Després d'aquest dinar, un retorn al dia a dia breu, per seguidament enfilar direcció al Drac menor amb els dos Dracs, decidir la versió menor senzilla, per prudència vers l'horari del vespre a on tornàvem a tenir un segon compromís sota el paraigua de les millor pizzes del territori, seré prudent, de les millors, de les millors. I per aquest motiu no arribar just a les vuit del vespre l'objectiu, i així va ser.
El Vol va ser divertit, equipats de primavera, sota una foscor interessant, amb llums a partir de mitja sortida, i a on fer els Tintorers tant de pujada com de baixada va desfer la complexitat de la jornada com si la clau mestre fos, de fet ho és, el ser entre la línia que dibuixa el perfil del Drac.
Dibuixar cada dia un Drac és dins del tram a on som nosaltres la via, sense ell no sé pas a on ens portaria el dia a dia, segur que més lluny, més alt, més visibles també, més importants, segur, ho volem, sí, sense sortir del Mirador, del seu entorn més proper, i no parlo de distàncies, voltem per tot el món, vull dir no ens és un problema agafar un Vol d'aquí a dues hores per aterrar a Austràlia dos dies després, sí que és un problema si no tenim clar que hi anem a fer, el dia a dia que se'ns apropa ho fa vestit de reflexió, sí, però un cop som a destí hi ha ocasions que aquesta reflexió és únicament això un vestit d'una jornada de gala, passada aquesta tot roda per una inèrcia que de ben segur és molt interessant per qui en gaudeix, mentre que per a nosaltres és motiu d'haver de fer-nos moltes preguntes, de fer moltes preguntes que rares vegades tenen contesta, i si moltes expressions d'incomoditat.
Un sopar al vespre amb els nostres convidats de Gala, amb l'Oriol també, a on fa unes dies li vaig proposar de compartir una pizza a Arenys de Munt. Què hi tenim a aquesta població a on ja fa més de trenta anys que hi faig estades? curiós quasi sempre per menjar, omg, omg, omg.
Després del sopar una anada a fer un cafè al millor lloc per fer-lo, també a Arenys de Munt, per seguidament fer camí cap a casa, emocionats pel sopar, sí, i per l'aventura de dissabte amb els Trinxes.
Des del Mirador del Drac, fent un cafè, mentre cau al blog aquesta primera crònica de tres, i mentre preparo la segona.
De la sortida de divendres, sense incidències, sense coincidències, amb les meves eines, amb manxa, sense beure, amb aigua, sense menjar, sense veure el mar aquest cop pel fet de fer un Drac en la seva versió menor, amb unes bikes rodant a la perfecció, amb un rodar, amb un rodar en la foscor que em recorda ara sí ara també que necessito una bateria Sigma XL més per a les properes 24 hores.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada