 |
| LaceMine29.com. |
dimarts, de maig 29, 2012
Baix Montseny.
En aquest sender estem, preparant si es dóna el cas la meva participació a la Tramunbike d'aquest 2012.
I per què no ho sé segur? fàcil, venim d'un mundial de 24 hores SOLO, no estava previst com a data concreta anar-hi, sí com a possible, i va ser, vàrem prendre una decisió, i va sortir bé, molt bé, això té un petit peatge a pagar, petit, molt petit, que les condicions físíques per afrontar la Tramunbike són no justes, no, justíssimes, pel fet que a l'edició del 2011 al quilòmetre 30 ja estava molt cansat.
Ara venint d'aquest exigent cap de setmana passat a Finale, la meva previsió és que des del quilòmetre 15 fins el final de la Tramunbike la sensació serà la del quilòmetre 30 de l'edició del 2011.
De mentre però fent els deures perquè això, aquesta fatiga sigui energia per la Tramunbike, i no un fre.
MTB, MTB, MTB.
La imatge és tornant de Sant Celoni, dissabte, no vàrem fer més de trenta quilòmetres per muntanya, i sí uns trenta tocats de tornada per carretera, per carretera per mirar de fer una tornada suau, pel fet que diumenge ens esperava la Vic-Vallromanes.
I per què no ho sé segur? fàcil, venim d'un mundial de 24 hores SOLO, no estava previst com a data concreta anar-hi, sí com a possible, i va ser, vàrem prendre una decisió, i va sortir bé, molt bé, això té un petit peatge a pagar, petit, molt petit, que les condicions físíques per afrontar la Tramunbike són no justes, no, justíssimes, pel fet que a l'edició del 2011 al quilòmetre 30 ja estava molt cansat.
Ara venint d'aquest exigent cap de setmana passat a Finale, la meva previsió és que des del quilòmetre 15 fins el final de la Tramunbike la sensació serà la del quilòmetre 30 de l'edició del 2011.
De mentre però fent els deures perquè això, aquesta fatiga sigui energia per la Tramunbike, i no un fre.
MTB, MTB, MTB.
La imatge és tornant de Sant Celoni, dissabte, no vàrem fer més de trenta quilòmetres per muntanya, i sí uns trenta tocats de tornada per carretera, per carretera per mirar de fer una tornada suau, pel fet que diumenge ens esperava la Vic-Vallromanes.
Freedom Catalonia ... arriba als USA
Va arribar Dissabte passat, no podia ser un altre dia, al mateix moment que alguns des genets patien a les 24 Ore. Volia fer una presentacio al mateix moment, pero hem va semblar que "havia d'esperar el meu torn", deixar que les croniques de les 24 Ore arribesin al Blog.
Avui, i despres de xerrar una estona per Skype amb en Marcal i la Betty, ja puc penjar les fotos de l'estrena OFICIAL del Freedom Catalonia als US. Les carreteres de SC son acollidores, i malgrat les temperatures ja son gaira be de ple estiu, el maillot s'ha trobat com a casa.
No puc dir res mes que es un orgull ser part d'aquest grup, que es un orgull saber que sou a l'altre banda i que el dia que torni podre rodar amb vosaltres com si fos ahir que hagessim sortit. Es un orgull passejar la nostra Senyera, les paraules d'un Catala universal per aquest pais. I es un orgull se un embaixador a terres llunyanes, on molts ni tant sols saben qui som, a on som, o d'on venim.
Una abracada molt forta a tots, al grup del Blog, als de Bici Oci...haure de venir un dia...i a tota aquesta colla que fa que tot tingui sentit. Com no, havia de ser quan ja es de nit a Catalunya...fins dema.
P.D: jo tambe tinc la barba blanca, podre organitzar quelcom ?
From SC, Xavi Paricio
dilluns, de maig 28, 2012
Màgia.
 |
| El color. |
MTB, MTB, MTB.
Si m'estic estudiant una forquilla nova per a la Vicious?, no, no en cap cas, la Vicious avui per avui és 100% rígida, demà no ho sé, avui i tant que sí.
I després de fer les 24 Ore de Finales a veure com ho podem qüestionar, millor dit, com m'ho puc qüestionar?
Dies de moltes i bones sensacions, no físiques, encara ara estic fatigat de les 24 hores, no he deixat de rodar, suau, sí, i mirant de fer els estiraments, mirant, dic mirant perquè aquests m'indiquen que muscularment estic lleugerament carregat, i la prudència impera, molta aigua, i clar veus una forquilla com aquesta i no pots deixar d'aturar-te i exposar-la al Blog.
Després passen les hores i torna el seny, no, no vindrà a casa, sí que vindran si Déu vol la parella d'australians a casa, ara venint cap a Barcelona, sense una de les dues bikes, els hi han robat a Milan, mare, mare meva, els hi han robat una de les dues bikes, per favor, per favor, per favor, vaig a mirar de posar-hi remei, mtb, mtb, mtb.
Gaudir de, un bon costum.
Perquè es tracte d'això, de gaudir, de poder gaudir de les bones experiències, de les millors experiències.
Avui està siguent un dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, pel fet que les sensacions post cursa són les què són, i aquestes fa que el teu pensament raoni com raona, també, vull dir que és evident que la manera de fer ens ha portat a on som, ni més a prop ni més lluny que, a on som, i en gaudim de ser a on som.
Unes 24 hores SOLO tenen això, molts aspectes nous per enfocar, molts de vells per reafirmar, molts per corregir, els que menys, vull dir que els conceptes del 2009 que han funcionat s'han de mantenir, uns, pocs s'han de millorar.
I tot això per què?
Per si hem de ser a mundial del 2013 a Austràlia, i si no, per si hem de ser al mundial del 2014 a Escòcia, o si tot va com ha d'anar als dos, per què no?
Un dinar entretingut, parlant ara sí ara també del mundial de Finale, gran experiència la que hem tingut el privilegi de viure.
Miki, quin hotel quin hotel.
Betty quina amazona, quina amazona.
Xavi, Freedom Catalonia, el mallot, que bé que el tinguessis a les prèvies al mundial. A on és la foto amb el mallot?
Perto, Caixàs, quina experiència compartida.
MTB, MTB, MTB.
Avui està siguent un dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, pel fet que les sensacions post cursa són les què són, i aquestes fa que el teu pensament raoni com raona, també, vull dir que és evident que la manera de fer ens ha portat a on som, ni més a prop ni més lluny que, a on som, i en gaudim de ser a on som.
Unes 24 hores SOLO tenen això, molts aspectes nous per enfocar, molts de vells per reafirmar, molts per corregir, els que menys, vull dir que els conceptes del 2009 que han funcionat s'han de mantenir, uns, pocs s'han de millorar.
I tot això per què?
Per si hem de ser a mundial del 2013 a Austràlia, i si no, per si hem de ser al mundial del 2014 a Escòcia, o si tot va com ha d'anar als dos, per què no?
Un dinar entretingut, parlant ara sí ara també del mundial de Finale, gran experiència la que hem tingut el privilegi de viure.
Miki, quin hotel quin hotel.
Betty quina amazona, quina amazona.
Xavi, Freedom Catalonia, el mallot, que bé que el tinguessis a les prèvies al mundial. A on és la foto amb el mallot?
Perto, Caixàs, quina experiència compartida.
MTB, MTB, MTB.
Kent Eriksen.
 |
| Kent. |
Aquest és un candidat al podi geared-titani.
MTB, MTB, MTB.
A dos quarts d'onze.
Entrarem a ritme normal del Blog.
El mundial ha gaudit i gaudirà del seu espai a The Great Escape MTB, la Longboard també, ara el Blog ha de seguir el seu curs, com sempre.
Portem uns dies pedalant després del mundial, dijous a BO, dissabte a Sant Celoni, ahir a Vallromanes.
MTB, MTB, MTB.
El mundial ha gaudit i gaudirà del seu espai a The Great Escape MTB, la Longboard també, ara el Blog ha de seguir el seu curs, com sempre.
Portem uns dies pedalant després del mundial, dijous a BO, dissabte a Sant Celoni, ahir a Vallromanes.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de maig 26, 2012
Presentació Spot Brand Longboard: Quan la joia és de metall.
El canvi de 26" de la Yeti ARC a la Spot Brand de 29er ve determinat per un primer aspecte, que la bike sigui específica per a Single Speed, és a dir que el projecte no tingui possibilitat de marxa enrere pel què fa a poder tornar a geared.
El quadre de la Longboard de cromo, mtb, mtb, mtb.
El segon, que la bike en qüestió respecti 100% les mides de la Yeti ARC, pel què fa a TT, i ST.
La decisió d'incorporar el Belt Drive CT ve marcada per la possibilitat de fer-ho, és a dir el quadre que podia assolir les condicions esmentades de ST i TT, podia anar amb Belt Drive, aleshores per què no?
El conjunt Longboard/Belt Drive de 10/10.
L'equivalent a un 32-23 el seleccionat per fer funcionar pel món aquesta bike.
Un tren posterior per emmarcar, rodes DT240SS-radis de titani-Crest, pneumàtic 100% Tubeless amb doble càrrega de líquid NoTubes, frens Formula R1, Belt Drive CT amb pinyó d'acer inoxidable, fa que del darrera d'entrada ens hem podem oblidar, pel què fa a tenir incidències.
El Maxxis aporta una càrrega de pes de 800 g. ben tocats.
Seient específic de noia, no sofà, tija de 27,2 mm. amb retrocés de titani per ajudar a absorbir els impactes, bieles i eix de pedalier fiables, pedals pel fang, porta bidó infal.lible King Cage, bidó amb boquilla funcional, pel caudal que proporciona d'aigua.
Seient avançat per corregir el retrocés. Respectar les mides aprofitant la millora de prestació del tipus de tija.
Conjunt de 10/10.
I si tens un bon conjunt quadre rodes, una de les millors forquilles rígides, Black Sheep, amb el permís d'en JJ.
Titani, i 470 mm. mtb, mtb, mtb.
I cap més direcció avui podria unir millor aquesta forquilla amb aquest quadre.
Tanca lleugera de 9 mm. discs de 160 mm. Shimano XTR 2007.
Forquilla de titani, radis de titani, de les millors boixes del mercat, els frens més lleugers i entre els més eficients de tots.
Manillar Groovy de titani a 14º, potència Syntace F99 25,4 mm. de 90 mm. a -6º, punys Ergon, tot per una millor absorció dels impactes i els 14º i els -6º per respetar mides i posició a dalt de la bike.
R1-Ergon-Black Sheep-DT240-Ardent-Crest-Groovy.
Un bon encert aquesta elecció de pneumàtic, terreny humit com el dels darrers quilòmetres del mundial, i de 2.25 per les moltes zones de pedres tallants.
24 hores de test entre sol i pluja fa que avui per avui aquest Belt Drive CT és 100% fiable.
A Finale un subcampionat del món de 24 hores SOLO Single Speed, millor test, o dels millors tests que es poden fer.
MTB, MTB, MTB.
Sembla que per anar encara millor hauriem d'anar a 2,4, la forquilla pot, nosaltres encara no, a l'espera de Tubeless.
Anem a canviar un aspecte, pujarem pressió dels 10 psi. a catorze, mtb, mtb, mtb.
World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships Part IV de IV.
En d'altres ocasions saps que la darrera part d'una crònica fa que després de trabocar-la al blog l'instant després comença lentament a quedar enrere.
També cal que passin dies per assumir la fita aconseguida.
En aquesta ocasió però la sensació és diferent, pel fet que tenim una any a casa per gaudir d'aquesta aventura del mundial.
El proper mundial deixarà enrere la vigència del subcampionat no el subcampionat en si.
I el què quedarà també seran les vivències d'aquesta aventura entre aventures.
Podrem marcar-nos moltes fites, sí, però a casa i fora de casa, tots el que pedalem tenim clar les haguem fet o no, que unes 24 hores SOLO són el repte per excel.lència dins de les proves de resistència a un sol dia. És evident que si no pedales i menys encara si no t'agrada la bike, valorar una fita aconseguida com aquesta és una mena de broma pesada, per sort això, aquesta experiència per a nosaltres està limitada a The Great Escape MTB, i a cercles molt propers, això gràcies a Déu fa que compartir l'experiència sigui sempre sensacional.
Aquestes 24 hores ens han donat molta informació, molta, i això com les del 2009 ens permetrà de seguir un camí de millora, si més no això pensem.
Les properes per quan?
Millorar baixant un 30% i millorar escalant un 50% són objectius a aconseguir, baixant hem de millorar sense baixar, escalant ho hem de fer, el millorar, sense escalar, no serà en aquesta línia que aconseguirem progressar, ni baixant ni escalant, en cap cas.
Com ho tinc clar, ara caldrà posar fil a l'agulla, i tant que sí.
Després del mundial, de la cursa, dels podis, ha vingut el després, sempre ve el després, i aquest per sort a casa té el to que volem que tingui, i aquest és amb diferència el millor, el millor to.
Avui mentre pedalàvem, és el segon dia després del mundial, hem parlat molt i molt de tot plegat, del què hem viscut, de la vigència d'aquest títol, i de com ha de ser el proper recorregut de bike.
Gràcies BO, Narcís, David, per tot, també per les postes a punt de les bikes, una bona assistència és un pas més a fer un bon paper en cursa.
Gràcies Trinxes per la vostra predisposició a deixar-nos la carpa.
Gràcies Andreu per les caixes, pels laterals de la carpa, per la carpa, per la taula.
Gràcies Andreu per la posta a punt muscular a les prèvies a la cursa.
Gràcies Perto, gràcies Caixàs, una cursa amb aquests dos bikers és sempre una millor cursa.
Gracies Noe i Jaume, entre moltes la rebuda amb les banderes de 10/10.
I gràcies a tots els que ens heu donat ànims dia sí dia també abans, mentre i després del mundial.
MTB, MTB, MTB.
Ens veiem al mundial d'Austràlia del 2013?
També cal que passin dies per assumir la fita aconseguida.
En aquesta ocasió però la sensació és diferent, pel fet que tenim una any a casa per gaudir d'aquesta aventura del mundial.
El proper mundial deixarà enrere la vigència del subcampionat no el subcampionat en si.
I el què quedarà també seran les vivències d'aquesta aventura entre aventures.
Podrem marcar-nos moltes fites, sí, però a casa i fora de casa, tots el que pedalem tenim clar les haguem fet o no, que unes 24 hores SOLO són el repte per excel.lència dins de les proves de resistència a un sol dia. És evident que si no pedales i menys encara si no t'agrada la bike, valorar una fita aconseguida com aquesta és una mena de broma pesada, per sort això, aquesta experiència per a nosaltres està limitada a The Great Escape MTB, i a cercles molt propers, això gràcies a Déu fa que compartir l'experiència sigui sempre sensacional.
Aquestes 24 hores ens han donat molta informació, molta, i això com les del 2009 ens permetrà de seguir un camí de millora, si més no això pensem.
Les properes per quan?
Millorar baixant un 30% i millorar escalant un 50% són objectius a aconseguir, baixant hem de millorar sense baixar, escalant ho hem de fer, el millorar, sense escalar, no serà en aquesta línia que aconseguirem progressar, ni baixant ni escalant, en cap cas.
Com ho tinc clar, ara caldrà posar fil a l'agulla, i tant que sí.
Després del mundial, de la cursa, dels podis, ha vingut el després, sempre ve el després, i aquest per sort a casa té el to que volem que tingui, i aquest és amb diferència el millor, el millor to.
Avui mentre pedalàvem, és el segon dia després del mundial, hem parlat molt i molt de tot plegat, del què hem viscut, de la vigència d'aquest títol, i de com ha de ser el proper recorregut de bike.
Gràcies BO, Narcís, David, per tot, també per les postes a punt de les bikes, una bona assistència és un pas més a fer un bon paper en cursa.
Gràcies Trinxes per la vostra predisposició a deixar-nos la carpa.
Gràcies Andreu per les caixes, pels laterals de la carpa, per la carpa, per la taula.
Gràcies Andreu per la posta a punt muscular a les prèvies a la cursa.
Gràcies Perto, gràcies Caixàs, una cursa amb aquests dos bikers és sempre una millor cursa.
Gracies Noe i Jaume, entre moltes la rebuda amb les banderes de 10/10.
I gràcies a tots els que ens heu donat ànims dia sí dia també abans, mentre i després del mundial.
MTB, MTB, MTB.
Ens veiem al mundial d'Austràlia del 2013?
divendres, de maig 25, 2012
World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships. Part III
Què vull dir del vermell al verd?
Som de pensaments de grup nosaltres, he renunciat a molt per no poder assolir el què tocava, lluites perdudes com per no entendre que primer les persones, després les persones, i en darrer terme, les persones. Moltes, mai massa, retirades a temps per a mirar d'evitar, mai massa.
A una cursa de bikes, tenim Dracs nosaltres, no bikes, que també, dues bikes 100% rígides i single speed s'han d'ajudar sempre, s'han de fer costat sempre, i més entre FS geared, i HT geared.
Va passar quelcom inèdit a la cursa, no una caiguda, com la que vaig patir als primers vint metres en iniciar les 24 hores, no una caiguda del rendiment, tampoc fatiga, sí una sensació que no ha de ser a unes 24 hores entre dos genets de Drac, i per això el canvi de plans, nosaltres no pedalem, volem, nosaltres no concursem, no competim, no entrenem, que està molt i molt bé, nosaltres compartim, si no no tindria cap sentit que nosaltres fóssim al mundial de Finale, cap.
Poc rodats, però molt i molt coordinats, i molt predisposats a passar un bon calvari, fa que durant tot aquest 2012 i fins la propera edició a Austràlia la Betty serà la subcampiona del món de 24 hores SOLO Single Speed, té un any per gaudir-ne.
El millor premi per la millor biker que conec.
Per a gaudir no cal patir, per a gaudir cal estar predisposat a sumar, sumar i sumar, així es forgen bones amistats i per tant amb aquestes les millors aliances.
Una retirada a temps és temps, per recuperar-te, per poder refer-se.
Molts cops en minuts guanyes anys, sí, però també en minuts tornes a veure com tot marxa com ha vingut, no m'agrada a mi aquest camí curt.
La Dama d'aigua em va ajudar, ajudar a veure què estava passant, i poder veure, és poder fer-ho bé, però si no mires difícilment podem observar res.
Les fades de la nit van posar pau a un escenari que ens hagués portat a no poder ser al podi, i els cavallers de la llum van consolidar que el subcampionat del món sigui a casa i per tant sigui català, mtb, mtb, mtb.
Un canvi d'estratègia i dues voltes molt treballades marquen la diferència de plans de futur dels vols de Drac, voler no va portar a poder, voler va implicar tenir una oportunitat que no vàrem deixar passar.
MTB, MTB, MTB.
Un pensament inicial, fer unes 24 hores SOLO amb rígides i single speed, pensament portat a terme de manera conseqüent, i un resultat que podia venir, podia i va ser.
Poder fer-se una proposta de repte com aquest i que et surti bé, sense fer-te mal, gaudint d'allò més des del primer quilòmetre fins al darrer és el què hem fet a Finale.
La darrera mitja volta coincident amb le circuit del 2009, escalant cap al punt més alt tenint el mar a l'esquerra i admirant la muralla paral.lela al mar, amb la informació de les quatre posicions, primer, segon, tercer i quart va ser memorable, gaudir que la Betty fes un podi, i la manera de fer-lo una experiència inoblidable, amb uns resultats com aquests encara es gaudeix més d'una darrera volta a aquest mundial.
La manera com en Perto i en Caixàs van viure la cursa, les prèvies a aquesta, després de la cursa, els podis, va ser entranyable, quantes sensacions i quantes emocions.
Instants difícils de poder transmetre, però no per això menys valuosos, a on després de compartir una aventura com aquesta, per la dificultat de la mateixa i per la manera d'afrontar-la res torna a ser el mateix, sense que res deixi de ser com era.
http://www.youtube.com/watch?v=gjvHChm-wkc
El vídeo diu quelcom del què hem anat a fer, mtb, mtb, mtb.
Som de pensaments de grup nosaltres, he renunciat a molt per no poder assolir el què tocava, lluites perdudes com per no entendre que primer les persones, després les persones, i en darrer terme, les persones. Moltes, mai massa, retirades a temps per a mirar d'evitar, mai massa.
A una cursa de bikes, tenim Dracs nosaltres, no bikes, que també, dues bikes 100% rígides i single speed s'han d'ajudar sempre, s'han de fer costat sempre, i més entre FS geared, i HT geared.
Va passar quelcom inèdit a la cursa, no una caiguda, com la que vaig patir als primers vint metres en iniciar les 24 hores, no una caiguda del rendiment, tampoc fatiga, sí una sensació que no ha de ser a unes 24 hores entre dos genets de Drac, i per això el canvi de plans, nosaltres no pedalem, volem, nosaltres no concursem, no competim, no entrenem, que està molt i molt bé, nosaltres compartim, si no no tindria cap sentit que nosaltres fóssim al mundial de Finale, cap.
Poc rodats, però molt i molt coordinats, i molt predisposats a passar un bon calvari, fa que durant tot aquest 2012 i fins la propera edició a Austràlia la Betty serà la subcampiona del món de 24 hores SOLO Single Speed, té un any per gaudir-ne.
El millor premi per la millor biker que conec.
Per a gaudir no cal patir, per a gaudir cal estar predisposat a sumar, sumar i sumar, així es forgen bones amistats i per tant amb aquestes les millors aliances.
Una retirada a temps és temps, per recuperar-te, per poder refer-se.
 |
| Foto by Noe |
La Dama d'aigua em va ajudar, ajudar a veure què estava passant, i poder veure, és poder fer-ho bé, però si no mires difícilment podem observar res.
Les fades de la nit van posar pau a un escenari que ens hagués portat a no poder ser al podi, i els cavallers de la llum van consolidar que el subcampionat del món sigui a casa i per tant sigui català, mtb, mtb, mtb.
 |
| Foto by Noe |
MTB, MTB, MTB.
Un pensament inicial, fer unes 24 hores SOLO amb rígides i single speed, pensament portat a terme de manera conseqüent, i un resultat que podia venir, podia i va ser.
 |
| Foto by Noe |
La darrera mitja volta coincident amb le circuit del 2009, escalant cap al punt més alt tenint el mar a l'esquerra i admirant la muralla paral.lela al mar, amb la informació de les quatre posicions, primer, segon, tercer i quart va ser memorable, gaudir que la Betty fes un podi, i la manera de fer-lo una experiència inoblidable, amb uns resultats com aquests encara es gaudeix més d'una darrera volta a aquest mundial.
La manera com en Perto i en Caixàs van viure la cursa, les prèvies a aquesta, després de la cursa, els podis, va ser entranyable, quantes sensacions i quantes emocions.
Instants difícils de poder transmetre, però no per això menys valuosos, a on després de compartir una aventura com aquesta, per la dificultat de la mateixa i per la manera d'afrontar-la res torna a ser el mateix, sense que res deixi de ser com era.
http://www.youtube.com/watch?v=gjvHChm-wkc
El vídeo diu quelcom del què hem anat a fer, mtb, mtb, mtb.
Part III
Caminant.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a la nit ja la tenia molt avançada.
Que bé anar recuperant el pols del dia a dia, mtb, mtb, mtb.
Gran jornada ahir a BO, i gran coincidència, i tant que sí. Els quatre mundialistes a BO sense dir-nos res ni parlar de coincidir.
La VW és a SALT, les dues bikes també, el meu casc també com les sabatilles Giro, al mig dia retorn a Salt, a pedalar en primer terme, a dinar en segon terme.
MTB, MTB, MTB.
I un cop ja a casa un altre cop trabocaré la tercera part de la crònica del mundial, després d'aquesta intervenció vindrà la presentació de la Spot Brand al Blog.
MTB, MTB, MTB.
Ahir a la nit ja la tenia molt avançada.
Que bé anar recuperant el pols del dia a dia, mtb, mtb, mtb.
Gran jornada ahir a BO, i gran coincidència, i tant que sí. Els quatre mundialistes a BO sense dir-nos res ni parlar de coincidir.
La VW és a SALT, les dues bikes també, el meu casc també com les sabatilles Giro, al mig dia retorn a Salt, a pedalar en primer terme, a dinar en segon terme.
MTB, MTB, MTB.
I un cop ja a casa un altre cop trabocaré la tercera part de la crònica del mundial, després d'aquesta intervenció vindrà la presentació de la Spot Brand al Blog.
dijous, de maig 24, 2012
World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships. PART II.
Unes 24 hores com les del 2009, la manera com va venir la proposta, és a dir, com al Roc d'Azur després de llegir durant anys experiències d'altres bikers, de veure centenars i centenars d'imatges de curses de 24 hores vàrem decidir participar a les nostres primeres 24 hores SOLO.
Mai m'he plantejat cap més participació a unes 24 hores que no siguin en la modalitat de SOLO, i així va ser, i la veritat que compartir l'aventura amb el Team de Girona-Bordils va ser una gran experiència, ens van ajudar molt i el què vàrem comartir marca un abans i un després, però finalitzades aquestes nosaltres seguim sent SOLOS, i de fet a on som avui així ho certifica, oi que sí?
Al 2009 mentre rodàvem vàrem respirar sempre un esperit molt combatiu, ens agrada la modalitat SOLO, ens agrada afrontar les 24 hores com les afrontem, convençuts que és la nostra disciplina preferida, pel fet que és el tipus de cursa pel que estem més capacitats, i aquest convenciment és el què dóna forma a tot el que s'esdevé després.
Nosaltres d'entrada teníem un calendari SSEC2012, i una Tramunbike després, sí, és veritat també que a sobre de la taula hi havia la possibilitat de participar a la World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, i amb la Betty silenciosament el teníem al punt de mira, normal, som SOLOS de 24 hores, és més aspirem a participar a la proposta de 36 hores, i un mundial a Finale, únicament venia frenat per dos punts, un que ja us vaig esmentar, el propòsit de no tornar a Finale, i dos i principal fre un tema familiar que passava evidentment per sobre de tot.
Un cop fet l'europeu de single speed que és lluny del tipus de repte que nosaltres podem afrontar, per ser una cursa explosiva, i encarrilat molt positivament, dono gràcies a Déu el tema familiar, primer mentre no va ser així, fins i tot la Tramun 2012 va perillar, després però tot va anar rodat.
Un cop les inscripcions fetes, i redefinit l'hotel, prioritzant un lloc per dormir que garantís 100% el nostre descans, la resta va rodar sol, perquè el què hem de fer per afrontar aquest tipus de cursa ho tenim molt clar, perquè és la nostra passió des de fa una pila d'anys.
I podrem dir, i si és així per què en feu tan poques, dues en tres anys? i la resposta és senzilla, perquè fetes així estarem tots d'acord que els resultats no podien ser millors.
No hem tingut un tram fàcil els darrers dos anys en l'àmbit familiar, en cap cas, i això ha fet que siguen bikers, seguíssim practicant MTB, la intensitat d'aquesta pràctica aquests darrers dos anys ha disminuït notablement ver al 2009, i això és el què ha fet que siguem prudents, molt a aquests dos darrers anys pel què fa a fites de curses de 24 hores a assolir.
Després d'un temps en ve un altre, i la manera d'afrontar Guilleries 2011 per part meva, el Roc Marathon 2011 de la Betty han estat decisius per a participar a aquest mundial a Finale amb les dues bikes rígides i single speed.
Una cosa la teniem clara a casa, si hem de fer-ho ha de ser dignament, no importa la posició, sí la manera d'afrontar la cursa mentre passen les hores. Per a nosaltres a una cursa de 24 hores són més importants les formes que el resultat, el com ens defensem durant la cursa, el resultat pot venir o no, però hem de ser combatius, en la manera que nosaltres entenem aquesta paraula.
Un model que és el què ens representa per manera de fer, i la posada en marxa d'aquest, que tinc fotograma a fotograma al cap, marca cada pas fet a aquest mundial a Finale.
No canvis d'equipament durant la cursa, gran varietat d'alimentació seleccionant el tipus d'aliments per l'experiència al 2009, descans de molta qualitat abans, espai molt ordenat al pit stop sempre, mateixos llums del 2009, bikes sense cap mena de modificació ni millora des dels dos darrers mesos, i una pressió zero pel què fa al ritme de cursa, són aspectes que no ens hem saltat mai a aquest mundial.
Un punt però, l'estratègic sí que l'hem literalment deixat de banda, com ho és que canviem el curs de la cursa a la nit, ataquem quan els altres dormen, aquest aspecte vaig decidir un cop entrada la nit a les tres tocades de la matinada que quedava aparcat, tenint clar que havia de maniobrar molt bé si decidia fer aquest canvi, així ho vaig decidir, i així de bé va sortir. Amb en Perto motivat a zero aturades importants, amb en Caixàs mentalitzat a ni olorar el pit stop, jo vaig decidir en menys de cinc segons canviar l'estrategia de les dues single speed, amb els geareds ben posats en cursa, rodant com dos panzers alemanys, i nosaltres dos virant bruscament sense dir res.
Aquesta decisió podia haver sortit malament, però a les quatre poc tocades del matí el què jo creia que passaria va passar, i del semàfor vermell més intens vàrem passar al verd de pas més sonor, a partir d'aquest moment fins les 24 hores tocades de cursa vàrem ser uns perseguidors de conquerir voltes i més voltes.
MTB, MTB, MTB.
Mai m'he plantejat cap més participació a unes 24 hores que no siguin en la modalitat de SOLO, i així va ser, i la veritat que compartir l'aventura amb el Team de Girona-Bordils va ser una gran experiència, ens van ajudar molt i el què vàrem comartir marca un abans i un després, però finalitzades aquestes nosaltres seguim sent SOLOS, i de fet a on som avui així ho certifica, oi que sí?
Al 2009 mentre rodàvem vàrem respirar sempre un esperit molt combatiu, ens agrada la modalitat SOLO, ens agrada afrontar les 24 hores com les afrontem, convençuts que és la nostra disciplina preferida, pel fet que és el tipus de cursa pel que estem més capacitats, i aquest convenciment és el què dóna forma a tot el que s'esdevé després.
Nosaltres d'entrada teníem un calendari SSEC2012, i una Tramunbike després, sí, és veritat també que a sobre de la taula hi havia la possibilitat de participar a la World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, i amb la Betty silenciosament el teníem al punt de mira, normal, som SOLOS de 24 hores, és més aspirem a participar a la proposta de 36 hores, i un mundial a Finale, únicament venia frenat per dos punts, un que ja us vaig esmentar, el propòsit de no tornar a Finale, i dos i principal fre un tema familiar que passava evidentment per sobre de tot.
Un cop fet l'europeu de single speed que és lluny del tipus de repte que nosaltres podem afrontar, per ser una cursa explosiva, i encarrilat molt positivament, dono gràcies a Déu el tema familiar, primer mentre no va ser així, fins i tot la Tramun 2012 va perillar, després però tot va anar rodat.
Un cop les inscripcions fetes, i redefinit l'hotel, prioritzant un lloc per dormir que garantís 100% el nostre descans, la resta va rodar sol, perquè el què hem de fer per afrontar aquest tipus de cursa ho tenim molt clar, perquè és la nostra passió des de fa una pila d'anys.
I podrem dir, i si és així per què en feu tan poques, dues en tres anys? i la resposta és senzilla, perquè fetes així estarem tots d'acord que els resultats no podien ser millors.
No hem tingut un tram fàcil els darrers dos anys en l'àmbit familiar, en cap cas, i això ha fet que siguen bikers, seguíssim practicant MTB, la intensitat d'aquesta pràctica aquests darrers dos anys ha disminuït notablement ver al 2009, i això és el què ha fet que siguem prudents, molt a aquests dos darrers anys pel què fa a fites de curses de 24 hores a assolir.
Després d'un temps en ve un altre, i la manera d'afrontar Guilleries 2011 per part meva, el Roc Marathon 2011 de la Betty han estat decisius per a participar a aquest mundial a Finale amb les dues bikes rígides i single speed.
Una cosa la teniem clara a casa, si hem de fer-ho ha de ser dignament, no importa la posició, sí la manera d'afrontar la cursa mentre passen les hores. Per a nosaltres a una cursa de 24 hores són més importants les formes que el resultat, el com ens defensem durant la cursa, el resultat pot venir o no, però hem de ser combatius, en la manera que nosaltres entenem aquesta paraula.
Un model que és el què ens representa per manera de fer, i la posada en marxa d'aquest, que tinc fotograma a fotograma al cap, marca cada pas fet a aquest mundial a Finale.
No canvis d'equipament durant la cursa, gran varietat d'alimentació seleccionant el tipus d'aliments per l'experiència al 2009, descans de molta qualitat abans, espai molt ordenat al pit stop sempre, mateixos llums del 2009, bikes sense cap mena de modificació ni millora des dels dos darrers mesos, i una pressió zero pel què fa al ritme de cursa, són aspectes que no ens hem saltat mai a aquest mundial.
Un punt però, l'estratègic sí que l'hem literalment deixat de banda, com ho és que canviem el curs de la cursa a la nit, ataquem quan els altres dormen, aquest aspecte vaig decidir un cop entrada la nit a les tres tocades de la matinada que quedava aparcat, tenint clar que havia de maniobrar molt bé si decidia fer aquest canvi, així ho vaig decidir, i així de bé va sortir. Amb en Perto motivat a zero aturades importants, amb en Caixàs mentalitzat a ni olorar el pit stop, jo vaig decidir en menys de cinc segons canviar l'estrategia de les dues single speed, amb els geareds ben posats en cursa, rodant com dos panzers alemanys, i nosaltres dos virant bruscament sense dir res.
Aquesta decisió podia haver sortit malament, però a les quatre poc tocades del matí el què jo creia que passaria va passar, i del semàfor vermell més intens vàrem passar al verd de pas més sonor, a partir d'aquest moment fins les 24 hores tocades de cursa vàrem ser uns perseguidors de conquerir voltes i més voltes.
MTB, MTB, MTB.
Oportunitats úniques?
Vull dir que el què hem viscut a Finale no sé si podrem repetir-ho, he de pensar que sí, que fins i tot millorar-ho, però el què sí que és un fet és que hem anat al mundial de 24 hores SOLO i hem fet el què hem fet, i això ja ho tenim per gaudir-ne una pila de temps, i tant que sí.
Avui dijous al matí tenim dia BO, hem de muntar la Moots Mooto X YBB de l'Oriol, també veuré a on som amb la Moots Mooto X RSL d'en Narcís.
Això em donarà temps per fer pòsit de l'experiència del mundial.
Tinc la segona part de la crònica embastada, durant el dia l'acabaré i tot seguit us la posaré al Blog.
Dia BO, portaré les dues bikes del mundial, ara són això, les dues bikes del mundial també.
He de rentar-les i deixar-les impecables per si pedalem al mig dia, dependrà de com camini el muntatge de la YBB.
MTB, MTB, MTB.
Tenir notícies dels australians serà ara una bona notícia, i millor cloenda encara d'aquest mundial.
Avui dijous al matí tenim dia BO, hem de muntar la Moots Mooto X YBB de l'Oriol, també veuré a on som amb la Moots Mooto X RSL d'en Narcís.
Això em donarà temps per fer pòsit de l'experiència del mundial.
Tinc la segona part de la crònica embastada, durant el dia l'acabaré i tot seguit us la posaré al Blog.
Dia BO, portaré les dues bikes del mundial, ara són això, les dues bikes del mundial també.
He de rentar-les i deixar-les impecables per si pedalem al mig dia, dependrà de com camini el muntatge de la YBB.
MTB, MTB, MTB.
Tenir notícies dels australians serà ara una bona notícia, i millor cloenda encara d'aquest mundial.
dimecres, de maig 23, 2012
Preparant-la.
Preparant la presentació de la bike de la World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships.
Pensaments de cursa.
Penso en la manera de proposar aquest repte, i venint de l'europeu, el mundial va venir una mica sol.
Pel fet també que al 2013 el mundial serà a Austràlia. Bé de fet pensava així abans de conèixer a la Bec, ara Austràlia ens queda una mica menys lluny i la proposta planera d'ella de que participem al mundial al seu país agafarà forma als propers dies amb l'arribada dels australians a casa.
De fet això ja ho vaig poder pensar entre volta i volta mentre me les tenia amb l'Ambrosio, sí, sí, i direu, però si no tenies idea de les posicions, sí és veritat però mentre ets a unes 24 hores et fas molts propòsits, molts, i un era aquest, deixar l'Ambrosio darrera meu.
De fet per la caiguda a partir del tercer gir que el quàdriceps i cintura drets m'incomodaven lleugerament, però jo ho acusava a rodar per un circuit per a mi extremadament dur, i no pas per la caiguda. Aplicar gel al genoll dret, millor dit una gel blau que refreda i deixar que aquest fes la seva feina mentre rodava va ser una bona decisió, que va funcionar durant hores, gràcies Betty.
Canviar de cantó la bike a l'hora de pujar a peu, també.
I pel què fa a aquests dolors al cantó dret poca cosa més, això sí, el què més bé em va anar va ser el fet de voler fer una bona cursa per mi mateix, pensar que érem SOLOS, fent una cursa 100% SOLO, em donava molta però que molta força i motivació per continuar.
Curiosament pesant cinc quilograms menys que al 2009 no vaig poder en aquesta ocasió tampoc escalar bé, aquest cop per aquest dolor intens del cantó dret, serà al proper mundial que podré fer-ho, a la propera vegada amb 3 Kg. menys que aquesta edició del 2012.
Atacar un circuit com el de Finale havent descansat bé, havent menjat bé, carregat de bones sensacions, és una manera sensacional d'afrontar una cursa com aquesta. Per a Austràlia 2013 no, però per Escòcia 2014 ja tinc tota una estratègia de punts a millorar respecte a Finale.
De fet mentre rodava ja feia la llista, curiós perquè mentre la feia també mirava de no pensar amb temes a fer que no en tingués resposta. Com per exemple a la volta cinc que no aconseguia aclarir si feia la cinc o la sis.
Un moment determinant de la cursa va ser l'arrancada a quarts de cinc de la matinada entre voltes, a on els motors SOLO van imposar de manera contundent i determinant com funcionem la Betty i jo en cursa 24 hores SOLO.
A les dues primeres voltes les sabatilles Giro em feien mal a la planta del peu, després d'aquests dos primers girs, senzillament perfectes, però perfectes.
La gorra de 6/11, vull dir que a la volta 6 vaig haver de prescindir d'ella, no sé perquè em va fer agafar un intens mal de cap, que va marxar un cop me la vaig treure.
De fet com podeu veure mentre corria poc a poc dins de la mateixa cursa vaig anar perfeccionant alguns petits detalls que va fer que la cursa sigui una mica menys agònica.
MTB, MTB, MTB.
Pel fet també que al 2013 el mundial serà a Austràlia. Bé de fet pensava així abans de conèixer a la Bec, ara Austràlia ens queda una mica menys lluny i la proposta planera d'ella de que participem al mundial al seu país agafarà forma als propers dies amb l'arribada dels australians a casa.
De fet això ja ho vaig poder pensar entre volta i volta mentre me les tenia amb l'Ambrosio, sí, sí, i direu, però si no tenies idea de les posicions, sí és veritat però mentre ets a unes 24 hores et fas molts propòsits, molts, i un era aquest, deixar l'Ambrosio darrera meu.
De fet per la caiguda a partir del tercer gir que el quàdriceps i cintura drets m'incomodaven lleugerament, però jo ho acusava a rodar per un circuit per a mi extremadament dur, i no pas per la caiguda. Aplicar gel al genoll dret, millor dit una gel blau que refreda i deixar que aquest fes la seva feina mentre rodava va ser una bona decisió, que va funcionar durant hores, gràcies Betty.
Canviar de cantó la bike a l'hora de pujar a peu, també.
I pel què fa a aquests dolors al cantó dret poca cosa més, això sí, el què més bé em va anar va ser el fet de voler fer una bona cursa per mi mateix, pensar que érem SOLOS, fent una cursa 100% SOLO, em donava molta però que molta força i motivació per continuar.
Curiosament pesant cinc quilograms menys que al 2009 no vaig poder en aquesta ocasió tampoc escalar bé, aquest cop per aquest dolor intens del cantó dret, serà al proper mundial que podré fer-ho, a la propera vegada amb 3 Kg. menys que aquesta edició del 2012.
Atacar un circuit com el de Finale havent descansat bé, havent menjat bé, carregat de bones sensacions, és una manera sensacional d'afrontar una cursa com aquesta. Per a Austràlia 2013 no, però per Escòcia 2014 ja tinc tota una estratègia de punts a millorar respecte a Finale.
De fet mentre rodava ja feia la llista, curiós perquè mentre la feia també mirava de no pensar amb temes a fer que no en tingués resposta. Com per exemple a la volta cinc que no aconseguia aclarir si feia la cinc o la sis.
Un moment determinant de la cursa va ser l'arrancada a quarts de cinc de la matinada entre voltes, a on els motors SOLO van imposar de manera contundent i determinant com funcionem la Betty i jo en cursa 24 hores SOLO.
A les dues primeres voltes les sabatilles Giro em feien mal a la planta del peu, després d'aquests dos primers girs, senzillament perfectes, però perfectes.
La gorra de 6/11, vull dir que a la volta 6 vaig haver de prescindir d'ella, no sé perquè em va fer agafar un intens mal de cap, que va marxar un cop me la vaig treure.
De fet com podeu veure mentre corria poc a poc dins de la mateixa cursa vaig anar perfeccionant alguns petits detalls que va fer que la cursa sigui una mica menys agònica.
MTB, MTB, MTB.
El Blog com jo, recuperant-se.
De tantes i tan bones bones notícies.
Us puc dir quelcom que avui al matí em deixa glaçat, fins aquest matí sempre abans, mentre i després l'objectiu era que la Betty s'emportés el millor dels presents d'aquest mundial.
Els darrers dos anys sense cap mena de dubte amb la marxa dels pares/sogres requeria d'un present com aquest, el necessitàvem. Sempre vaig alimentar interiorment i puntualment a aquest espai que la Betty seria al podi del mundial, també ho vaig esmentar a en Narcís i a en David de BO, i sempre després de la Betty mirant que els nostres dos bikers de Banyoles tinguessin tota la informació que disposava de la nostra participació a les 24 Ore de Finale del 2009, i mentre em preocupava d'aquests aspectes, fins i tot després el que he mirat de digerir és els resultats de la Betty, d'en Caixàs, i d'en Perto, vull dir que veure a tres catalans al podi d'un mundial de 24 hores SOLO us puc ben assegurar que no és un fet que s'assumeixi en hores, en cap cas, però és que aquest matí per primera vegada m'he llevat amb un pensament que sobresurt d'entre els altres, com ho és el meu resultat a aquest mundial. Sí, sí, fins ara no el veia, he de pensar que quan som quatre els catalans que vàrem marxar de casa al mundial, i tres són al graó del podi d'un mundial, quan ets el quart i no hi ets enfilat, el cor ho viu com si fos amb ells a cada podi a on hem pujat, sí, sí, és així i sí en aquells instants el fet de ser quart en aquesta disciplina al mundial passa a segon terme, fins a aquest matí, que deu ser que Déu me l'ha reservat per que el gaudeixi avui, sol, per a mi, la tempesta del mundial encara és a sobre del meu cap però avui és el meu dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, i us puc dir que és una sensació molt i molt bona.
Vaig, entre dia de despatx ja intens, a preparar la segona part de la crònica, no esmento de quantes, de quantes parts perquè no sé quantes en tindrà.
Una frase em deixa aturat, de la Betty a un dels trams del circuit d'aquest mundial pedalant contra pluja i vent, Marçal sento els crits d'ànims dels gironins i bordilencs mentre passàvem per aquí al 2009, mtb, mtb, mtb.
I LOVE MTB, MTB, MTB.
Us puc dir quelcom que avui al matí em deixa glaçat, fins aquest matí sempre abans, mentre i després l'objectiu era que la Betty s'emportés el millor dels presents d'aquest mundial.
Els darrers dos anys sense cap mena de dubte amb la marxa dels pares/sogres requeria d'un present com aquest, el necessitàvem. Sempre vaig alimentar interiorment i puntualment a aquest espai que la Betty seria al podi del mundial, també ho vaig esmentar a en Narcís i a en David de BO, i sempre després de la Betty mirant que els nostres dos bikers de Banyoles tinguessin tota la informació que disposava de la nostra participació a les 24 Ore de Finale del 2009, i mentre em preocupava d'aquests aspectes, fins i tot després el que he mirat de digerir és els resultats de la Betty, d'en Caixàs, i d'en Perto, vull dir que veure a tres catalans al podi d'un mundial de 24 hores SOLO us puc ben assegurar que no és un fet que s'assumeixi en hores, en cap cas, però és que aquest matí per primera vegada m'he llevat amb un pensament que sobresurt d'entre els altres, com ho és el meu resultat a aquest mundial. Sí, sí, fins ara no el veia, he de pensar que quan som quatre els catalans que vàrem marxar de casa al mundial, i tres són al graó del podi d'un mundial, quan ets el quart i no hi ets enfilat, el cor ho viu com si fos amb ells a cada podi a on hem pujat, sí, sí, és així i sí en aquells instants el fet de ser quart en aquesta disciplina al mundial passa a segon terme, fins a aquest matí, que deu ser que Déu me l'ha reservat per que el gaudeixi avui, sol, per a mi, la tempesta del mundial encara és a sobre del meu cap però avui és el meu dia World 24 Hours SOLO Mountain Bike Championships, i us puc dir que és una sensació molt i molt bona.
Vaig, entre dia de despatx ja intens, a preparar la segona part de la crònica, no esmento de quantes, de quantes parts perquè no sé quantes en tindrà.
Una frase em deixa aturat, de la Betty a un dels trams del circuit d'aquest mundial pedalant contra pluja i vent, Marçal sento els crits d'ànims dels gironins i bordilencs mentre passàvem per aquí al 2009, mtb, mtb, mtb.
I LOVE MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)