d'aquest és cap a les tres, però de ser, podria ser que passades les hores em decidís a fet un bon Vol, com el d'ahir a la nit.

Tres Miradors, dues Naus Insígnia, omg, omg, omg.

Repetiré una imatge avui que em comporta la presència de bones sensacions, perquè el pas per aquest punt del tram clàssic d'hivern sempre va agafat de la mà de les millors pensades, OMG.

De fet les bones sensacions hi són sempre, i tant que sí, puntualment no diré que no, però si valoro objectivament cada minut del dia cada un d'ells porta un rodó de pa de pagès a sota del braç, sempre. I com que el pa m'agrada, com les galetes, com el pa de pessic, tot camina a cada minut, mtb, mtb, mtb.

És difícil no gaudir de cada Vol tenint tantes ganes de sortir cada dia, no és una norma, no hi ha res marcat, sí una sensació bona que comporta que un pensament em passa pel cap i seguidament enfilo cap al proper Vol, com ara, que la sensació és molt bona en pensar en la possibilitat de sortir demà, tot i aquest pronòstic de pluja de 3 a 3, veurem, veuré.

MTB, MTB, MTB.

Jo per si de cas tinc ja l'equipament a punt per demà, clar que yes. També per fer-ho més planer avui la persiana baixarà  d'aquí a una estona breu, he de descansar bé sempre, però avui especialment. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.