Dracs lents

Molt lents, per un dia a dia molt i molt dens, renoi, renoi, renoi.

Hem sortit a tocar de les tres? més o menys, no és important, lluny de l'una, molt lluny.

Equipats de primavera, més encara, el culot pirata F1 d'Assos aquest cop d'estiu, la resta com ahir canvi també els mitjons avui amb els millors amb diferència, lleugers com ahir, molt. Un aire fred ha marcat la sortida, tant que demà de ser l'equipament de gala serà un xic més prudent, crec que anàvem un xic lleugers, veurem, veurem.

Sense manxa, amb eines, sense beure amb aigua, sense menjar, sense incidències ni coincidències, amb llums sense funcionar, a tocar dels 20°C a la riera de Llavaneres, sense veure el mar avui per un Drac menor.

No hem rodat bé, difícil, però hem rodat, sí, la resta de detalls del Vol no els recordo, les Falgueres Màgiques dobles del darrer dia ajuden i molt a que això pugui ser, clar que yes!

Una setmana llarguíssima que ha passat volant gràcies als Vols de Drac, també pels plans d'aventura de les properes jornades, OMG.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed perfectes, ideals, necessaris per gestionar el dia a dia segur, segur.

Un dinar sensacional complement de somni avui, certament, certament, per la calidesa de les seves formes :-)

MTB, MTB, MTB.

Les dues bikes, tant la Vicious com la Spot Brand van perfectes, més encara, coincidents amb el dinar que havia de venir, les dues bikes amb un comportament de somni. 

Zona de trànsit

Sí, pel fet de no cercar rendiment a dalt de la bike, sí passar un dia més a dalt d'ella. 

Una anada a Mataró previ pas per la baixada de Milans, Caldetes, SV, Llavaneres a peu de mar, una tornada per Cinc Sènies, que no sé ni com, ni quan l'hem fet, com sona, com sona, i una vegada un altre cop a Llavaneres repetim tornada per Milans, ara de pujada, que com a les Cinc Sènies tampoc no tinc ni idea de com ni quan l'hem fet, molt distrets, molt.

Com van de bé les dues bikes, OMG. Ajustat el fre del darrera de la Spot Brand, silenciat el soroll de la cadena de la Vicious, les dues bikes diria que ronden la perfecció, no hi són, cert, però van molt bé. Hi rodem còmodes, hi rodem segurs, amb una velocitat de creuer més alta ara amb els 20-21, demà veurem el pla, veurem, i un cop el portem a terme, el pla, de ser, el Drac a veure quines sensacions tenim als Tintorers, he de pensar que fins i tot aquestes bones sensacions poden ser millors que les d'avui.

Equipats de primavera, avui calçat amb les Giro Privateer, mitjons fins de Storm-Lo, culot pirata Assos F1, tèrmica sintètica sense mànigues de Gore, jaqueta Xenon AS, guants Hirzl, i gorra Spok. Un equipament ideal pel dia d'avui, fins i tot a la baixada per Milans un lleuger vent era no diré fred, sí refrescant, molt, hem anat bé , molt, un pas doble per les Falgueres Màgiques, una anada de baixada prudent, i una tornada de pujada lenta, per a prendre un altra cop la Poció Màgica de les Falgueres, omg, omg, omg, doble ració sí, necessària per a poder mantenir la distància prudent de tot.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Sense incidències ni coincidències, amb eines, sense beure amb el bidó ple, sense menjar,  amb llums sense funcionar, amb un mar inquiet.

MTB, MTB, MTB.

Cafè a les prèvies

De ser el proper Vol, el Sol torna a ser el protagonista.

L'anada a la capital del VO breu, sí, però a les darreres tres hores he vist una fila llarga de ciclistes rodant. 

A la carretera de Mata sense parar pel meu pas a peu no han parat de passar. La imatge és d'un vespre de la setmana passada, però ara entenc l'ús que tindria, oi que sí?

Després de la volta de cada dia amb el cafè de rigor inclòs, el dia a dia marcarà el tram, i el Vol del migdia, de ser, el to. 

MTB, MTB, MTB. 

Descans sense deixar de fer

Sí, sí, ja fa uns dies que les aturades no són les programades, concretament els dilluns, ara rodem el dilluns, curiosament després no rodem altres dies que teníem programats.

No passa res, un vent i una pluja imposen les nostres oportunitats, ara per ara per restar a casa aturats :-)

Avui la pluja no ha vingut, sí el vent, i tant, i un Sol sense fer una presència massiva ha comportat de rodar anant amb el vent darrera, i tornant a l'inrevés, per tant una anada ràpida, i una tornada lenta.

Equipats de primavera, de dalt a baix, únicament les meves Sidi sense les punteres per ser les pròpies de l'estiu.

Sense incidències remarcables, coincidències cap, la Vicious un cop neta, amb la cadena impecable ja no fa soroll, o sigui una cadena seca el motiu del soroll, sense uitilitzar els llums, amb les meves eines, també amb la manxa, sense menjar, sense beure portan el bidó ple, amb un mar molt mogut reclamant els territoris.

Ara a esperar a demà, tenim una petita sorpresa, que segurament per un pronòstic de Sol, vent i tempesta no sé com caminarà.

Des del Mirador del Drac, dies de Sinle Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Rodant les idees

I tant, i tant, a on moltes pensades van en la direcció que volem, d'altres no, d'altres no ho sé però esperant sempre veus quines coincideixen i quines no, no és important el temps d'espera en si mateix, però d'esperar massa et pot passar una bona part de la vida, certament, certament.

Si tens la capacitat de fer ja tens molt de guanyat, molt, per aconseguir arribar bé a port una única norma, gaudir de saber que tens aquesta capacitat de portar coses a terme i prou, res de posar-les en marxa, en cap cas, en cap cas, OMG. La millor pensada amb diferència dels meu cinquanta anys d'existència. Si sona la porta, si no para de sonar la porta, garantint-me sempre primer tot el tram qui la pica constantment aleshores sí que puc fer, si no, que bé que s'està a casa, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Ahir una jornada de relax a dalt de la bike, tocava descans però tocarà finalment demà, clar que yes, no és important, avui dimarts ja no, perquè el Vol ja ha sigut, i ara com aquesta crònica que és la del Vol de dilluns, també caurà la corresponent crònica de l'aventura d'avui. 

Equipats de primavera, Sidi Dragon 2 blanques, mitjons d'hivern, culot pirata Assos d'estiu, tèrmica de màniga curta sintètica de Pearl Izumi, jaqueta Xenon AS, guants Hirzl, un protector de cara i coll, i la gorra Spok.

Una baixada per Milans fins a Caldetes, una anada a Mataró seguint la línia de costa, i un cop rodat per Mataró, una tornada a casa per les Cinc Sènies, per després enfilar directes al Condis de SV a cercar el dinar. Quin fred que feia mentre custodiava les bikes a la porta del Condis, omg.

Les bikes amb un funcionament impecable, les dues. Sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, amb un mar mogut sense estar enfadat. Una temperatura de15ºC al migdia interessant però amb un vent fred que no ens deixava indiferents. Sense beure, sense menjar.

Esperant, esperant, atents, molt, pel fet de tenir clar que aquesta és ara per ara la posició prudent, i així poden passar segons, minuts, hores, dies, setmanes, anys, dècades fins i tot. 

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed, oh yeaaaaah!

Comarques

Vallès Oriental i Maresme, les dues de casa, molt de casa, queden properes, per a properes ocasions també, La Selva, Gironès, Baix i Alt Empordà, per ser llocs per on hi hem rodat molt, i per una estada llarga a Palamós que sempre serà referència de calidesa per a mi, omg, omg, omg. Va ser un a estada de dos anys, on primer l'escalfor d'aquesta població em va envoltar, per després als darrers mesos gaudir de la fredor dels seus dies breus d'hivern intens, renoi, renoi, quasi ja no ho recordava.

El Vol de diumenge va ser dels viscuts aquest hivern, encara, encara, a punt d'entrar a la primavera, però encara rodem dins de l'hivern, clar que yes, el més propi de l'estació, sensació de calor, trams rodant amb una pluja lleugera intermitent, amb un vent present que portava amb ell el fred del Montseny nevat, condicions totes lligades a l'hivern sí, també a l'entrada de la propera estació, la millor pel què fa a temperatures per rodar en bike per a mi, per a mi, l'entrada i prou, després la primavera porta amb ella el pol.len i aquest ja no és amic nostre des de fa unes primaveres, les darreres cinc concretament.

Un primer pas per Vallromanes venint de SV, passant per Mataró, per Premià, per Teià, va tenir premi, tres entrepans, formatge, pernil salat i botifarra blanca (catalana pels vallromanins), i un cafè llarg descafeïnat, una dormida de minuts al sofà, per després reiniciar la ruta, com? sí, sí vaig dormir uns minuts com un tronc, de fet de SV a Vallromanes no tenia en cap cas sensació d'un rodar rodó, després d'aquest breu descans en dirigir-nos a la capital del Baix Montseny la sensació ja va ser la de sempre, bona.

En aquest punt nosaltres anàvem equipats de primavera, pirates Assos, mitjons de Merino prims de Storm-Lo, calçat amb les restaurades Sidi Dragon 2 blanques, que bé, que bé, que bé, tèrmica sintètica de màniga curta de Gore, jaqueta Xenon AS que és amb diferència la jaqueta perfecta per a dies de pluja intermitent, i si és amb vent encara millor, com va ser el cas d'aquest diumenge, a on des de Vallromanes fins a Sant Celoni el temps va anar empitjorant a cada quilòmetre que consumíem direcció al Baix Montseny, a Llinars del Vallès un lleuger plugim intermitent va anar demostrant que les Xenon AS són unes molt bones companyes de Vol per aquesta exigent estació. 

Un cop a Sant Celoni el Sol va decidir obrir un munt de clarianes al cel més proper, i la seva escalfor agafada de la mà d'aquest plugim intermitent va fer que el pas pel Pont Trencat fos un moment més transcendent que el d'altres ocasions, una llum intensa puntual que no vaig poder reflectir a la foto, un altre dia, un altre dia.

Una arribada a Sant Celoni amb el Montseny de fons recordant pel seu respirar fred que encara som a l'hivern, i que aquest hi té molt a dir encara, ho escric pensant que no, que no, que la realitat és de ser propers al punt i final d'aquesta estació freda.

Teníem dos propòsits en sortir de SV, el primer tornar a casa passant per Blanes, el segon anar a SV passant pel Santuari del Corredor, després de menjar a SC un sensacional pa amb tomàquet amb pernil salat, mitja caixa de bombons, per beure mitja cervesa, i mitja cola, tot ho vàrem veure diferent, què vull dir? un cop a l'entrada del camí per o bé dirigir-nos al Santuari, Blanes va quedar descartat per l'hora, les sis de la tarda, vàrem decidir fer camí cap a Olzinelles, no puc definir res més, queda la imatge capturada del pas per aquest indret de somni, i com els somnis, oblidats un cop obres els ulls, un cop deixes el paradís d'Olzinelles enrere t'oblides que existeix, i per aquest motiu es manté, Olzinelles, Olzinelles, Olzinelles, omg, omg, omg. 

Una anada des de Sant Celoni per Olzinelles, amb les llums ja en marxa, Collsacreu, Arenys de Munt, a 8ºC, Arenys de Mar a 7ºC a les vuit tocades del vespre, i a on després d'aquesta baixada vàrem decidir aturar-nos a la barrera dels 100 Km, un xic per sota, i no perseguir-los, el fred agafat a la baixada ens va fer aturar els propòsits secundaris, i assegurar els primaris, cuidar-nos, cuidar-nos. Una pujada des de Caldetes clàssica per Milans, i directes cap a casa.

Sense incidències, amb coincidències, amb els nostres convidats a Mataró, tots en bike, més o menys, amb les meves eines, amb manxa, amb un mar amic però gens tranquil, com nosaltres, com nosaltres.

Esperant a la nit, després d'un bon sopar amb l'arribada a casa, la jornada de dilluns que va ser ahir, per veure si el Vol seria o no, i que ara ja puc dir que va ser, i que per tant també tindrà crònica a The Great Escape MTB.

MTB, MTB, MTB. 

Divendres, Vol breu

Un Drac menor, sí, però dins d'un tram de bones sensacions a dalt de la bike principalment per, en primer terme un dinar a Arenys de Munt abans del Vol pausat, a on a les prèvies d'aquest penses que passaràs un bon migdia.

Després d'aquest dinar, un retorn al dia a dia breu, per seguidament enfilar direcció al Drac menor amb els dos Dracs, decidir la versió menor senzilla, per prudència vers l'horari del vespre a on tornàvem a tenir un segon compromís sota el paraigua de les millor pizzes del territori, seré prudent, de les millors, de les millors. I per aquest motiu no arribar just a les vuit del vespre l'objectiu, i així va ser.

El Vol va ser divertit, equipats de primavera, sota una foscor interessant, amb llums a partir de mitja sortida, i a on fer els Tintorers tant de pujada com de baixada va desfer la complexitat de la jornada com si la clau mestre fos, de fet ho és, el ser entre la línia que dibuixa el perfil del Drac. 

Dibuixar cada dia un Drac és dins del tram a on som nosaltres la via, sense ell no sé pas a on ens portaria el dia a dia, segur que més lluny, més alt, més visibles també, més importants, segur, ho volem, sí, sense sortir del Mirador, del seu entorn més proper, i no parlo de distàncies, voltem per tot el món, vull dir no ens és un problema agafar un Vol d'aquí a dues hores per aterrar a Austràlia dos dies després, sí que és un problema si no tenim clar que hi anem a fer, el dia a dia que se'ns apropa ho fa vestit de reflexió, sí, però un cop som a destí hi ha ocasions que aquesta reflexió és únicament això un vestit d'una jornada de gala, passada aquesta tot roda per una inèrcia que de ben segur és molt interessant per qui en gaudeix, mentre que per a nosaltres és motiu d'haver de fer-nos moltes preguntes, de fer moltes preguntes que rares vegades tenen contesta, i si moltes expressions d'incomoditat. 

Un sopar al vespre amb els nostres convidats de Gala, amb l'Oriol també, a on fa unes dies li vaig proposar de compartir una pizza a Arenys de Munt. Què hi tenim a aquesta població a on ja fa més de trenta anys que hi faig estades? curiós quasi sempre per menjar, omg, omg, omg.

Després del sopar una anada a fer un cafè al millor lloc per fer-lo, també a Arenys de Munt, per seguidament fer camí cap a casa, emocionats pel sopar, sí, i per l'aventura de dissabte amb els Trinxes. 

Des del Mirador del Drac, fent un cafè, mentre cau al blog aquesta primera crònica de tres, i mentre preparo la segona.

De la sortida de divendres, sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, sense beure, amb aigua, sense menjar, sense veure el mar aquest cop pel fet de fer un Drac en la seva versió menor, amb unes bikes rodant a la perfecció, amb un rodar, amb un rodar en la foscor que em recorda ara sí ara també que necessito una bateria Sigma XL més per a les properes 24 hores.

MTB, MTB, MTB. 

Mirant de digerir tres bons dies

De bike, de bike, a on les cròniques caminen dins del meu cap aquest cap de setmana mentre gaudíem, gaudíem, i gaudíem a dalt dels nostres Dracs. 

MTB, MTB, MTB.

Avui durant els brakes dels dia a dia aniré  aportant cada una de les aventures des de divendres fins diumenge, a on a cada Vol hem gaudit, més, i més, i més, fins arribar ahir al punt més alt d'aquesta aventura constant que en diem a casa Vols de Drac, el lloc ara ja no el recordo per l'efecte de les Falgueres Màgiques, el nom sí, Olzinelles, omg, omg, omg. 

Mirant de digerir dos bons dies

De bike, de bike, ara fatigat per una jornada al Lluçanès exigent, de cara a les properes hores prepararé la crònica.

MTB, MTB, MTB.

Sensacions pesades

També bones sensacions, i tant, pel fet de poder gaudir a dalt de la bike sense rodar bé, està bé això.

Són molts els motius que poden fer que les sensacions siguin bones no tinguent un bon dia a dalt de la bike, per exemple quan els temes de conversa són molt interessants, com ahir, o perquè necessitàvem sortir a pedalar, com ahir, o perquè en el tram a on som sense bike tot seria més fosc, com ahir.

Coincidències, amb en Tr@il, ell en bike, nosaltres a peu, com? les coincidències són així, bon aperitiu des del Mirador amb ell, per després sortir nosaltres a fer un Drac un cop ell ja feia camí cap a casa seva.

Incidències durant el Vol, cap, amb eines, amb manxa, amb llums sense funcionar, a 19ºC a tocar de les dues a la riera de Llavaneres, sense beure portant aigua, sense menjar, amb un mar mogut però curiós pel nostre pas, segur, segur.

Més coincidències, amb dos bikers de fora de les nostres fronteres al nostre pas per Llavaneres, OMG, un dia, un dia ho compartirem a The Great Escape MTB, oh yeaaaaah! :-)

Les dues bikes un 10, abans de sortir l'eix de la forquilla Black Sheep estava fluix, el fre del darrera després de la regulació de tensió no em va quedar prou ben centrat, un cop ajustat ara de 10/10. He de posar la crònica dels Maxxis Ikon Exo 3C TR, vindrà, vindrà, i tant que sí.

Equipats de primavera, pirates Morvelo, tèrmica de màniga curta Gore Bike Wear, jaqueta Xenon AS també de Gore, mitjons d'hivern, calçats d'estiu Sidi Dragon 2 sense punteres Mavic, que ara no sé perquè em van molt bé, les Sidi vull dir, si més no ahir, i guants Hirzl, quin rendiment aquests guants, veurem quan entrem a la calor, veurem. Ara però estan sortint cada dia, cada dia, OMG.

Un vent fred de veritat, exigent, intens, i un Sol Rei de tot plegat marcaven el to de tot plegat ahir, i de quina manera, ja fa dos dies que no fem la cua del Drac per aquests dos elements combinats que fa que decidim escalar abans,  més, i més desnivell a canvi de no fer el darrer tram planer abans de pujar per Milans, ara fem Milans i seguim escalant fins la carretera de Mata.

Ja som divendres, avui tenim Festival Pizza, entre convidats de Gala, però de Gala, omg, omg, omg. Amb dies com avui, com aquesta setmana, el Mirador brilla en silenci fent el seu camí de somni, MTB, MTB, MTB.

A les portes de la primavera, la nit

La nit, la nit, omg, omg, omg. 

Quina falta que ens feia iniciar els Vols nocturs, i no perquè no portem mesos rodant de nit, no, si no pel fet d'inciar l'aventura ja de nit a les vuit tocades del vespre.

Ahir una jornada Barcelona, una anada a Girona a buscar bicicletes de carretera, com sona, com sona, però aquesta de ser ja serà motiu d'una altra aportació al Blog.

Ahir entre diferents motius com els que us esmento l'activitat de la jornada es va veure modificada per aquestes anades a les diferents capitals, també va ser festa gran el dinar entre bikers, gran dia el d'ahir, i no perquè tot camini, en cap cas, la meva darrera intervenció crec que és realment alarmant, planera, transparent, directa respectant que aquest és un espai de bikes, sí, i també és un espai dins dels Vols que cerca de proposar senders pel dia a dia, alternatius, lligats a les bones sensacions, mirant de ser realistes sobre aquest dia a dia que envolta el Mirador del Drac, i si aquest darrer punt ha de ser fidel a la realitat és que ara i des de ja fa molts mesos l'entorn ja no es mou per una esperança perquè les coses caminin millor si no que caminen cada dia per una inèrcia arrossegats pels esdeveniments, llegim aquesta opinió i tot seguit es pot pensar, nosaltres no, lògic pensar així quan ja ets arrossegat. El Mirador mai ha entrat a aquest tram d'entrada tan atractiva i un terra un cop ets a dins tan pantanós, i per tant exposo el què es mou a tot el meu entorn, no per on està caminant el Mirador del Drac, la realitat no és la que vivim a casa, que si únicament ens mirem el nostre melic diria que sí, si no que la realitat és la del conjunt de la societat, en el meu cas, la societat més propera a casa, de l'entorn proper.

Si no vols pols millor no surtis a pedalar entre corriols, pols sí que en volem, algunes caigudes lògic no poder evitar-les, no coneixem cap biker que un error o distracció a dalt de la bike li hagi comportat res més que una petita conseqüència, en el pitjor dels casos res més enllà d'un breu temps recuperant-se d'aquesta, excepcions a on la caiguda sigui greu n'hi ha sí, però aquests darrers són fets gens freqüents pedalant entre senders i que en cap cas marca la situació genèrica establerta com a norma, aquest entorn dins d'unes conseqüències digeribles quan el vent no ens va a favor, aquest és un bon entorn, el de jornades dins d'aquest marc a on la tònica és que cada dia va vestit d'experiències positives, pròpies d'una evolució que condueix a zones assumibles, difícils molts cops però que respecten les nostres pròpies limitacions. Segurament ser conscient d'aquestes, vull dir tindre una visió clara de les nostres limitacions, i en segon terme desenvolupar un dia a dia amb un decàleg, amb uns preceptes bàsics com a tanca límit de no passar, de no superar a on hi ha escrit cada una de la llista llarga de limitacions que tenim és la garantia per fer un recorregut farcit d'aspectes positius, negatius també però aquests dins de les nostres capacitats per mirar de fer-hi front i posar-hi remei amb un termini de temps acceptable, i a on aquest termini ve determinat per la nostra visió carregada d'objectivitat, i alhora de subjectivitat, ningú està exent de fer anàlisis sense una component  de desviació sobre el que s'enten com a criteri òptim, però dins d'aquest fràgil equilibri és a on des del Mirador del Drac prenem les nostres decisions. 

Per què des de fa dos dies les intervencions tenen aquest to?  per tot en si mateix, per les notícies que durant el 2014 han anat passant properes al Mirador, i que des de l'inici d'aquest 2015 ja són a tocar del marc d'entrada tricentenari del Mirador, preocupant? no ho sé definir, no he de poder veure clàrament cada situació que ve, sí que m'ajuda que passades les hores la posició que prenem des de SV, des del Mirador és de prudència, entrant o no a aquestes situacions de tercers la posició és sempre de prudència.

Aquesta, la prudència proposarà de seguir aquesta tempesta, el què ja ha sigut la dinàmica dels darrers vuit anys, notem poca cosa a casa, i de canviar la tendència tampoc notarem res en el nostre dia a dia fora d'una felicitat important pel fet de respirar que els nostres entorns estiguin contents, funcionant bé. Quan tot caminava aparentment molt bé, nosaltres des del Mirador no notàvem res, vèiem com passaven les oportunitats, i unes poques, molt poques s'aturaven a casa, quasi cap, ara aquests darrers anys la situació és idèntica, passen una sèrie d'oportunitats pel nostre dia a dia, i de totes normalment cap s'atura, excepcionalment sí que una sembla proposar per fer, sí i de ser aquest el cas, fem. 

Entenc que aquest mot el de ser prudent no és la clau per la porta d'entrada a les emocions que cerca l'entorn més proper, de la majoria d'aquest, ho sé, normal, diuen els perses, la paciència és un arbre d'arrel amarga, però de fruits molt dolços.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir a la nit una sortida equipats d'hivern, amb calçat d'estiu amb punteres Mavic, guants Hirzl, amb un protector de cara i coll, gorra Spok, culot mavic Echapée, mitjons Inverse HM tr@il, tèrmica Pearl Izumi sintètica de màniga curta, jaqueta Xenon AS de Gore, per beure mig bidó de 500 ml. d'aigua, menjar cap, incidències cap, coincidències cap, amb les meves eines, amb manxa, amb els llums Cateye-Powerled funcionant a mínima potència pujant, a màxima baixant, per fer test de la visió nocturna de la Reina, i jo de les ulleres Limar photocromàtiques, un mar intranquil, però pacífic, un pas pel Passeig dels Anglesos desèrtic motivat pels més que un club dels onze darrera de la pilota, fet que confirma el tema exposat de les dues darreres intervencions a The Great escape MTB. Un darrer tram del Drac que des de dissabte és més exigent, i a on la Reina ahir va haver de treballar de valent per assolir pujar dignament els darrers metres de desnivell de la sortida. 

Des del Mirador dies de Single Speed, de calma dins de les múltiples tempestes que ronden sense aparentment percebre l'existència de la nostra plaça tranquila, omg, omg, omg. 

Un març

Com un febrer, ara per ara, per una càrrega prudent de quilòmetres acumulats, sí, sense arribar encara a la constància del 2014. 

Si bé estem fent més quilòmetres, i de més qualitat, la sensació siguent bona a dalt de la bike, ho és discretament quan penso globalment en els darrers quatre mesos. Crec que és per la intensitat en augment que estem experimentant en el nostre dia a dia cotidià que fa que seguint una pauta pel què fa a Vols la valoració d'aquesta constància sigui diferent.

Un tsunami és un tsunami, que tingui les conseqüències que tingui és un fenòmen excepcional que no és bo per a ningú, el fet és que el 2014 vàrem aconseguir evitar ser presents al pas d'aquest fenomen a quasi una dotzena de llocs, ara des de l'inici del 2015 si volem seguir evitant-los la posició que ens queda és no treure el cap del Mirador per res, i això és el què portem fent des de finals del 2014. Seria un bon exemple el d'un nadador que de nadar al mar passa a fer-ho a una piscina, amb totes les condicions necessàries per esperar prudentment per tornar al mar quan passi la tempesta del segle. 

Dins d'aquest tram 2014-2015 del nostre dia a dia nosaltres seguim fent el mateix, reconstruint Naus, les que ja van prou bé mirem de fer-les més ràpides, més segures, millorant els seus estris de navegació, i això ho fem força bé. Dins d'aquest període que us esmento però hem tingut que deixar d'entrar a una filera llarga de Naus que perseveren en primer terme de sortir del port quan el tsunami ja és visible que està venint, i un segon grup de Naus que ja és dins d'aquest tsumani i que en cap cas volen entrar puntualment a port ara que encara hi són a temps. Els motius d'aquests comportaments són simples, vull dir d'aquest comportament dels patrons de les Naus, pel fet que quan ja no veuen, subjectivament, la possibilitat de poder fer surar la Nau, quan ja fa temps que el destí de la Nau no el marca el patró si no la tempesta del segle, tornar a port per reparar, per preparar millor la Nau per navegar en aquestes tempestuoses condicions ja no està a la llista de prioritat dels patrons. En aquest estadi, en aquest marc el 2014 ha enfonsat una llista interminable de Naus, les que no ho han patit aquest tràgic destí estan deixant entrar tanta aigua dins del seu casc de la Nau que la línia de flotació s'equipara a l'alçada del pont de comandament, com sona, com sona, i la pauta en aquestes condicions és, com sigui mantenir-se dins del tsunami. 

Ser al Mirador veient aquesta escena germana de la darrera caiguda de Barcelona en mans de les tropes borbòniques, veure tan bones Naus, tan bons patrons arrossegats a un destí sense possibilitats fa que els nostres magnífics Vols de Drac siguent millors que els del 2013, millors que els del 2014 

tinguint un to de relatiu pes, siguent en realitat dels millors actius que gaudim, que disposem, dins d'aquest temps que us exposo, dins d'aquesta breu però nítida exposició el Vol d'ahir va ser el moment per donar-li la forma a aquesta intervenció.

Equipats de primavera com dissabte en els quatre Dracs Majors, aquest cop amb la Lite a una de les bosses de darrera de la Intermediate, a 18°C a la riera de Llavaneres a quarts de dues del migdia, amb un vent fred, fred, i un mar que no deixa veure el què us exposo, sense coincidències, sense incidències, amb les meves eines, amb els llums sense funcionar, amb la manxa, sense beure portant els bidons carregats, sense menjar tot i fent aturada al Condis a minuts d'arribar al Mirador. 

Des d'aquest, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

MTB, MTB, MTB. 

Avui és un gran dia pel genet i la Reina, inici del nou tram, sense quasi adornar-nos que és pels motius exposats, el pas del temps així ho corroborarà, per un fet transparent i senzill d'arxiu documental, oh yeaaaaah!

Sonen les 8

Al campanar de SV.

No proposo encara la crònica de l'aventura d'ahir, perquè sense tenir decidit el Vol d'avui, de fer la crònica les possibilitats del Vol quedarien molt reduides.

Ara fa una breu estona que el Sol mira de ser present, el primer cafè ja camina, i lentament vaig experimentant les primeres sensacions després de l'aventura d'ahir de 9 a 9.

MTB, MTB, MTB. 

Matinada de dissabte

Propers a la primavera, omg, omg, omg. 

Pensant, pensant-la, no sé si avui serà dia de Vol, un dinar lleuger ahir ha comportat d'una nit moguda avui per una digestió diferent, per la salsa dels calçots segur, segur, segur.

Ara tot reposa al Mirador, sí, la nit queda darrera meu, no de la Reina, el dia em ve a cercar i per tant valorant què fer, sonen tres quarts de vuit al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

Mirant de pescar una bona proposta de Vol, emocionat en fer-ho després de moltes hores de descans únicament de bike, i per tant necessitat de fer un bon Vol.

El primer i segon cafè del matí ja han caigut, descafeinats, sense sucre, seguint el tram per on passa la prudència, oi que sí?

Migdia :-)

La calidesa no requerix d'equipament, és per si mateixa. 

Quin dinar, omg, omg, omg. 

Preparatius :-)

La rutina pot anar, i de fet a casa hi va, agafada de la mà de l'emoció.

MTB, MTB, MTB. 

Encara no, encara no

Sonen les 6 del matí al campanar de SV i avui encara no iniciem els Vols de matinada, hi som a tocar, a tocar. 

Des del Mirador del Drac a minuts de fer un breu tram amb la June :-)

Ahir la prioritat va ser aquest tractament de l'ull, i a on la prescripció mèdica  marca que he de seguir amb l'antibiòtic.

MTB, MTB, MTB.

Quina lluna, quina lluna, omg, omg, omg. 

Arriba la pluja

I nosaltres pel pronòstic de pluja volíem sortir de matinada, però un dia a dia ahir llarg, molt llarg no ens ha permès de portar a terme els nostres propòsits d'aventura de matinada.

Ahir no va haver-hi però error i els nostres Dracs van fer el Drac, i no en clau menor si no major.

Anant a Mataró des de Llavaneres seguint la via del tren vàrem coincidir amb un professional del sector de la bike, quedant impressionats, sempre ens passa pel fet que el seu esperit és competir, competir, i competir, sigui a dalt de la bike, sigui fent la seva feina al sector de la bike, i per aquest motiu, equipament, bike i biker tenien l'aspecte del PRO, i és aquesta una imatge, 1x11, menys de 9 Kg de bike en 29", la forquilla invertida de darrera generació densa però de presència impactant, un biker molt afinat d'aspecte, i una conducció a dalt de la bike que no havia vist mai, i nosaltres fins avui voltem per tot el Món en bike, al Roc durant quatre dies rodem entre milers de bikers, vull dir veiem com roden molts bikers. 

En coincidir amb ell el primer quart de la sortida, tot i anar en direcció contrària ens va proposar de fer ruta junts, va ser una molt bona pensada perquè anàvem molt capficats en el dia a dia, i el fet de coincidir amb ell, d'escoltar els seus projectes actuals i propers ens va fer estar molt atents, tant que el nostre dia a dia va quedar oblidat durant les més de dues hores que va durar la sortida junts.

Va ser un no parar de novetats, components, bikes, marques, conceptes de comercialització de resultats immediats, encara ara ho escric hi penso, omg nosaltres estem a anys llum d'aquesta capacitat d'exposar-se al mercat, a casa d'aquí a uns mesos fins i tot podria ser que estudiéssim iniciar un procés de comunicació, dic un perquè no ho hem fet mai, ni tampoc sabríem com fer-ho per la complexitat del nostre dia a dia, per la tipologia del nostre dia a dia que té com a segell la discrecció. Aquest concepte està canviant, i la Nau Insígnia n'és el motiu, mtb, mtb, mtb. 

Per un ritme lent per a ell, i acceptable per a nosaltres, va ser una constant de converses de novetats noves i també de conegudes, però molt interessants per veure el dinamisme del mercat, OMG, conversa a on nosaltres únicament podíem assentir i escoltar, pel fet de no poder aportar quan el doll d'idees del protagonista té tanta força i energia, el mot que defineix el nostre sentir en escoltar-lo va ser, impressionant.

Després directes cap a casa, a l'espera de l'arribada del sobre reial que havia de portar les claus de la porta d'entrada de la Nau Insígnia al Mirador del Drac, malauradament sembla que mentre eren transportades el mar se'n va fer propietària, la Nau té tants atributs positius que li costarà entrar al Mirador  sense ser copdiciada a una època com la que estem vivint. Ja vaig esmentar que un cop al Mirador quedaria en repòs, ara però necessitem les claus perdudes, temps al temps, sí, però necessitem les claus, i ara si les volem haurem de navegar sense la Nau, i els nostres Dracs volen no naveguen, per navegar pel Món necessitem la Nau, sempre tenim la June, però com els Dracs tampoc navega, molt i molt aturats, la perplexitat, aquest mot jo diria que és el mot, nosaltres tenim Dracs, tenim Falgures Màgiques, tenim cavallers de la llum, tenim les Corones de Granit, ara per ara dues, els Destructors de Murs, quin descobriment, omg, omg, omg, el Destructor Independent, clau per la conducció de la Nau Insígnia, els Destructors un cop a la Nau descobriran el canvi, perquè deixaran de ser Destructors, per aquest motiu, per haver-hi tants agents implicats amb la construcció de la Nau sense les claus no aturem únicament la Nau. Cercarem les claus, sí, i si cal en fabricarem unes de noves, necessitarem el temps per fer-les, són claus càlides, sí, amigues, nosaltres disposem del temps, dels recursos, i de la paciència d'acceptar ara aquesta pèrdua, i que de fer-ho de donar-les per perdudes i haver-ne de crear unes de noves, les farem encara més càlides, la calidesa si està en la mà de tots deixa de ser-ho i passa a ser d'un concepte amic a una realitat amiga, perquè per ser de tots ha de ser convincent, ha de ser justa , i per ser justa ha de ser plural. Per refer les claus de nou, he de trencar la unió de les dues Corones, vull dir, el motor de la Nau Insígnia són les dues Corones, la primera protegeix als cavallers de la llum, la segona va quedar buida de contingut, el motiu ens el tapen les Falgueres Màgiques amb la seva Poció Màgica, però sense saber sí que puc veure que de refer les claus he de decidir desprendre de la Nau la Corona de Granit buida, no entenia el significat, volia saber el motiu que va provocar la buidor de la Segona Corona, sí, i era, és una necessitat sincera, el nostre dia a dia és més increible que la millor de les ficcions imaginades, fet que implicarà de desprendrens de la segona Corona. Comportarà aquest fet moltes coses, totes lligades però a la Segona Corona, la primera amb els cavallers disposa d'un caudal magnífic d'energia, la que despren el genet, amb ella la Nau Insígnia té el poder de la imaginació, de la creativitat, de la protecció de tot i per tots, escric aquesta ampliació d'aquesta darrera intervenció feta a The Great Escape MTB i la sensació és, que bé, que bé, que bé, hem perdut les claus al fons del mar, doncs serà que havia de ser, el destí de les primeres claus era el fons del mar, el destí de la segona Corona de Granit anirà agafat de la mà d'aquestes, de les claus, i per tant la segona, la segona Corona de Granit serà depositada al destí de les claus perdudes, la intuició em diu que un cop fet això les portes del Mirador del Drac obrirant el pas a la Nau Insígnia fins i tot sense haver de crear el segon joc de claus, com sona, com sona. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Equipats d'hivern, com als darres dos dies, sense els protectors de coll i cara, amb la gorra Spok, amb el Hirzl, calçats d'estiu amb punteres Mavic. Sense incidències, amb la coincidència esmentada, amb manxa, amb llums sense funcionar, sense beure, amb aigua, menjar un cop al Condis a minuts d'arribar a casa una bossa de branquillons de pa amb pipes. Un Vol amb el mar amic, amb un vent lleuger, fresc. Amb molt bones sensacions a dalt del Drac, després de la jornada anterior de descans, ara a esperar com camina el dia a dia per mirar de programar el proper Vol.

MTB, MTB, MTB. 

Surt el sol

Cada dia, aquest jo diria que de ser és un dels bons principis. 

Ahir jornada de descans, gaudint de la intervenció d'en Xavi, oh yeaaaaah!

Ara passades les hores, ahir passades les hores, la jornada del dia a dia comporta d'haver d'imposar-nos amb fermesa de seguir la nostra rutina, el mot en sí podria generar confusió, sí, nosaltres no anem lligats a trams sense atractiu, en cap cas, i per aquest motiu rutina no implica res més que gaudir de les aventures de MTB siguin quines siguin les circumstàncies del dia a dia. Hi ha dies que costa més, sí, d'altres és a l'inrevés. 

A una estona llarga, però en definitiva una estona, i per tant breu, mirarem de tornar als Vols de Drac, d'entrada dins del Drac, i de no ser aquest darrer també tindrem bona ruta, segur, segur.

La Reina primer però ha d'arribar de fer en certa manera Les Amèriques, sí, ara més de cent anys després tornem a fer una mica el mateix, picar pedra on ja ha abandonat tothom, i fer-ne sortir minerals preciosos, bruts, però preciosos. No és un procés immediat, però res ho és, oi que no?

La June garant de la Reina, curiós, la segona Corona de Granit és buida, i per tant avui passarem de poder ser per zona de Falgueres Màgiques, clar que yes. De poder ser, i de ser el Vol, que aquest 2014 i aquest inici de 2015 sempre ho escric prudentment, de ser, de ser el Vol.

Des del Mirador del Drac, el primer cafè ja ha caigut, un cop feta la volta de rigor, el dia a dia torna a marcar el ritme fins la porta d'entrada del proper Vol.

MTB, MTB, MTB. 

Després de Blanes? MTB

I tant, ara a primer de març li toca el torn al MTB, com sona, em rodat aquests darrers dos mesos perseguint mantenir quilòmetres rodadors, ara toca passar-ho molt bé, com fins ara però gaudint encara més a dalt de la bike.

Avui hem tornat a disfrutar d'allò més a dalt de la bike, molt, hem escalat força, i hem gaudit molt mentre ho fèiem, omg, omg, omg.

Perdem unes coses, en guanyem unes altres.

Les dues bikes van molt i molt bé, cal ajustar-les de frens, el sorolls, però esperaré a canviar els discs.

Avui equipats com ahir.

Aigua, un bidó de 500 ml. una cervesa, dues coles,  un cafè, coca, quatre panets de  Viena, amb formatge, amb parnil salat, galetes, neules, xocolata negra, amb eines, amb manxa, amb coincidències agradables, amb incidències que no es mereixen ser esmentades a aquest espai, a una temperatura sempre sensacional rondant els 14°C, amb llums funcionant les darreres dues hores.

Per sobre dels 100 Km, per sobre dels 2.000 m. +, sempre amb diversió, exigència també, sí, però amb tants moments memorables que costa d'assumir que l'aventura ha durat únicament un dia.

Hi ha instants brillants, i instants per sobre d'aquests, avui els darrers columna principal del Vol.

Des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed.

MTB, MTB, MTB.