Trinxes de retorn al Vallès.

Quan tot camina, això, tot camina, una bona sortida, i ara els Trinxes ja tornen cap als seus dominis del Vallès, clar que yes.

Avui una sortida que feia mesos que no feia, direcció a la zona de la Creu de Canet.

M'ha semblat que érem molts bikers avui, mai masses si venen a passar-ho bé, i avui era un dia d'aquests. 

Avui no hem fet Montalt, he sigut prudent, i hem deixat el Montalt per a una altra ocasió, el grup rodava molt bé del primer fins l'últim i això ha fet que la sortida tingués un ritme divertit.

No ens ha plogut, fins i tot hem vist el sol, els Trinxes passant calor, l'Oriol xop, la Betty molta calor, jo equipat de tardor-hivern he anat perfecte.

Quan ets entre bikers Trinxes, fins avui i portem uns quants anys, gaudeixes de molts bons instants, a on les constants referències a que s'ho estan passant molt bé et fa això, sentir molt bé.

Una sortida Trinxa al Maresme té el seu eix amb qui, no a on, avui era una sortida Trinxes, aleshores poca importància té la ruta, que també. 

Cap incidència mecànica entre uns quinze bikers, cap coincidència, eines, totes, aigua zero, cervesa  una, després de pedalar gaudint entre tots de comentar l'aventura, menjar, un platan a la Creu, sempre entre unes temperatures prudents. Jo equipat com si de matinada es tractés. 

Una jornada més de bike amb els Trinxes, tres edicions i tres trams diferents, està prou bé. Pel proper cop, no any, o sí, seguirem amb el format d'aquesta edició, trams mixtes un xic més rodadors que els del 2013.

Un pronòstic de pluja per demà refreda de comentar la propera sortida, mtb, mtb, mtb. Tampoc és important, puc descansar demà, com si es tractés de dilluns, però costarà, moltes ganes de sortir a pedalar, MTB, MTB, MTB. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Curiós a la zona d'avui, mateix espai natural, zero Destructors, ni corones de blocs de granit, i ni tampoc Fades i cavallers, això em fa estar pensatiu, he de sortir la propera per darrera casa, pel fet que hi ha una diferència insalvable quan no hi són, el to però salvat per la presència dels Trinxes, he de reflexionar sobre això perquè, què vol dir que l'arribada d'uns marca la marxa dels altres? significat segur que en té, falta que jo en pugui veure els motius, també segurament no cal cercar-los, per ser sempre entorns que sumen, sumen, i sumen, espais de bikes, bikes i més bikes.

7h07'

Una xifra preciosa, ara esperant  a fer el cafè, ja l'oloro des de metres, OMG.

Quan ets proper a viure una aventura, de ser, saps que ho tens tot a punt, però encara falten hores, gaudeixo  d'allò més, en el meu cas, més que un cop ja sóc a dalt de la bike. 

Vull dir, el tram a les prèvies d'un Vol, té una component d'emoció més intensa encara que la mateixa aventura en si, com sona, com sona. 

Ara ja el primer cafè ha sigut un molt bon moment, a on el primer pensament, va lligat a galetes, sí, sí galetes, jo sóc, era millor dit, a casa no hi ha ni una galeta, però flams, coques i galetes, en sóc un especialista, en cruspir-me-les, les galetes però per a mi són un punt i a part, i no totes les galetes, únicament algunes galetes, però ja fa molt de temps que no gaudeixi d'un bon festival de galetes.

Ara a pel segon cafè, mirant el pronòstic del temps, ara la pluja manarà a partir del mig dia, està prou bé, oi?

MTB, MTB, MTB.

Galetes a peu del Montalt, un dia serà el títol de la crònica a The Great Escape MTB, que bé, que bé, que bé.

Ja us posaré una imatge del Cava d'ahir a l'hora de dinar, per quin es va decidir en Josep, mtb, mtb, mtb. 

A una hora de la cita Trinxes al Maresmes, no dic Montalt perquè avui no serà un dia Montalt. 

Emocionant, molt

Demà festival Trinxes, de ser, perquè el pronòstic és de pluja des d'aquesta matinada a les tres del matí. 

Ara des de la distància prudent de la darrera matinada, sembla que no pugui ser, però recordo la sortida com si fes setmanes que no pedalo, crec que és per les cames carregades, motivat pels canvis a la bike.  

Demà tornada a la normalitat, clar que yes, bike, bike, i més bike.

Molt content, amb les novetats de la The Motivator, també una mica prudent, per les sensacions contradictòries, vull dir, m'agrada tant la Vicious d'aquest matí, que el fet d'aquest comportament contradictori no implicarà de desfer aquests canvis, en cap cas, si no aconsegueixo una acceptable adaptació aleshores ja ho valoraré, oi que sí?

Una jornada com la matinada, OMG, OMG, OMG. 

Ara a esperar a demà a la matinada, per veure si hi ha un respir amb la pluja, i tant, i tant. 

Jo ja ho tinc tot a punt, bike, equipament, i el punt més important, concentrats amb que demà de ser, els Trinxes visquin  una sensacional aventura de MTB al Maresme. 

MTB, MTB, MTB. 

Encuriosit

Per una aventura avui molt diferent, a on la bike ha presentat un comportament com de portar tres dents menys al darrera, i de portar doble suspensió baixant.

No m'esperava aquest comportament, a l'inrevés, esperava escalar com si portes tres dents més darrera, vull dir passar a escalar sobrat, i baixant, per això he posat el Powerled a màxima potència creia hauria de ser més prudent. 

Avui a trenc d'alba la temperatura ha baixat un grau fins a 9,5ºC. La sensació amb vent era de fredor càlida, que bé, fredor càlida. Sempre rodant sense fred, però a una matinada freda, quan em treia els guants uns segons, notava que això era així, segur que accentuat pel vent, segur.

Ni una incidència, avui tothom anava més d'hora, jo també, curiós, però sense ser la primera tanda, entre la primera i la segona, quin moviment al carrer. 

Cap ciclista a la matinada, per ser hauria o bé d'anar jo al Vallès i coincidiria amb en Josep, o ell venir a SV i coindiria ell amb mi.

El sol entra per les finestres del Mirador, menjant uns fruits secs, penso, demà pronòstic de pluja a mig matí, estarà bé l'aventura Trinxa a SV, serà una aventura tipus irlandesa, sortir i cercar-la serà emocionant. Vaig perfilant la ruta, clar que yes. 

Quan tens pensaments els has d'aprofitar, i tant que sí, i tant que sí, no idees però, pensaments.

Avui he fet un xic menys de MTB, i un xic més de bike, vull dir més pendent de veure com anaven les novetats que no pas del tram.

Les Falgueres Màgiques, omg, omg, omg, o a elles els hi passat quelcom, o és a mi que m'ha passat, però la poció màgica no em fa efecte.

La Yeti ASR-SL del meu germà no pesa res, quina diferència respecte la Vicious, clar que dit així és com no dir res, doncs això, doncs això, que lleugera aquesta Yeti. 

Dies de Single Speed.

Haurem d'anar a fer un cafè?

1°C menys

Per tant equip d'hivern, no de rigorós hivern.

Molts nervis, creia que escoltava pluja, a tocar de les sis de la matinada i és vent, no intens, sí interessant, de fet ara mateix el sento i diria que és pluja densa, ho tornaré a mirar, molts nervis, el canvi d'escames del meu Drac, l'anterior al darrer avui motiu de test, OMG quin canvi, però, sonen les 6 al campanar de SV, i el primer cafè ja ha caigut, anem a pel segon, fem un cafè?

Des del Mirador del Drac, de ser,  a minuts de viure una nova, novíssima aventura, vull tastar la Poció de les Falgueres Màgiques, encuriosit pel no efecte d'ahir, mtb, mtb, mtb, repiquen les 6 al campanar.

La Vicious ja no és adulta

La Vicious ara és ja a l'etapa madura, i dins d'aquesta encara li falta un salt, el darrer.

Avui un cop recollits els components, un cop al despatx uns minuts abans de marxar a dinar, teníem dues coses per fer abans de dinar, entre sortir del despatx i entrar a dinar, una, la segona, comprar un bon Cava Brut, i la primera de ser, fer el canvi de la Vicious, ara ja de nit les dues ja les hem portat a terme. El Cava tasca d'en Josep, la resta de lagranevasio.

Una d'elles la seleccionada. 

El Cava ja és al restaurant en fred, demà tenim festa gran, certament, certament, el dinar de Nadal, clar que yes, el lluç comprat d'avui, fet al vapor amb verduretes demà, i tant, i tant, de poder ser, convidaria  al grup de tots els Single Speed, a tots de fora de les nostres fronteres, amb una excepció dins de les nostres fronteres,  Figueres, una bona conversa amb en Josep marca aquesta excepció, certament, certament, així com els nostres amics australians, ells no són el grup Single Speed, que també, la Bec i en Phil van agafats de la nostra mà, no són del grup Single Speed, que també, i en cas de no poguer ser, com és el cas, no ens ho podem permetre, demà tots i cada un d'ells estarà amb nosaltres, als nostres cors, omg, omg, omg.

Un dia, és un dia, i un altre dia és una altre dia, la Vicious era adulta ahir, i avui ja és un Drac madur, com el seu genet, OMG. Avui el meu Drac s'ha transformat, té segur a veure amb el Destructor Independent, té a veure amb que la Poció Màgica de les Falgures Màgiques avui no m'ha fet efecte, increible, diferent, molt diferent. La tinc al fons del Mirador, a les fosques, no vull que sigui visible pels cavallers, únicament per les Fades, pel fet de no ser visible a la llum, únicament entre la foscor, un cop feta la darrera fase de la transformació aleshores saltarà a imposar el seu únic objectiu, com és enlairar-se ja sempre des de la Nau Insígnia, ja sempre, sempre, sona bé, sona bé. 

Portem picant pedra varies décades, no anant a un lloc cada dia, dic picant pedra, pics afilats, molt, per picar pedra obrint pas per l'arribada de la Nau Insígnia, cercant els protectors, els Destructors de Murs, la clau per poder posar-la en marxa són les corones de blocs de granit, i com navega ara la Nau, amb les corones engranades, i ara aquest Drac ja aterra sense dubtes al pont de la Nau Insígnia, quins instants, quins instants.

Quina jornada darrera jornada, OMG, OMG, OMG, la d'ahir, què en puc dir, memorable, memorable, el bany d'avui sota la pluja, sense fred, a ple hivern, mtb, mtb, mtb. La de mitja hora justa abans de dinar, i la de mitja hora després, marca un abans i un després dins del tram The Motivator. I el dinar? entranyable, omg.

Ara miro la Vicious, i penso, ja era hora, ja era hora, i seguidament sé que em queda un darrer canvi, no per ara, no per ara,  però primer un bon suc de taronja, oi que si?

Un matí marca de la casa, res després del pas dels genets torna al seu lloc, per bé, per bé, de no cercar-ne res més que la música seleccionada, altra cosa quan dius que vols una cançó, i el què vols és emportar-te la màquina de fer música, aleshores has de picar-te de valent els dits, normal, normal, però estic tranquil això no ho vol ningú, ho sé, ho sé.  

La Nau Insígnia fent els darrers tests, i des del Mirador del Drac té un perfil molt dolç, transmet calidesa, molta calidesa, pensant en aquesta paraula demà em faré un present de matinada, i de ser, el 44, quin número, quin número, el darrer, com sona, com sona, demà el 44 de ser, i demà passat, de ser, inici d'una nova numeració, la que toca ara després de 44 jornades memorables de MTB, des de el darrer dia de novembre, des de l'aturada al desembre veient com tot passa pel costat, mirant, gaudint de la Nau navegant sola, quins instants els de les darreres setmanes, irrepetibles, en poden venir de millors, no diré que no, de pitjors segur que sí, aquests sempre, però de venir-ne de millors, aquests, els d'ara ja els tenim al sac.

Demà primer test de la Vicious, quin moment el d'avui en sortir fa una estona amb la Vicious a veure si tot anava bé, i en tornar a ser a casa, el meu somriure era de dimensions planetàries, és que la bike després dels canvis va molt, i molt, i molt bé, més que ahir, més que avui. 

Pronòstic per demà, molt bo, decidiré equipament en entrar al Mirador i veure la temperatura que indica el pronòstic a la matinada, primer vindran els dos cafès, després l'aventura, de ser, de ser. 

Bany sota la pluja

De no passar fred, el millor bany, serà millor amb l'arribada de la primavera, o millor a les nits d'estiu, tot i que recordar el bany al Montnegre i ja tinc fred, massa fred? no, hi tornaria ara mateix.

Quan ja ets a dalt de la bike, entre pistes i senders, i et sembla com a la baixada de direcció Dosrius des de Can Bordoi que espurneja no que plou, he de pensar que penso així perquè de negra nit des de casa abans de sortir,  mirar el cel i creure que és un bon dia no et preparà, predisposa per una lleugera i agradable pluja com la d'aquesta matinada. 

No feia fred, 11ºC a minuts de les set de la matinada a la riera de Llavaneres, i una hora després mig grau més, ni una sola sensació de fred, sí d'una frescor encantadora, però encantadora, entre Fades de la foscor, submergit a una negra nit, un bany sota la pluja a ple hivern sense passar fred, omg, omg, omg. 

L'equipament de 10/10, avui equipat de tardor, pel fet que ahir equipat d'hivern a 6ºC vaig anar prou bé, i avui abans de sortir marcava 10ºC, o sigui de tardor. Sota la pluja, impecable, per no ser una intensa pluja, si constant fins a trenc d'alba que ha deixat de ser-hi agafada de la mà de la marxa de la foscor.

A excepció del component que ha de venir, erroni a la primera compra, la resta de components que han de ser els protagonistes de la The Motivator, tots ja són aquí, molt emocionant, molt, és sensacional que detalls tan petits siguin els pilars del castell.

Ara a meditar si utilitzo el component erroni transitòriament mentre no arriba el correcte, o m'espero a fer-ho tot un cop arribi aquest darrer element.

El sol no aconsegueix imposar-se avui tampoc, penso en la matinada d'avui, OMG.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Incidències, cap, que bé que va la Vicious, coincidències, cap, aigua, un quart del bidó de 750 ml. menjar, cap, llums Cateye-Powerled sempre en marxa, eines, totes, la manxa també. 

Ara ja fent camí cap al dinar, si és com el d'ahir, millor que millor, i fins avui sempre és així, clar que yes. Fem un cafè?

De ser demà, un número interessant, el 44, mtb, mtb, mtb. 

Un dia de normalitat

Per a mi està deixant de ser  normalitat, que no vol dir res més que tot roda, tot roda.

A minuts de sentir els dos quarts de set, ara sonava el primer quart al campanar de SV, ahir mentre escalava per Milans del Bosch, eren crec recordar les set tocades sentia com cantava el gall, avui miraré de veure si també ho fa una hora després, segur que sí, segur que sí.

El segon cafè ja ha caigut, mtb, mtb, mtb. 

Encuriosit per la propera arribada de components per la Vicious, omg. 

Un dia diferent

Nosaltres locals, ara, avui i fent una excepció, avui hem sortit a la capital, però abans i després 100% local, des del 2009 que no fèiem una excepció, mtb, mtb, mtb. En la línia de fer les coses dins d'un marc establert, respectant la manera de fer, mirant de fer-ho diferent. 

Una sortida de nit, una arribada just a tocar la fi de foscor, entre Fades, sense cavallers, una lluna que demà imposarà la seva llum encara més que aquesta matinada, un instant màgic, sense Falgueres Màgiques, aquest cop motivat per una lluna en posició de reina de la nit, omg, omg, omg. 

Començar el dia amb una aventura de bike cada dia, és una manera inconfundible de marcar el to de tot plegat, certament, certament, i més si ets sota l'atenta mirada del Destructor Independent, OMG. 

Avui les millors sensacions, un xic més que ahir, han sigut les que han marcat el ritme de tot plegat, el color, el to, clar que yes. Sempre fosc, sempre fosc, a on les millors pensades sempre han indicat que ser-hi, el millor, pel com t'ho podria dir, i tant que sí. És que rodar entre els 5 i els 8°C i no passar fred, sensació de fred avui, no diré que no, però de fet un bany fred he d'estar disposat a que sigui, hivern, hivern.

Quan a trenc d'alba com ahir puja la temperatura, tot ajuda, tot ajuda, mig grau, és veritat, però ajuda, i molt.

Que bé que va la jaqueta Active Shell de Gore, sense fred, sense humitat a dins del micro clima entre la jàqueta  i el meu cos, que bé en conjunt tot l'equipament l'hivern, certament un molt bon conjunt.

Per sota dels 5°C però la conversa serà diferent, la tèrmica també.

Propers a la platja sempre hi estic passant més fredor, no diré fred, que a dalt dels Tintorers, lluny de la platja, de la riera de Llavaneres i Caldetes.

Avui ser a casa molt abans de les 8 ha marcat l'instant de l'inici del Vol, per força, per força. Després ja vestit de carrer la visió una hora després al mateix lloc de la imatge de sobre era aquesta. 

Quina sensció ser-hi a moments tan diferents, sempre gaudint, a on tot roda perquè el to sigui aquest, oi que sí?

Res cau pel seu propi pes, rodar podria ser que sí, però esperaré i veuré si és així, passarà segurament una vida, és veritat, però és la que tinc, la que puc proposar, dies de MTB, des del Mirador del Drac. 

Gaudint molt de cada sortida, aquest cop la 42, miro el resum de sortides de les darreres setmanes, les sensacions de la darrera, i les d'aquesta, que bé haver descansat a la nit, perquè avui abans de les cinc ja encarava el proper Vol. Per demà un pronòstic de 15-8ºC ajudarà a fer, certament, a repetir Vol no horari d'aquest, s'imposarà una certa calma pel què fa a l'hora de l'inici del Vol. 

Cap incidència, eines, totes, manxa també, menjar, cap, aigua, mig bidó de 750 ml, els Cateye-Powerled sempre en marxa. 

Anem a pams, anem a pams

Avui han arribat els components que fan conjunt amb els erronis de fa uns dies, demà els recolliré. 

Els UK, i França els origens de les dues comandes, i la comanda dels pneumàtics també de França feta ahir, fa una estona m'han confirmat que ja ha sortit cap a casa, és a dir en curs dues, la que ha de completar la modificació de la The Motivator, pendent aquesta i que tardarà unes setmanes, i els pneumàtics, entre ells l'Onza Canis, que vindrà justet, 60 tpi no són 120, una segona equivocació, no passa res, ho superarem. 

O sigui demà en recullo dues, i en faltaran dues més, i totes persegueixen millorar les sensacions a dins del tram Finale, no per anar més depressa, en cap cas, sí de poder ser passar-ho d'allò més bé mentre agonitzem a Finale, vull dir la comanda d'ahir, suports de llums, llum del darrera, tram Finale, les millores de la Vicious si bé tenen so inconfundible Cap de Creus, en profunditat sempre base Finale, el Canis, poder rodar millor, menys fatigats amb el pas de les hores, menys pes no molt menys, millor prestació rodadora, no molt més, però en conjunt millor proposta, veurem, veurem, les dues comandes que recullo demà, una la dels UK, OMG, OMG, OMG, quina bona idea, omg, omg, omg, per a mi, per a mi, clar que yes, la de França és la part grisa de la millora, aporta concepte, és gris, necessària però fosca, certament, certament, sense el component que tardarà però, hauran d'esperar. 

Un camí que fa el seu tram al mateix temps, com són tots els preparatius, hotel, menjars, carpa, lloc, caminant, caminant.

A dies de fer venir les bateries, veurem si torno a posar a sobre de la taula fer una inversió considerable en bateries XL, o les de sempre, veurem, ho decidiré properament. D'entrada prioritari aquest aspecte. 

Ponderant reconduir els números per fer dos canvis importants a les dues bikes, veurem, veurem, també encaran Finale. 

Vaig a per la crònica d'aquesta matinada, bon Vol, bon Vol, ja us puc avanaçar, coincidències a les cinc tocadíssimes de la matinada, cap, no és rar, clar que mentre jo rodava a 8°C, a Girona -1°C. Vull dir hauríem de ser més a aquest paradís climàtic del Maresme, oi que sí?

Avui no és ahir

No és demà. 

Fem un cafè? 

Prepararé un cop aterri al Mirador, la crònica d'aquesta matinada,  quina aventura, OMG. 

5h05'

Com m'agrada veure aquestes petites relacions simpàtiques, com la d'aquí a uns minuts, que el cafè començara a pujar, mtb, mtb, mtb, ja puja, ja puja, ja puja.

Quan preparava la cafetera he pensat, fa més de quaranta anys jo era al llit a Granollers, a casa l'àvia, i sentia a la cuina el moldre del cafè, passaven uns minuts i venia ella amb la tassa de cafè, omg, omg, omg, ara sóc jo qui fa el cafè, la resta de detalls ja no van agafats de la mà d'aquesta exposició, per prudència, segur, per res més.

He anat al Mirador he obert la finestra, i el cel com l'aire conviden a preparar un bon Vol, o això sembla, o això sembla. 

Dies de MTB. 

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Onza Canis, low rolling resistance?

El primer Canis 29er.  ja ve cap a casa, anirà muntat en lloc d'un Maxxis LUST, el primer Tubeless Ready, però un Ready pesat, de fet deu ser el més pesat del mercat, però ja m'està bé, era aquest o el Maxxis Ikon EXC  3C EXO Tubeless Ready, però m'he decidit pel Canis perquè pesa 100 g. més que l'Ikon, i direm, l'agafes perquè és més pesat? la contesta, l'agafo perquè cada pneumàtic entre els 600 i els 650 g. Tubeless Ready no em dura res, aleshores ara aniré just per sobre dels 750 g. és a dir 100 g. més  que la nova estrella de Maxxis, de fet són els Tubeless Ready les soves noves presentacions però de 27,5, perquè el 29er. ja no és notícia, oh yeaaaaah, al 2015-2016, hi ha una nova proposta de roda, és un secret, compartim-lo, les rodes de 26", es veu que tots els fabricants tenen clar que cal proposar un nou patró de roda més petita, i si les 29er, no, les 27,5 quasi, sembla ser que les 26" podrien ser la proposta definitiva, omg, omg, omg, 26". 

Un pas més, i n'he agafat un i prou, de Canis, pel fet que primer hi rodaré jo, i si va, anirem pel segon, si no tornarem a Maxxis a on el més lleuger tot i ser LUST 29er. és de més de 800 g. 

De fet l'Oriol ja els porta i en té una bona opinió, no és definitiu, ell va en una Softail, nosaltres en rígides, o sigui no podem decidir de manera definitiva, un primer pas, val més de 40€ un pneumàtic que pot arribar a presentar un tall lateral abans de fer les tres primeres hores, OMG. 

De fet ara que hi penso l'he de portar jo primer perquè la Betty no fa tests, únicament o decideix o sempre, sempre gaudeix de cada millora testada a la Vicious, i en segon terme en aquest cas perquè per posar-la a la Longboard cal uns dits de Terminator per treure la Maxxis de la NoTubes Crest. 

Perseguint detalls

Infinits, perquè sempre es pot fer millor, sempre. En el meu cas per les limitacions, de pressupost, per tenir criteri objectiu millor no dependre de, oi? però això implica de disposar d'un pressupost molt limitat, més limitat que si depenguéssim de, vull dir una marca, o similar.

Aquesta comanda mateix, el títol, reconstrucció dels fatigats, els Sigma ja van per la quinta temporada, OMG. Tot i així mirant de donar-los un respir per a poder afrontar les dues primeres i darreres cites de 24 Hores SOLO del 2014, després ja us exposaré els propers plans.

Aquest era com ho portàvem ara, després de veure com els suports originals dels Powerled al manillar  s'esmicolaven rodant.

La nova proposta de Sigma, prou bé, d'entrada veurem rodant ara sí ara també, veurem.

També aprofitant he fet venir un recanvi del suport del Karma pel casc, perquè també portem una revisió feta a casa de l'original, que com el del Powerled pel manillar, aquest cop del Karma pel casc, el mateix esmicolats. Aquest cop però Sigma no proposa una versió millorada, no passa res, no passa res.

En darrer terme el llum del darrera que vaig perdre al Montalt al refugi dels Blocs de granit i sostre dels Destructors, mtb, mtb, mtb. 

Ara aquest cop he aprofitat per assegurar els dos Cateye, i d'utilitzar la proposta de Pedros a la part del darrera de la bossa, i no a sota, menys visible, és que no m'havia adonat que el Logo és per aquest ús, per posar-hi el llum amb la pinça, clar que yes.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Una nit dormint, un bon Vol de Drac

De matinada, de matinada, les primeres dues pedalades i ja he vist que dormir bé per a mi és clau per poder gaudir a dalt de la bike. Una setmana sense descansar bé, i cada dia costava una mica més, tot i descansar dijous, va costar si bé no enfilar-me a la bike, si fer les primeres pedalades, dissabte també les últimes. Ahir però i la capçalera d'aquesta intervenció així ho indica sense embuts, va ser un vespre de premi, dels grossos, sí, sí ja ho sé, a al barrera dels cinquanta, i llaminadures? bé fa dos dies era un vi de la Toscana, OMG, hi ha dies per a tot, o millor dit, per a quasi tot. Ho dic per si ha de venir un bany de fred propers als 0ºC, després de les sensacions d'avui he d'estudiar-me molt bé les diferents opcions de tèrmiques. Curiós a l'estiu pots fer un Vol agafat de la mà d'un bany fred, i a l'hivern fa dos dies escrivia, quina calor, omg,  mentre escalava direcció a Santa Mònica, per aquest motiu dic, quasi tot, he de preveure de no repetir ni un bany fresc a l'estiu, ni un bany de calor a l'hivern, perquè aquests són els què em fan mal de veritat, i porten a refredats de proporcions importants. 

Avui però han tornat una bona part de les millors sensacions, no totes, de seguir descansant bé a les properes nits, tornaré a ser entre Destructors de Murs, que és a on he de ser per fer un bon Vol, i tant que sí, i tant que sí.

Que bé que m'ho he tornat a passar avui a dalt de la bike, obrir la porta del Mirador, sortir a pedalar mirar l'horitzó veure  el cel d'avui i no poder deixar de fer-ho, omg, omg, omg.

Hi ha dies per a tot, avui era el dia de les bones sensacions a dalt de la bike, certament, certament, i per tant des dels primers minuts el gaudir de cada gir de roda ha sigut la tònica des del principi fins al final.

Veure 7ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les set, i mig grau més una hora després, no tenint cap sensació de fred, sí d'un bany de frescor reconfortant, no té per a mi moltes maneres de poder-ho exposar, literalment jo diria que la imartge que ho definiria és la de sobre, mtb, mtb, mtb.

Avui les Falgueres Màgiques m'han investit un altre cop amb la seva Poció Màgica, jo no hi he pogut fer res, de fet no m'hi puc resistir, un bany d'oblid per poder repetir aventura, mateixos llocs cada matinada com si fossin nous, és un somni darrera somni portat a la realitat, us diria, fem un bany? però millor ara a l'hivern millor us proposo fer un cafè, fem un cafè?

Dissabte de ser, tindrem aventura Montalt, propers a, dins d'ell, entre ell, i els corriolls propers a ell, sempre molt lligats a les distàncies curtes, vull dir sense marxar lluny de casa, perquè cada bikers pugui marxar de voler fer-ho quan més li convingui. De voler, podrem esmorzar, al ben mig dels corriols, de no ploure, i de ser, també podrem dinar amb les bikes ben guardades, per evitar, per evitar.

Però si tornem al dia a dia més proper, l'aventura que ha de ser és la de demà de matinada, demà de ser, serà molt de matinada, mai massa, està clar, però ara per ara propers i lluny encara de la propera nit de 24 hores SOLO, per sota de les cinc de la matinada és ja un bon punt de partida, oi que sí?

Una matinada molt emocionant de bike, com t'ho podria dir, una matinada sensacional de MTB. Una sortida del sol que torna a indicar que en ser-hi torno a tenir els dipòsits plens pels propers Vols, anem a pel 42?

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

Que bé que va la Vicious, que bé que va aquesta bike. Ara ja amb el Notubes reposat als Maxxis, millor encara, més tranquil, tot i portar càmara de recanvi i manxa, eines també, sempre amb els llums en marxa, Cateye i Powerled, aigua, 500 ml. menjar, cap, incidències, zero, coincidències, un biker amb llum escalant direcció a Santa Mònica, mentre jo feia camí cap a la platja.