A dos quarts d'onze.

Entrarem a ritme normal del Blog.

El mundial  ha gaudit i gaudirà  del seu espai a The Great Escape MTB, la Longboard també, ara el Blog ha de seguir el seu curs, com sempre.

Portem uns dies pedalant després del mundial, dijous a BO, dissabte a Sant Celoni, ahir a Vallromanes.

MTB, MTB, MTB.

Maneres de fer i de proposar. Part II de II.

També és veritat que hi ha un factor determinant que ha fet que siguem a on som, i que hi siguem com hi som, el temps, el temps que es disposa per compartir entre nosaltres, aquest i ara amb la crisi aquest aspecte, el del temps encara pesa més, molt més, aquest temps s'ha reduït i molt, vull dir que teòricament aquest hauria d'haver augmentat, però curiosament no ha estat així.

A més edat més temps, pel fet que per fer el mateix requereixes de menys temps, l'experiència cada vegada pesa més en les nostres decisions, i per això per fer requerim de menys temps, curiosament aquest temps sembla que es volatilitza, és un fet, sobre aquest punt en podríem escriure un llibre sencer, i segurament seria una trilogia.

Jo cada cop analitzo més, vull dir pel que fa a la feina, però també és coincident que aquest funcionament professional funciona de forma planera, sense pics d'intensitat notables, pics sempre n'hi ha, però aquesta uniformitat global, determina que tinc temps per a tot, faig més i ho faig amb segurament el mateix temps, però millor distribuït, una hora de feina, passa a ser una setmana, segurament a deu minuts tocats cada dia, i així tot plegat, fet que em permet disposar de més temps per a tot, per a tractar més temes nous, vells, de feina i pel que ens ocupa a aquesta intervenció, més temps pel Blog, les intervencions així ho indiquen, les extenses més extenses que mai, i en major nombre que mai les menys extenses.

Més extenses que mai, avui per un sector de la població biker, pot ser menys interessant, sí, per a mi, si una aportació és més extensa és perquè tinc quelcom per exposar que implica que la intervenció sigui més extensa que no necessàriament més densa, en cap cas. 

Cal pensar que en el meu cas, jo no sóc hiperactiu, vull dir que cada aportació, d'una imatge d'una bike, d'una noticia d'un component, d'una reflexió, em requereix d'un temps, no diré molt temps, sí de temps.

No és una casualitat que el Blog passi de proposar unes dotzenes de propostes a proposar unes centenes cada més, indica clarament la millora d'aquest aspecte que esmento, el temps.

I insisteixo, a més grans més temps, quan superem la barrera dels seixanta anys crec que podria ser diferent, avui a punt de superar la dels cinquanta, per a una mateixa tasca requereixo de menys temps, mtb, mtb, mtb.

Unes línies més a munt he esmentat que segurament tardo el mateix temps repartit de manera més eficient, crec que sí que també, però la realitat és que tardo menys per fer la mateixa feina, el que passa és que cada dia que passa aquesta aportació a les cròniques, a la feina,  la vull fer millor, la milloro, hi vull aportar noves dades, els hi aporto, i això ho faig amb el mateix temps que m'hauria requerit ara fa uns mesos la primera intervenció, és a dir, millors aportacions, més evolucionades que em requereixen el mateix temps que les inicials, és a dir, tardo segurament el mateix temps que la primera versió d'una crònica, però reversionada, i no és una metàfora, unes cinc vegades.

No repensada, en cap cas, un cor obert, no té massa possibilitat de controlar el doll de propostes, sí de que mirar que aquestes  millorin la seva intensitat, millorar perquè sigui més propera a l'exposició del pensament que vols crònificar,  a aportar al Blog sobre un tema concret,  això sí.

Deixo per a vosaltres, per a la vostra-meva reflexió, el fet de si és el mateix que cada dia que passa ens queda menys temps, que cada dia que passa necessitem de més temps per fer les coses, crec que són conceptes del temps que cal ponderar de manera pausada. 

Aquests dos punts que us he exposat a l'inici d'aquesta intervenció, tipus de bike singular, pel fet de ser de ferro, rígida i Single Speed, i disposar del mateix  temps que sempre però millor optimitzat, són els que fa que el Blog camini com camina, som abril del 2012, veurem què escric, vull dir sobre què escric a l'abril del 2013, si és que encara seguim aquí.

He llegit que els Blogs tenen una durada mitja de dos anys, de quin grup som nosaltres no ho sé, el pas del temps ens ho dirà.

També cal ser prudent, aquest caudal d'aportacions no és infinit, segur que no.O això és el què he de pensar, ja no per mantenir aquest ritme d'aportacions, si no augmentar-lo de forma considerable, per fer-ho d'entrada hauria de poder coincidir amb d'altres bikers que estiguin en aquest mateix sender, no de conceptes específics, sí de tipus de sender, i això avui per avui he de pensar que si és, molt bé, i si el sender passa per zones molts distants o a hores a on coincidir serà en el futur, ja m'està més que bé.

Cal pensar que el nombre d'entrades de febrer i març no les he vist fins que he canviat de mes, vull dir que no en tenia al cap la proporció, 290 entrades, no són poques entrades, ni moltes, el Blog pot assumir-ne mil, o dos mil, i tant que sí. Jo les puc escriure i publicar, és veritat, millorant molts aspectes del meu dia a dia, ja és a on sóc, de fet tots ho fem això de mirar de millorar cada, o jo prefereixo pensar que tots ho fem, pensant així sóc més feliç, i és tracte d'això, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

Una setmana molt densa, l'anterior, i aquesta, fet que fa que tingui moltes coses, moltes pensades de bikes per aportar al Blog.

Millor així, mtb, mtb, mtb. 

Un aspecte tècnic del desptax, m'ajudarà i molt a millorar les aportacions al Blog, com són les coses, bé millor així, tot suma , i si tot suma, tot camina, i si tot camina,  els somriures, les bones sensacions són les protagonistes principals del meu dia a dia, i amb això poques coses més puc demanar. Bé en tinc moltes per demanar, per perseguir, però aquesta ja és una altra història.

Maneres de fer i de proposar. Part I de II.

És que com que les dues nits passades han estat divertides de veritat, ara per ara el pedalar per a mi, és com el cantar,  que queda una mica aparcat, primer he de refer-me del tot d'aquest refredat.

Ahir, que és fa tres dies, vull dir dissabte a la tarda, per un compromís vaig fer un salt i no vaig fer tota la bondat que he de fer, els refredats em visiten poc a mi durant l'any, però quan ho fan, hi ho fan,  són divertits, però divertits de veritat.

Hi ha ocasions, certament que poques, que em platejo si el format del Blog té el contingut que vull, en el sentit que la informació que hi aporto des del primer dia segueix un fil conductor molt prim, per això no és fàcil de seguir, certament, avui diria que per primera vegada he pensat puntualment, les aportacions són poc populars, vull dir poc interessants per a un públic que estigui molt al dia de l'actualitat del MTB, el ventall de propostes que es deu viure, de novetats més interessants és el què marca el ritme d'aquest sector, jo des de que tinc la Single Speed que no compro ni una sola publicació de bike, cap. Les meves aportacions al Blog no són fruit de que estigui ben introduit al sector de la bike, en cap cas, els seguiments financers i laborals del sector per part del despatx no em donen una visió comercial del sector, sí de l'endeutament real dels actors d'aquest sector, no de les novetats a arribar, en cap cas.

Fa uns anys pujava expressament a comprar les revistes americanes, alemanyes, angleses, italianes, franceses, sí, sí, sortíem directes de casa fins a Barcelona cada principi de mes abans no s'exhaurissin.

En aquell temps si hagués tingut el Blog que diferent que hauria sigut, un punt era el més important, el pes de la bike, i que m'agradés la bike, ara podem dir que tot segueix igual, la bike que porto m'agrada, certament, la diferència és que en sé el pes, res més, perquè cada cop que he mirat de rebaixar el pes de la Vicious, la bike no m'agrada com queda, gens.

Els components que fa que m'agradi tant la Vicious res tenen a veure amb el pes, com sona, un biker que els darrers vint anys sempre ha perseguit el pes de la seva bike, ara passats els anys respecte i molt aquest aspecte i tant, però en cap cas prioritza aquest apartat, sí que és veritat que tota proposta de bike que es proposa a casa pel meu germà o per en Josep, o per amistats properes, sempre mires que la bike no es dispari per sobre dels onze Kg. tocats, però un cop tenim aquesta xifra assolida, que no estigui lluny dels onze Kg. la resta ve condicionada per la selecció dels components que ens agradin, i per aquests pesos una HT no té cap problema per aconseguir-los, cap, per a una doble ja és més difícil, però tot i així les propostes de components interessants que fa que la bike estigui per sota dels dotze quilos és molt amplia.

Sempre parlant de 26", perquè les dobles de 29er, tres bikes poden anar en aquesta direcció, la Spark de 29er que no sé si es fa, l'Epic, i la Tallboy, la resta llisca molt lluny d'aquesta condició, potser em deixo la Cannondale i alguna Trek, però els tirs van per aquí, certament. I per aquestes bikes que us esmento sempre amb components d'alta gama, sempre del XT de Shimano com a mínim i amb rodes per sota dels 1.600 g. i el component estrella, la forquilla, únicament que tinguin un funcionament interessant, la Reba i la SID de Rock Shox, i de Fox la RLC i la Terralogic, a on cap baixarà dels 1,6-1,7 Kg. Dic que tinguin un funcionament digne, no esmento DT per posar un exemple perquè no assoleix aquesta condició.

Bé, veient el què escric, sembla un contra sentit, us exposo prioritats actuals, i escric sobre les anteriors, penso que no, que no és així, pot semblar així, però ho no és, que conegui amb certa profunditat aquest apartat, no implica que hi tingui un interès prioritari, puc muntar una 29er doble que estigui per sota dels 10 Kg. i tant, però això, el fet de poder-ho fer no em fa ser automàticament un apassionat d'aquest sender. Que ho sóc, sí, però en un sender més estret que fa uns anys.

Això, aquesta evolució dins d'aquesta afició pel món de les dues rodes, m'ha portat fins a on sóc ara, ara a gaudir i a compartir a aquest espai cada una de les idees, novetats,  projectes, vells, nous, que estic portant a terme o que han estat motiu de grans moments, o no tan grans.

L'evolució meva a dalt de la bike amb la bike, marca el to d'aquests espai, certament, obert a diferents propostes, si aquestes estan fetes amb temps.

Aquesta evolució s'escriu en singular, certament, i aquesta particularitat ens porta a on som avui, a on una majoria significativa de les cròniques no van en el camí del MTB lògic que practica una majoria dels apassionats d'aquesta disciplina.

Per això que compartir per a mi es fa més difícil, també més valorat, i això aquesta marcada diferència d'ara a fa uns anys és la que em motiva avui a compartir a aquest espai, aquestes ganes de sortir a rodar amb els nous-vells frens, o el Belt Drive CT de la Spot Brand, o la propera experiència a la SSEC 2012, són avui els nous escenaris d'aquest 2012.

Un punt que ha canviat significativament és que els protagonistes del Blog poc han canviat, i en canvi no és amb qui comparteixo les aventures de bike, ja fa molt de temps que no surto amb en Miki, molt, amb en Xavi Paricio, bé, les circumstàncies són les que són, des des South Carolina poc podem fer, amb en Michael prou que coincidim, el parentesc ajuda i molt a que això sigui així, i aquests aspectes són els que fa que el Blog camini cap a on camina.

MTB, MTB, MTB.

La segona part per demà a aquesta mateixa hora.