No són pensades independents en cap cas, el Destructor sí que és Independent, les meves pensades van totes sempre lligades entre elles, no per temes necessàriament, sí per concepte.
Ahir a la nit pel bon temps, pel fet de no fer fred, per una jornada intensa, del cap més que del cos, aquest darrer encara s'està recuperant del pas per Céllecs, ahir mentre pedalava tenia el gluti esquerra sentit, avui després de pedalar no mentre, el dret. Una temperatura rondant sempre per sobre dels 10ºC, que va fer que les ganes de ser a dalt de la Vicious finalitzessin per prudència, pel fet que era a tocar de la mitja nit, i encara volia fer un darrer tram, el pensar que avui la jornada de cada dia finalitzaria fins ben entrada la nit, i hauria de sortir de matinada, em va imposar no fer el darrer tram, perseguia dos Dracs, van ser dos caps, no dos Dracs, omg, omg, omg.
Cap coincidència entre les vuit del vespre i les dotze del vespre, aquestes darreres tocaven des del campanar de SV tot just entrava a casa, mtb, mtb, mtb.
Un cop a casa, què puc dir, sensacional. També encuriosit per veure com caminaria la matinada d'avui, pel fet que avui havia de ser més d'hora encara a casa, i per aquest motiu l'arrancada ha sigut un xic abans. No passa res perquè la temperatura aquest cop sempre a 8ºC, un xic menys a segons quins llocs sí, però molt propera sempre a aquest bon número. M'agrada el 8, crec que podria ser el meu número de tenir un número preferit.
La matinada d'avui, ahir vaig escoltar els dos quarts de dues de la matinada al campanar de SV, i he sentit tocar les cinc un altre cop, aquest darrer ja per fer els dos primers cafès del dia mitja hora després, sonaven les 6 al campanar de Sant Vicenç quan ja era lluny de casa, i del poble, i les he sentit per un vent que dirigit dolçament pel campanar em volia acaronar amb la companyia de les seves suaus campanades.
Cinc minuts després ja passava per la riera de Llavaneres, set hores després de la darrera passada, OMG. Avui els Tintorers, anant, la riera baixant entre dones caminant, i dones pedalant, cap home, a les sis del matí, i a les set del matí aquests dos grup m'han deixat aturat.
Sensacional, literalment sensacional, que bé, que bé, que bé.
A diferència d'ahir al meu pas pel Passeig dels Anglesos avui hi havia més trànsit caminant, no recordo si en bike també, ahir el pas va ser solitari a les onze tocades de la nit.
Avui he pujat pel pas més proper al Remei, també per Milans, però pel segon pas, entre Milans i el restaurant del Castell de l'Oliver, creia que pujaria menys, o que, de com el recordava, exigent, ara seria més lleuger de fer, en cap cas, en cap cas. És una pujada que a part de la pujada amb els Trinxes del darrer mes, feia anys que no feia, tants que encara anava amb geared. O sigui des del 2010 que no gaudeixo de passar-hi entre Vols de Drac, per això us en poso la imatge, perquè l'arribada dels cavallers des d'aquest cantó és nova per a mi, i pel Blog.
La passada pel forn, obligada, la passada per la porta de l'església, encantadora, la tornada a casa entre presidents, sí, sí, entre presidents.
Equipat d'hivern al primer tram, i tornant des de dalt del Tintorer ja de rigorós hivern, ahir d'hivern sempre, eines totes, ahir també, aigua, una quart de litre avui, mig litre ahir, menjar, llaminadures de fruites naturals destructores de Murs, quin plaer tenir-les, degustar-les al paladar entre Vols d'ahir i d'avui, Cateye i Powerled, sempre aquest darrer a mitja potència els dos dies baixant Tintorer i riera de LLavaneres.
Avui ja no hi ha un altre Vol amb la Vicious, Vol sí, però de la Nau Insígnia, test important, molt, diria més, estratègic, certament, certament, la `pedra, el pas pel lloc que us esmentava ahir aquesta nit explosiona, Bec, Phil, primer test seriós de la Nau Insígnia, després d'aquest les dues Naus Insígnia es posen definitvament en marxa.
Des de Mirador del Drac, esperant per fer el manteniment dels dos Dracs, tensió de cadenes, pastilles dels darrera de la Vicious, les tasques a fer, dies de més, de molt, d'intens Single Speed.
Anem a dinar?